Comprin terra, ja han deixat de fabricar-», solia dir, fent broma, Mark Twain. Però no és cap broma. A principis del segle XX, aquesta afirmació va començar a ser massa real. Era gairebé impossible conrear aliments per a una població que no parava de créixer. Per sort, llavors van aparèixer els químics alemanys Fritz Haver i Carl Bosch amb un as a la màniga. Un procés capaç de transformar el nitrogen de l’aire en fertilitzants. Brot aus Luft, aire transformat en pa, deien. Un procés industrial tan important en l’actualitat consumeix el 2% de l’energia elèctrica del món. Sense el procés Haber-Bosch, la meitat de la població mundial no existiria.
Avui en dia ens enfrontem a reptes encara més complicats. L’escalfament global, l’escassetat d’aigua i la crisi energètica són alguns exemples. Encara no sabem com solucionarem aquests problemes. Però alguna cosa està claríssim. La química serà, una vegada més, que ens doni la resposta. No és ni de bon tros una exageració. Omar Yaghi, que recentment va rebre un dels premis que atorga la Fundació BBVA, és un químic que sintetitza materials capaços de capturar aigua de l’atmosfera.
En pocs anys, afirma Yaghi, hi haurà un aparell capaç d’obtenir aigua pura de l’atmosfera. I no només aigua. A l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) desenvolupem materials semblants que són capaços d’atrapar el diòxid de carboni. Potser d’aquí a poc les indústries els incorporin en les seves xemeneies, i transformin les seves emissions contaminants en mescles de gasos que no contribueixen a l’escalfament global.
La química és un ingredient clau en el desenvolupament de noves fonts d’energia netes per a un futur millor. La paraula ‘perovskita’ igual sona tan rara, però també els ‘microxips’ eren alguna cosa estranya fa cinquanta anys. Les perovskita són nous materials cristal·lins que permeten fabricar panells solars molt més eficients i barats que els panells de silici, els més utilitzats actualment. El mateix passa amb la fotosíntesi artificial.
«Davant els reptes globals, alguna cosa està claríssim: la química serà, una vegada més, que ens doni la resposta»
La fotosíntesi és un procés que duen a terme les plantes per fabricar el seu propi aliment a partir de dos gasos -diòxid de carboni i aigua i llum solar. Ara, els químics són capaços de reproduir, i fins i tot millorar aquest procés en el laboratori, i aconsegueixen obtenir nous combustibles nets utilitzant aquests mateixos ingredients. Produir gas natural des de l’aire i llum solar no és una utopia – és una cosa que s’està investigant actualment a l’ICIQ i que probablement serà una realitat d’aquí a uns anys.
Per descomptat, els químics seguim treballant -com van fer Haver i Bosch- a millorar la qualitat de vida, la salut i el benestar de la població. Cada vegada ens preocupem més pel desenvolupament d’estratègies més verds, més netes i més sostenibles. Un dels majors esforços en aquesta direcció és el desenvolupament de les reaccions en flux continu.
Són processos molt més ràpids, que aconsegueixen productes més purs, reaccions més versàtils i, en general, una química més neta. Ja hi ha sistemes de flux automatitzats capaços de fer 1500 reaccions diferents cada dia que s’utilitzen per trobar nous medicaments. En l’ICIQ estem treballant per llançar una nova spin-off especialitzada en aquest sector d’aquí a poc.
Mark Twain també solia dir: «Explorin. Somiïn. Descobriu ». I això és precisament el que fem. Explorar la versatilitat de la química. Somiar amb un futur més sostenible. I descobrir. Cada dia descobrim coses que, aviat, es transformaran en solucions als problemes que més ens preocupen com a societat.
article d’opinió de Miquel A Pericàs director de l’ICIQ al Diari de Tarragona