Publicat a

El Govern es compromet a aprovar la reforma de l’autoconsum aquesta tardor

La nova regulació de l’autoconsum elèctric, que suprimirà el peatge de suport, conegut com a impost al sol, es farà mitjançant el reial decret sobre accés i connexió que el Govern ha de dictar abans de final d’any, si abans no tirés endavant la llei que estan tramitant les Corts.

La regulació mitjançant llei segueix sent la “opció preferida” pel Govern, ha indicat la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, després d’anunciar que el decret seria la segona possibilitat.
En un col·loqui organitzat pel diari Cinco Días a Madrid, la ministra ha assenyalat que “el compromís amb l’autoconsum del Govern és molt clar” i que per això s’ha de regular abans que acabi 2018 d’una manera o una altra.

La “opció preferida”, segons Ribera, és que prosperi la proposició de llei que van aprovar al maig tots els grups parlamentaris, excepte el del PP, perquè s’aconseguiria un “suport transversal”.
“Si per la vida parlamentària es retardés -ha afegit la ministra-, no pensem renunciar a la seva aprovació, i tenim a l’abast el Reial decret d’accés i connexió que serà aprovat abans de final d’any”.

En aquest sentit, ha explicat que aquest decret ja està previst que inclogui que es garanteixi la connexió de tota la nova potència renovable, i que, per tant, “és un bon context” perquè s’afegeixi aquí la regulació de l’autoconsum.

La ministra ha afegit que això suposarà “portar a la pràctica un compromís del Partit Socialista, eliminant traves burocràtiques i eliminant el peatge de suport, que es coneix com a impost al sol”.

Un impost al sol, que, ha recordat, “ha estat en gran mesura un element de mofa en el conjunt dels països del nostre entorn i una distorsió que no tenia cap mena de sentit”.

A més, ha assenyalat que la solució serà compatible amb les decisions que s’incorporen en el paquet d’hivern de la Unió Europea “perquè hi hagi un reconeixement d’aquest abocament elèctric que els productors d’autoconsum bolquen a la xarxa”.

font:elperiodicodelaenergia

Publicat a

Sedigas valora que el biometà a partir d’aigües residuals cobriria la demanda de gas ciutadana

El biometà obtingut del tractament d’aigües residuals donaria a Espanya un potencial energètic de 0,28 milers de milions de metres cúbics (bcm) de gas natural i permetria obtenir a Espanya 0,45 bcm anuals de gasos renovables el 2020, el que cobriria pràcticament el consum de gas natural de la ciutat de Madrid, segons ha informat Sedigas.

Aquestes dades de la patronal pertanyen a un estudi de Naturgy coordinat per Energylab i amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Valladolid, la Universitat Politècnica de València i la Universitat de Cadis.

A més, Sedigas destaca que si la producció tingués també en compte altres matèries primeres com les derivades del sector agroindustrial, el potencial d’obtenció de gas renovable arribaria a cobrir fins a un 7,7% de la demanda de gas en línia amb Europa, el que convertiria el biometà “-com està succeint en molts països europeus- en un actor rellevant en la millora de la seguretat de subministrament i la independència energètica”.
En un comunicat, la patronal gasista considera que Espanya “no hauria de perdre l’oportunitat que ofereix el gas renovable, el qual suma a tots els beneficis que ja aporta el gas natural com a millor combustible convencional, els propis d’una energia renovable que s’ajusta a els requeriments de l’economia circular “.

Sedigas destaca que Espanya compta amb prop de 2.000 estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR), que tracten un volum d’aigua residual d’4.097 hectòmetres cúbics anuals, el que suposa un total de 102 metres cúbics d’aigua residual depurada per habitant i any.

Així, recorda que l’incompliment reiterat de la Directiva 271/91 sobre tractament de l’aigua residual urbana per falta d’instal·lacions en municipis de petita i mitjana grandària ha implicat a Espanya una sanció de 12 milions d’euros per part del Tribunal de Justícia de la UE el passat 25 de juliol.

font.elperiodicodelaenergia

Publicat a

Noruega emprèn el vol cap als avions amb motor elèctric

Noruega és el principal mercat per als cotxes elèctrics. Però ara apunta molt més amunt.

Té previst que el 2040 tots els aparells de les seves línies aèries tinguin només motors elèctrics. I acaba d’enlairar-se cap aquest objectiu.

Ha fet la primera prova d’una petita avioneta elèctrica de dues places. I preveu iniciar els vols de passatgers l’any 2025.

El ministre de Transports, Ketil Solvik-Olsen, i el director de l’empresa estatal Avinor, Dag Falk-Petersen, van protagonitzar aquest primer vol sobre Oslo. Un dels objectius era demostrar al públic que l’aparell és segur.

L’avioneta és una Alpha Electro G2, fabricada per l’empresa eslovena Pipistrel. És la primera avioneta elèctrica aprovada per a la seva fabricació comercial en sèrie.

Un dels factors que ajuden el projecte és que els preus de les bateries estan baixant i la seva capacitat augmenta. Això pot facilitar més autonomia amb el mateix pes. De moment, però, Falk-Petersen i Solvik-Olsen es van haver de sotmetre a una dieta estricta abans del vol.

L’avioneta pesa 570 quilos i té una autonomia d’uns 130 quilòmetres. Pot volar una hora sense recarregar les bateries.

La majoria de rutes interiors a Noruega tenen menys de 200 quilòmetres i per això un avió elèctric pot ser el més adequat. A més, el 98% de l’electricitat generada prové de fonts renovables.

font:ccma.cat

Publicat a

La calefacció elèctrica accelera el trànsit a la descarbonització però el seu cost segueix sent un problema

L’energia neta ha tingut un notable èxit en la seva penetració en la generació d’energia, però la transició energètica als Estats Units per si sola tindrà un efecte mínim en els gasos d’efecte hivernacle, reduint només el 30% de les emissions totals.

La calefacció en llars i empreses suposa una dècima part de les emissions anuals dels EUA. Setanta milions d’aquests edificis fan servir combustibles fòssils, inclosos el gas natural, el petroli o el propà, per a la calefacció.

Convertint aquests edificis a sistemes elèctrics més amigables amb el carboni, en concret bombes de calor que controlen la temperatura traient l’aire de l’edifici, donaria suport a la descarbonització profunda en la majoria dels estats.

Fins al moment, aquests sistemes s’utilitzen en només 12 milions de llars als EUA, la majoria en climes temperats com en el sud-est. Un nou informe de l’Rocky Mountain Institute (RMI) afirma que el seu ús podria expandir-se, però la barrera és el cost.

Com assenyala RMI en el seu nou informe, The Economics of Electrifying Buildings, “a la majoria dels 56 milions de llars nord-americans actualment escalfats amb gas natural no els és rendible canviar a les bombes de calor elèctriques als preus d’avui”.

Observant diversos exemples a Oakland, Providence, Chicago i Houston, els investigadors van trobar que per als 70 milions d’edificis que ja depenen dels combustibles fòssils, les bombes de calor són generalment més cares que l’escalfament amb gas natural.

A causa del seu clima temperat, Oakland, Califòrnia, té les necessitats energètiques de calefacció i refrigeració domèstiques més baixes de tots els casos. Però fins i tot amb un consum menor, les bombes de calor poden reduir les emissions de carboni en els edificis que es rehabilitin allà.

Les noves bombes de calor produeixen 2.500 lliures de diòxid de carboni a l’any en comparació amb les 3.200 lliures que produeix el gas natural. La bretxa s’amplia per a les modificacions.

La reducció d’emissions per l’ús de bombes de calor només augmentarà amb la creixent penetració d’energia neta a la xarxa de Califòrnia, que arribarà al 50% el 2030.

Igual que moltes de les altres ciutats examinades per RMI, instal·lar bombes de calor a Oakland és més econòmic que utilitzar gas natural a noves construccions.

Els beneficis són més marcats quan s’incorpora una taxa de temps d’ús a la qual alguns clients de les companyies elèctriques californianes poden optar. El sistema 3: 1 es basaria en el preescalfament o prerefredament de l’aigua durant les hores de menys activitat, el que reduiria els costos de per vida en al voltant de 1.000 dòlars. Si aquest es compara amb un modest pla de temps d’ús a què la majoria dels californians s’uniran automàticament el 2019, on els preus màxims són com a molt un 19% més alts que els preus fora de temporada.

No obstant això, en els edificis nous, el gas natural, especialment quan s’usa amb una unitat d’aire condicionat existent en lloc de reemplaçar tot l’equip, voreja les bombes de calor a causa dels menors costos fixos. Els costos d’energia són gairebé iguals tant en la construcció nova com en les condicions de retroadaptació.

Segons RMI, l’electrificació té sentit des del punt de vista econòmic per a les cases i edificis que s’allunyen dels combustibles fòssils com el petroli i el propà i per als propietaris d’edificis que fan servir gas i necessiten reemplaçar els equips de calefacció i refrigeració. Això és especialment cert perquè l’electrificació no requereix la infraestructura principal i de comptadors de gas que necessiten els combustibles tradicionals.

En Providence, que té altes necessitats de calefacció i refrigeració i costos d’electricitat relativament alts, les bombes de calor també poden ser competitives. Això es deu en part al fet que moltes àrees de Nova Anglaterra depenen del petroli i el propà cars per escalfar i refredar el gas natural.

Però com en molts casos, les bombes de calor superen al gas natural en els edificis nous, mentre que el gas natural guanya en els edificis modernitzats.

El gas natural té un avantatge a causa de la ineficiència de l’alta intensitat d’energia necessària per escalfar les cases més antigues i ineficients de Rhode Island.

Els beneficis de carboni de les bombes de calor també influeixen en Rhode Island, ja que les bombes de calor superen fàcilment al petroli i el propà amb alt contingut de carboni, així com el gas natural, tant en les construccions noves com en els edificis modernitzats .
Tot i que les bombes de calor no són prou econòmiques en comparació amb el gas natural, el National Renewable Energy Laboratory (NREL) espera a mitjans de segle que els preus caiguin del 20% al 38% en el cas de les bombes de calor de font de aire i el 42% al 48% en el dels escalfadors d’aigua amb bomba de calor.

En molts casos examinats per RMI, les bombes de calor ja s’estan apropant als preus del sistema de gas natural. L’organització suggereix que a mesura que creixi la familiaritat de l’instal·lador i continuïn les innovacions tecnològiques, els costos de les bombes de calor disminuiran. Les taxes de temps d’ús i les consideracions polítiques podrien fer-les encara més atractives.

L’eficiència energètica i l’electrificació d’edificis s’estan imposant a nivell subnacional i fins i tot nacional. Els experts diuen que caldrà incorporar menys sistemes de calefacció i refrigeració que consumeixin molta quantitat de carboni per reduir el 70% de les emissions nord-americanes no relacionades amb la generació d’energia i assolir els objectius climàtics de limitar l’escalfament a 2 graus centígrads.

font:elperiodicodelaenergia.com

Publicat a

Reduir emissions és possible en els productes petrolífers

Un informe elaborat per l’Associació Espanyola d’Operadors de Productes Petrolífers i KPMG mostra que els objectius de reducció d’emissions de CO2 Espanya el 2030 poden aconseguir-se de manera eficient en costos.

Espanya ha de reduir almenys un 40% les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) respecte al 1990 per 2030 amb la finalitat de complir els objectius marcats per la Unió Europea. Per aconseguir-ho d’una manera eficient, s’han d’implantar aquelles mesures amb major potencial de reducció d’emissions al menor cost per a la societat en el seu conjunt. És a dir, sense imposar costos addicionals als consumidors i mantenint criteris de proporcionalitat, factibilitat tècnica, viabilitat econòmica i neutralitat tecnològica i fiscal. Així mateix, serà necessària la contribució de tots els sectors implicats.

Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe ‘Perspectiva per a la reducció d’emissions de CO2 a Espanya a 2030. El paper dels productes petrolífers’, elaborat per l’Associació Espanyola d’Operadors de Productes Petrolífers (AOP) i KPMG. L’objectiu del mateix és analitzar la contribució dels derivats del petroli en la transició energètica i avaluar com les millores tecnològiques que s’implementaran a 2030 en els diferents sectors econòmics contribueixen al compliment de l’objectiu de reducció d’emissions de CO2 a Espanya.

Pel bon camí
Entre 2005 i 2016, Espanya va reduir les seves emissions ETS (electricitat i indústria) en un 41,7% i les no MTS (residencial, transport, comercial) en un 14,7%. No obstant això, per als propers anys queda pendent una reducció addicional pel que fa als nivells de 2005 de 26,4 milions de tones de CO2 en els sectors no MTS i de 2,9 milions de tones en els ETS per complir amb els objectius.

A 2030, el 66% de les mesures avaluades per l’informe són cost-eficients, aportant una reducció total de 46 milions de tones de CO2 anuals. I això que l’informe no inclou altres mesures per a sectors com el transport marítim, l’aviació, l’agricultura, la silvicultura o la pesca.

Aportació sectorial
La contribució de les mesures de cada sector des del punt de vista econòmic seria d’un 32% per a la generació elèctrica, un 16% per a la indústria, un 16% per al transport terrestre, un 20% per al sector residencial i un 13% per al comercial. Així, el compliment dels objectius sectorials de reducció d’emissions es podria arribar completament en els sectors MTS i en un 88% en els sectors no MTS.

En concret, el sector elèctric contribuiria a reduir un total de 14,5 milions de tones de CO2 i l’industrial en uns 7,4 milions de tones per als sectors MTS. En el cas dels no MTS, la contribució de reducció d’emissions amb mesures econòmicament eficients s’estima en 8,8 milions de tones de CO2 per al transport, 9,2 milions per al sector residencial i 6 milions de tones per al comercial, sent necessària una reducció addicional de 2,4 milions de tones.

EL POTENCIAL DEL SECTOR TRANSPORT
En el cas concret del sector transport, l’informe destaca que podria contribuir en un 20% al potencial d’estalvi total analitzat a través d’actuacions rendibles i eficients. Pel que fa als motors de combustió interna de gasolina i dièsel, així com en els híbrids, el cost relatiu d’una reducció significativa d’emissions de CO2 és inferior al d’altres tecnologies alternatives, segons l’informe. Així, per accelerar el resultat de les mesures seria molt eficaç la renovació del parc actual de vehicles per altres nous més eficients.

Pel que fa al vehicle elèctric, estima que podrà exercir el seu paper en la reducció d’emissions a 2030 sense necessitat de rebre subvencions, segons es conclou de l’evolució prevista del seu desenvolupament tecnològic, però que no s’enlairarà aquest mercat fins que el consumidor ‘raonable’ no vegi els avantatges o els beneficis econòmics a mig termini de la seva compra.

Per KMPG, encara és una tecnologia que no està madura, seria una mesura de reducció d’emissions insuficient, i per això proposa altres alternatives que permetrien assolir els objectius de manera més eficient amb un cost menor per a la societat, com ara els cotxes eficients de gasolina, gas i híbrids, que sí que han arribat a aquest punt de maduració.

EL PETROLI, UN PILAR DE L’ECONOMIA ESPANYOLA

El sector del petroli és un dels sectors amb major protagonisme dins de la transició energètica i alhora un dels motors de creixement dins de l’economia espanyola.

Productes petrolífers: 51% del consum d’energia final a Espanya (2016).

El sector del Petroli (refinació, Petroquímica i Estacions de Servei) va recaptar el 2015 un 9,5% del total d’impostos del país.

79% de les importacions de combustibles líquids provenen del cru; gairebé el 100% de les exportacions són derivats del petroli.

La indústria de refinació aporta 2.500 milions d’euros anuals a la Balança Comercial.

La contribució total del sector del Petroli al PIB d’Espanya el 2015 va arribar als 27.286.000 d’euros, representant una quota de 2,54% del PIB.

Ocupació: impacte en 2015 va ser de 271.564 persones, un 1,5% del total nacional.

font:clh