Publicat a

El gegant xinès Sinochem compra ELIX Polymers

El gegant xinès Sinochem ha acordat l’adquisició de la química Elix Polymers, una companyia amb una planta a La Canonja, fins ara en mans del fons nord-americà Sun Capital.

La planta especialitzada amb la producció de resines termoplàstiques, acrilonitril butadiè estirè (ABS), matèria primera amb elevades prestacions mecàniques i de resistència a l’impacte per la fabricació de plàstics amb aplicacions en el sector de l’automoció, dispositius mèdics o la producció d’electrodomèstics i aparells electrònics.

La firma, amb planta a la Canonja (Tarragona), on disposa d’una capacitat de 181.000 t / any de estirè (que actualment està en procés d’ampliació), va tancar el passat exercici amb unes vendes de 219,78 M €, un 31 , 3% més, de les quals al voltant d’un 90% de obtenen per exportació i dóna feina a un total de 273 treballadors.

Elix va ser adquirida per una filial de Sun European Partners a 2012. Des de la seva adquisició, Sun ha supervisat la transformació de Elix des unitat productiva d’un gran conglomerat del sector químic a companyia independent líder en el mercat europeu, amb la millor oferta de productes i serveis en la seva categoria. Les iniciatives operatives dutes a terme en aquest temps, inclosa la introducció de ‘llegeixin manufacturing’ i l’excel·lència comercial, han portat a Elix a un salt considerable en la seva productivitat, nivells rècord de satisfacció del client i un fort augment de les vendes, la qual que ha resultat en una quadruplicació de l’EBITDA durant el període de propietat Sun

Sinochem és una de les grans corporacions públiques de la Xina, fundada el 1950, amb una plantilla de més de 50.000 treballadors, i present en els negocis financer, industrial, agrícola, químic i energia.

Publicat a

La Directora General de Protecció Civil visita el sector químic de Tarragona

La Directora General de Protecció Civil de la Generalitat, Isabel Ferrer, va visitar aquest dilluns passat l’Associació Empresarial Química de Tarragona i Dow Chemical, per tal de conèixer de primera mà la realitat del sector químic de les comarques tarragonines.

La visita de la directora general, que va estar acompanyada per la Subdirectora General de Programes de Protecció Civil, Núria Gasulla, i el Subdirector General de Coordinació i Gestió de les Emergències, Sergio Delgado, va començar a les instal·lacions de Dow Chemical. En aquesta primera part de la visita, els representants de la Direcció General van poder conèixer les instal·lacions de Dow Nord, “cracker” i la planta d’octè. El vicepresident de l’AEQT i director del Complex Industrial de Dow Chemical a Tarragona, Jaume Sariol, va exercir d’amfitrió durant la visita, junt amb el gerent de l’AEQT, Juan Pedro Díaz.

Després de la visita a Dow, la Directora va participar també en una reunió a la seu de l’AEQT, tant amb membres de la junta directiva de l’associació com també amb integrants de la Subcomissió d’Emergències. Ambdues reunions van facilitar un fructífer intercanvi d’impressions i van permetre reforçar les línies de treball conjunt que la Direcció General i l’AEQT mantenen des de fa anys en aquells àmbits que els són d’interès i afectació comuns.

Publicat a

Instal·lació del primer aerogenerador flotant a Europa en aigües franceses

França ha fet un pas més en l’evolució cap a les energies renovables. Per primera vegada s’ha instal·lat en aigües franceses, un aerogenerador flotant. Des del 18 de desembre, aquest generador anomenat “Floatgen” produeix l’electricitat necessària per al consum de 5.000 habitants.

Una estructura gegant

El molí flotant té 80 metres de diàmetre i cent metres d’alçada, i es troba situat sobre una plataforma de formigó a mitja hora de navegació de la costa a Le Croisic, al departament del Loira Atlàntic. L’estructura està connectada al fons del mar per un sistema de cables i ancoratges. Només hi ha vuit de similars a tot el món

El “Floatgen” ha necessitat una inversió de 25 milions d’euros i un any de construcció al port de Saint-Nazaire. Va ser remolcat en menys de 12 hores i es va trigar tres setmanes a instal·lar els sis cables de nàilon necessaris per a l’acoblament.

L’aerogenerador és capaç de resistir onades de 16 metres. La tecnologia és especialment innovadora en el flotador amb forma d’anell quadrangular. L’aigua forma una espècie de piscina al centre d’un quadrat de 36 metres de costat, un sistema que contribueix a estabilitzar l’estructura, amb una alçada equivalent a la d’un edifici de gairebé 30 plantes. El generador està fixat a un dels costats del flotador. La base de formigó té 11 metres de gruix.

Avantatges dels aerogeneradors “offshore”

Els aerogeneradors “offshore” (els situats al mar) tenen l’avantatge d’aprofitar vents més forts que els que arriben als parcs eòlics situats sobre el terra, de manera que poden generar el doble d’electricitat. A més a més, tenen un impacte sonor insignificant en comparació amb els terrestres.

Existeix un altre tipus d’aerogenerador marítim, que es planta al fons marí, amb una restricció de profunditat de 40 metres. Les turbines flotants no tenen aquesta restricció. També poden funcionar a molta distància de la costa, de manera que no fan tanta nosa als pescadors i al paisatge. Per altra banda, la seva instal·lació és molt menys agressiva respecte al fons marí.

Alt potencial a la Mediterrània

L’empresa IDEOL, responsable del “Floatgen”, té previst construir una granja de quatre turbines a La Novella, a uns 40 quilòmetres al nord de Perpinyà, a partir de l’any 2020. També està desenvolupant nous projectes a Japó i a Taiwan.

Les característiques d’aquests aerogeneradors els fan adients per al Mediterrani. A finals de 2016, el govern francès va concedir quatre projectes pilot, tres a la Mediterrània i un a Bretanya. S’espera produir l’equivalent a una desena part de l’energia provinent de les nuclears per l’any 2030.

http://www.ccma.cat/video/embed/5790333/

 

Publicat a

La CNMC demana revisar la retribució del transport de gas de cara a 2021 perquè ara supera l’11%

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) considera que s’ha de revisar la retribució de l’activitat del transport de gas per al proper període regulador, que començarà el 2021.

En l’actualitat la retribució financera sobre el valor net dels actius de transport és superior a l’11% i representa, aproximadament, un 28% dels costos regulats del sector gasista.

La CNMC fa aquestes consideracions en l’informe d’anàlisi econòmica-financer de les principals empreses de transport del sector gasista del període 2013-2016, publicat el dijous passat.

Competència analitza les cinc principals empreses de transport de gas (Enagás Transport, Enagás Transport del Nord, Gas Extremadura Transportista, Gas Natural Transport SDG, i Redexis Infraestructures), que representen gairebé el 92% de la retribució reconeguda a l’activitat (826 milions de euros).

L’informe permet valorar l’impacte en els comptes anuals de les empreses de transport dels canvis introduïts en el marc retributiu de l’activitat pel Reial decret llei 8/2014 i la Llei 18/2014.

Durant el període 2013-2016 l’actiu total d’aquestes empreses es va incrementar lleugerament, amb un augment anual mitjana del 2,0% i un creixement global del 4,3%. L’import net de la xifra de negocis es va reduir en aquests anys i les despeses d’explotació van baixar un 16,1%. El resultat net de l’exercici es va mantenir pràcticament constant per al conjunt d’empreses, si bé va augmentar en el cas d’Enagás Transport.

En general, Competència s’observa una evolució favorable de les ràtios d’endeutament durant aquest període. Així mateix, i malgrat la revisió a la baixa de la retribució regulada del transport que va tenir lloc el 2014, la CNMC entén que les ràtios per al conjunt de l’activitat i en particular per Enagas Transport són “folgats” per a una activitat considerada de baix risc i, addicionalment, “superiors als d’altres activitats regulades comparables”.

Per això, la CNMC recomana l’establiment normatiu de límits de palanquejament adequats per a les activitats regulades i revisar el marc retributiu de l’activitat de transport de gas.

En concret, Competència advoca per revisar la taxa de retribució financera que s’aplica a aquesta activitat per adequar-la als principis establerts en la Llei 18/2014, amb l’objectiu d’arribar al “adequat equilibri econòmic-financer del sistema gasista i en benefici dels consumidors”.

font:elperiodicodelaenergia

Publicat a

El president del govern aposta per una Espanya neutra en carboni el 2050

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dimecres que Espanya es va a sumar a la Coalició per a la Neutralitat del Carboni, que lidera Nova Zelanda, el que compromet als seus membres a partir de 2018 i com a màxim el 2020 una trajectòria de neutralitat carboni per al 2050.

Sánchez ha dit que està molt content de compartir aquest compromís amb altres socis europeus, com el seu “amic” el president francès, Emmanuel Macron.

Durant la seva intervenció en el fòrum contra el canvi climàtic ‘One Planet Summit’, Sánchez ha dit també que la llei de canvi climàtic estarà a punt abans de final d’any. El cap de l’Executiu ha presentat el compromís del Govern com una qüestió “moral” però també vinculada amb el fet que Espanya serà un país afectat.

AUGMENTA LA DESIGUALTAT TERRITORIAL
De fet, ha assenyalat que el país ja pateix desertificació i problemes de recursos i proveïment d’aigua, i que el canvi climàtic està augmentant les desigualtats territorials. Com a exemple del seu compromís, ha explicat la seva decisió de fusionar en un sol ministeri les qüestions de medi ambient i energia, per buscar solucions transversals i eficaces.

També ha apostat per la col·laboració entre els diferents nivells de l’administració, perquè en ocasions són els ajuntaments els que tenen la força per afrontar amb eficàcia el canvi climàtic.

Sánchez ha intervingut en aquest fòrum en un breu panell moderat per la secretària executiva de Nacions Units per a la Convenció sobre el Canvi Climàtic, Patricia Espinosa i al costat del president de Finlàndia, Sauli Niinistö i el vicepresident de la Comissió Europea Maroc Sefcovic.

La cimera One Planet Summit ha estat coorganitzada per Macron; el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres; el president del Banc Mundial, Jim Yong Kim i l’enviat especial de l’ONU per al canvi climàtic, l’ex alcalde de Nova York Michael R. Bloomberg.

font:elperiodicodelaenergia