El president del govern aposta per una Espanya neutra en carboni el 2050

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dimecres que Espanya es va a sumar a la Coalició per a la Neutralitat del Carboni, que lidera Nova Zelanda, el que compromet als seus membres a partir de 2018 i com a màxim el 2020 una trajectòria de neutralitat carboni per al 2050.

Sánchez ha dit que està molt content de compartir aquest compromís amb altres socis europeus, com el seu “amic” el president francès, Emmanuel Macron.

Durant la seva intervenció en el fòrum contra el canvi climàtic ‘One Planet Summit’, Sánchez ha dit també que la llei de canvi climàtic estarà a punt abans de final d’any. El cap de l’Executiu ha presentat el compromís del Govern com una qüestió “moral” però també vinculada amb el fet que Espanya serà un país afectat.

AUGMENTA LA DESIGUALTAT TERRITORIAL
De fet, ha assenyalat que el país ja pateix desertificació i problemes de recursos i proveïment d’aigua, i que el canvi climàtic està augmentant les desigualtats territorials. Com a exemple del seu compromís, ha explicat la seva decisió de fusionar en un sol ministeri les qüestions de medi ambient i energia, per buscar solucions transversals i eficaces.

També ha apostat per la col·laboració entre els diferents nivells de l’administració, perquè en ocasions són els ajuntaments els que tenen la força per afrontar amb eficàcia el canvi climàtic.

Sánchez ha intervingut en aquest fòrum en un breu panell moderat per la secretària executiva de Nacions Units per a la Convenció sobre el Canvi Climàtic, Patricia Espinosa i al costat del president de Finlàndia, Sauli Niinistö i el vicepresident de la Comissió Europea Maroc Sefcovic.

La cimera One Planet Summit ha estat coorganitzada per Macron; el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres; el president del Banc Mundial, Jim Yong Kim i l’enviat especial de l’ONU per al canvi climàtic, l’ex alcalde de Nova York Michael R. Bloomberg.

font:elperiodicodelaenergia

El Govern es compromet a aprovar la reforma de l’autoconsum aquesta tardor

La nova regulació de l’autoconsum elèctric, que suprimirà el peatge de suport, conegut com a impost al sol, es farà mitjançant el reial decret sobre accés i connexió que el Govern ha de dictar abans de final d’any, si abans no tirés endavant la llei que estan tramitant les Corts.

La regulació mitjançant llei segueix sent la “opció preferida” pel Govern, ha indicat la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, després d’anunciar que el decret seria la segona possibilitat.
En un col·loqui organitzat pel diari Cinco Días a Madrid, la ministra ha assenyalat que “el compromís amb l’autoconsum del Govern és molt clar” i que per això s’ha de regular abans que acabi 2018 d’una manera o una altra.

La “opció preferida”, segons Ribera, és que prosperi la proposició de llei que van aprovar al maig tots els grups parlamentaris, excepte el del PP, perquè s’aconseguiria un “suport transversal”.
“Si per la vida parlamentària es retardés -ha afegit la ministra-, no pensem renunciar a la seva aprovació, i tenim a l’abast el Reial decret d’accés i connexió que serà aprovat abans de final d’any”.

En aquest sentit, ha explicat que aquest decret ja està previst que inclogui que es garanteixi la connexió de tota la nova potència renovable, i que, per tant, “és un bon context” perquè s’afegeixi aquí la regulació de l’autoconsum.

La ministra ha afegit que això suposarà “portar a la pràctica un compromís del Partit Socialista, eliminant traves burocràtiques i eliminant el peatge de suport, que es coneix com a impost al sol”.

Un impost al sol, que, ha recordat, “ha estat en gran mesura un element de mofa en el conjunt dels països del nostre entorn i una distorsió que no tenia cap mena de sentit”.

A més, ha assenyalat que la solució serà compatible amb les decisions que s’incorporen en el paquet d’hivern de la Unió Europea “perquè hi hagi un reconeixement d’aquest abocament elèctric que els productors d’autoconsum bolquen a la xarxa”.

font:elperiodicodelaenergia

Sedigas valora que el biometà a partir d’aigües residuals cobriria la demanda de gas ciutadana

El biometà obtingut del tractament d’aigües residuals donaria a Espanya un potencial energètic de 0,28 milers de milions de metres cúbics (bcm) de gas natural i permetria obtenir a Espanya 0,45 bcm anuals de gasos renovables el 2020, el que cobriria pràcticament el consum de gas natural de la ciutat de Madrid, segons ha informat Sedigas.

Aquestes dades de la patronal pertanyen a un estudi de Naturgy coordinat per Energylab i amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Valladolid, la Universitat Politècnica de València i la Universitat de Cadis.

A més, Sedigas destaca que si la producció tingués també en compte altres matèries primeres com les derivades del sector agroindustrial, el potencial d’obtenció de gas renovable arribaria a cobrir fins a un 7,7% de la demanda de gas en línia amb Europa, el que convertiria el biometà “-com està succeint en molts països europeus- en un actor rellevant en la millora de la seguretat de subministrament i la independència energètica”.
En un comunicat, la patronal gasista considera que Espanya “no hauria de perdre l’oportunitat que ofereix el gas renovable, el qual suma a tots els beneficis que ja aporta el gas natural com a millor combustible convencional, els propis d’una energia renovable que s’ajusta a els requeriments de l’economia circular “.

Sedigas destaca que Espanya compta amb prop de 2.000 estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR), que tracten un volum d’aigua residual d’4.097 hectòmetres cúbics anuals, el que suposa un total de 102 metres cúbics d’aigua residual depurada per habitant i any.

Així, recorda que l’incompliment reiterat de la Directiva 271/91 sobre tractament de l’aigua residual urbana per falta d’instal·lacions en municipis de petita i mitjana grandària ha implicat a Espanya una sanció de 12 milions d’euros per part del Tribunal de Justícia de la UE el passat 25 de juliol.

font.elperiodicodelaenergia

Noruega emprèn el vol cap als avions amb motor elèctric

Noruega és el principal mercat per als cotxes elèctrics. Però ara apunta molt més amunt.

Té previst que el 2040 tots els aparells de les seves línies aèries tinguin només motors elèctrics. I acaba d’enlairar-se cap aquest objectiu.

Ha fet la primera prova d’una petita avioneta elèctrica de dues places. I preveu iniciar els vols de passatgers l’any 2025.

El ministre de Transports, Ketil Solvik-Olsen, i el director de l’empresa estatal Avinor, Dag Falk-Petersen, van protagonitzar aquest primer vol sobre Oslo. Un dels objectius era demostrar al públic que l’aparell és segur.

L’avioneta és una Alpha Electro G2, fabricada per l’empresa eslovena Pipistrel. És la primera avioneta elèctrica aprovada per a la seva fabricació comercial en sèrie.

Un dels factors que ajuden el projecte és que els preus de les bateries estan baixant i la seva capacitat augmenta. Això pot facilitar més autonomia amb el mateix pes. De moment, però, Falk-Petersen i Solvik-Olsen es van haver de sotmetre a una dieta estricta abans del vol.

L’avioneta pesa 570 quilos i té una autonomia d’uns 130 quilòmetres. Pot volar una hora sense recarregar les bateries.

La majoria de rutes interiors a Noruega tenen menys de 200 quilòmetres i per això un avió elèctric pot ser el més adequat. A més, el 98% de l’electricitat generada prové de fonts renovables.

font:ccma.cat

La calefacció elèctrica accelera el trànsit a la descarbonització però el seu cost segueix sent un problema

L’energia neta ha tingut un notable èxit en la seva penetració en la generació d’energia, però la transició energètica als Estats Units per si sola tindrà un efecte mínim en els gasos d’efecte hivernacle, reduint només el 30% de les emissions totals.

La calefacció en llars i empreses suposa una dècima part de les emissions anuals dels EUA. Setanta milions d’aquests edificis fan servir combustibles fòssils, inclosos el gas natural, el petroli o el propà, per a la calefacció.

Convertint aquests edificis a sistemes elèctrics més amigables amb el carboni, en concret bombes de calor que controlen la temperatura traient l’aire de l’edifici, donaria suport a la descarbonització profunda en la majoria dels estats.

Fins al moment, aquests sistemes s’utilitzen en només 12 milions de llars als EUA, la majoria en climes temperats com en el sud-est. Un nou informe de l’Rocky Mountain Institute (RMI) afirma que el seu ús podria expandir-se, però la barrera és el cost.

Com assenyala RMI en el seu nou informe, The Economics of Electrifying Buildings, “a la majoria dels 56 milions de llars nord-americans actualment escalfats amb gas natural no els és rendible canviar a les bombes de calor elèctriques als preus d’avui”.

Observant diversos exemples a Oakland, Providence, Chicago i Houston, els investigadors van trobar que per als 70 milions d’edificis que ja depenen dels combustibles fòssils, les bombes de calor són generalment més cares que l’escalfament amb gas natural.

A causa del seu clima temperat, Oakland, Califòrnia, té les necessitats energètiques de calefacció i refrigeració domèstiques més baixes de tots els casos. Però fins i tot amb un consum menor, les bombes de calor poden reduir les emissions de carboni en els edificis que es rehabilitin allà.

Les noves bombes de calor produeixen 2.500 lliures de diòxid de carboni a l’any en comparació amb les 3.200 lliures que produeix el gas natural. La bretxa s’amplia per a les modificacions.

La reducció d’emissions per l’ús de bombes de calor només augmentarà amb la creixent penetració d’energia neta a la xarxa de Califòrnia, que arribarà al 50% el 2030.

Igual que moltes de les altres ciutats examinades per RMI, instal·lar bombes de calor a Oakland és més econòmic que utilitzar gas natural a noves construccions.

Els beneficis són més marcats quan s’incorpora una taxa de temps d’ús a la qual alguns clients de les companyies elèctriques californianes poden optar. El sistema 3: 1 es basaria en el preescalfament o prerefredament de l’aigua durant les hores de menys activitat, el que reduiria els costos de per vida en al voltant de 1.000 dòlars. Si aquest es compara amb un modest pla de temps d’ús a què la majoria dels californians s’uniran automàticament el 2019, on els preus màxims són com a molt un 19% més alts que els preus fora de temporada.

No obstant això, en els edificis nous, el gas natural, especialment quan s’usa amb una unitat d’aire condicionat existent en lloc de reemplaçar tot l’equip, voreja les bombes de calor a causa dels menors costos fixos. Els costos d’energia són gairebé iguals tant en la construcció nova com en les condicions de retroadaptació.

Segons RMI, l’electrificació té sentit des del punt de vista econòmic per a les cases i edificis que s’allunyen dels combustibles fòssils com el petroli i el propà i per als propietaris d’edificis que fan servir gas i necessiten reemplaçar els equips de calefacció i refrigeració. Això és especialment cert perquè l’electrificació no requereix la infraestructura principal i de comptadors de gas que necessiten els combustibles tradicionals.

En Providence, que té altes necessitats de calefacció i refrigeració i costos d’electricitat relativament alts, les bombes de calor també poden ser competitives. Això es deu en part al fet que moltes àrees de Nova Anglaterra depenen del petroli i el propà cars per escalfar i refredar el gas natural.

Però com en molts casos, les bombes de calor superen al gas natural en els edificis nous, mentre que el gas natural guanya en els edificis modernitzats.

El gas natural té un avantatge a causa de la ineficiència de l’alta intensitat d’energia necessària per escalfar les cases més antigues i ineficients de Rhode Island.

Els beneficis de carboni de les bombes de calor també influeixen en Rhode Island, ja que les bombes de calor superen fàcilment al petroli i el propà amb alt contingut de carboni, així com el gas natural, tant en les construccions noves com en els edificis modernitzats .
Tot i que les bombes de calor no són prou econòmiques en comparació amb el gas natural, el National Renewable Energy Laboratory (NREL) espera a mitjans de segle que els preus caiguin del 20% al 38% en el cas de les bombes de calor de font de aire i el 42% al 48% en el dels escalfadors d’aigua amb bomba de calor.

En molts casos examinats per RMI, les bombes de calor ja s’estan apropant als preus del sistema de gas natural. L’organització suggereix que a mesura que creixi la familiaritat de l’instal·lador i continuïn les innovacions tecnològiques, els costos de les bombes de calor disminuiran. Les taxes de temps d’ús i les consideracions polítiques podrien fer-les encara més atractives.

L’eficiència energètica i l’electrificació d’edificis s’estan imposant a nivell subnacional i fins i tot nacional. Els experts diuen que caldrà incorporar menys sistemes de calefacció i refrigeració que consumeixin molta quantitat de carboni per reduir el 70% de les emissions nord-americanes no relacionades amb la generació d’energia i assolir els objectius climàtics de limitar l’escalfament a 2 graus centígrads.

font:elperiodicodelaenergia.com