Categoria: Indústria

El director general de la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (Feique), Juan Antonio Labat i la presidenta de l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF), Isabel Pardo, han signat al Ministeri de Foment, al costat del secretari d’Estat d’Infraestructures , Transport i Habitatge, Pedro Saura, un acord pel qual s’estableix un protocol de col·laboració entre aquestes entitats.

L’acord, amb vigència fins desembre de 2020, ampliable fins a 2022, té per objecte contribuir al desenvolupament i optimització del transport de productes químics per ferrocarril, dins el marc del Pla Estratègic d’Adif “Pla Transforma 2020”.

Adif, com a responsable del manteniment i l’explotació de les infraestructures ferroviàries de competència estatal, així com a gestor del seu sistema de control de circulació i seguretat, té entre els seus objectius prioritaris la potenciació del transport de mercaderies per ferrocarril i el desenvolupament de la intermodalitat, aspectes que són considerats per Feique com una prioritat per al sector per la seva rellevant paper en el sistema de transport global de mercaderies químiques.

L’acord suposa una renovació del protocol ja subscrit el 2013 per aquestes entitats per al desenvolupament d’un programa específic d’actuacions per a l’impuls de l’eficiència del transport ferroviari de mercaderies del sector a Espanya. En aquest sentit, tant Feique com ADIF consideren necessari continuar la col·laboració que s’ha mantingut fins ara, fomentant la creació de grups de treball multidisciplinaris per a la millora dels processos de gestió del transport de mercaderies per ferrocarril en el sector químic, ja que un sistema eficient i de qualitat en el transport ferroviari contribuirà significativament a la millora de la competitivitat de la indústria química, asseguren.

Entre altres mesures, l’acord contempla l’anàlisi, estudi, valoració i, si escau, proposta de millores dels accessos de connexió de la xarxa ferroviària d’interès general amb els polígons de la indústria química significatius, així com amb els ports de major rellevància sectorial i amb les fronteres en el context dels Corredors Atlàntic i Mediterrani. Així mateix, es preveu que els acords assolits a l’empara del Protocol podran desenvolupar-se a través de convenis específics subscrits per ADIF i les empreses associades a Feique.

Font:industriaquímica

Apareixen noves alternatives que asseguren ser reamente sostenibles pel que fa el seu origen, producció i final de vida útil

Vivim envoltats de plàstic. Només cal mirar al nostre voltant. Molts d’ells tenen una vida útil molt curta. Els fem servir i els rebutgem ràpidament. La millor prova la trobem en les escombraries i els contenidors, que estan a vessar després de les festes nadalenques. En el millor dels casos aquests plàstics són reciclats, però en moltes ocasions acaben contaminant el medi ambient i. S’estima que cada minut, l’equivalent a un camió d’escombraries ple de plàstics arriba al mar.

Els bioplàstics o els plàstics biodegradables es plantegen com la solució a aquesta problemàtica. De propietats similars als plàstics fabricats amb petroli, els seus dos punts forts són la seva producció a partir de recursos renovables i que són biodegradables. No obstant això, renovable no és el mateix que sostenible. Aquests plàstics també tenen un cost ambiental. Alguns d’ells depenen de cultius i, per tant, necessiten de sòl fèrtil i aigua dolça, recursos naturals limitats. D’altra banda, sovint es combinen amb materials procedents de combustibles fòssils, segons adverteixen diverses organitzacions ecologistes en un manifest conjunt.

cost ambiental

Alguns bioplàstics depenen de cultius i, per tant, necessiten de sòl fèrtil i aigua dolça, recursos naturals limitats

Dos científics de la Universitat de Tel Aviv han trobat una manera de produir bioplàstics que no requereix ni terra ni aigua dolça. Els investigadors van aprofitar els microorganismes que s’alimenten de les algues per produir un polímer bioplàstic anomenat polihidroxialcanoat (PHA). “La nostra matèria primera eren algues multicel·lulars, cultivades al mar”, diu Golberg. “Aquestes algues van ser consumides per microorganismes unicel·lulars, que també creixen en aigua molt salada i produeixen un polímer que es pot usar per fer bioplàstics. La investigació va ser publicada recentment a la revista científica Bioresource Technology.

Els bioplàstics tampoc solucionen per sé el problema de la contaminació per plàstics. Si no es realitza correctament la gestió del residu, aquests poden acabar igualment a terra o al mar, on difícilment es degraden fàcilment per si sols. El procés de degradació sol requerir de processos especials que no es donen en el medi natural. Per tant, en seguir presents en el medi ambient, acaben causant els mateixos danys a la fauna que els plàstics convencionals.

Vivim envoltats de plàstic. Només cal mirar al nostre voltant. Molts d’ells tenen una vida útil molt curta. Els fem servir i els rebutgem ràpidament. La millor prova la trobem en les escombraries i els contenidors, que estan a vessar després de les festes nadalenques. En el millor dels casos aquests plàstics són reciclats, però en moltes ocasions acaben contaminant el medi ambient i. S’estima que cada minut, l’equivalent a un camió d’escombraries ple de plàstics arriba al mar.

Els bioplàstics o els plàstics biodegradables es plantegen com la solució a aquesta problemàtica. De propietats similars als plàstics fabricats amb petroli, els seus dos punts forts són la seva producció a partir de recursos renovables i que són biodegradables. No obstant això, renovable no és el mateix que sostenible. Aquests plàstics també tenen un cost ambiental. Alguns d’ells depenen de cultius i, per tant, necessiten de sòl fèrtil i aigua dolça, recursos naturals limitats. D’altra banda, sovint es combinen amb materials procedents de combustibles fòssils, segons adverteixen diverses organitzacions ecologistes en un manifest conjunt.

La start-up catalana Venvirotech ha trobat la manera de fabricar un bioplàstic biodegradable en el medi ambient en un temps d’entre tres setmanes i sis mesos com a màxim. El bioplàstic de Venvirotech, que podria estar disponible al mercat l’any 2020, prové de residus orgànics de la indústria agropecuària.
Són moltes les línies d’investigació en marxa per transformes plantes, subproductes vegetals, algues i restes vegetals en plàstics biodegradables més sostenibles. No totes arribaran a bon port i només unes poques resultaran ser viables des del punt de vista econòmic. El temps dirà si els bioplàstics acaben sent la solució definitiva.
Font:lavanguardia

El ple acorda impulsar convenis amb les empreses elèctriques i de telecomunicacions per a suprimir les instal·lacions

El Saló de Plens de l’Ajuntament de Tarragona va acordar, per unanimitat, iniciar el procés per soterrar el cablejat aeri de tota la ciutat. Totes les formacions amb representació municipal -PSC, ERC, PP, Cs, CUP, ICV, Units i el grup no adscrito- van recolzar una moció presentada pel PDeCAT en què la formació sobiranista demana al consistori que “impulsi la signatura d’un conveni amb totes les companyies elèctriques i de telecomunicacions que operen a la ciutat”.

El portaveu del Partit Demòcrata, Dídac Nadal, va remarcar que l’objectiu havia de ser “eliminar progressivament” les instal·lacions que es troben a les façanes dels edificis o en fanals, ja que representen un perill “tant per a la seguretat com per a la salut” de els vianants. “A més, a causa de la pluja, en molts punts es produeixen espurnes que causen talls de llum i que poden originar incendis”, va assenyalar el polític del PDeCAT.

“A Tarragona vivim sota un cablejat aeri. Els carrers del centre de la ciutat com de Monestir de Poblet i el seu entorn, les vies properes a l’Avinguda Maria Cristina, moltes urbanitzacions de Llevant, nombrosos barris de Ponent, la Part Baixa, El Serrallo … totes aquestes zones conviuen amb línies elèctriques, de telèfon o de fibra òptima penjades en els seus carrers”, ressalta el document recolzat per tot el Saló de Plens, que afegeix la iniciativa “ha de ser una prioritat”, de manera que l’Ajuntament “ha d’actuar i frenar aquesta situació, ja que les companyies subministradores no realitzaran aquest treball per iniciativa propia”.

Per això, el text consensuat demana que en el document amb les firmes privades “es fixi la quantitat econòmica que ha d’aportar cadascuna de les parts -Ajuntament i empresa-“; i s’insta q que en el text “es fixi un calendari per eliminar la totalitat del cablejat aeri existent a la ciutat de Tarragona, prioritzant les parts més conflictives”, com poden ser la Part Alta, la Part Baixa i els barris de Ponent.

Paral·lelament, la moció deixa clar que “en el cas que apareguin obstacles per part de les companyies per a la signatura del conveni, l’Ajuntament ha d’obrir els corresponents expedients sancionadors davant els problemes de seguretat i salut que provoca el cablejat”.

“Una complexitat brutal”

La proposta va ser ben vista per part del govern municipal. El regidor d’Urbanisme, Josep Maria Milà (PSC), considera “positiu” l’acord, si bé adverteix que “estem davant d’una situació que presenta una complexitat brutal”, ja que la major part del cablejat es troba enntre edificis que tenen diverses dècades d’existència, i que la solució tècnica pot ser complicada i econòmicament elevada.

“En els últims temps, quan hem dut a terme intervencions de reforma o de millora, ja hem actuat en aquest sentit, com a la Plaça Primer de Maig o als carrers Enrajolat o Comte del Casc Antic», va afirmar el representant de la formació socialista, que lamenta que «a Cala Romana no hem arribat a un acord amb les companyies”. El màxim responsable de l’àrea de Territori va remarcar, així mateix, que “a la urbanització de l’Anell Mediterrani ja es van soterrar totes les línies elèctriques i de telecomunicacions” i que en les noves construccions ja se segueixen aquests paràmetres.

Pagaria l’Ajuntament

De fet, en un informe elaborat pels tècnics municipals s’indica que les companyies d’instal·lacions de baixa i mitja tensió “tenen l’obligació d’instal·lar i mantener” les seves instal·lacions per “garantir que aquestes no produiran cap tipus d’afectació cap als veïns”. Així mateix, es cita que en l’article 35 de la Llei del Patrimoni Cultural Català es detalla que “en els conjunts històrics d’interès nacional estan prohibides les instal·lacions urbanes, elèctriques, telefòniques i qualsevol altra, tant de forma aèria com enganxades a les façanes”, ja que “s’han de canalitzar de forma soterrada”.
Així mateix, els especialistes del consistori indiquen que al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) vigent s’especifica que «les línies elèctriques que transcorrin per sòls urbans i urbanitzables hauran de ser soterrades», mentre que “les noves xarxes de serveis també ho serán”.

Pel que discrepen els tècnics municipals, però, és que la factura de la supressió del cablejat aeri s’hagi de pagar a mitges. “El soterrament no seria directament imputable a les companyies, sinó que aniria a càrrec del consistori”, s’indica en l’informe, que ressalta que el cost que tindria el soterrament del cablejat seria d’un preu aproximat “d’entre 300 i 350 euros per metre lineal de soterrament de cable”, una inversió que, segons els especialistes de Enginyeria Industrial de l’administració municipal, ”inclouria el cablejat, l’obra civil i les legalitzacions de les actuacions”.
Font:diaridetarragona