La indústria química tarragonina es manté com un dels principals motors econòmics del territori

El sector va tancar l’any passat amb una producció de 19,3 milions de tones, la quarta més elevada dels darrers quinze anys, però per sota dels registres de 2015, 2016 i 2017. El territori concentra la meitat de l’activitat química de Catalunya i la quarta part de tot l’Estat. El sector dona feina a prop de 10.500 treballadors, entre directes i indirectes, i genera més de 31.000 llocs de treball induïts. Segons les dades de l’informe públic 2018 de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), aquesta activitat va originar l’any passat més de la meitat de les exportacions de la demarcació i gairebé dos de cada tres moviments del port de Tarragona.

En aquest sentit, un 59,5% de les exportacions es queden a la Unió Europea, mentre que el 10,6% corresponen a la resta d’Europa, el 12,6% a Amèrica i el 11,5% a Àsia. Per països, les vendes es concentren a França, Itàlia, Alemanya, Portugal, Suïssa, els Països Baixos, el Regne Unit, els Estats Units, Bèlgica, Turquia i la Xina.

El sector químic d’Espanya acumula un creixement de l’32% en el període 2007 a 2018. El 2018 va facturar 65.467.000 d’euros, un 4% més que l’any anterior. A més, el sector té una previsió mundial de creixement de l’4,5% fins al 2030.

L’informe de l’AEQT reafirma la química com una indústria “de present i de futur, amb una contribució cabdal a la societat gràcies als seus importants esforços en recerca i desenvolupament”, sobretot en sectors com la construcció, la salut, l’agricultura, el tractament d’aigua, l’automoció, el tèxtil o l’alimentació.

El document destaca l’increment de l’ús d’aigua regenerada per part de les empreses de l’AEQT, amb 4,7 hectòmetres cúbics consumits en 2018 de 32,24 hectòmetres cúbics d’aigua consumits en conjunt. El 14,58% de l’aigua consumida per les empreses de l’AEQT va ser regenerada, davant el 13,44% de l’2017 -amb 4,7 hectòmetres cúbics sobre 34,98-.

Emissions amb tendència a la baixa

Les xifres d’abocaments i emissions derivades de l’activitat de l’AEQT de l’any passat mostren una tendència generalitzada a la baixa. Entre aquestes destaquen 4,7 milions de tones de diòxid de carboni, 1.129 tones de compostos orgànics volàtils, 276,47 tones de nitrogen i 5,4 tones de diòxid de sofre, entre d’altres.

A més, l’AEQT destaca la iniciativa ‘Zero Pellet Loss’, que es treballa des de principis de 2018 i que persegueix, a través de la implementació d’una sèrie de protocols i estàndards compartits, evitar episodis de pèrdua o abocament accidental de “pellets”. L’objectiu ara és incorporar, a més de les empreses productores, altres agents implicats en el seu cicle de vida com ara empreses de transport, emmagatzematge i reciclatge. La mesura pretén evitar així els episodis de proliferació de petites boles de plàstic a les platges de la Costa Daurada.

El sector reclama les infraestructures pendents

A l’informe, l’AEQT reclama potenciar la finalització de l’A-27 perquè les mercaderies perilloses puguin trobar una sortida en direcció a l’interior -sigui a través d’aquesta mateixa autovia o d’alguna via alternativa que quedi alliberada com a conseqüència de la posada en funcionament- i reclama també les infraestructures de ferrocarril amb la “inajornable” arribada del Corredor Mediterrani. A més, el sector també es queixa de les dificultats que existeixen per atraure trànsit marítim intermodal.

El treball conjunt desenvolupat amb el Per de Tarragona per a l’impuls de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL); l’èxit de les certificacions conjuntes AEQT-AEST, que s’han començat a “exportar” a altres zones; l’elaboració d’un nou mapa logístic que revela els principals fluxos i mitjans de transport emprats pel sector, o el paper que juga el Panell Públic Assessor (PPA) com a eina de diàleg amb la societat són altres dels temes que es radiografien al informe.

Aposta pels materials reutilitzables, reciclables o compostables

El document també subratlla els esforços que ha fet el sector a l’hora de desenvolupar nous productes reutilitzables, reciclables o compostables davant les restriccions en els plàstics d’un sol ús. Cada vegada és més habitual, per exemple, el desenvolupament dels anomenats bioplàstics, així com també de nous materials compostables o biodegradables. Així mateix, la indústria també treballa amb el principi de l’ecodisseny, que implica que els nous productes es desenvolupin pensant en la seva reutilització o en facilitar el seu reciclatge. Font: diaridetarragona

Química per un futur sustenible

Comprin terra, ja han deixat de fabricar-», solia dir, fent broma, Mark Twain. Però no és cap broma. A principis del segle XX, aquesta afirmació va començar a ser massa real. Era gairebé impossible conrear aliments per a una població que no parava de créixer. Per sort, llavors van aparèixer els químics alemanys Fritz Haver i Carl Bosch amb un as a la màniga. Un procés capaç de transformar el nitrogen de l’aire en fertilitzants. Brot aus Luft, aire transformat en pa, deien. Un procés industrial tan important en l’actualitat consumeix el 2% de l’energia elèctrica del món. Sense el procés Haber-Bosch, la meitat de la població mundial no existiria.
Avui en dia ens enfrontem a reptes encara més complicats. L’escalfament global, l’escassetat d’aigua i la crisi energètica són alguns exemples. Encara no sabem com solucionarem aquests problemes. Però alguna cosa està claríssim. La química serà, una vegada més, que ens doni la resposta. No és ni de bon tros una exageració. Omar Yaghi, que recentment va rebre un dels premis que atorga la Fundació BBVA, és un químic que sintetitza materials capaços de capturar aigua de l’atmosfera.
En pocs anys, afirma Yaghi, hi haurà un aparell capaç d’obtenir aigua pura de l’atmosfera. I no només aigua. A l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) desenvolupem materials semblants que són capaços d’atrapar el diòxid de carboni. Potser d’aquí a poc les indústries els incorporin en les seves xemeneies, i transformin les seves emissions contaminants en mescles de gasos que no contribueixen a l’escalfament global.
La química és un ingredient clau en el desenvolupament de noves fonts d’energia netes per a un futur millor. La paraula ‘perovskita’ igual sona tan rara, però també els ‘microxips’ eren alguna cosa estranya fa cinquanta anys. Les perovskita són nous materials cristal·lins que permeten fabricar panells solars molt més eficients i barats que els panells de silici, els més utilitzats actualment. El mateix passa amb la fotosíntesi artificial.
«Davant els reptes globals, alguna cosa està claríssim: la química serà, una vegada més, que ens doni la resposta»
La fotosíntesi és un procés que duen a terme les plantes per fabricar el seu propi aliment a partir de dos gasos -diòxid de carboni i aigua i llum solar. Ara, els químics són capaços de reproduir, i fins i tot millorar aquest procés en el laboratori, i aconsegueixen obtenir nous combustibles nets utilitzant aquests mateixos ingredients. Produir gas natural des de l’aire i llum solar no és una utopia – és una cosa que s’està investigant actualment a l’ICIQ i que probablement serà una realitat d’aquí a uns anys.
Per descomptat, els químics seguim treballant -com van fer Haver i Bosch- a millorar la qualitat de vida, la salut i el benestar de la població. Cada vegada ens preocupem més pel desenvolupament d’estratègies més verds, més netes i més sostenibles. Un dels majors esforços en aquesta direcció és el desenvolupament de les reaccions en flux continu.
Són processos molt més ràpids, que aconsegueixen productes més purs, reaccions més versàtils i, en general, una química més neta. Ja hi ha sistemes de flux automatitzats capaços de fer 1500 reaccions diferents cada dia que s’utilitzen per trobar nous medicaments. En l’ICIQ estem treballant per llançar una nova spin-off especialitzada en aquest sector d’aquí a poc.
Mark Twain també solia dir: «Explorin. Somiïn. Descobriu ». I això és precisament el que fem. Explorar la versatilitat de la química. Somiar amb un futur més sostenible. I descobrir. Cada dia descobrim coses que, aviat, es transformaran en solucions als problemes que més ens preocupen com a societat.

article d’opinió de Miquel A Pericàs director de l’ICIQ al Diari de Tarragona

El Moll de la Química ampliat permet a quatre vaixells operar simultàniament

El recentment inaugurat Moll de la Química del Port de Tarragona va moure dimarts, 5 d’agost,  un total de 43.040 tones de productes químics (nitrogen, estirè, metil, acetat d’etil, acetat de vinil, àcid acètic i propà). El moll ampliat té una superfície de 36 hectàrees i permet operar els grans bucs químics, de major capacitat, que naveguen pel Mediterrani.

La indústria química pressiona perquè no es tanqui la porta al “fracking”

<img alt="" src="http://www.324.cat/multimedia/jpg/9/7/1391178258379.jpg" width="400" height="200" els="" agents="" socials="" i="" la="" patronal="" energètica="" firmen="" a="" favor="" del="" "fracking".[="" caption]="" sindicats="" de="" indústria="" química="" tot="" l'estat="" han="" pressionat="" madrid="" perquè="" el="" govern="" espanyol="" no="" tanqui="" porta="" al="" "fracking".="" junts,="" bracet,="" portat="" seva reivindicació. volen="" que="" es="" descarti="" "fracking"="" com="" mètode="" per="" extreure="" gas="" natural="" convencional i="" això,="" reivindicat la="" necessitat="" d'aconseguir="" una="" font="" d'energia="" més="" barata="" abundant.="" ha="" demanat que="" s'explori="" l'existència="" jaciments="" d'aquest="" s'analitzin="" riscos="" sobre="" medi="" ambient="" manera="" d'evitar-los.="" més,="" advertit que,="" molt="" controvertit="" sigui,="" quedar="" fora="" en="" aquest="" moment="" pot="" comportar="" l'encariment="" dels="" costos="" producció,="" pèrdua="" competititvitat="" i,="" finalment,="" destrucció="" molts="" llocs="" treball.="" <strongla="" controvèrsia="" catalunya<="" strong="" marge="" acord,="" catalunya,="" ja="" fa="" temps="" aixeca="" molta="" polèmica. els="" veïns="" riudaura,="" garrotxa,="" denunciat="" reiteradament="" les="" possibles="" conseqüències="" mediambientals="" l'extracció="" d'hidrocarburs="" través="" fractura="" hidràulica.="" fet,="" català="" va="" acabar="" posicionant,="" setembre="" passat,=""
. Va suspendre les llicències de prospecció i va demanar al Ministeri d’Indústria que no donés els permisos a les empreses que interessades a explotar possibles bosses de gas a diversos punts de Catalunya.

A més, alguns experts asseguren que hi hauria poques reserves de gas a Catalunya que farien inviable la seva extracció. En el marc europeu, la Comissió Europea se n’ha rentat les mans i ha deixat la decisió a les mans de cada estat membre.

Font: <a href="http://www.324.cat" www.324.cat<