La indústria química tarragonina es manté com un dels principals motors econòmics del territori

El sector va tancar l’any passat amb una producció de 19,3 milions de tones, la quarta més elevada dels darrers quinze anys, però per sota dels registres de 2015, 2016 i 2017. El territori concentra la meitat de l’activitat química de Catalunya i la quarta part de tot l’Estat. El sector dona feina a prop de 10.500 treballadors, entre directes i indirectes, i genera més de 31.000 llocs de treball induïts. Segons les dades de l’informe públic 2018 de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), aquesta activitat va originar l’any passat més de la meitat de les exportacions de la demarcació i gairebé dos de cada tres moviments del port de Tarragona.

En aquest sentit, un 59,5% de les exportacions es queden a la Unió Europea, mentre que el 10,6% corresponen a la resta d’Europa, el 12,6% a Amèrica i el 11,5% a Àsia. Per països, les vendes es concentren a França, Itàlia, Alemanya, Portugal, Suïssa, els Països Baixos, el Regne Unit, els Estats Units, Bèlgica, Turquia i la Xina.

El sector químic d’Espanya acumula un creixement de l’32% en el període 2007 a 2018. El 2018 va facturar 65.467.000 d’euros, un 4% més que l’any anterior. A més, el sector té una previsió mundial de creixement de l’4,5% fins al 2030.

L’informe de l’AEQT reafirma la química com una indústria “de present i de futur, amb una contribució cabdal a la societat gràcies als seus importants esforços en recerca i desenvolupament”, sobretot en sectors com la construcció, la salut, l’agricultura, el tractament d’aigua, l’automoció, el tèxtil o l’alimentació.

El document destaca l’increment de l’ús d’aigua regenerada per part de les empreses de l’AEQT, amb 4,7 hectòmetres cúbics consumits en 2018 de 32,24 hectòmetres cúbics d’aigua consumits en conjunt. El 14,58% de l’aigua consumida per les empreses de l’AEQT va ser regenerada, davant el 13,44% de l’2017 -amb 4,7 hectòmetres cúbics sobre 34,98-.

Emissions amb tendència a la baixa

Les xifres d’abocaments i emissions derivades de l’activitat de l’AEQT de l’any passat mostren una tendència generalitzada a la baixa. Entre aquestes destaquen 4,7 milions de tones de diòxid de carboni, 1.129 tones de compostos orgànics volàtils, 276,47 tones de nitrogen i 5,4 tones de diòxid de sofre, entre d’altres.

A més, l’AEQT destaca la iniciativa ‘Zero Pellet Loss’, que es treballa des de principis de 2018 i que persegueix, a través de la implementació d’una sèrie de protocols i estàndards compartits, evitar episodis de pèrdua o abocament accidental de “pellets”. L’objectiu ara és incorporar, a més de les empreses productores, altres agents implicats en el seu cicle de vida com ara empreses de transport, emmagatzematge i reciclatge. La mesura pretén evitar així els episodis de proliferació de petites boles de plàstic a les platges de la Costa Daurada.

El sector reclama les infraestructures pendents

A l’informe, l’AEQT reclama potenciar la finalització de l’A-27 perquè les mercaderies perilloses puguin trobar una sortida en direcció a l’interior -sigui a través d’aquesta mateixa autovia o d’alguna via alternativa que quedi alliberada com a conseqüència de la posada en funcionament- i reclama també les infraestructures de ferrocarril amb la “inajornable” arribada del Corredor Mediterrani. A més, el sector també es queixa de les dificultats que existeixen per atraure trànsit marítim intermodal.

El treball conjunt desenvolupat amb el Per de Tarragona per a l’impuls de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL); l’èxit de les certificacions conjuntes AEQT-AEST, que s’han començat a “exportar” a altres zones; l’elaboració d’un nou mapa logístic que revela els principals fluxos i mitjans de transport emprats pel sector, o el paper que juga el Panell Públic Assessor (PPA) com a eina de diàleg amb la societat són altres dels temes que es radiografien al informe.

Aposta pels materials reutilitzables, reciclables o compostables

El document també subratlla els esforços que ha fet el sector a l’hora de desenvolupar nous productes reutilitzables, reciclables o compostables davant les restriccions en els plàstics d’un sol ús. Cada vegada és més habitual, per exemple, el desenvolupament dels anomenats bioplàstics, així com també de nous materials compostables o biodegradables. Així mateix, la indústria també treballa amb el principi de l’ecodisseny, que implica que els nous productes es desenvolupin pensant en la seva reutilització o en facilitar el seu reciclatge. Font: diaridetarragona