Científics d’aquesta universitat estudien com substituir el plàstic de les minicàpsules dels productes cosmètics o de neteja
Continua llegint «Alternatives als plàstics de les minicàpsules dels cosmètics: la fórmula que estudia la URV»Una solució per acabar amb els microplàstics: la proteïna modificada de l’anemone de maduixa
Els investigadors s’inspiren en la natura per trobar una solució a les micropartícules de tereftalat de polietilè (PET), el plàstic més utilitzat en envasos i ampolles
Continua llegint «Una solució per acabar amb els microplàstics: la proteïna modificada de l’anemone de maduixa»Desenvolupen una pols magnètica que elimina microplàstics de l’aigua en una hora
El material permetria a les depuradores eliminar residus 1.000 vegades més petits que amb les tècniques actuals
Fins ara les plantes de tractament no poden eliminar les partícules de plàstic de menys de cinc mil·límetres
Continua llegint «Desenvolupen una pols magnètica que elimina microplàstics de l’aigua en una hora»Microfilaments de plàstic, de la roba al mar
S’han detectat més de 500 espècies d’organismes marins amb microfilament de plàstic. I és que a cada km2 de fons del mar hi ha un jersei polar desfet. Com podem evitar-ho?
Fa molts que hem incorporat els teixits sintètics a la nostra vida, perquè permeten fer roba amb moltes prestacions i que el preu sigui més barat. Aquesta roba està feta amb uns microfilaments molt i molt prims. Amb el desgast de la roba, aquesta microfibra va a parar a l’aigua i, per tant, al mar. I com està feta de plàstic la seva durada és llarguíssima.
Quina és la magnitud d’aquest problema?
És un plàstic que no es degrada, i és una font de contaminació per medis aquàtics.
El fil de polièster s’obté mitjançant un procés de d’extrusió, pot fer kilòmetres de longitud però, en canvi, fa només unes micres de gruix.
Quan es combina el polièster amb fibres naturals s‘ha de tallar i ajuntar per torsió. El resultat és un fil més agradable al tacte, però té tendència a desfilar-se durant el rentat.
Què es pot fer?
– Rentar amb sabó líquid, millor que sabé en pols, perquè no és tan agressiu per als teixits
– Rentar amb la dosi que recomanen els fabricants, si no ho fem, el sabó ajuda a que les fibres quedin en suspensió dins de la rentadora
– Evitar altes Tª, fer-ho entre 30-40ºC
– Centrifugats o baixes revolucions
– El suavitzant disminueix la fricció entre els teixits
Si es seguissin aquestes indicacions en l’àmbit domèstic i en l’àmbit industrial es millora l’estructura del teixit, es reduiria l’alliberament de fibres de plàstic de polièster en un 25%
Per què fibres artificials? Per què no utilitzem fibres naturals?
Doncs perquè no hi ha fibres naturals com per a vestir tota la humanitat.
Per exemple, per fer un mocador de cotó, pesa 100 grams, calen 1000 litres d’aigua, perquè el cotó és força exigent. Si volem plantar més cotó o bé produïm menys menjar o bé talem boscos. En canvi, si en aquesta peça, hi incorporem només un 30% de polièster, l’estalvi d’aigua serà molt important, del 50%. Però també hi ha raons tècniques, amb les fibres sintètiques es poden fer peces molt resistents, elàstiques, n’hi ha que resisteixen els bacteris i els fongs i per tant no fan olor, n’hi ha que són impermeables, tenen un gran aïllament. A diferència de les fibres naturals, les sintètiques es poden fer de la mida i llargària que es vulgui.
Normalment la roba es fa en combinació de diferents gruixos i perfils.
En la Barcelona World Race permet obtenir mostres científiques de zones gairebé inexplorades. En l’edició del 2014-2015, dos dels velers participants van recollir per primera vegada dades de salinitat, Tª, i microplàstics del mar.
A l’Institut Químic de Sarrià hi ha el responsable científic de l’anàlisi de microplàstics. (Salvador Borrós). L’estudi ha consistit a comptar i analitzar tots els microplàstics. Al Mediterrani és el que hi ha amb diferència més microplàstic, respecte al plàncton, i el que n’hi ha menys és el Pacífic. El Mediterrani és un mar tancat amb molta població, molta indústria, i per tant és normal que el nombre de microplàstics sigui més alt, a més a més al Mediterrani hi ha menys plàncton.
En general es troba sempre propilè i polietilè (polímers de major producció mundial), però curiosament, al Pacífic es detecta un nombre clarament més elevat de fibres, i això indicaria, diguem, un origen menys industrial.
En funció de la seva densitat respecte a l’aigua de mar un plàstic flotarà, es mantindrà entre aigües o s’enfonsarà. El propilè dels taps d’ampolla i el polietilè de les bosses, flota. El poliestirè dels envasos i el niló de les xarxes de pesca es manté entre aigües, i el PVC del plàstic transparent, el polièster de la roba i el PET de les ampolles s’enfonsa.
El mètode indirecte.
Els científics ens diuen que hi ha 4 bilions (anglosaxons) de microfibres per cada km2 4000 milions de microfibres
Quan pesa, ho fem pels mètode indirecte, agafem una microfibra en un sistema òptic i mirarem de mesurar el seu diàmetre, que és de 15 micres, estadísticament la longitud és de 0,5 mm, amb això calculem el volum, saben que el material és polièster amb la seva densitat, calculem el seu pes
Els microplàstics es troben flotant entre aigües i acumulats al fons dels oceans, és lògic pensar que també han entrat a les cadenes tròfiques marines
Font: quèquicom