Els investigadors s’inspiren en la natura per trobar una solució a les micropartícules de tereftalat de polietilè (PET), el plàstic més utilitzat en envasos i ampolles
Cada any es produeixen prop de 400 milions de tones de plàstics al món. Una xifra que continua augmentant anualment un 4%. Estudis recents confirmen que les partícules de PET, el tereftalat de polietilè, el plàstic més utilitzat per fer envasos i ampolles, es troben tant a l’aire de les ciutats com a l’aigua mineral. I és que més del 10% de la producció global de plàstics es fa amb aquest material. El seu reciclatge és escàs i genera moltes emissions de gasos d’efecte hivernacle. Els residus plàstics estan generant una crisi ecològica sense precedents.
Inspirant-se en la natura, un equip del Barcelona Supercomputing Center, del CSIC i de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), ha utilitzat una proteïna d’un tipus d’animal marí, l’anemone Actinia fragacea (o anemone de maduixa), que han modificat, amb mètodes computacionals, per eliminar les micropartícules de tereftalat de polietilè (PET).
Aquesta proteïna forma part del mecanisme d’atac de l’anemone de maduixa i perfora les cèl·lules de la pell dels organismes que l’amenacen. Els investigadors han aconseguit donar-li una nova funció. És com si li haguessin adherit unes tisores al voltant de la proteïna que té forma d’embut. Aquestes tisores consisteixen en tres aminoàcids que són capaços de tallar petites partícules de PET. Font: ccma.cat, pexels-pixabay-70746