Desenvolupen una pols magnètica que elimina microplàstics de l’aigua en una hora

El material permetria a les depuradores eliminar residus 1.000 vegades més petits que amb les tècniques actuals

Fins ara les plantes de tractament no poden eliminar les partícules de plàstic de menys de cinc mil·límetres

Un grup de científics ha desen­vo­lu­pat una pols magnètica capaç d’eli­mi­nar els microplàstics de l’aigua en menys d’una hora. Els inves­ti­ga­dors asse­gu­ren que aquest mate­rial per­met erra­di­car aquests resi­dus amb més rapi­desa i a menor cost, segons infor­men aquest dime­cres fonts acadèmiques aus­tra­li­a­nes.

Els inves­ti­ga­dors de la Uni­ver­si­tat RMIT, a la ciu­tat de Mel­bourne, afir­men que la seva pols, fabri­cada amb nano­ma­te­ri­als i que conté ferro, acon­se­gueix atreure els microplàstics, sense crear altres substàncies con­ta­mi­nants o dei­xar pet­jada de car­boni.

Aquest mate­rial, de color marró i pro­ce­dent de mate­ri­als reci­clats, es bar­reja a l’aigua que conté microplàstics i després d’una hora per­met usar imants per sepa­rar amb faci­li­tat els microplàstics i substàncies con­ta­mi­nants de l’ele­ment líquid. Amb altres tècni­ques calen diver­ses hores o fins i tot dies per rea­lit­zar el procés.

“El nos­tre addi­tiu en pols pot eli­mi­nar microplàstics que són 1.000 vega­des més petits que els que actu­al­ment poden detec­tar les plan­tes de trac­ta­ment d’aigües resi­du­als”, ha expli­cat en un comu­ni­cat Nicky Esh­ti­aghi, líder d’aquesta inves­ti­gació.

La recerca, publi­cada a la revista científica Che­mi­cal Engi­ne­e­ring Jour­nal, ha estat pro­vada amb èxit al labo­ra­tori i ara busca col·labo­rar amb la indústria per obser­var “la seva apli­cació en plan­tes de trac­ta­ment d’aigües resi­du­als”.

Els científics de l’RMIT indi­quen que la seva substància podria ser una alter­na­tiva ren­di­ble per reduir els mili­ons de tones anu­als de plàstic i microplàstics que s’abo­quen al mar.

Més del 80 % de les escom­bra­ries que van a parar als oce­ans es genera a terra i un dels majors con­tri­bu­ents en aquesta con­ta­mi­nació és el plàstic, una substància que pot tri­gar uns 450 anys a des­com­pon­dre’s.

Si bé la presència d’ampo­lles, bos­ses i altres pro­duc­tes plàstics és visi­ble a les aigües, les partícules de menys de cinc mil·límetres no es poden per­ce­bre a sim­ple vista ni poden ser eli­mi­na­des per les plan­tes de trac­ta­ments, per la qual cosa aca­ben als mars on és per­ju­di­cial per als orga­nis­mes marins. Font: efe, puntavui, pixabay