Publicat a

La CNMC demana revisar la retribució del transport de gas de cara a 2021 perquè ara supera l’11%

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) considera que s’ha de revisar la retribució de l’activitat del transport de gas per al proper període regulador, que començarà el 2021.

En l’actualitat la retribució financera sobre el valor net dels actius de transport és superior a l’11% i representa, aproximadament, un 28% dels costos regulats del sector gasista.

La CNMC fa aquestes consideracions en l’informe d’anàlisi econòmica-financer de les principals empreses de transport del sector gasista del període 2013-2016, publicat el dijous passat.

Competència analitza les cinc principals empreses de transport de gas (Enagás Transport, Enagás Transport del Nord, Gas Extremadura Transportista, Gas Natural Transport SDG, i Redexis Infraestructures), que representen gairebé el 92% de la retribució reconeguda a l’activitat (826 milions de euros).

L’informe permet valorar l’impacte en els comptes anuals de les empreses de transport dels canvis introduïts en el marc retributiu de l’activitat pel Reial decret llei 8/2014 i la Llei 18/2014.

Durant el període 2013-2016 l’actiu total d’aquestes empreses es va incrementar lleugerament, amb un augment anual mitjana del 2,0% i un creixement global del 4,3%. L’import net de la xifra de negocis es va reduir en aquests anys i les despeses d’explotació van baixar un 16,1%. El resultat net de l’exercici es va mantenir pràcticament constant per al conjunt d’empreses, si bé va augmentar en el cas d’Enagás Transport.

En general, Competència s’observa una evolució favorable de les ràtios d’endeutament durant aquest període. Així mateix, i malgrat la revisió a la baixa de la retribució regulada del transport que va tenir lloc el 2014, la CNMC entén que les ràtios per al conjunt de l’activitat i en particular per Enagas Transport són “folgats” per a una activitat considerada de baix risc i, addicionalment, “superiors als d’altres activitats regulades comparables”.

Per això, la CNMC recomana l’establiment normatiu de límits de palanquejament adequats per a les activitats regulades i revisar el marc retributiu de l’activitat de transport de gas.

En concret, Competència advoca per revisar la taxa de retribució financera que s’aplica a aquesta activitat per adequar-la als principis establerts en la Llei 18/2014, amb l’objectiu d’arribar al “adequat equilibri econòmic-financer del sistema gasista i en benefici dels consumidors”.

font:elperiodicodelaenergia

Publicat a

El gas podria cobrir la meitat de la demanda domèstica el 2030

La patronal gasista Sedigas considera que la meitat de la demanda domèstica de gas podria ser coberta cap 2030 amb gas renovable donat el volum de residus existent, encara que caldria donar suport a aquesta tecnologia perquè hi hagi les inversions necessàries que abarateixin la seva producció.

El president de Sedigas, Antoni Peris, va destacar, durant la presentació a Madrid de la jornada “El repte d’un nou model energètic. La cita davant el canvi climàtic “, que el gas renovable pot ser una solució viable per reduir emissions contaminants.

Peris ha demandat la creació d’un marc que permeti el seu desenvolupament i suport com el que s’ha donat a altres energies renovables perquè es puguin fer les inversions que facin competitiu al gas renovable, la producció en l’actualitat ho fa més car que el gas natural convencional.

El gas renovable procedeix de residus orgànics, de biomassa i de l’excedent d’energia renovable, que, després d’un procés, permet obtenir un gas (metà o hidrogen) que pot ser injectat en les xarxes del sistema gasista per emmagatzemar-lo i ser usat quan es necessiti .

Antoni Peris ha explicat que a Europa hi ha 367 plantes en condicions d’injectar a la xarxa de gasoductes gas del que s’han tret tots els subproductes contaminants, de les que a Espanya només n’hi ha una, la de Valdemingómez (Madrid).

Ha destacat que el gas renovable redueix, a més, la dependència energètica de l’exterior i, entre les seves beneficis hi ha la creació d’ocupació i la seva contribució neta al PIB, amb 16.000 llocs de treball i una aportació al PIB estimada en 226 milions d’euros a l’any a Europa.

També ha destacat el seu paper en la reducció de gasos d’efecte hivernacle (escalfament global de la Terra) generades per residus, la ramaderia i l’agricultura, com el metà, que el 2016 van tenir un volum equivalent a 34.400.000 de tones de diòxid de carboni (CO2).

D’altra banda, s’ha referit al paper del gas natural en general i ha dit que, si es vol fer una “política clara de reducció d’emissions en generació elèctrica, s’ha d’apostar pel gas”.

Ha afegit que no té sentit donar suport a les renovables, la generació és intermitent i depèn de les circumstàncies atmosfèriques, amb el “major producte emissor” de CO2, com és el carbó.

Preguntat per l’informe del comitè d’experts sobre transició energètica, Peris ha manifestat que “l’electrificació no és l’únic camí” per complir amb els objectius de reducció d’emissions per lluitar contra el canvi climàtic.

A més considera discutible el trasllat de preus d’un sector a un altre que es recull en algunes propostes de l’informe, així com alguna mesures de fiscalitat recollides en el document, que requeririen d’una reforma fiscal, de la qual caldria pensar bé tots els efectes que tindrà.

Ha destacat el paper del gas natural en la mobilitat i ha subratllat que omplir el dipòsit d’un cotxe de gas no requereix més de deu minuts.

A Espanya hi ha 8.000 vehicles que circulen amb gas natural i les matriculacions es van incrementar el doble, ha indicat Peris, que ha afegit que el projecte de Sedigas és superar les cent gasineras a Espanya, on ara hi ha 57, perquè es pugui circular sense cap problema amb vehicles de gas no només en les ciutats.

Peris ha assenyalat que ja es pot viatjar de Madrid a Barcelona o de la capital d’Espanya a València amb un cotxe a gas.

font:elperiodicodelaenergia

Publicat a

EUA serà el líder de la producció de petroli i gas no convencional abans de 2040

Els principals escenaris on s’aplicaria l’Informe Anual de l’Agència Internacional de l’Energia sobre Prospectiva Energètica 2017-2040 són les noves polítiques (que inclouen els compromisos dels països signants de l’acord de París), les polítiques actuals i, com a novetat de l’edició d’aquest any, l’escenari de desenvolupament sostenible, el qual mostra el camí per arribar als objectius relacionats amb l’energia de l’Agenda sobre el Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.

El Dr. Mariano Marzo, catedràtic d’Estratigrafia i professor de Recursos Energètics i Geologia del Petroli de la Universitat de Barcelona, en el marc d’una jornada, va llençar una pregunta a l’aire: “quanta energia addicional necessitarà el món l’any 2040 i on?”. Les necessitats energètiques mundials creixen més lentament que en el passat però encara augmentaran un 30% fins a arribar al 2040. “Això equival a afegir una altra Xina o una altra Índia a l’actual demanda mundial”, va concloure l’especialista. Com es pot solucionar? Dient adeu a les antigues formes d’entendre el món de l’energia. Segons Marzo, “els països canvien de rol, això fa que el Pròxim Orient s’estigui convertint ràpidament en un important consumidor d’energia i els Estats Units en un important exportador”.

Si parlem del futur que tenen el petroli i el gas no convencionals als EUA, el catedràtic va afirmar que “es convertiran en líders indiscutibles en la producció d’aquestes dues fonts d’energia”. El shale gas i el tight oil, juntament amb una major eficiència en la demanda, s’estan traduint en un canvi extraordinari en la posició dels Estats Units en el context energètic global.

REVOLUCIÓ ENERGÈTICA DE LA XINA

Pel que fa a la revolució energètica de la Xina i el seu impacte al món, el WEO 2017 estableix que el creixement en el consum d’energia d’aquest país fins al 2040 se centrarà principalment en el gas natural i en les tecnologies baixes en carboni. Aquest fet es tradueix en una brusca ruptura amb les tendències del passat.

En l’escenari de les noves polítiques, l’estancament de les emissions entre 2014 i 2016 representaria una pausa en el context d’una ascensió més lenta i, al mateix temps, un punt d’inflexió a l’escenari de desenvolupament sostenible. Seguint en aquest mateix context, es preveu, d’una banda, segons va exposar el ponent, que “el 2030, nou de cada deu persones sense accés a l’electricitat es localitzin a l’Àfrica subsahariana”. D’altra banda, “més del 80% del creixement de la demanda de gas fins al 2040 es localitzarà a les economies en vies de desenvolupament a l’Àsia, l’Orient Mitjà, Àfrica i l’Amèrica Llatina”.

Un altre dels aspectes que es va tractar en la trobada va ser la persistència dels baixos preus del petroli, els quals “variaran àmpliament segons l’escenari per reflectir com les diferents disponibilitats de recursos, costos d’extracció i polítiques energètiques poden afectar l’equilibri oferta-demanda”. Respecte als vehicles elèctrics, es calcula que, el 2025, els costos de capital dels automòbils elèctrics seguiran sent més alts que els dels vehicles convencionals. Tot i així, la disminució de costos operatius poden fer que els períodes de recuperació resultin atractius per als consumidors.

Per últim, Mariano Marzo va exposar que es preveu que la Xina, l’Índia i els EUA liderin els avenços en l’energia solar fotovoltaica, mentre que Europa serà pionera en la generació d’energia eòlica terrestre i marítima. En el camp de l’electricitat, l’acadèmic va afirmar que “el 2040, l’Índia haurà sumat a la generació d’aquesta energia l’equivalent a la de la Unió Europea d’avui en dia, mentre que la Xina agregarà l’equivalent a la dels EUA

Publicat a

L’Àrtida, la frontera del petroli rus

L’Àrtida està formada per bastes extensions de gel, però si ens aturem a la península de Iamal, veurem que els mapes de la regió russa no només contenen paratges naturals. Aquesta és la teranyina de pous de petroli i conduccions de gas dels jaciments del gegant GASPROM, des d’aquí el transporten cap a diversos punts de Rússia i Europa. Segons la companyia quan estiguin a ple rendiment produirà 360 mil milions de metres cúbics de gas a l’any. Rússia és el país que més suc està traient de l’àrtic a molta distància de la resta (Tres principals productors: 1 Rússia, 2 Estats Units,
3 Canadà). L’Institut del Petroli i el Gas de l’Acadèmia i les Ciències Russes afirma que el 86% dels hidrocarburs que s’han extret a la regió àrtica porten bandera russa. Amb part és lògic, és el país que més superfície hi té, però també hi aposta més decididament entre altres coses perquè la seva economia en depèn molt més. Gairebé tot el que s’obté prové de plataformes terrestres, el botí més important encara està per descobrir i es troba al mar, es calcula que atresora el 13% de petroli i el 30% de gas i aquí és on hi ha el gran repte. Aquesta plataforma marítima russa és única i una mostra de la inversió que requereix operar en unes condicions tan adverses i amb temperatures de -50ºC, si van posar el 1989 i fins el 2013 no van aconseguir el primer carregament de petroli. Per tirar endavant projectes com aquest Rússia depèn d’una tecnologia estrangera a la qual no té accés des de que es van imposar les sancions fruit del conflicte amb Ucraïna. L’americana Exxon Mobil i la russa Rosneft van signar un acord per explotar l’equivalent 20,9 mil milions de tones de petroli que calculen que hi ha en 3 blocs al Mar de Kara. Les sancions han paralitzat l’aliança per això segurament el dirigent de la companyia Rex Tillerson, l’home a qui Trump ha confiat la diplomàcia nord-americana, va ser una de les principals veus contràries a vetar els negocis amb Moscou, ara Rússia és conscient que ha de desenvolupar tecnologia pròpia. La joia de la corona, ir-max-pas-cher/”air max pas cher pour homme<
la dels activistes de Greenpeace que van acabar a la presó, alertaven per exemple de la catàstrofe ambiental que podria suposar un vessament de petroli en un entorn tan inhòspit, als ecologistes els hi fa molta por els plans de futur de Rússia, i es basen per afirmar-ho el present,

Publicat a

El Govern considera crucial per a la indústria buscar gas i petroli

El Ministeri de Indústria assegura que l’absència de prospeccions deslocalitzacions

El Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme del govern espanyol, José Manuel Soria va assegurar ahir, que les reticències a les prospeccions d’hidrocarburs ja siguin convencionals o no, contribueixen a provocar deslocalitzacions industrials i a una pèrdua de competitivitat d’Europa respecte als Estats Units.

El moment actual es caracteritza per un debat al voltant de “si fractura hidràulica sí o no, si “shale gas ” sí o no, si prospeccions sí o no, mentre que Estats Units està vivint una autèntica revolució energètica” per la seva aposta per l’exploració i producció d’hidrocarburs, assegurà Soria.

Aquesta revolució ha fet que Europa arribi a pagar “tres vegades més” per l’energia que Estats Units, i “l’efecte no pot ser altre que una deslocalització d’Europa a Estats Units” provocada per la major pèrdua de competitivitat, afegí.

“ El repte d’Espanya en matèria industrial és un canvi model productiu”, assegurà el ministre, abans de recordar que Espanya és una economia en que el seu factor més important és el de serveis i de lamentar que “en els últims anys” la indústria hagi perdut pes.

Soria realitzà aquestes consideracions en la presentació en la seu del Ministeri de Indústria de l’”Agenda para el Fortalecimiento del Sector Industrial en España”, un document amb deu línies d’actuació i 97 mesures que els sindicats taxaven de “voluntariós”