Espanya, entre els països amb estrès hídric amb més potencial d’energia renovable

Espanya es troba entre les 30 nacions del món que poden tenir un proveïment elèctric més segur sense arriscar les seves reserves hídriques segons un informe del World Resources Institute (WRI).
La majoria de les formes de generar energia consumeixen aigua, ja sigui per refredar el vapor de les plantes termoelèctriques o les turbines de les centrals hidroelèctriques, i la demanda mundial d’aigua i electricitat continuarà augmentant en les pròximes dècades. Si bé el creixement és bo per a l’economia, suposa també un desafiament per a les que tenen escasses reserves d’aigua i que han d’administrar els seus limitats recursos hídrics.
La generació d’energia a partir d’energia solar fotovoltaica i eòlica és neta i requereix poc o cap ús d’aigua. Aquestes formes renovables d’energia poden ajudar els països a satisfer la seva creixent demanda d’electricitat sense afegir emissions de carboni o consumir aigua, la qual cosa podria ser particularment beneficiós en països on la població, l’agricultura i les indústries competeixen pels escassos subministraments d’aigua .
El World Resources Institute (WRI) ha creat una llista completa de tots els països amb alt “estrès hídric” i el seu potencial d’energia solar i eòlica mitjana. Entre els principals països amb estrès hídric i major potencial d’energia solar es troba Espanya, que figura en el lloc 36 de la classificació, en la qual els 20 primers llocs (veure gràfic) els copen països de l’Orient Mitjà i Àfrica del Nord, Àsia i Pacífic, Amèrica Llatina i Àfrica Subsahariana.

La llista inclou països en totes les etapes econòmiques: tres són desenvolupats (Austràlia, Israel i Aràbia Saudita), quatre són alguns dels menys desenvolupats (Afganistan, Eritrea, Timor Oriental i el Iemen), i la resta prové de mercats emergents o en desenvolupament.
Iemen té el major potencial d’energia solar mitjana en termes d’irradiància horitzontal global (GHI), un indicador de la força i la concentració de l’energia solar que colpeja un panell fotovoltaic. També és un dels països amb més estrès hídric i menys desenvolupats del món. El Banc Mundial acaba d’invertir 50 milions de dòlars en projectes d’energia solar fotovoltaica per restaurar l’electricitat a més d’un milió de iemenites. No obstant això, amb la guerra civil en curs al país, el desenvolupament de les energies renovables pot ser un desafiament.
Eritrea i Aràbia Saudita tenen el segon i el tercer major potencial d’energia solar mitjana, però un poder econòmic molt diferent. És més difícil per als països amb recursos financers limitats adoptar tecnologies renovables a gran escala. No obstant això, a mesura que el cost de l’energia solar i eòlica continua disminuint, aquestes opcions són cada vegada més atractives. Fins i tot països rics en petroli com Aràbia Saudita estan invertint fortament en energia solar per al consum domèstic, amb un objectiu de 9.5 gigawatts (GW) d’energia solar i eòlica per 2023. La llista completa en la qual figura Espanya en el lloc 36 es pot veure en aquest enllaç.
Dels 20 països amb estrès hídric amb més potencial d’energia eòlica, vuit són de l’Orient Mitjà i Nord d’Àfrica (MENA), sis d’Europa (Espanya ocupa la setzena posició) i la resta d’Àsia Pacífic i Amèrica del Nord. Vuit dels països estan desenvolupats, 11 són de mercats emergents i en desenvolupament, i un es troba entre els menys desenvolupats del món (veure aquest altre gràfic).

Andorra té el major potencial d’energia eòlica, seguit de Bèlgica i Kazakhstan. No obstant això, perquè el vent sigui atractiu a Andorra, els costos haurien de ser més barats que els seus actuals importacions d’electricitat d’Espanya.
Set països amb estrès hídric (Algèria, Bahrain, Kuwait, Marroc, Oman, Qatar i Iemen) a la regió MENA tenen un alt potencial energètic mitjana tant per a l’energia solar com per l’eòlica. Alguns d’aquests països tenen plans per aprofitar l’energia solar i eòlica, però molts no els tenen o no arriben tot el seu potencial. A més, per la seva riquesa petroliera, alguns d’aquests països depenen de la dessalinització per al subministrament d’aigua i, de moment, podrien no tenir un problema d’escassetat d’aigua.

font. elperiodicodelaenergia

L’empresa Uniper busca convertir l’excés d’eòlica en metà net

Com a part del projecte de recerca europeu Store & Go, l’elèctrica alemanya Uniper ha llançat un pla pilot a la seva planta de Falkenhagen per produir gas metà a partir de l’energia eòlica a mesura que el país busca usos més amplis per a l’energia renovable.

La planta de Falkenhagen, creada fa cinc anys a l’estat de Brandenburg, ja produeix hidrogen verd en utilitzar energia eòlica a l’aigua per dividir-la en oxigen i hidrogen. El gas metà proporcionaria un material de més qualitat amb usos més diversificats, ja que pot utilitzar-se en una major varietat de mercats, com el sector manufacturer, el de l’electricitat i la calefacció, així com el sector de la mobilitat.

“Aquest és un pas important per a una transició energètica reeixida”, va dir Uniper en un comunicat després que la companyia obrís una nova instal·lació a la planta per dur a terme el seu pla. “El metà verd, en contrast amb l’hidrogen verd, es pot utilitzar en una àmplia varietat de formes”.

Alemanya està buscant noves formes d’usar i emmagatzemar energia renovable en diverses centrals de gas, ja que l’auge de l’energia eòlica i solar al país ha portat a un excés de producció. També s’han gastat milers de milions en la construcció d’una infraestructura de gas natural, que el govern vol utilitzar per emmagatzemar energia lliure de carboni en lloc de retirar-la una vegada que les energies renovables substitueixin el carbó, l’energia nuclear i el gas a mitjans de segle amb l’actual política energètica impulsada pel govern.

Sota un esquema d’experiència pilot que tindrà una durada de dos anys, la companyia s’ha proposat produir metà verd mitjançant l’ús de diòxid de carboni d’una planta de bioetanol i barrejant-ho amb l’hidrogen, creant una substància similar a un gas. Si els enginyers de Uniper poden demostrar que la tecnologia és viable, esperen que Alemanya pugui obrir el camí per proporcionar al sector de les energies renovables una matèria primera completament nova

font: elperiodicodelaenergia

Les renovables busquen qui les emmagatzemi

L’avenç cap a un sistema amb un protagonisme més gran de l’energia solar i eòlica fa del tot imprescindible trobar la millor manera d’emmagatzemar l’electricitat sobrant.

Els costos de generació d’energia solar i eòlica s’han reduït considerablement des de l’any 2010, un 73% i un 23% respectivament, segons l’Agència Internacional de les Energies Renovables (IRENA). Gràcies a aquesta reducció avui dia són plenament competitives sense necessitat de primes. Ara, l’handicap més gran d’aquestes fonts energètiques se centra en el fet que no generen energia d’una manera constant, sinó que la producció depèn de les canviants condicions atmosfèriques, concretament del sol i del vent.

Tanmateix, per molt que se n’abarateixin els costos, un sistema elèctric amb més presència d’energia solar i eòlica, a hores d’ara, no és sostenible sense un sistema eficient d’emmagatzematge i, al mateix temps, viable econòmicament. Només cal veure el cas d’Alemanya que, degut a un excés de producció energètica, es va veure obligat a pagar els consumidors perquè utilitzessin l’electricitat sobrant.

“Cada cop és més important trobar una forma eficient d’emmagatzematge davant de l’actual aposta per les renovables”, adverteix Jordi Llorca, membre de l’Institut de Tècniques Energètiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Quan es trobi una solució a aquest problema, la penetració de les renovables al mix elèctric serà massiva. En aquest sentit, l’evolució dels sistemes d’emmagatzemament o acumulació d’energia elèctrica a gran escala és “una àrea clau per avançar cap a un sistema energètic descarbonitzat”, assenyala, al seu torn, Joan Ramon Morante, professor de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya.

Deixant de banda les centrals hidroelèctriques, que a la nit aprofiten l’energia sobrant del sistema elèctric per bombar aigua, fins fa poc, l’electricitat s’havia de generar en el mateix moment que es consumia perquè no hi havia capacitat suficient per emmagatzemar-la. Actualment, han emergit nous sistemes, cada cop més evolucionats i perfeccionats, com l’acumulació d’energia en bateries, la pila de combustible d’hidrogen o els supercondensadors.

“Les bateries de liti estan més pensades per a mòbils, ordinadors i vehicles elèctrics que no pas per a necessitats estacionàries, ja que l’ús és limitat i la tecnologia, cara”, adverteix Morante. “S’estan investigant en la creació de bateries d’altres elements químics com el sodi o el magnesi”, afegeix l’expert de l’IREC. Les perspectives de futur són positives: el preus de les bateries d’emmagatzematge energètic per a aplicacions estacionàries podria reduir-se un 66% fins a l’any 2030. Alhora, segons un recent estudi d’IRENA, multiplicarien per 17 el mercat de l’emmagatzematge.

L’hidrogen és considerat per alguns una de les alternatives amb més futur ja que compta amb una capacitat d’emmagatzematge gairebé tres vegades superior al gas natural i no genera contaminants, només desprèn aigua en el procés de combustió. Un altre dels avantatges és que “permet acumular energia durant llargs períodes de temps”, indica Jordi Llorca. “El problema sorgeix a l’hora d’emmagatzemar i transportar aquest hidrogen”, adverteix Morante.

“Una de les opcions més esteses és la pila d’hidrogen, una tecnologia coneguda i utilitzada, però cara”, reconeix Llorca. No obstant això, quan es parla d’hidrogen, l’alternativa que cada cop cobra més notorietat és el power to gas (P2G), explica l’expert de la UPC, que consisteix a injectar l’hidrogen a la xarxa de gas natural. Una fórmula que afegeix una petita part al flux gasós. Una altra opció implica transformar l’hidrogen en un gas sintètic, com si es tractés de metà. “França i Alemanya ja tenen projectes pilot que estan començant a aplicar aquest mètode”, assegura Llorca.

Els supercondensadors o ultracondensadors són dispositius electroquímics amb una densitat d’energia extraordinàriament alta, és a dir, capaços d’emmagatzemar i proporcionar energia de manera molt ràpida. S’utilitzen per cobrir les puntes de demanda de la xarxa elèctrica o per fer front a interrupcions del subministrament de poca durada, entre d’altres aplicacions. Sovint, són un complement de les bateries. El seu principal inconvenient és el preu, que és força més elevat

Finalment, els experts consultats també parlen d’utilitzar l’energia solar per escalfar un líquid o sals foses. La calor generada que s’hi manté s’aprofita per crear electricitat mitjançant turbines de vapor hores després que s’hagi post el sol. El sistema, però, “només és vàlid per a períodes curts, tot i que a Aràbia Saudita i a d’altres països ja s’està utilitzant”, assegura Llorca.

Les tecnologies d’emmagatzematge esmentades són, en opinió de Joan Ramon Morate i Jordi Llorca, les que tenen més opcions de cara al futur.

Alemanya inverteix en solar, eòlica i biomassa

Alemanya està dient adéu a l’energia nuclear, combustibles fòssils i carbó per una opció més sostenible en llarg i mitjà termini.

L’energia pot marcar la diferència entre un país que avança i un país presoner del passat. Alemanya aquesta impulsant una revolució renovable i l’energia eòlica i solar són els puntals d’aquestes transformacions. El 2009 el país tenia 3mil 800 megawatts de capacitat instal·lada i en 2015 va aconseguir una capacitat instal·lada de més de 43GW la capacitat més alta d’Europa i una de les més altes del món. El 2012 durant dos dies consecutius les plantes d’energia solar fotovoltaiques instal·lades a Alemanya van produir 22 000 MWh a l’hora del migdia, equivalents a la potència de generació de vint centrals nuclears.

D’acord a dades d’un informe de la publicació Energia Neta XXI destaca que la revolució renovable d’Alemanya anomenada Energiewende està en apogéo i pel que sembla està donant un tret de gràcia al carbó, petroli i nuclear per canviar-les per energia eòlica, solar, biomassa i altres renovables. El setembre passat l’Associació Alemanya d’Aigua i Energia va reportar que l’energia neta, principalment eòlica i solar, ja duplica la generació amb energia nuclear.

A més l’energia solar ja és més barata que els combustibles fòssils. Aquest país està atorgant incentius i subsidis per a la instal·lació de panells solars en els sistemes de calefacció. El 2010 les energies renovables van generar més de 370 mil llocs de treball a Alemanya demostrant la importància d’aquest sector, més enllà de la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Alemanya és el país que més compromès ha estat amb aquest canvi mitjançant el seu famós “Energiewende”, o pla de reconversió energètica aprovat fa quatre anys, té com a objectiu reemplaçar l’energia nuclear i d’origen fòssil (és a dir, el gas natural, el carbó i el petroli, carbó) per energies renovables (com l’eòlica, la solar i la biomassa) buscant la protecció del medi ambient, costos assequibles per a la població alemanya i la seguretat energètica del país.

També trencant rècords i lideratge mundial
És en aquest context que durant els últims anys Alemanya ha arribat a un nou rècord mundial en produir els seus centrals d’energia solar fotovoltaica 22 gigawatts d’electricitat per hora, l’equivalent a la producció de 20 centrals nuclears. Energia Neta XXI destaca que actualment la capacitat instal·lada d’Alemanya per generar aquesta energia fotovoltaica és similar a la del total de la resta del món i proveeix prop del 20% de l’energia que consumeix aquesta nació.

Alemanya començarà a utilitzar només automòbils elèctrics no contaminants

La meta fonamental en els propers cinc anys és reduir 10 milions de les 165 milions de tones que s’emeten anualment. S’espera que el nombre d’automòbils verds s’incrementi fins arribar al milió de vehicles elèctrics.
Alemanya aquesta subsidiant els automòbils verds elèctrics. El ministre de Finances va anunciar un finançament de mil milions d’euros per canviar a tot un país i ajudar a salvar el planeta. Un reporti d’Energia Neta XXI destaca que el 2030 estarà prohibida la venda de vehicles que no siguin elèctrics o híbrids.

Però els canvis han començat des de ja. S’ha anunciat que cada persona que compri un acte elèctric el cost no superi els 60mil euros, rebrà un descompte de 4 mil euros i si el carro és híbrid serà creditor d’un finançament de 3 mil.

La mesura semblés una mica trasbalsada però té sentit segons un informe d’Energia Neta XXI aquest país europeu promou fortament la generació d’energia eòlica, solar, biomassa i ja ha tancat amb tres cadenats la meitat de les seves plantes nuclears.

Les dades sonen afalagadors, però encara queda per veure si el món decideix apostar per un lloc millor per a tots i no una societat industrialitzada excloent que consumeix els seus recursos i devasta la seva pròpia casa, el planeta en què vivim.