Acciona llança la primera torre eòlica del món recoberta amb panells solars

La divisió d’Energia d’Acciona ha desenvolupat una solució pionera a nivell global en el camp de la hibridació entre l’energia eòlica i fotovoltaica consistent recobrir la torre d’un aerogenerador amb panells orgànics flexibles destinats a produir energia per al consum elèctric intern de la turbina. El projecte d’innovació permetrà estudiar tant el comportament dels panells orgànics -una tecnologia fotovoltaica emergent- com la seva aplicació per millorar l’eficiència de l’aerogenerador.

El sistema ja ha estat instal·lat en una de les turbines del parc eòlic de Breña (Albacete), que Acciona opera en propietat. Es tracta d’un aerogenerador AW77 / 1500 de tecnologia Nordex-Acciona Windpower, assentat sobre torre d’acer de 80 metres d’altura de boixa.

Adherits a la torre, s’han instal·lat 120 panells solars ubicats en orientació sud-est-sud-oest per captar el màxim d’energia al llarg de la jornada, i s’han distribuït en vuit altures, ocupant una longitud total d’uns 50 m de torre. Els mòduls fotovoltaics, que totalitzen una potència de 9,36 quilowatts pic (kWp), són de tecnologia Heliatek, model HeliaSol 308-5986. Tenen un gruix de tan sols 1 mil·límetre, i una superfície unitària de 5.986 x 308 mm.

A diferència de la tecnologia convencional de fabricació de mòduls fotovoltaics basada en el silici, els panells orgànics utilitzen el carboni com a matèria prima, i es caracteritzen per la seva flexibilitat estructural -el que els fa adaptables a molt diverses superfícies-; són també destacables els seus menors costos de manteniment, el menor consum d’energia en la seva fabricació, els seus facilitats logístiques i el reciclatge íntegre dels materials utilitzats, però la seva eficiència és encara inferior a la dels mòduls de silici.

“El projecte d’hibridació de Breña suposa una optimització de l’ús de l’espai per a la producció renovable i ens va permetre provar l’eficiència de la fotovoltaica orgànica, una tecnologia que creiem té una de les majors corbes de millora d’eficiència tecnològica. Per això hem decidit pilotar “, afirma Belén Linares, directora d’Innovació d’Energia en Acciona.

Optimitzar la generació

L’aplicació immediata del projecte de Breña és produir part de l’energia que necessiten els sistemes interns de l’aerogenerador. Quan aquest es troba en funcionament, part de l’energia generada és utilitzada per alimentar aquests sistemes auxiliars. En situació de parada, alguns sistemes han de seguir funcionant, pel que són alimentats des de la xarxa, de manera que l’aerogenerador registra llavors un consum net d’energia.

El nou sistema fotovoltaic adherit a la torre permetrà cobrir en tot o en part aquesta demanda inherent al funcionament de l’aerogenerador, quan hi hagi radiació solar i fins i tot -en una eventual fase posterior del projecte-, en absència de sol mitjançant l’ús d’un sistema de emmagatzematge en bateries, el que redundarà en tot cas en una millora de la producció neta aportada a la xarxa.

Els panells orgànics van connectats a dos inversors que transformen el corrent continu en corrent altern, per a la seva connexió posterior a la xarxa que alimenta els equips elèctrics de l’aerogenerador.

Tot el sistema està monitoritzat a fi de poder avaluar la solució adoptada en condicions reals tant des del punt de vista de la producció energètica com de la degradació dels panells solars. Conceptualment, suposa una configuració molt nova pel que fa a les experiències existents d’hibridació eòlic-fotovoltaica, basades en la instal·lació de panells en terra.

La iniciativa s’emmarca en un projecte d’innovació de més ampli abast impulsat per Acciona per estudiar diverses tecnologies fotovoltaiques emergents amb la finalitat de ser pionera a adoptar les solucions més eficients en cada cas i consolidar el seu lideratge com a promotor fotovoltaic, amb més de 1.200 MWp operatius o en construcció en diverses regions del món. Font:elperiodicodelaenergia

EDP Renováveis i Repsol llancen el major parc eòlic flotant del món

EDP Renováveis i Repsol han llançat el major parc eòlic flotant del món, Windfloat Atlantic, un projecte amb una capacitat de 25 megawatts (MW) que està situat en aigües de Portugal i la inversió inicial ha ascendit a uns 125 milions d’euros.

El projecte ha tingut la seva posada de llarg aquest divendres en un acte a la seu a Lisboa d’EDP a la qual van assistir, entre altres, la vicepresidenta del Banc Europeu d’Inversions (BEI), Emma Navarro; els consellers delegats del grup EDP, Antonio Mexia; i EDP Renováveis, Joao Manso Net; i el director financer de Repsol, Antonio Lorenzo, entre d’altres.

La filial ‘verd’ del grup lusità EDP és l’accionista principal del projecte, amb una participació del 79,4%, mentre que Repsol està present amb un 19,4% i Principle Power posseeix el 1,2% restant.

Situat a 20 quilòmetres de la costa de Viana do Castelo (Portugal), en aigües amb una profunditat d’uns 100 metres, el projecte de 25 MW serà capaç de subministrar electricitat a una població de 60.000 habitants.
El conseller delegat d’EDP, Antonio Mexia, ha indicat que el projecte situa al grup “com el productor d’energia eòlica més destacat a nivell mundial, està vegada a través d’un projecte pioner en la indústria marina”.
Per la seva banda, el director financer de Repsol, Antonio Lorenzo, ha destacat l’encaix del projecte en l’aposta del grup per ser “una empresa multienergia de generació d’electricitat baixa en emissions”.

FINANÇAMENT EUROPEA
En el seu desenvolupament, el projecte ha comptat amb el suport financer del Banc Europeu d’Inversions (BEI), del programa de la Comissió Europea NER300 i del Govern lusità, es tracta d’un projecte “avantguardista i de característiques úniques i beneficis per a l’ocupació, la tecnologia i el medi ambient “, ha indicat Emma Navarro.
En concret, el BEI dóna suport al desplegament d’aquesta tecnologia a Portugal amb un préstec de 60 milions d’euros. A més, el projecte rebrà 29,9 milions d’euros del programa NER300 de la UE i fins a 6 milions d’euros del Govern de Portugal a través del fons portuguès per a la reducció de les emissions de carboni.

Generarà més de 250 LLOCS DE TREBALL NOUS
A més, la vicepresidenta del BEI va subratllar que la tecnologia desenvolupada per aquest projecte permetrà contribuir “de manera decisiva” a la indústria eòlica europea, “permetent generar energia en llocs on abans no era possible, així com noves oportunitats per a indústries com la naval i la metal·lúrgica “. Així mateix, ha destacat que generarà més de 250 nous llocs de treball a Espanya i Portugal amb el desenvolupament de les seves noves plataformes.

Així, la contribució espanyola va més enllà de la presència en l’accionariat de la petroliera, ja que una de les tres plataformes semiflotants semisubmergibles que s’instal·larà es construirà a Avilés (Astúries), mentre que les tres plataformes es muntaran al port de Ferrol i des d’allà es duran a Viana do Castelo. Entre els proveïdors es troba Navantia.

Windfloat Atlantic es converteix així en una realitat després que el seu projecte pilot s’iniciarà el 2011 amb èxit, generant 17 gigawatts hora (GWh) durant cinc anys i suportant onades de més de 18 metres d’altura.

La instal·lació compta amb tres turbines eòliques desenvolupades per MHI Vestas muntades sobre plataformes ancorades al fons marí a una profunditat de 100 metres. En l’actualitat, pràcticament la totalitat dels parcs eòlics marins utilitzen estructures de suport ancorades al fons marí, el que fa que els parcs eòlics s’hagin de situar en aigües poc profundes i prop de la costa, especialment al Mar del Nord, el que dóna un gran avantatge a aquest nou projecte.

Segons les estimacions, pràcticament el 80% de recursos eòlics marins a Europa es troben a una profunditat d’almenys 60 metres, on el cost que comporten les estructures amb base fixa no és interessant des del punt de vista econòmic.

font:eldperiodicodelaenergia

Dades meteorològiques senyalen que amb la solar i eòlica no n’hi ha prou es necessita més fonts d’energia renovable

L’horitzó de l’energia 100% verda està cada vegada més a prop. A poc a poc, a mesura que els preus de les renovables assoleixen mínims històrics, ciutats, regions i països sencers creen plans cap a la transició completa total. Però com de costum, el que sembla una bona notícia, si no es fa bé, pot acabar sent un despropòsit.
I és que basar tota la producció en tecnologies solars i eòliques sense prestar atenció a altres fonts d’energia (verds també), pot ser innecessàriament car i difícil. Almenys, això assenyalen les dades una investigació publicada a Energy & Environmental Science

Problemes de subministrament al paradís eòlic-solar

Els investigadors van analitzar 36 anys de dades meteorològiques desglossades per hora i van descobrir que hi ha desequilibris importants en la producció d’energia renovable fins i tot quan pensem en escala continental.
Segons els seus càlculs, seria complex que l’energia solar i eòlica poguessin cobrir el 80% de la demanda energètica. Aconseguir-requeriria inversions massives en generació, emmagatzematge i transmissió d’energia. Es necessitaria una capacitat molt més alta del que és necessari per poder assegurar el subministrament de forma estable.
Les estimacions són clares, aconseguir el 80% de subministrament eòlic-solar als EUA requeriria connectar tota la xarxa del país amb infraestructures de transmissió d’alta velocitat o ser capaços de construir sistemes d’emmagatzematge de, almenys, 12 hores per tot el país. Una cosa que, ara per ara, s’estima en 2.500 milions de dòlars. Una cosa que es dispara si aspirem al 100%.

Una política responsable

Però el preu és el de menys, els impediments a mig termini són tecnològics i legals. “Els responsables polítics haurien de considerar les dades i les compensacions que resulten d’aquest tipus d’anàlisi de dades abans d’adoptar polítiques o mandats per a una xarxa 100% eòlica / solar”, explicava Nathan Lewis, professor del CalTech i coautor de l’estudi.
I té raó: fer la transició cap a les fonts renovables d’energia és molt més que instal·lar plantes solars o camps eòlics, comporta donar-li la volta a la xarxa elèctrica. Comporta renovar-la sencera i, a més, crear una política enganxada a la realitat tecnològica del moment. Personalment, estic convençut que podem aspirar a una energia 100% renovable, però cada vegada hi ha està més clar que no hem de prescindir de cap eina per aconseguir-ho. Almenys, d’entrada.
No necessitem plans cars i irrealitzables, necessitem compromisos sostinguts en el temps i decidits a transformar el mix energètic de forma cost-efectiva i sostenible. El canvi climàtic és un problema seriós (possiblement, el problema més seriós a què hagi d’enfrontar la nostra generació) i la veritat veritable és que només podrem fer-li front si tenim a la ciència del nostre costat.

Escòcia: el triomf de l’energia eòlica

Tenim clar que si volem un futur totalment basat en l’energia verda, és molt important celebrar les petites “batalles” guanyades i inspirar-nos en elles. Per això, avui ens fixem en Escòcia

Tot i que les fonts d’energia renovable encara tenen alguns detractors i això no deixa de sorprendre’ns, els fets ens ajuden a seguir construint el que per a nosaltres és un relat basat en el sentit comú. Les energies renovables haurien de ser la solució energètica del futur i per a això, hem de començar a treballar-hi des del present. Avui veurem un cas molt concret que reforça els nostres arguments, el del triomf de l’energia eòlica a Escòcia al març de 2017.

Actualitat de l’energia eòlica

L’energia eòlica és una font d’energia renovable basada en l’aprofitament de la força del vent per generar electricitat.

El sistema clàssic per explotar aquest tipus d’energia és aquell basat en parcs eòlics que compten amb grans aerogeneradors. Solen situar-se en zones planes i buidades i com a tals, amb tendència a ser ventoses. El moviment de les hèlices dels aerogeneradors, connectades a turbines, converteixen l’energia mecànica en energia elèctrica.

A partir d’aquí són molts i molt variats els diferents “spin offs” que han sorgit a partir d’aquest sistema per aprofitar l’energia del vent, des de petits aerogeneradors instal·lats a les barreres de les autopistes per aprofitar el vent generat per la circulació, fins la combinació d’energia eòlica + energia hidràulica, un “combo” que actualment triomfa, per exemple en la illa del Ferro (Illes Canàries). A més, i encara que a nivell domèstic no és tan habitual com l’autoconsum solar, també es té en compte a petita escala, per produir energia a nivell individual.

El taló d’Aquil·les de l’energia eòlica pot ser que es tracta d’un recurs considerat intermitent, ja que el vent no bufa de manera continuada ni sempre amb la mateixa intensitat. D’aquí la importància de les bateries elèctriques per a emmagatzematge d’energia o les diferents tecnologies combinades que ajuden a aerogeneradors i similars a optimitzar la seva producció.

El rècord de l’energia eòlica a Escòcia

A part de les diferents formes d’explotar-la, el que més ens il·lusiona són els seus èxits a tot el món, petites victòries que si es mantenen en el temps, contribuiran a construir un futur (esperem que proper) en el qual proveir-nos només amb renovables sigui una realitat.

Ens remuntem fins a gairebé un any enrere i vam viatjar a la ventosa Escòcia. Al març de 2017 aquest país va generar energia eòlica suficient com per satisfer la demanda elèctrica del 136% de les llars (el total del país supera els 3 milions). I si en el còmput de la demanda fiquem la resta de subministraments elèctrics (empreses, indústries, etc) el nombre segueix sent impressionant: aquest mes es va cobrir el 58% de la demanda elèctrica total del país.

Es tracta d’un rècord històric en terres escoceses. Segons l’anàlisi de WWF Scotland sobre les dades proporcionades per WeatherEnergy les turbines eòliques escoceses van proporcionar 1.240.095 MWh d’electricitat a la Xarxa Nacional durant el mes de març de 2017.

Parlem d’un augment de el 81% respecte al mes anterior, encara que si ho comparem amb el mateix mes d’anys anteriors, veiem que en general els números solen ser molt esperançadors:

D’aquests números es poden treure diverses conclusions, però la principal és que augmentar la capacitat de producció d’aquest tipus d’energia és un objectiu refrendable amb dades objectives que a més d’afavorir al medi ambient milloressin l’economia d’Escòcia.

És curiós que un dels arguments dels que no creuen en les renovables sigui el temor que perjudiquin l’economia. Satisfer la demanda energètica amb renovables forma part d’un canvi de model, d’una transició energètica que comporta no eliminar llocs de treball sinó reconvertir-los en altres de nous. Per no parlar de l’estalvi que suposaria per a empreses i particulars optimitzar els seus recursos energètics.

I per descomptat, el benefici per al medi ambient és clar i no menys important: Escòcia, com molts altres països, s’ha compromès a lluitar contra el canvi climàtic amb un projecte en què s’especifiquen objectius per a la reducció d’emissions de CO2 i mesures amb les que s’espera obtenir el 50% de les necessitats energètiques del país mitjançant energies renovables a 2030.

La decisió del Govern del Regne Unit de posar fi al suport a l’energia eòlica terrestre suposa una gran trava perquè Escòcia compleixi les seves obligacions climàtiques internacionals. Per contrarestar aquest fre, des de WWF Scotland insten tots els partits polítics escocesos a donar suport a les renovables en general i a l’energia eòlica terrestre en particular perquè aquestes ajudin a maximitzar els beneficis econòmics i siguin la punta de llança de la transició energètica.

Esperem que així sigui i que aquest any el país torni a batre nous rècords en renovables

El primer molí de vent de l’estat pagat per particulars

Aquest aerogenerador aportarà l’electricitat equivalent al consum d’unes 2.000 famílies

A Pujalt, a l’Anoia, s’ha començat a instal·lar el primer molí de vent d’iniciativa particular de l’estat, que podrà generar energia per a unes 2.000 famílies. La proposta ve de l’associació “Viure de l’aire del cel”.

L’eòlica comunitària i cooperativa és bastant habitual al nord d’Europa, i a Catalunya, la idea de crear un projecte d’aquestes característiques va néixer fa vuit anys. Ara ja són 380 les persones o entitats que s’hi han interessat i han fet aportacions per valor d’1.700.000 euros, més de la meitat del pressupost total. Una inversió que, calculen, es recuperarà en 20 anys, moment en què començarà a generar beneficis.

Un dels inversors, Manolo Vilchez, explica per què ho ha fet:

“He aportat 1.000 euros dels meus estalvis en el finançament d’aquest molí perquè vull restituir, o que aquest molí generi una part de l’electricitat que consumeixo en la meva vivenda. És una forma de col·laborar amb les energies renovables, amb un nou model energètic, i és fer-ho des de la inversió”.

Un cop acabats els treballs mecànics i elèctrics, la previsió era de connectar el molí a la xarxa a finals d’any

font:ccma.cat