Blog d'enginyeria i articles tècnics
Ho va explicar la titular del Departament d’Acció Climàtica a la Cimera del Clima de les Nacions Unides de Xarm el-Xeikh
Les subvencions provindran del Fons Climàtic, amb recursos de l’impost del CO2 dels vehicles i del de les instal·lacions que incideixen en el medi ambient
L’hidrogen verd serà clau perquè Espanya aconsegueixi la neutralitat climàtica i un sistema elèctric 100% renovable no més tard de 2050
El desplegament de l’hidrogen verd incentivarà el desenvolupament de cadenes de valor industrials innovadores al nostre país generant ocupació i activitat econòmica, el que contribuirà a la reactivació feia una economia verda d’alt valor afegit
El Full de Ruta inclou objectius nacionals d’implantació de l’hidrogen renovable a 2030, incloent 4 gigawatts de potència instal·lada de electrolitzadors. S’incorpora una fita intermedi per 2024: comptar amb una potència instal·lada d’entre 300 i 600 MW
El Full de Ruta preveu una reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle en 4,6 milions de tones equivalents de CO2
El document també analitza el potencial de l’hidrogen entre 2030 i 2050 i conclou que Espanya té la capacitat de crear un projecte país al voltant de l’hidrogen renovable, que impulsi la indústria nacional, el coneixement tecnològic i la creació d’ocupació. Això consolidarà el paper de lideratge en la generació d’energia renovable
CONTINUA LLEGINTEl president del Govern, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dimecres que Espanya es va a sumar a la Coalició per a la Neutralitat del Carboni, que lidera Nova Zelanda, el que compromet als seus membres a partir de 2018 i com a màxim el 2020 una trajectòria de neutralitat carboni per al 2050.
Sánchez ha dit que està molt content de compartir aquest compromís amb altres socis europeus, com el seu “amic” el president francès, Emmanuel Macron.
Durant la seva intervenció en el fòrum contra el canvi climàtic ‘One Planet Summit’, Sánchez ha dit també que la llei de canvi climàtic estarà a punt abans de final d’any. El cap de l’Executiu ha presentat el compromís del Govern com una qüestió “moral” però també vinculada amb el fet que Espanya serà un país afectat.
AUGMENTA LA DESIGUALTAT TERRITORIAL
De fet, ha assenyalat que el país ja pateix desertificació i problemes de recursos i proveïment d’aigua, i que el canvi climàtic està augmentant les desigualtats territorials. Com a exemple del seu compromís, ha explicat la seva decisió de fusionar en un sol ministeri les qüestions de medi ambient i energia, per buscar solucions transversals i eficaces.
També ha apostat per la col·laboració entre els diferents nivells de l’administració, perquè en ocasions són els ajuntaments els que tenen la força per afrontar amb eficàcia el canvi climàtic.
Sánchez ha intervingut en aquest fòrum en un breu panell moderat per la secretària executiva de Nacions Units per a la Convenció sobre el Canvi Climàtic, Patricia Espinosa i al costat del president de Finlàndia, Sauli Niinistö i el vicepresident de la Comissió Europea Maroc Sefcovic.
La cimera One Planet Summit ha estat coorganitzada per Macron; el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres; el president del Banc Mundial, Jim Yong Kim i l’enviat especial de l’ONU per al canvi climàtic, l’ex alcalde de Nova York Michael R. Bloomberg.
font:elperiodicodelaenergia
Limitar a un grau i mig l’augment de la temperatura mitjana del planeta farà estalviar més de 20 bilions de dòlars. És el càlcul fet per tres investigadors de la Universitat de Stanford, encapçalats per Marshall Burke.
L’estudi, publicat aquest dijous a la revista “Nature”, intenta respondre a una de les grans incerteses sobre els efectes del canvi climàtic: quants diners s’estalviarien limitant l’augment de temperatures. O, dit a la inversa, quins serien els costos de no actuar.
Els investigadors han utilitzat per als seus càlculs el PIB (Producte Interior Brut), el total de béns i serveis produïts en un país en un any. Però reconeixen que no és un indicador perfecte. Per exemple, només suma moviments positius del mercat, però no resta pèrdues ni té en compte valors humans o ecològics.
Els acords de París estableixen mesures que s’implantarien a partir de l’any 2020 per evitar que la temperatura mitjana del planeta augmenti més de 2 graus respecte als valors preindustrials. Però recomana que els esforços permetin un augment màxim d’1,5 graus. En l’estudi publicat ara, es calcula que si això es compleix hi ha un 60% de probabilitats que els beneficis, a finals de segle, superin els 20 bilions de dòlars.
Però els autors citen estudis que troben molt improbable que les mesures acordades a París permetin evitar un augment inferior a 2,5 o 3 graus. Per això, també calculen que si s’aconsegueix, almenys, que la temperatura es mantingui igual respecte al període 2000-2010, el PIB mundial es reduiria un 10% a mitjans de segle i entre un 15 i un 25% a finals. Si l’augment total fos de 4 graus, la reducció del PIB seria del 30%.
Fent càlculs més detallats, conclouen que el 71% de països que en total sumarien el 90% de la població rebrien molts beneficis econòmics de limitar l’augment de temperatura a 1,5 graus. Els més beneficiats serien tant les tres grans potències econòmiques Estats Units, Xina i Japó com els països més pobres. Per aquests darrers, fins i tot petites millores significarien un augment important del PIB, des d’uns nivells actuals molt baixos. Els països més beneficiats es troben en regions tropicals i subtropicals.
Els autors s’han basat en dades històriques sobre la resposta de l’economia a les variacions de temperatura. Per això admeten que els càlculs podrien variar molt si en el futur aquesta relació varia.
Matisos sobre l’estudi
En el mateix número de la revista, hi ha dos comentaris breus sobre l’estudi. En el primer, Wolfram Schlenker, de la Universitat Colúmbia de Nova York, destaca que posant el focus en el PIB poden haver subestimat els costos. Recorda que el PIB no compta beneficis sense valor de mercat, com ara l’impacte en la salut de les persones i els ecosistemes de l’ús de combustibles fòssils.
Per la seva banda, Maximilian Auffhammer, de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, considera que l’adaptació al canvi climàtic es podrà basar, probablement, en tecnologies que tindran un cost molt menor que les actuals com aparells d’aire condicionat més eficients i que funcionin sense combustibles fòssils. També creu que el canvi climàtic portarà a una redistribució de l’activitat econòmica al món. Com que aquest efecte no es pot quantificar, considera que tampoc es poden fer càlculs acurats sobre l’impacte econòmic real del canvi climàtic.
L’impacte econòmic del canvi climàtic i la relació cost-benefici de les actuacions per mitigar-lo o per adaptar-s’hi no són gaire nombrosos. Un dels més coneguts és l’informe que l’economista Nicholas Stern va fer per al govern britànic l’any 2006. La conclusió era que els beneficis de prendre mesures superen de llarg els costos de no fer res.
Tal com indica l’editorial de la revista en el mateix número, gairebé tothom està d’acord amb això, però el problema és quantificar aquest benefici. En tot cas, conclou, “cremant combustibles fòssils estem firmant xecs que la nostra economia no podrà pagar”.
Un canvi d’escenari que aposti per les renovables i la digitalització de l’energia
La transició energètica és un dels principals reptes del nostre planeta. Més aviat es tracta d’una revolució energètica cap a un model més sostenible amb les fonts renovables per bandera. Un dels desafiaments immediats del paradigma energètic és la reducció d’emissions. L’acumulació de diòxid de carboni a l’atmosfera és un acceleradors de l’escalfament global que dóna peu al canvi climàtic.
L’Acord de París, adoptat el desembre de 2015, és una fita d’importància històrica en la lluita mundial contra el canvi climàtic. L’Acord té com a objectiu una transició global que culminarà en un model de desenvolupament baix en carboni i resilient al canvi climàtic.
Aquest pacte estableix un objectiu per limitar l’escalfament global per sota dels 2°C respecte dels nivells preindustrials i prosseguir els esforços per limitar l’augment de temperatura de 1,5°C, el que obre un ventall d’oportunitats d’actuació a tots els nivells amb cobeneficis per a les Administracions Públiques i la societat civil.
El sector de l’energia s’està movent cap a un model més digital i sostenible on la descarbonització té un paper clau. Un dels factors que més incideixen és la penetració de les energies renovables que canviaran el mix d’energia, l’electrificació, l’eficiència energètica i la conscienciació del client.
En aquest escenari, el Parlament Europeu va aprovar a mitjans de gener d’aquest any que les energies renovables arribin com a mínim una quota del 35% el 2030 i que l’eficiència energètica s’incrementi un altre 35% fins a aquest any, en ambdós casos amb caràcter vinculant, definint amb això la seva posició per negociar amb els governs la revisió de la normativa comunitària.
Els objectius en matèria d’energia neta i eficiència són essencials en els plans de la UE per reduir un 40% les seves emissions de CO2 per 2030. Per donar a llum la legislació que permeti aconseguir-los -com amb la resta de la normativa europea- ha d’haver una negociació a tres bandes entre la Comissió, els Estats i l’Eurocambra.
descarbonització econòmica
Quin és l’impacte de les renovables en l’economia? Davant la idea que només les administracions públiques aposten per aquest tipus d’energia netes, la realitat és que el sector privat mobilitza fons econòmics per fer de la transició energètica una oportunitat de negoci.
S’estan creant llocs de treball vinculats amb el desenvolupament de les energies renovables i l’eficiència energètica. Des de 1990 a Europa s’estan reduint les emissions de CO2, un dels factors rellevants que mostra la descarbonització de l’economia. Una tendència a l’alça que busca alterar el mínim els preus de l’energia per mantenir la seva competitivitat econòmica en aquesta transició. Per això, en la rellevància de les renovables adquireix un significat especial l’eficiència energètica.
Sorgeixen mesures econòmiques de finances sostenibles com els bons verds, vinculats a projectes d’eficiència energètica. Inversions per a projectes més respectuosos amb el medi ambient i que contribueixin a prevenir, mitigar i donar resposta al canvi climàtic i la transició cap a una economia baixa en carboni.
A la descarbonització de l’economia anem a una electrificació de la mateixa. Cap a escenaris elèctrics en els quals prescindir de combustibles fòssils i que demanen un redisseny de l’economia. Els mercats elèctrics vindran definits per la digitalització, les smart homes i la reducció de la intensitat de l’energia.
Endesa, per la digitalització
La companyia elèctrica Endesa invertirà 1.300 milions d’euros en el procés de digitalització entre els anys de 2017 i de 2020. Per al conseller delegat d’Endesa, José Bogas, «la digitalització serà la pedra angular de la nostra creació de valor empresarial en el futur» .
Veiem ja algunes actuacions que caminen darrere d’una digitalització del mercat energètic com l’automatització i modernització de la xarxa elèctrica. Es tracta de mesures com la instal·lació de telecomandaments en centres de transformació, és a dir, nous sistemes de control remot que permeten realitzar maniobres d’operació a distància. Amb aquesta millora el Centre de Control detecta i aïlla els defectes que es puguin produir a la xarxa. Així, s’estalvia temps en la localització de l’avaria i es redueix el temps d’interrupció del subministrament elèctric.
Una altra mesura són els comptadors intel·ligents, que amb la implementació de la lectura horària s’eliminen estimacions a la factura i s’atorga al client de noves eines per millorar la seva eficiència energètica gràcies a la informació detallada del seu consum que pot rebre a través d’internet.
A Catalunya ja s’han instal·lat més de 3,7 milions de comptadors intel·ligents, el 90% del total del parc de comptadors que gestiona la companyia. En concret són 567.000 a la província de Tarragona, un 93% del total. Precisament el desembre de 2018 conclou el termini marcat per la UE per completar aquest canvi. Una transició que es mou cap a un món més sostenible.
font:diari de tarragona