Pel domini del mercat energètic

En plena transició energètica i descarbonització de l’economia, encara hem de dissenyar aquesta evolució que marcarà el nostre futur

El consum energètic és necessari per al nostre desenvolupament econòmic i social. Però el ritme actual és un dels motius del canvi climàtic que tant destrueix ecosistemes i ataca la salut del planeta. La consciència ecològica ens alerta que els problemes es poden aguditzar si no es prenen mesures al respecte.

Per què cal estalviar energia? ¿Per què canviar el model energètic actual? Per què és necessari augmentar l’eficiència energètica? Hi ha tres raons molt bàsiques però importants que són: l’esgotament de les energies que no són renovables; l’impacte negatiu sobre el medi ambient; i la inseguretat de l’abastament energètic.

Estem en una transició energètica en què les renovables cada vegada adquireixen més protagonisme en detriment dels combustibles fòssils. Es tracta d’una descarbonització social i econòmica que aposta per les energies netes. Un moment en què trobar el camí correcte cap a la sostenibilitat ambiental, energètica, social i de mercat Assumpta Farran, directora de l’ICAEN (Institut Català d’Energia), avisa que cal diferenciar entre «reduir el consum energètic i el seu cost econòmic en euros. Haurien de ser dos aspectes paral·lels però a l’hora de veure el rebut veiem que no és així, ja que hi ha una part fixa de la factura alta i una variable baixa».

«La gent que contracta una potència baixa té un 75% de costos fixos i per molt que s’esforci a reduir la despesa energètica només pot fer dins el 25% restant de variable», explica Farran, que afegeix que els habitatges que tenen contractada una potència major «com els variables són més alts, representen el 40%, enfront del 60% de fixos».

En aquest paradigma de la despesa energètica en l’habitatge, Farran afegeix que «la gent que té una tarifa regulada, en la qual el preu de la llum varia al llarg del dia, sol tenir pics de preus més alts en hores de molta activitat en l’habitatge, com al matí al despertar-nos, 8h o 9h, i també a la nit al tornar de la feina a partir de les 20h. Això també passa els dies més calorosos i freds de l’any».

«En aquest escenari només hi ha dues maneres d’estalviar en l’habitatge. La gent que té contractada una potència petita o escollint molt bé les hores de consum energètic », valora la directora de ICAEN.

Què són les despeses fixes?
A dia d’avui les energies renovables soles no poden proveir a tot el teixit energètic del país i a més tenen un altre inconvenient: són intermitents. En no haver-se pogut emmagatzemar l’energia, quan no hi ha sol les fotovoltaiques no funcionen, tampoc l’eòlica sense vent.

Quan això succeeix, entren en joc centrals que funcionen mitjançant la combustió de combustibles fòssils com petroli, gas natural o carbó. Moltes d’elles van ser construïdes precisament per donar suport a les renovables o quan es produeixen pics de consum energètic.

Assumpta Farran explica que «tenim uns costos fixos molt alts perquè estem pagant el que ha costat construir aquestes centrals cares que tot just funcionen pocs dies a l’any i no treballen ni un 10% del que estaven pensades. Hem vist que tota aquesta infraestructura per donar cobertura, i que paguem en el rebut de la llum, era innecessària. Com en el cas Castor que no ha entrat ni en servei. Si no funciona, potser no era necessària».

Digitalització de l’energia
La directora de ICAEN exposa que «avui dia l’energia ja es pot emmagatzemar i estem en un moment que hem d’escollir si créixer amb mentalitat de Thomas Edison o d’un milennial. És a dir, si seguim com fins ara o optem per un consum energètic intel·ligent».

«D’aquí a 20 o 30 anys, els milennials seran una generació intel·ligent que s’entendrà amb la xarxa elèctrica. Quan es comprin un cotxe, serà un d’elèctric que funcionarà amb bateries, que fins i tot podran alimentar la xarxa de l’habitatge. Apostaran per termòstats intel·ligents que regulen el consum quan el preu és més alt. Tindran una instal·lació fotovoltaica connectada al mercat elèctric i amb bateria per emmagatzemar l’energia. I el mercat, els venedors de rentadores i assecadores per exemple, també s’adaptarà a aquest sistema, perquè així els obligarà la demanda», vaticina Farran.
En aquesta línia Farran explica que «l’Agència Internacional de l’Energia ha presentat un estudi sobre la digitalització de l’energia per als propers 20 anys. La seva capacitat de donar flexibilitat al mercat suposarà prop de 165 gigawatts de potència virtual. El que suposa 165 centrals que ja no farien falta».

«Ens trobem en un moment en què hem de decidir si l’oferta segueix dominant el mercat energètic, és a dir, plantejar-nos construir més infraestructures clàssiques per donar cobertura a les renovables, o que la demanda comenci a agafar les regnes amb equipaments intel·ligents i un model energètic digitalitzat», planteja.

Farran posa com a exemple les mesures preses a Alemanya: «Tenen hores del dia en què l’electricitat és gratuïta o amb un preu negatiu respecte al mercat. Això passa perquè també tenen costos fixos altíssims i d’aquesta manera incentiven la gent a emmagatzemar energia. El poder el té la demanda, el ciutadà, de manera que la tecnologia permet una gestió flexible».

«Estem en un moment molt important perquè una mala decisió política sobre el model energètic pot resultar molt cara, i la pagarem els ciutadans. Els polítics han de deixar d’escoltar els gurus del s.XX i parlar amb gent del s.XXI. Apostar per la tecnologia perquè la demanda pugui gestionar el mercat energètic », conclou Assumpta Farran.

font: diari de tarragona

La cimera de Bonn segueix la línia del Pacte de París

Després de quatre anys de negociacions, el 12 de desembre de 2015 es va adoptar, en la Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic 2015 (COP21), l’Acord de París.

Es tracta d’un pacte global de canvi climàtic, una fita històrica en la lluita contra el canvi climàtic, fonamental per a la promoció d’un desenvolupament baix en emissions, resilient al clima i sostenible.

Adoptat pels 195 països de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, l’Acord de París obre una nova fase en la negociació internacional en matèria de canvi climàtic que permetrà desenvolupar els elements per a la seva aplicació completa i efectiva

L’Acord, destinat a substituir al Protocol de Kyoto, busca mantenir la temperatura mitjana mundial per sota de dos graus centígrads respecte als nivells preindustrials. Un dels seus principals objectius és contenir el augment de la temperatura per sota dels 2ºC a finals de segle, però amb l’aspiració que no pugi més de 1,5 ºC.

El pacte preveu augmentar la capacitat d’adaptació als efectes adversos del canvi climàtic i un desenvolupament amb baixes emissions de gasos d’efecte hivernacle, sense comprometre la producció d’aliments.

EUA es baixa del carro

La cimera del clima (COP23) que ha tingut lloc recentment a Bonn (Alemanya) va concloure amb la aprovació d’un document en el que comencen a concretar-les regles de l’Acord de París contra el canvi climàtic, amb el qual prop de 200 països van reafirmar el seu compromís tot i la sortida del mateix dels EUA.

El primer ministre de Fiji, Frank Bainimarama, president de la COP23, ha considerat que el text aprovat en la cimera, denominat “El Moment Butlla de la Implementació” de l’Acord de París, fent un gest de complicitat a la paraula “Butlla” amb la qual es saluden els fijans, és !un pas endavant per avançar en la posada en marxa del pacte assolit el 2015, si bé cal anar més ràpid en la seva implementació “,

No obstant això, negociadors de un bon nombre de països, entre ells el comissari europeu d’Acció pel Clima, Miguel Arias Cañete, van reconèixer que «queda molta feina per davant per concloure el text de regles en la data fixada “, desembre de 2018.

Tot i que la sortida dels EUA de l’Acord de París no es materialitzarà fins al 2020, el seu anunci i el que sigui un dels grans donants ha creat un clima de desconfiança en els països en desenvolupament que han pressionat a la resta de països rics que romanen compromesos perquè els assegurin el finançament.

Els països en desenvolupament van aconseguir que el Fons de l’Adaptació del Protocol de Kyoto es mantingui en l’Acord de París. A més d’altres concessions com que les nacions riques presentin un informe transparent i detallat de quants diners van a aportar fins 2020, i el que estan fent a nivell domèstic abans d’aquesta data, que és quan entra en funcionament el pacte de París.

De la COP23 va sortir el disseny del Diàleg de Talanoa, mitjançant el qual els països han de retre comptes en la pròxima cimera de com van a incrementar l’ambició dels seus compromisos de reducció d’emissions nacionals per aconseguir l’objectiu: mantenir l’augment de temperatura del planeta per sota dels 2 graus, i, si és possible, en 1,5.

Segons científics, que aportaran un informe previ a aquest diàleg sobre els impactes de 1,5 graus d’augment de temperatura, les metes de reducció d’emissions actuals dels països no van per bon camí per a aquest objectiu sinó que condueixen a entre 3 i 4 graus més a finals de segle.

La COP23 tanca amb un Pla d’Acció De Gènere en matèria climàtica, i amb una plataforma que permetrà a les comunitats indígenes -370,000,000 de persones tenir veu en les negociacions

 

Una vintena de països abandonaran el carbó

Liderats per Canadà i Gran Bretanya, una vintena de països van anunciar en la conferència de Bonn que volen abandonar el carbó en la pròxima dècada, mentre l’Administració americana aposta per explotar ara els seus recursos d’origen fòssil, com el petroli d’esquist, que representen enormes jaciments al seu territori.

Espanya, Alemanya i Polònia són els únics països d’Europa Occidental que s’han quedat fora de l’ “Aliança global per eliminar el carbó”, però fonts del Govern espanyol van assenyalar que estudiaran «totes» les implicacions d’unir-se a la iniciativa.

Font: Diari de Tarragona

Una campanya europea demana el tancament de les centrals tèrmiques de carbó

Els grups conservacionistes veuen el suport del Govern a aquestes plantes “incoherent i contradictori” amb l’Acord de París contra el canvi climàtic

Un total de 37 grups i entitats cíviques d’Europa han creat una plataforma en 28 països per sol·licitar que els governs abandonin l’ús del carbó i tanquin les plantes de producció elèctrica basada en aquest combustible fòssil. Demanen que aquesta sigui la seva contribució al compliment de l’acord de París. Les tèrmiques de carbó són grans focus generadors d’emissions de gasos hivernacle i generen contaminants que afecten la salut.

“Demanem no només que es tanquin la actuals centrals tèrmiques de carbó, sinó que no s’obri cap nova”, assenyala Ana Barreira, directora de l’Institut Internacional de Dret i Medi Ambient (IIDMA), una de les entitats que secunden aquesta iniciativa a Espanya.

La plataforma (Europa: un futur sense carbó) demana un tancament ordenat abans del 2025 de les 16 tèrmiques de carbó que hi ha a Espanya, a l’estimar que l’ús de carbó és contrari als compromisos internacionals en la lluita contra el canvi climàtic. A Europa, diversos països han anunciat la seva intenció d’abandonar aquest combustible per al 2030: Països Baixos, Regne Unit, Finlàndia, França, Portugal i Itàlia. A Europa hi ha 293 plantes d’aquest tipus

Tancar ràpid

“Per complir amb els compromisos de l’acord de París i protegir el benestar i la salut, necessitem que les tèrmiques de carbó tanquin més ràpid del que ho estan fent ara”, assenyala la portaveu de la campanya europea, Kathrin Gutmann. Els promotors critiquen que les tèrmiques segueixin rebent del sistema elèctric generoses ajudes com a compensació per estar disponibles, encara que no sempre funcionant i sota l’argument que actuen com a suport de les fonts renovables i es posen en marxa quan no fa vent o no hi ha sol. Afirmen que aquestes ajudes (pagaments per capacitat, en l’argot) estan injustificades. “Espanya segueix concedint ajudes econòmiques al manteniment del carbó dins el sistema energètic amb una visió a curt termini”, diu Barreira.

Crítiques al ministre Nadal

D’altra banda, la major part de les plantes de carbó espanyoles s’han acollit al pla nacional transitori que permet emetre major quantitat de contaminants: diòxid de sofre (SO2), òxids de nitrogen (NOx) i partícules.

L’institut IIDMA critica la posició del ministre d’Energia, Álvaro Nadal, pel seu suport decidit al carbó. Nadal ha promès repetidament que aquest mineral seguirà formant part del mix energètic espanyol. “Aquestes declaracions no tenen sentit en el marc de la UE”, on s’està treballant per complir els objectius de l’acord de París, “el que irremeiablement comporta un abandonament progressiu del carbó”, diu Barreira. Aquest institut assenyala que renunciar al carbó forma part del procés de transició energètica. Una vegada que entri en vigor el reglament del mercat de l’electricitat -i transcorreguts cinc anys- les centrals que emetin més de 550 grams de CO2 per quilovat no ¬podrán rebre les referides ajudes. La Comissió argumenta que els pagaments per capacitat distorsionen el mercat.

Al maig, l’empresa Enel va anunciar la seva intenció de tancar les plantes de carbó de Terol i Compostilla (Lleó) el 2020, a l’estimar que les inversions que hauria de fer en sistemes de descontaminació no són rendibles. Tot i així, el Govern està preparant un decret per evitar aquest tancament, el que s’interpreta com una decisió política, segons fonts empresarials, destinada a acontentar el seu electorat en les comunitats d’Astúries, Castella i Lleó i Aragó.

Impropi del segle XXI

“Al segle XXI, i davant el risc climàtic, és incoherent mantenir el carbó, al marge del seu origen. La UE només permetrà les ajudes en casos molt excepcionals “, afegeix Barreira. Segons el IIDMA, la crema de carbó a Europa és responsable de més de 19.500 morts prematures i 10.000 casos de bronquitis crònica d’adults. La campanya té el suport de les grans oenagés mediambientals espanyoles: Ecologistes en Acció, Fundació Renovables, Greenpeace, WWF, SEO / BirdLife i Amics de la Terra

font: la vanguardia

Nou rècord de concentració de CO2 a l’atmosfera

L’escalfament del planeta no té aturador. El principal ingredient del canvi climàtic continua en augment any rere any

La concentració de CO2 a l’atmosfera ha batut un rècord el 2016, segons l’OMM (Organització Mundial de la Meteorologia). En el seu butlletí anual sobre l’impacte dels gasos d’efecte hivernacle, el 2016 va augmentar a nivells de rècord.

La concentració atmosfèrica de CO2 va arribar a 403,3 ppm (parts per milió) per sobre dels 400 registrats el 2015. Segons l’ONU, aquest augment es deu al resultat de l’activitat humana i l’intens fenomen meteorològic del Niño.

Segons l’OMM, les dades actuals representen el 145% dels nivells que hi havia abans del 1750, nivells preindustrials.

Els científics coneixen els nivells prehistòrics amb les bombolles d’aire que es troben en els nuclis de gel de l’Antàrtida, i poden obtenir dades encara més antigues de fòssils i substàncies químiques atrapades en els sediments. L’última vegada que es va arribar a valors semblants va ser fa entre tres i cinc milions d’anys, al pliocè mitjà.

Aquesta informació s’ha publicat dies abans de l’inici de la conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic, que es farà del 6 al 17 de novembre a la ciutat alemanya de Bonn.

Segons Petteri Taalas, secretari general de l’OMM, hi ha “una urgent necessitat d’elevar l’ambició si volem complir seriosament els objectius de l’Acord de París”. L’Acord de París té marcat l’objectiu d’evitar que l’escalfament global superi els dos graus centígrads a finals d’aquest segle respecte als nivells preindustrials, tot i que les nacions s’han compromès a fer tots els esforços necessaris per no passar d’un grau i mig.

Aquest 2017 la situació no tendirà a millorar gaire, ja que per primera vegada durant el 18 d’abril l’Observatori de Mauna Loa va superar la concentració de 410 ppm

 

Font: ccma

“Necessitem una revolució en tota regla per frenar l’escalfament del planeta”

El catedràtic de Recursos Energètics de la UB Mariano Marzo va declarar a “Els matins” que “el canvi climàtic és conseqüència del sistema econòmic que tenim” i, en aquest sentit, ha explicat que “no necessitem petits canvis per frenar l’escalfament del planeta, necessitem una revolució en tota regla”. Sobre la reforma energètica impulsada pel govern del PP, Marzo ha estat molt crític: “La reforma ens està portant a un desgavell. La nova tarifa amaga mesures preses amb clau electoralista per emmascarar un edifici defectuós, fet a pedaços.”

FONT: Els matins tv3