Les plantes nuclears aposten per operar com a mínim la seva vida fins als 60 anys

Els propietaris de les centrals incideixen que la producció nuclear és clau per afrontar la transició energètica

L’elèctrica Endesa, propietària majoritària de les nuclears d’Ascó i Vandellòs, ha llançat una campanya de divulgació per enviar a la societat el missatge de la necessitat d’allargar l’operativitat de les plantes més enllà dels 40 anys pels quals van ser dissenyades.

En el cas de les centrals catalanes el termini s’esgota en 2022 per Ascó I, 2025 per Ascó II i 2027 per Vandellòs II.

Molt abans, entre 2020 i 2021, caduca l’autorització de deu anys per a l’explotació dels dos complexos atorgada en el seu moment. D’aquesta manera, si el Govern central es negués ara a la petició de renovar els permisos, les nuclears haurien de tancar portes.

Però Endesa no només aspira a renovar la llicència altra dècada més sinó que aposta per operar com a mínim fins als 60 anys de vida de les centrals.

Sustenta aquest objectiu per dues raons fonamentals. En primer lloc creuen que el sistema ho necessita per assegurar i donar estabilitat al subministrament elèctric. En segon lloc, perquè les nuclears gairebé no emeten diòxid de carboni, s’assegura.

Els objectius de la Unió Europea per al 2050 exigeixen la reducció de les emissions d’efecte hivernacle de l’ordre del 85-90%, és a dir, que pràcticament no hi hagi emissions.

Endesa opina que la reducció d’emissions obliga a una electrificació de la demanda i l’únic ús final de l’energia que és lliure d’emissions, afirmen, és l’electricitat d’origen renovable i la nuclear.

Per contra, organitzacions ecologistes i rellevants partits polítics demanen al Govern que descarti noves autoritzacions ja que superarien, en tots els casos, l’anomenada vida útil d’unes centrals que defineixen de envellides, perilloses i contaminants.

Increment de la factura

L’elèctrica replica que simplement no és possible el tancament de les centrals nuclears als 40 anys de la seva vida sense incrementar les emissions de CO2, sense posar el risc la seguretat del subministrament i sense incrementar els preus. En aquest línia, tots els estudis realitzats fins a la data estimen un increment de les factura entre el 20 i el 30%.

A més, Endesa assegura que la xifra màgica dels 40 anys procedeix dels Estats Units, de la tecnologia són les centrals de Catalunya. Quan es van aprovar no hi havia experiència i es van llicenciar per un període de 40 anys.

El director general d’Energia Nuclear d’Endesa, Juan María Moreno Mellado, afirmava en una entrevista recent al Diari que avui el 90% de les plantes als Estats Units tenen autorització per operar a 60 anys, i algunes d’elles han iniciat el camí per ser autoritzades per funcionar a 80 anys.

«La nova frontera són els 60 anys. Hem de veure el paper de la nuclear a la transició energètica però pensem, sens dubte, que almenys ha d’arribar als 50 anys, i amb força probabilitat als 60 anys ».

Les administracions locals i comarcals de les zones afectades observen amb satisfacció l’impacte econòmic derivat d’allargar la vida de les plantes, especialment si es concreta el nou impost nuclear impulsat per la Generalitat que destinaria un fons anual de 12 milions d’euros per a les àrees de Ascó i Vandellòs.

En aquest sentit, els operadors nuclears es queixen de forma ostensible pel que consideren una motxilla fiscal inassumible. Afirmen que la càrrega en forma d’impost suposa el 50% dels seus costos variables i un 35% del total dels seus costos. «No conec cap altra indústria amb aquesta càrrega impositiva. Va néixer per reduir o eliminar el famós dèficit de tarifa però avui no té sentit que pervisqui en el temps. La tecnologia nuclear és competitiva i avui pateix des del punt de vista econòmic », relata Moreno Mellado.

Endesa està abonant el nou impost de la Generalitat tot i que ha mostrat la seva disconformitat i no descarta recórrer-lo davant els tribunals de justícia a curt termini.

A l’espera de l’MTC

Un altre escull per al desenvolupament nuclear en els propers anys és l’extrema lentitud amb què s’està tramitant la construcció del cementiri nuclear o Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) que havia d’acollir el combustible nuclear gastat del parc nuclear espanyol. L’oposició d’ecologistes i el Govern autonòmic de Castella- la Manxa al projecte previst al municipi de Villar de Cañas ha posat en dubte la seva viabilitat.

Les empreses propietàries de les nuclears han reaccionat amb la construcció de magatzems en sec i l’aire lliure en les mateixos complexos nuclears per afrontar les necessitats d’emmagatzematge. Ascó compta amb un d’aquests magatzems però Vandellòs encara no.

El factor de les emissions de CO2

Un dels principals arguments de la indústria nuclear per mantenir en el temps la seva presència en el mix energètic espanyol és la seva aportació a la mitigació del canvi climàtic. Fòrum Nuclear, entitat que agrupa les empreses del sector, va publicar un informe en 2015 amb dades contundents. Assegura que les emissions de CO2 són insignificants en tot el seu cicle de vida, i nul·les considerant la seva operació, de manera que el parc nuclear espanyol genera més del 33% de l’electricitat lliure d’emissions.

D’aquesta manera, cada any s’evita la propagació d’entre 45 i 55 milions de tones de CO2 a l’atmosfera, xifra equivalent a la produïda pel parc de turismes de l’estat (22 milions de cotxes).

Conclou l’informe alertant que l’abandonament de la nuclear provocaria un increment d’un 24,9% del CO2 emès a Espanya. Catalunya s’ha compromès a reduir en un 40% les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) per al 2030, respecte als nivells de 2005. El conjunt d’Espanya, per la seva banda, contribuirà a l’esforç europeu amb una reducció prevista del 25 per cent durant el mateix període.

A Catalunya, les indústries del sector energètic van generar per al període 1990-2013 aproximadament el 11,5% de les emissions de CO2. El sector més contaminant és el transport, responsable del 27,2% de les emissions, seguit de les indústries de manufactura i construcció, amb el 19,7 per cent del total. El sector energètic se situa en tercer lloc.

INVERSIÓ DE 100 M € EN AUGMENTAR LA SEGURETAT

L’actuació més coneguda del pla post-Fukushima ha estat la construcció de dos ‘Búnquers’ a les centrals

L’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV) ha invertit en els últims sis anys uns 100 milions d’euros en els dos complexos atòmics catalans per adaptar-se als estrictes requisits de seguretat exigits després de la catàstrofe de Fukushima el 2011

L’actuació més coneguda del pla ha estat la construcció d’ els anomenats ‘búnquers’, edificis dissenyats perquè els equips especials poguessin treballar de manera segura en cas de emergència. els anomenats Centres Alternatius de Gestió d’Emergències (CAGE) s’aixequen lluny de la zona calenta de la planta per actuar en cas d’emergència, com a centre de coordinació de les operacions. Disposen de blindatge radiològic, capacitat sísmica, un autonomia de 72 hores i una capacitat per a 120 persones.

Les plantes han adquirit, a més, equips portàtils de subministrament elèctric, i han emprès milionàries millores en reforçar la integritat dels edificis de contenció dels reactors nuclears com els recombinadors passius d’hidrogen i ventilació filtrats de les contencions, que incrementen la protecció en cas que la pressió superi els valors de disseny

A Ascó destaca també la canalització del barranc de Potxos, d’ 1,1 quilòmetres, per evitar el seu hipotètic desbordament

Endesa considera que després de la milionària inversió, les plantes estan llestes per continuar operant durant anys.

No només això, s’afirma que per cada 100 euros que es van invertir en la construcció original de les centrals, per exemple en els últims 20 anys s’han invertit uns altres 60, «Des que es va iniciar l’operació de les plantes hem millorat, actualitzat, substituït equips … per això la xifra dels 40 anys creiem no té cap sentit. avui les nuclears estan en una situació operativa millor que quan van començar» Assegura el director general d’Energia Nuclear d’Endesa. ANAV aporta prop del 50% de l’electricitat consumida a Catalunya, l’equivalent al 8% del consum total d’Espanya, segons dades d’un estudi de la Universitat Rovira i Virgili.

 

Font: Diari de Tarragona