Publicat a

NIO ES8, el SUV elèctric xinès que se recarrega en tres minuts

Té una autonomia de 355 kilòmetres i dos motors que generen una potència conjunta de 644 CV.

Encara que la indústria ja no es mogui en les precàries xifres de fa uns anys, l’autonomia segueix sent un dels principals reptes dels cotxes elèctrics. Els últims llançaments ja compten amb abastos reals que superen els 300 kilòmetres, però segueixen quedant-se curts respecte als models de combustió tradicional. Els fabricants no deixen de donar voltes per solucionar-lo i sembla que els creadors del NIO ES8 han donat amb una idea bastant interesant.

El SUV, de la marca xinesa NIO, utilitza un sistema de bateries de 70 kW que li aporta una autonomia estimada de 355 kilòmetres. Fins aquí tot normal, però la novetat és que la bateria és intercanviable: una vegada esgotada, es pot substituir per una altre que tingui la càrrega al 100% en un procés que requereix únicament tres minuts.

Per fer-ho només s’haurà que anar a una de las 1.100 Power Swap Stations que NIO té previst instal·lar. Com cobertura addicional, la companyia oferirà un servei d’assistència amb estacions mòbils muntades en cotxes que aportaran 100 kilòmetres d’abast extra en 10 minuts.

A més a més d’aquest sistema de recarrega, el NIO ES8 ofereix unes prestacions excel·lents. Munta un sistema de propulsió format per dos motors elèctrics, un en cada eix, que generen 480 kW o, el que és el mateix, 644 CV. Amb ells és capaç d’accelerar de 0 a 100 km/h en 4,4 segons.

Compta amb la intel·ligència artificial NOMI i amb l’assistent de conducció autònoma NIO Pilot, que es serveix de 23 sensors (làser, càmeres, radars) per proporcionar frenada automàtica d’emergència, assistència en embussos o guia en autopistes, entre altres funcions.

La cirereta la posa el preu: a pesar del seu enfocament premium, costarà 448.000 iuans, uns 57.000 euros, el que suposa pràcticament la meitat del que costa el Tesla Model X, el seu rival més directe.

https://www.youtube.com/watch?v=B5c72hqg7Qo&feature=youtu.be

 

Publicat a

Austràlia ha estrenat el primer tren solar del món

Austràlia pot presumir de tenir el primer tren solar del món. Es tracta d’un vehicle que està equipat amb panells solars per obtenir l’energia que necessita per moure directament del sol, el que el converteixen en un dels mitjans de transport més nets que podem trobar en l’actualitat.

Tradicionalment, es considera que els trens elèctrics són un mitjà de transport respectuós amb el medi ambient. No obstant això, el fet que no utilitzin combustibles fòssils no vol dir que siguin totalment nets, ja que en moltes ocasions l’electricitat que utilitzen prové d’energies no renovables.

Afortunadament, cada vegada estem més conscienciats de la importància de tenir cura del medi ambient per frenar la contaminació i evitar les terribles conseqüències del canvi climàtic. Per això, en alguns ja han prosperat projectes que tenen la finalitat d’alimentar els seus trens únicament amb energies renovables. Per exemple, els trens d’Holanda funcionen amb energia eòlica des del passat mes de gener, i el metro de Santiago de Xile funcionarà amb energia solar i eòlica a partir de 2018.

Ara, el primer tren solar que s’ha posat en marxa a Austràlia Byron Bay Railroad Company avança un pas més en aquesta línia de transport sostenible per garantir que l’energia utilitzada és completament neta. Les arrels d’aquest projecte es remunten a la Segona Guerra Mundial, ja que els dos vagons que s’utilitzen van ser construïts l’any 1949 i han estat restaurats. Estan fabricats amb l’alumini del fusellatge que s’emprava en els bombarders, pel que tenen l’avantatge que són molt lleugers.

Estalvia en la factura de la llum amb aquest tren solar

Després de restaurar els vagons, la companyia va decidir integrar panells solars al sostre amb la finalitat que el tren fos completament autosuficient i respectuós amb el medi ambient. A més, compten amb un sistema de frenat regeneratiu que té la capacitat de recuperar al voltant del 25% de l’energia que el tren utilitza per accelerar. Les bateries també es poden carregar a la plataforma mitjançant un gran panell solar al terrat del cobert d’emmagatzematge, així com obtenir energia directament de la xarxa subministrada d’un proveïdor local d’electricitat verda.

¿Autobús, tramvia o tren? Aquest és l’últim invent xinès

El tren solar australià té capacitat per a 100 passatgers asseguts i transporta als viatgers entre dues estacions acabades de construir que connecten Byron Bay, un municipi costaner de l’estat de Nova Gal·les del Sud, amb un recinte d’art proper i un complex de luxe. De moment el tren realitzarà viatges cada hora, i s’espera que el servei s’expandeixi a partir de gener de 2018.

Publicat a

Viaductes amb aerogeneradors eòlics, nova font d’energia renovable

Turbines de vent adaptades podrien instal·lar-se sota els majors ponts de la xarxa de carreteres per produir electricitat. Segons els càlculs realitzats per un equip d’ investigadors espanyols i britànics podria ser viable, han pres com referència pels seus càlculs el viaducte del Barranco del Juncal, en Gran Canaria (España). Aquest concepte podria aplicar-se en territoris molt urbanitzats o àrees naturals amb limitacions per les noves construccions.

L’estudi es basa en models i simulacions per ordinador portats a cap per l’investigador Óscar Soto i col·legues de la Universitat de Kingston (Regne Unit).

Com més superfície abasti el rotor, més potència es pot extreure; però, han vist que en turbines petites la relació de potència produïda per m2 és major. La configuració de dos turbines idèntiques seria la més viable per incorporar als viaductes, ja que s’aconsegueix un major equilibri, tant des del punt de vista estructural com elèctric, el que influeix en un menor cost econòmic.

En el cas del viaducte del Juncal, la potència rondaria els 0,25 MW per cada turbina. Al ser dos, sumarien un total de 0,5 MW, el que es classifica dins de la gama de aerogeneradors de mitja potència. Això equivaldria al consum mitjà d’unes 450 o 500 llars, evitaria l’emissió d’unes 140 tones de CO2 a l’any, l’efecte de depuració d’uns 7.200 arbres.

La investigació ha sigut promoguda per l’empresa canaria ZECSA

 

Publicat a

Investigadors catalans creen un líquid cent milions de vegades més diluït que l’aigua

Servirà per estudiar els estels de neutrons i materials complexos

S’imaginen que el líquid que hi ha en una cullerada sopera pogués ocupar el volum d’una piscina olímpica? Això no és possible ni amb l’aigua ni a temperatura ambient, però investigadors de l’ICFO (l’Institut de Ciències Fotòniques) ho han aconseguit a una temperatura baixíssima i utilitzant àtoms de potassi.

L’equip, liderat per Letícia Tarruell, publica el seu treball a la revista “Science”. En l’article, descriuen el mètode seguit. Van refredar un gas d’àtoms de potassi fins a arribar als -273,15º C, només una centèsima de grau per sobre del zero absolut. A aquestes temperatures, els àtoms es comporten com a ones i segueixen les lleis de la mecànica quàntica. Mantenen la propietat intrínseca dels gasos: ocupen tot el volum del seu recipient. Però quan es mesclen dos gasos que s’atrauen a aquestes temperatures, es poden formar gotes líquides ultradiluïdes.

Tant la formació de les gotes com el fet que no es quedin immòbils, tot i les baixíssimes temperatures, es deu a les lleis quàntiques, les que regeixen en el món dels àtoms. És un món totalment diferent al que estem acostumats a percebre, amb propietats sorprenents. Tot i així, també hi ha semblances, com indica César R. Cabrera, primer autor de l’estudi:

“En molts aspectes, les nostres gotes de potassi són molt similars a les gotes d’aigua. Tenen la seva pròpia mida i forma independentment del recipient on les posem, tot i que tenen propietats quàntiques.”

El líquid quàntic que han creat els investigadors és cent milions de vegades més diluït que l’aigua i un milió de vegades menys dens que l’aire.

En aquest estat, els àtoms tenen una energia addicional i això fa que, quan les gotes són massa petites, s’evaporen i es converteixen novament en gas. Així ho explica Letícia Tarruell:

“Aquestes gotes són fascinants ja que, encara que són gotes macroscòpiques formades per milers de partícules, el seu comportament està completament determinat per les fluctuacions i correlacions quàntiques. Al observar la transició entre la fase líquida i gasosa, podem mesurar de forma molt precisa aquests efectes quàntics.”

La combinació única de baixa densitat i les propietats quàntiques d’aquestes gotes les converteixen en un sistema ideal per comprendre millor els sistemes quàntics formats per moltes partícules interactuants, així com les propietats de l’heli líquid, els estels de neutrons i altres materials complexos.

 

font:ccma.cat

Publicat a

Arriben a la Xina les bicicletes que “mengen” contaminació

¡Bicicletes per a un planeta més net! Segur que has escoltat aquesta frase moltes vegades abans. Salvar el planeta, anar en bicicleta. No obstant això, les bicicletes no eliminen la contaminació, minimitzen la contaminació per no contribuir a crear-la. Però les bicicletes dissenyades per al projecte Smog Free sí que disminueixen els contaminants de l’aire. Un dispositiu muntat al manillar aspira aire brut per la part del davant i expulsa aire net per la part posterior.
Dissenyades per Daan Roosegaarde i Studio Roosegaarde, recolzat pel Govern Central Xinès, el projecte Smog Free es va iniciar a la Xina com un compromís per lluitar contra la contaminació en les seves grans ciutats. S’estan instal·lant moltes torres Smog Free en llocs estratègics de la Pequín, que aspiren aire per purificar i alliberar aire net.

La torre a Pequín que elimina la contaminació atmosférica

La torre amb sistema de purificació d’aire creada per ajudar a reduir la contaminació atmosfèrica local a Pequín, dissenyada pel Studio Roosegaarde, està tenint uns resultats fantàstics a la Xina.
La Torre per lluitar contra el Smog es va instal·lar a Pequín, una ciutat coneguda per tots per la seva contaminació de l’aire. Ara el Ministeri per a la protecció del medi ambient de la Xina ha anunciat que l’aire al voltant de la torre està un 55% més net que abans d’instal·lar la torre. Segons Studio Roosegaarde, la torre ha eliminat milers de milions de partícules fines PM2.5 de l’aire contaminat.

La torre a Rotterdam que és capaç d’eliminar el 75% dels contaminants atmosfèrics
La ciutat de Rotterdam, a Holanda, és la primera al món en tenir una torre amb sistema de purificació d’aire creada per ajudar a reduir la contaminació atmosfèrica local, contribuint a la millora de la salut i qualitat de vida dels seus habitants.

En els últims 41 dies, la torre ha filtrat 30 milions de metres cúbics d’aire, segons els dissenyadors. És igual al volum de 10 estadis Nacionals de Beijing.
Què fer amb tot aquesta contaminació capturada per la torre? Joieria. Les partícules contaminants filtrades per la torre llarg de la instal·lació a Pequín es fes servir per fer 300 anells especials, similars als anells que Studio Roosegaarde va dissenyar quan la torre es va instal·lar a Rotterdam.

La torre funciona com un escalfador d’aigua. L’aire contaminat es recull en la part superior, passa a través d’un filtre i a través de les parets s’allibera en el medi ambient sense contaminació.

Daan Roosegaarde prendre consciència per lluitar davant la contaminació atmosfèrica a la Xina després d’un viatge a Beijing de fa tres anys, quan es va adonar que els nens no podien sortir al carrer perquè la qualitat de l’aire era molt pobre. Segons Studio Roosegaarde, més del 80% de les persones que viuen en zones urbanes estan exposades a nivells contaminants en l’aire que excedeixen els límits de l’Organització Mundial de la salut.
No obstant això, hi ha cert debat sobre el necessita que és la xifra que ha proporcionat el Ministeri per a la protecció del medi ambient Xinès, i l’eficàcia de la torre per eliminar la contaminació. El fòrum xinès de periodistes ambientals (CFEJ) discuteix les dades oficials i afirma que la torre és més aviat un producte de màrqueting i conscienciació, que un producte que realment tingui efectivitat per lluitar contra la contaminació atmosfèrica.
La torre de l’Studio Roosegaarde seguirà a la Xina, on farà un tour per diverses ciutats de les més contaminades del planeta.