Publicat a

Westinghouse Electric Company i EDF treballaran per desmantellar Vandellòs I

Electricité de France (EDF) i la filial espanyola del nord-americà Westinghouse han guanyat un contracte d’un milió d’euros per al procés de desmantellament del reactor de la central nuclear de Vandellòs

Vandellòs I, situada a Tarragona i propietat de Hifrensa, va ser un reactor francès de gas refrigerat d’urani natural, gas i grafit que operà entre 1972 i 1989. ENRESA començà el desmantellament de Vandellòs I el 1994.

EDF va explicar en un comunicat que es tracta d’una licitació llançada el 5 de maig per l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa) per la prestació de serveis d’enginyeria. Tindrà una durada de quatre anys durant els quals les dues empreses s’encarregaran de mantenir una configuració segura del reactor de tipus UNGG (Urani Natural Grafit Gas) de Vandellòs de suport tècnic per a la fase de latència del projecte de desmantellament i clausura de la central nuclear de Vandellòs I inclou la preparació de documentació tècnica i permisos.

En concret, es procedirà en primer lloc a fer un «inventari radiològic» de tots els elements que hi ha a l’interior del reactor i després a definir els instruments i el procediment per extreure aquest material radioactiu, alguna cosa que no està cobert per aquest contracte

“Estem encantats que ENRESA hagi triat a Westinghouse i EDF per continuar donant suport a les activitats de desmantellament de la central nuclear de Vandellòs I”, declara Yves Brachet, vicepresident del negoci global de desmantellament, descontaminació, reparació i gestió de residus de Westinghouse. “Aquest contracte és una demostració de les capacitats i coneixements globals de Westinghouse per proporcionar solucions innovadores de desmantellament”, conclou Brachet.

El director de projectes de construcció i residus del grup francès, Sylvain Granger, ha assenyalat que la seva companyia té una experiència «única» en aquest terreny, amb nou d’aquestes operacions de desmantellament a França (de les quals sis són amb reactors UNGG). Per EDF, aquest contracte és important perquè marca una primera operació d’exportació de la seva «saber fer» en el desmantellament dels reactors UNGG

El procés de desmantellament a França va marcar una inflexió en 2001, ja que des de llavors l’estratègia ja no és esperar desenes d’anys a que la radioactivitat baixi, sinó intervenir immediatament quan s’atura l’activitat d’un reactor, entre altres coses perquè ara hi ha robots que poden actuar en àrees on no poden operar les persones.

Publicat a

IQOXE continua expandint-se

 El passat 1 de gener IQOXE adquirí una sèrie de actius, calderes de vapor, producció d’aigua desmineralitzada, depuració d’aigües….de la Empresa VIESGO, situades ambdues al Polígon Sud, incrementant la capacitat de producció de fins 200 Tn/h de vapor i de 300 Tn/h d’aigua desmineralitzada.

Durant el citat mes de gener han finalitzat els treballs d’acondicionament i adequació per que els actius puguin ser operats des de les Sales de Control actuals d’IQOXE.

Els treballs s’han  realitzat amb la màxima celeritat superant les previsions inicials en quan a terminis, motiu pel qual la Direcció felicita als col·laboradores i a les Empreses contractistes que han intervingut.

Així mateix paral·lelament s’ha arribat a un acord a llarg termini, de subministra dels Serveis generats pels actius amb dues companyies, també del Polígon Sud.

Aquests acords fan que IQOXE, a més a més de tenir un back up per les seves necessitats actuals i futures aprofiti les sinergies del Polígon i pugui posicionar-se com subministrador de vapor i aigua desmineralitzada a altres companyies.

font: aeqt

Publicat a

Repsol es ven el 20% de Gas Natural per 3.800 milions d’euros

L’operació permetrà a Repsol ingressar unes plusvàlues de 400 milions d’euros

Després de setmanes de negociació, finalment Repsol ha venut el seu 20% de Gas Natural a una societat liderada pel fons CVC, Rioja Bidco Shareholdings, per un import de 3.800 milions d’euros.

L’operació permetrà a Repsol ingressar unes plusvàlues de 400 milions d’euros. En concret, Repsol es desprèn d’un paquet de 200 milions d’accions de Gas Natural, a un preu de 19 euros per títol.

Després de conèixer-se l’operació, les accions de Repsol han baixat un 1,1%, fins als 13,86 euros, mentre que les de Gas Natural han pujat un 0,4%, fins als 18,35 euros.

L’adquisició arriba setmanes després que es completés el relleu en la cúpula de Gas Natural, que ara presideix Francisco Reynés, i després que la gasista patís caigudes importants a la borsa, per la incertesa del Ministeri d’Energia, que ha anunciat retallades en la retribució a les xarxes de gas.

Publicat a

Espanya perd el seu segon arbitratge internacional per les retallades a les renovables

La Cambra de Comerç d’Estocolm dicta un laude contra el Regne d’Espanya que l’obliga a pagar 53 milions d’euros a un inversor residenciat a Luxemburg

El Regne d’Espanya ha perdut el seu segon arbitratge internacional per la retallada a les renovables. La Cambra de Comerç d’Estocolm ha dictat un laude condemnatori que l’obliga a pagar 53 milions d’euros a Novenergía, un inversor institucional residenciat a Luxemburg que compta amb diverses instal·lacions fotovoltaiques a Castella-la Manxa, Extremadura, Múrcia i Catalunya. Aquesta és la segona condemna a Espanya després que al maig de 2017 perdés al CIADI (Banc Mundial) contra Eiser, un altre inversor luxemburguès. L’Estat encara té pendents 03:00 desenes de litigis per la mateixa causa. Reclamen 7.565.000 en total.

Els tres àrbitres que formen la cort arbitral nòrdica han fallat en contra d’Espanya. El seu principal argument per rebutjar la defensa de l’Advocacia de l’Estat, que defensa el Govern, ha estat la dràstica retallada sobre les renovables que va suposar la reforma del sector elèctric de 2013, signada per l’exministre d’Indústria José Manuel Soria i elaborada per l’exsecretari d’Estat d’Energia Alberto Nadal.

Per la seva banda, fonts del Ministeri d’Energia sostenen que el Govern va tenir coneixement d’aquest laude divendres passat i encara està explorant quines possibilitats de recurs hi ha sobre la condemna. Expliquen que a més d’Espanya altres països de la UE que estan immersos en aquest tipus de litigis.

La victòria de Novenergia ha comptat amb l’assessorament d’Antonio Morales i Fernando Mantilla, socis del despatx Latham and Watkins, i és la primera vegada que la Cambra de Comerç d’Estocolm condemna Espanya per aquesta causa. Les dues reclamacions anteriors que van arribar a aquesta cort arbitral, llançades per Isolux a través de la seva filial holandesa, es van desestimar a favor del Govern.

Segons expliquen fonts jurídiques, la principal diferència és que en aquest cas s’ha tingut en compte la forta retallada de la reforma del PP, cosa que no es va contemplar en els dos laudes anteriors. De fet, la demanda d’Novenergía estima gairebé el 100% del reclamat. Dels 60.430.000 sol·licitats, s’ha aconseguit que es condemni a l’Estat per 53 milions d’euros. L’únic punt que ha desestimat la Stochholm Chamber of Commerce (SCC) ha estat el relatiu a l’impost del 7% a la generació que regeix des de 2012.

El mateix laude condemna Espanya a pagar amb un 1,5% d’interès des que es va demandar i fins al moment en què s’aboni el pagament. De fet, Novenergia baralla acudir al tribunal federal de Nova York per fer valer la seva laude si l’Estat no fa l’abonament en temps i forma. Aquest moviment ja el va realitzar Eiser al juliol de 2017. No obstant això, el Govern va assenyalar recentment que no ha pagat els 128 milions que va estimar el CIADI. La victòria de Latham and Watkins, despatx en el qual recentment ha recalat l’expresident del Govern José María Aznar, va aportar el laude d’Eiser contra Espanya com a part de la seva estratègia judicial.

El pagament d’aquestes reclamacions encara està en l’aire. Tal com va avançar El Confidencial al desembre, la Comissió Europea va advertir a Espanya que el Govern ha de notificar a Brussel·les tals pagaments perquè avaluï si es tracta d’un ajut d’Estat no notificada i incompatible amb el dret comunitari. A més, l’àrea de Competència advertia llavors que la jurisdicció per resoldre aquests casos està dins de l’àmbit europeu i s’ha de dirimir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en lloc de en altres instàncies. Una cosa que no comparteixen les pròpies resolucions arbitrals, ja que es tracta de reclamacions en l’àmbit de l’acord bilateral signat entre Espanya i els inversors internacionals que proporciona la Carta de l’Energia.

Aquesta segon dictamen contra Espanya en menys d’un any complica l’equilibri del sistema elèctric. Ara mateix hi ha 7.565.000 d’euros en joc pels més de 30 litigis oberts després de la retallada a les renovables. Si continuen les condemnes i Espanya finalment es veu obligada a pagar saltarà pels aires el superàvit aconseguit amb la reforma del sistema elèctric, el que aboca a tornar a endeutar-se, pujar la factura als usuaris o estirar altres partides com els pressupostos generals de l’ estat, una opció que es va valorar després de perdre contra Eiser i que està als llimbs pel bloqueig polític pressupostari actual.

font.elconfidencial

Publicat a

Europa va cap a les energies netes i assenyala l’arcaica legislació espanyola

No és vinculant en un primer moment per als estats membres, però acabarà sent la base definitiva en breu

Al Parlament Europeu, una esmena energètica proposada per José Blanco, eurodiputat socialista europeu, ha estat aprovada per una amplíssima majoria amb l’objectiu que les renovables, a tota la Unió Europea, augmentin fins al 35% el 2030. Fins ara, el sostre era del 27%.

No és un pas definitiu, però sí un de molt contundent, i encaminat a una anhelada directiva energètica europea, d’obligat compliment pels estats membres, com hauria de ser en una Europa que vagi clarament unida en la lluita contra el canvi climàtic. Ara, aquesta política és erràtica. És un “campi qui pugui”. Dinamarca és un exemple en sentit positiu i Espanya és l’exemple en sentit negatiu, tot i una política en el passat, en energies com l’eòlica, molt potent.

En el cas de l’estat espanyol, el territori on les traves per avançar en les renovables i l’autoconsum són més escandaloses, és un pas de gegant cap a la caiguda de l’arcaica legislació i cap al model que ja adopten els països més punters del món en matèria energètica.

QUÈ ÉS EL MÉS RELLEVANT QUE ES PLANTEJA?
-De la fase actual de previsió, del 27%, el 2030 es passa al 35%.

-S’insta els estats membres a garantir que els consumidors tinguin dret a ser autoconsumidors d’energies renovables.

-Els autoconsumidors podran vendre el seu excedent de producció d’electricitat renovable sense procediments feixucs ni càrrecs desproporcionats o discriminatoris que no reflecteixin estrictament els costos.

-Es blinda consumir electricitat provinent de fonts renovables eliminant traves administratives i prohibint impostos (l’anomenat impost al sol).

-El 12% de l’energia utilitzada en el sector del transport haurà de procedir de fonts renovables en aquest horitzó 2030.

-El 90% de les vies de comunicació transeuropees, en el cas nostre, E-15, E-90 o E-9, hauran d’estar equipades amb punts de càrrega ràpida per a vehicles elèctrics abans que s’acabi el 2022.

-Els biocombustibles d’última generació, els combustibles que es derivin de residus i electricitat renovables i els combustibles renovables per a transport d’origen no biològic hauran d’augmentar progressivament fins al 10% el 2030.

L’erràtica i desordenada política energètica europea fins ara, per fi, sembla que es posiciona cap a una via comuna i clarament verda.

font:ccma.cat