Publicat a

Alemanya inverteix en solar, eòlica i biomassa

Alemanya està dient adéu a l’energia nuclear, combustibles fòssils i carbó per una opció més sostenible en llarg i mitjà termini.

L’energia pot marcar la diferència entre un país que avança i un país presoner del passat. Alemanya aquesta impulsant una revolució renovable i l’energia eòlica i solar són els puntals d’aquestes transformacions. El 2009 el país tenia 3mil 800 megawatts de capacitat instal·lada i en 2015 va aconseguir una capacitat instal·lada de més de 43GW la capacitat més alta d’Europa i una de les més altes del món. El 2012 durant dos dies consecutius les plantes d’energia solar fotovoltaiques instal·lades a Alemanya van produir 22 000 MWh a l’hora del migdia, equivalents a la potència de generació de vint centrals nuclears.

D’acord a dades d’un informe de la publicació Energia Neta XXI destaca que la revolució renovable d’Alemanya anomenada Energiewende està en apogéo i pel que sembla està donant un tret de gràcia al carbó, petroli i nuclear per canviar-les per energia eòlica, solar, biomassa i altres renovables. El setembre passat l’Associació Alemanya d’Aigua i Energia va reportar que l’energia neta, principalment eòlica i solar, ja duplica la generació amb energia nuclear.

A més l’energia solar ja és més barata que els combustibles fòssils. Aquest país està atorgant incentius i subsidis per a la instal·lació de panells solars en els sistemes de calefacció. El 2010 les energies renovables van generar més de 370 mil llocs de treball a Alemanya demostrant la importància d’aquest sector, més enllà de la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Alemanya és el país que més compromès ha estat amb aquest canvi mitjançant el seu famós “Energiewende”, o pla de reconversió energètica aprovat fa quatre anys, té com a objectiu reemplaçar l’energia nuclear i d’origen fòssil (és a dir, el gas natural, el carbó i el petroli, carbó) per energies renovables (com l’eòlica, la solar i la biomassa) buscant la protecció del medi ambient, costos assequibles per a la població alemanya i la seguretat energètica del país.

També trencant rècords i lideratge mundial
És en aquest context que durant els últims anys Alemanya ha arribat a un nou rècord mundial en produir els seus centrals d’energia solar fotovoltaica 22 gigawatts d’electricitat per hora, l’equivalent a la producció de 20 centrals nuclears. Energia Neta XXI destaca que actualment la capacitat instal·lada d’Alemanya per generar aquesta energia fotovoltaica és similar a la del total de la resta del món i proveeix prop del 20% de l’energia que consumeix aquesta nació.

Alemanya començarà a utilitzar només automòbils elèctrics no contaminants

La meta fonamental en els propers cinc anys és reduir 10 milions de les 165 milions de tones que s’emeten anualment. S’espera que el nombre d’automòbils verds s’incrementi fins arribar al milió de vehicles elèctrics.
Alemanya aquesta subsidiant els automòbils verds elèctrics. El ministre de Finances va anunciar un finançament de mil milions d’euros per canviar a tot un país i ajudar a salvar el planeta. Un reporti d’Energia Neta XXI destaca que el 2030 estarà prohibida la venda de vehicles que no siguin elèctrics o híbrids.

Però els canvis han començat des de ja. S’ha anunciat que cada persona que compri un acte elèctric el cost no superi els 60mil euros, rebrà un descompte de 4 mil euros i si el carro és híbrid serà creditor d’un finançament de 3 mil.

La mesura semblés una mica trasbalsada però té sentit segons un informe d’Energia Neta XXI aquest país europeu promou fortament la generació d’energia eòlica, solar, biomassa i ja ha tancat amb tres cadenats la meitat de les seves plantes nuclears.

Les dades sonen afalagadors, però encara queda per veure si el món decideix apostar per un lloc millor per a tots i no una societat industrialitzada excloent que consumeix els seus recursos i devasta la seva pròpia casa, el planeta en què vivim.

 

Publicat a

Química per un futur sustenible

Comprin terra, ja han deixat de fabricar-», solia dir, fent broma, Mark Twain. Però no és cap broma. A principis del segle XX, aquesta afirmació va començar a ser massa real. Era gairebé impossible conrear aliments per a una població que no parava de créixer. Per sort, llavors van aparèixer els químics alemanys Fritz Haver i Carl Bosch amb un as a la màniga. Un procés capaç de transformar el nitrogen de l’aire en fertilitzants. Brot aus Luft, aire transformat en pa, deien. Un procés industrial tan important en l’actualitat consumeix el 2% de l’energia elèctrica del món. Sense el procés Haber-Bosch, la meitat de la població mundial no existiria.
Avui en dia ens enfrontem a reptes encara més complicats. L’escalfament global, l’escassetat d’aigua i la crisi energètica són alguns exemples. Encara no sabem com solucionarem aquests problemes. Però alguna cosa està claríssim. La química serà, una vegada més, que ens doni la resposta. No és ni de bon tros una exageració. Omar Yaghi, que recentment va rebre un dels premis que atorga la Fundació BBVA, és un químic que sintetitza materials capaços de capturar aigua de l’atmosfera.
En pocs anys, afirma Yaghi, hi haurà un aparell capaç d’obtenir aigua pura de l’atmosfera. I no només aigua. A l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) desenvolupem materials semblants que són capaços d’atrapar el diòxid de carboni. Potser d’aquí a poc les indústries els incorporin en les seves xemeneies, i transformin les seves emissions contaminants en mescles de gasos que no contribueixen a l’escalfament global.
La química és un ingredient clau en el desenvolupament de noves fonts d’energia netes per a un futur millor. La paraula ‘perovskita’ igual sona tan rara, però també els ‘microxips’ eren alguna cosa estranya fa cinquanta anys. Les perovskita són nous materials cristal·lins que permeten fabricar panells solars molt més eficients i barats que els panells de silici, els més utilitzats actualment. El mateix passa amb la fotosíntesi artificial.
«Davant els reptes globals, alguna cosa està claríssim: la química serà, una vegada més, que ens doni la resposta»
La fotosíntesi és un procés que duen a terme les plantes per fabricar el seu propi aliment a partir de dos gasos -diòxid de carboni i aigua i llum solar. Ara, els químics són capaços de reproduir, i fins i tot millorar aquest procés en el laboratori, i aconsegueixen obtenir nous combustibles nets utilitzant aquests mateixos ingredients. Produir gas natural des de l’aire i llum solar no és una utopia – és una cosa que s’està investigant actualment a l’ICIQ i que probablement serà una realitat d’aquí a uns anys.
Per descomptat, els químics seguim treballant -com van fer Haver i Bosch- a millorar la qualitat de vida, la salut i el benestar de la població. Cada vegada ens preocupem més pel desenvolupament d’estratègies més verds, més netes i més sostenibles. Un dels majors esforços en aquesta direcció és el desenvolupament de les reaccions en flux continu.
Són processos molt més ràpids, que aconsegueixen productes més purs, reaccions més versàtils i, en general, una química més neta. Ja hi ha sistemes de flux automatitzats capaços de fer 1500 reaccions diferents cada dia que s’utilitzen per trobar nous medicaments. En l’ICIQ estem treballant per llançar una nova spin-off especialitzada en aquest sector d’aquí a poc.
Mark Twain també solia dir: «Explorin. Somiïn. Descobriu ». I això és precisament el que fem. Explorar la versatilitat de la química. Somiar amb un futur més sostenible. I descobrir. Cada dia descobrim coses que, aviat, es transformaran en solucions als problemes que més ens preocupen com a societat.

article d’opinió de Miquel A Pericàs director de l’ICIQ al Diari de Tarragona

Publicat a

“Txernòbil sobre gel”, ecologistes contra la primera central nuclear flotant del món

Rússia inaugura l'”Akademik Lomonosov”, que navegarà per l’Àrtic per donar energia als camps de petroli de Sibèria

L'”Akademik Lomonosov” va ser inaugurat dissabte amb gran pompa al port de Múrmansk, a l’Àrtic rus. Es tracta d’un equipament atòmic mòbil destinat a navegar per l’oceà gelat i donar energia als camps de petroli de Sibèria.

Els ecologistes, en canvi, consideren que aquesta primera central nuclear flotant del món gestionada pel gegant nuclear rus Rosatom és una irresponsabilitat i representa un greu perill contra l’entorn. Asseguren que aquesta tecnologia podria provocar la pròxima catàstrofe nuclear, un “Txernòbil sobre gel”. 

Els detractors ho consideren molt més perillós que una central convencional, especialment en un oceà difícil com és l’Àrtic. Disposa de dos reactors capaços de donar electricitat a 200.000 persones.

Protestes ecologistes

La planta d’energia nuclear flotant, inicialment, havia de ser carregada amb combustible nuclear al centre de Sant Petersburg. A causa de la pressió dels estats bàltics i una petició organitzada per Greenpeace Rússia, Rosatom, el gegant nuclear controlat per l’Estat, que posseeix i fa funcionar la central nuclear flotant, va decidir el 21 de juliol del 2017 moure la càrrega i les proves a Múrmansk.

L’expert nuclear de Greenpeace, Jan Haverkamp, considera irresponsable l’existència d’aquest reactor flotant:

“Fer proves d’un reactor nuclear en una zona densament poblada com el centre de Sant Petersburg és, com a mínim, irresponsable. No obstant, moure les proves d’aquest “Titanic nuclear” fora de l’ull públic no ho fa menys irresponsable. Els reactors nuclears que flueixen a l’oceà Àrtic representaran una amenaça sorprenentment òbvia per a un entorn fràgil que ja està sota una gran pressió del canvi climàtic.”

Denuncien que un cop ha arribat a Múrmansk, una ciutat de 300.000 habitants, l'”Akademik Lomonosov” serà alimentat i provat i, el 2019, es remolcarà 5.000 km a través de la Ruta del Mar del Nord i s’utilitzarà a prop de Pevek, a la regió de Xukotka.

Greenpeace explica també que, segons els mitjans de comunicació russos, Rosatom està planificant una línia de producció que serà capaç de produir massivament reactors nuclears flotants. Amb el suport del seu propietari, l’Estat rus, l’empresa ja ha estat conversant amb possibles compradors a Àfrica, Amèrica Llatina i el sud-est asiàticEn un comunicat, l’entitat ecologista explica que hi ha indicis que 15 països, inclosos la Xina, Algèria, Indonèsia, Malàisia i l’Argentina, han mostrat interès en la contractació de plantes nuclears flotants. Entre altres funcions, la planta nuclear flotant té com a finalitat subministrar energia per a l’exploració de petroli i gas.

 

Publicat a

Els residus plàstics al Pacífic formen una illa com França, Alemanya i Espanya juntes

El volum d’escombraries plàstiques que hi ha al Pacífic és quatre vegades més gran que les previsions més pessimistes dels científics

La superfície que ocupen els residus plàstics en suspensió a la zona del Pacífic que va de Califòrnia fins a les illes Hawaii supera els 1,6 milions de quilòmetres quadrats i pesa 80.000 tones. I és un mostre de plàstic de mil colors que continua creixent imparable.

Un estudi científic recent fet per The Ocean Cleanup Foundation arriba a la conclusió que la gran taca de plàstic que sura al Pacífic és 16 vegades més gran del que s’imaginava i que la situació empitjora dia a dia.
Aquesta àrea del Pacífic acumula la “reserva” més gran de plàstics en suspensió de tota la Terra. Els corrents marítims i els vents hi provoquen una concentració d’escombraries molt intensa. S’hi han trobat materials de tot tipus: centenars de tones de bosses, neumàtics, perxes, raspalls de dents, penja-robes, sabates, contenidors, joguines, tones de xarxes de pesca i, fins i tot, un lavabo.

Per primera vegada, els autors de l’estudi han contractat una trentena d’embarcacions que han fet un escombrat en paral·lel de l’oceà des de Hawaiï fins a Califòrnia. Totes les embarcacions portaven xarxes per obtenir mostres dels plàstics en flotació al mar. A més, dues aeronaus feien suport des de l’aire a la trentena de vaixells.

Els resultats han multiplicat per quatre les previsions més pessimistes dels científics: les restes d’escombraries plàstiques que han quedat atrapades a les xarxes són d’1,8 bilions de peces, que superen les 80.000 tones de pes.

El 92 per cent de la brutícia plàstica la formen objectes de mida mitjana o gran. Només el 8% de la brossa recollida són microplàstics de mida inferior als 5 mil·límetres.

Cada any 2,41 milions de tones de plàstic acaben al mar i, per efecte de les onades, gran part d’aquest material es descompon en microplàstics que els peixos i les aus marines ingereixen pensant que són aliment. Altres animals queden enganxats en xarxes i altres plàstics que els provoquen greus ferides o, fins i tot, l’asfixia.

El tsunami que va assolar el Japó el 2011 va contribuir, segons consideren els investigadors, a incrementar un 20% la quantitat de residus plàstics que van anar a parar al mar.

Els científics, tenint en compte que la majoria de residus plàstics que es troben ara als oceans de la Terra són de mida mitjana i gran, alerten de la necessitat de fer operacions de neteja abans que aquests objectes es vagin fragmentant i trencant per l’efecte de l’erosió.

Publicat a

El peix autònom del MIT per vigilar el mar

Sofi és un prototip de softrobot dissenyat pel MIT que és capaç de realitzar un estudi en temps real dels ecosistemes marins de forma no intrusiva

La majoria dels peixos robot no es troben com peix a l’aigua. Aquests són pobres nedadors, i l’únic que aconsegueixen és espanten qualsevol altra criatura amb la qual entrin en contacte. Però un nou robot és tan realista que els peixos de Fiji neden al seu voltant sense immutar-se.

https://www.youtube.com/watch?v=Dy5ZETdaC9k&feature=youtu.be

Un equip del Laboratori d’Informàtica i Intel·ligència Artificial del MIT (Cambridge, EUA) ha desenvolupat un peix robòtic tou (softrobot). L’aparell està construït amb cautxú de silicona i plàstic, i diverses parts de la seva estructura, tant les aletes laterals com la del darrere, han estat impreses en 3D

Aquest ‘peixrobot’, controlat remotament, un control remot que ha estat customitzat i creat arran d’un comandament de la mítica Súper Nintendo, no és el primer del món. Però aquesta nova versió fa un pas endavant i desbanca les generacions anteriors de peixos robot. Sofi és capaç de realitzar un estudi en temps real dels ecosistemes marins de forma no intrusiva. Aquest pot maniobrar cap amunt i cap avall a profunditats de fins a 18 metres. La seva càmera d’ull de peix, situada a la boca, està perfectament posicionada per capturar qualsevol acció al front. A més, Sofi no només sembla un peix sinó que també es mou com si fos de veritat, ondulant la seva cua per impulsar-se a través de l’aigua. Això li permet gravar les imatges i prendre els fotos dels diferents peixos i espècies de l’entorn sense espantar

Fa fotografies i grava vídeos a través d’una càmera instal·lada en la seva estructura, que compta també amb un motor i una bateria de liti similar a la dels telèfons mòbils.

Els científics han realitzat sis proves amb Sofi en els esculls de coral de l’illa de Fiji, al Pacífic. Als peixos de l’escull no va semblar importar-los la presència de Sofi. Per tant, l’equip espera que el robot i la seva càmera es puguin desplegar en altres llocs per ajudar-nos a observar la vida marina, per veure millor com es mouen, què estan menjant i amb qui estan nedant, ha informat l’equip de científics en Science Robotics.