Publicat a

Catalunya suma 22 noves estacions a la seva xarxa pública de recàrrega ràpida per a vehicles elèctrics

La Generalitat destina 854.750 euros a ampliar la cobertura geogràfica de la xarxa de suport a la mobilitat elèctrica

·          La mesura amplia a 88 les estacions públiques de recàrrega ràpida, que donen servei als més de 12.000 vehicles elèctrics que circulen per les carreteres catalanes

·          L’Institut Català d’Energia (ICAEN) treballa perquè l’any 2019 cap punt del país quedi a més de 30 quilòmetres d’un punt de recàrrega ràpida

Catalunya sumarà 22 noves estacions en 15 noves ubicacions a la seva xarxa pública de recàrrega ràpida per a vehicles elèctrics. La mesura, que s’emmarca en el desenvolupament del Pla estratègic per al desplegament d’infraestructura de recàrrega per al vehicle elèctric a Catalunya 2016-2019 (PIRVEC) impulsat pel departament d’Empresa i Coneixement, amplia fins a 88 el nombre d’estacions ràpides situades en la xarxa viària bàsica catalana. L’Institut Català d’Energia (ICAEN) ja treballa perquè l’any 2019 cap punt del país quedi a més de 30 quilòmetres d’un punt de recàrrega ràpida.

Les 22 noves estacions se situaran en 15 ubicacions: Manresa, Lleida, Figueres, Montmeló, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Sant Feliu de Guíxols, Tarragona –amb 2 estacions a cada municipi-, Vilobí d’Onyar, Cambrils, Móra la Nova, Móra d’Ebre, Cervera, Sant Vicenç dels Horts, Vic i el Vendrell -1 estació a cada municipi-. La Generalitat, a través de l’ICAEN, ha destinat 854.750 euros a incentivar i desplegar la instal·lació d’aquestes estacions, i la gestió anirà a càrrec dels corresponents ajuntaments o corporacions locals. Totes aquestes estacions seran interoperables, és a dir, s’hi podrà accedir amb qualsevol de les targetes d’usuari emeses per les corporacions locals que gestionen les estacions.

Les noves localitzacions augmenten la cobertura geogràfica de la xarxa ràpida de recàrrega, que té com a funció donar suport a la demanda de mobilitat interurbana dels ciutadans i proporcionar-los la seguretat de que podran disposar d’estacions de recàrrega ràpida quan facin desplaçaments llargs pel territori en vehicle elèctric. Les estacions de recàrrega ràpida proporcionen una autonomia d’uns 120 quilòmetres en 30 minuts. L’objectiu és que l’any 2019 la xarxa ràpida de recàrrega assoleixi les 100 estacions que el PIRVEC estableix com a objectiu, i que tot el territori català tingui un punt de recàrrega ràpida a menys de 30 quilòmetres. Des de l’any 2016, la Generalitat ha destinat 2,29 milions d’euros en el desplegament d’aquesta xarxa (s’adjunta mapa).

Avenç de la mobilitat elèctrica

La mobilitat elèctrica s’està consolidant a Catalunya. En l’actualitat, ja circulen més de 12.000 vehicles elèctrics per les carreteres catalanes; a més, un 1% dels nous turismes matriculats i un 4% de les noves motocicletes matriculades són elèctrics, mentre que un 9% dels turismes matriculats són híbrids.

La Generalitat, a través de l’ICAEN, ha contribuït a l’impuls de la mobilitat elèctrica mitjançant la creació del Pla estratègic per al desplegament d’infraestructura de recàrrega per al vehicle elèctric a Catalunya 2016-2019 (PIRVEC) i l’impuls de la Taula d’Infraestructures de recàrrega del vehicle elèctric a Catalunya (TIRVEC), un òrgan que reuneix a tots els agents del sector amb l’objectiu d’identificar i superar les barreres que limiten la implantació del vehicle elèctric.

A més del desplegament de la xarxa pública de recàrrega ràpida, en el marc del PIRVEC també s’ha constituït l’Aliança de municipis per a la interoperabilitat –que facilita que l’accés a les estacions de recàrrega amb una única targeta d’usuari a tots els ciutadans-, s’ha format més de 300 instal·ladors en la col·locació de punts de recàrrega vinculats a aparcaments privats, s’ha elaborat un mapa visar d’estacions de recàrrega perquè els usuaris puguin consultar la ubicació i l’estat dels punts de recàrrega en temps real, i s’han realitzat propostes normatives al govern de l’Estat per tal de fomentar l’electrificació del transport per carretera.

font:govern.cat

Publicat a

Grècia adjudica a Repsol i ELPE un projecte d’explotació d’hidrocarburs al mar Jònic

El ministre d’Energia grec, Yorgos Stathakis, i els representants del consorci format per la multinacional espanyola Repsol i Hellenic Petroleum (elpe Inactiu Estadi) han signat una licitació per a l’exploració i explotació dels jaciments de petroli i hidrocarburs marítims al mar Jònic.

Els dos grups participen en el consorci a parts iguals, amb un 50% cadascun, però el projecte el dirigirà la petroliera espanyola.

“Grècia obre el camí per transformar-se en un potencial productor d’hidrocarburs amb màxim benefici per a l’economia i la societat”, va destacar Stathakis.

Per ara no hi ha dades precises sobre el volum de gas i petroli que pot haver a la zona del Jònic.

Aquesta previst que el període d’exploració es perllongui uns cinc anys.

El director executiu de l’empresa estatal encarregada de la gestió dels hidrocarburs, Hellenic Hydrocarbon Resources Management (HHRM), Yannis Basiás, va destacar que “l’interès d’empreses estrangeres demostra que podem esperar resultats positius”.

Basiás va recalcar que perquè l’explotació sigui sostenible, el jaciment ha d’assolir els 500 milions de barrils.

L’acord serà sotmès al control del Tribunal de Comptes i després serà remès al Parlament per a la seva votació.

L’any passat Repsol ja va obtenir l’autorització per a explorar i explotar jaciments d’hidrocarburs a la regió d’Etolia-Acarnània (oest del país) i en Ioánina (nord) en consorci amb la companyia grega Energean Oil and Gas.

La multinacional espanyola participa en aquest consorci amb un 60% i també en aquest cas és l’encarregada de dur a terme les exploracions.

font:elperiodicodelaenergia

Publicat a

Repsol ‘conquista’ Alaska: aconsegueix 12 pous en el major jaciment d’ EEUU en 30 anys

Repsol està decidida a ‘conquerir’ Alaska. La petroliera ha aconseguit fer-se amb 12 nous blocs en una àrea propera a Pikka, el major descobriment de petroli a terra als Estats Units en els últims 30 anys. La petroliera s’ha fet amb domini miner en una zona situada al sud del riu Colville, on ConocoPhillips també ha realitzat importants descobriments.

Oil Search, soci de Repsol, ha adquirit també quatre contractes d’arrendament. La petroliera espanyola reforça així la seva posició en una de les zones on ha aconseguit un major èxit exploratori en la subhasta celebrada aquesta passada setmana, que a més ha batut tots els rècords d’ingressos per a l’estat d’Alaska.

La Divisió de Petroli i Gas va rebre 159 ofertes de companyies que buscaven arrendaments en terres estatals a North Slope, Beaufort Sea i North Slope Foothills. El governador, Bill Walker, ha indicat que “em complau especialment veure el treball continu de Repsol E & P que mostra un gran interès i donem la benvinguda a tots els grups de postors al vessant nord d’Alaska”.

Chantal Walsh, directora de la Divisió de Petroli i Gas, assegura que “els resultats van ser una vegada més forts del que esperàvem. La contínua delineació de la tendència de Nanushuk produirà grans beneficis per a l’estat una vegada que comenci el desenvolupament”.

En la venda de North Slope, la divisió va rebre 147 ofertes en 133 trams per a un total de 223,680 acres, amb ofertes guanyadores que van superar els 27.200.000 de dòlars. La companyia Lagniappe AK va ser el millor postor en 120 contractes. En la venda de la mar de Beaufort, la divisió va rebre 12 ofertes en 8 trams que totalitzen 20,270 acres.

Desenvolupament de Pikka
Repsol treballa ja en el pla de desenvolupament preliminar de Pikka, un dels dos pous de Nanushuk, que preveu que la producció s’iniciï a partir de 2021, amb un potencial d’al voltant de 120.000 barrils de petroli al dia, però la petroliera realitzarà encara l’any que ve un altre sondeig exploratori addicional per delimitar més la zona.

La companyia compta amb una participació del 25% a Horseshoe i del 49% en Pikka. Armstrong disposa del percentatge restant i és actualment l’operador.

Repsol i el seu soci Armstrong Energy van realitzar a Alaska el major descobriment convencional d’hidrocarburs aconseguit en els últims 30 anys en sòl dels Estats Units. Els pous de la troballa, denominats Horseshoe-1 i Horseshoe-1A i perforats en la campanya hivernal d’exploració 2016-2017, confirmen a la formació d’Nanushuk com una de les de major potencial de la prolífica zona de l’North Slope d’Alaska.

La petroliera estima que els recursos contingents de la troballa sobre la formació Nanushuk aconsegueixen aproximadament 1.200 milions de barrils recuperables de cru lleuger.

Repsol du explorant activament a Alaska des de l’any 2008. La companyia destaca que les diferents campanyes en aquesta àrea, que es considerava madura, van posar de manifest un significatiu nou potencial. A més, “les infraestructures existents a Alaska permetran que els recursos es desenvolupin amb major eficiència”.

Malgrat aquesta situació, la petroliera ha racionalitzat el risc a la zona i al març de 2017 va traspassar a Amstrong Oil and Gas la condició d’operadora al North Slope d’Alaska. A l’abril es va procedir a la cessió a l’actiu productiu Eagle Ford als EUA, de l’operació de l’àrea oest a Statoil amb el que aquesta companyia és l’operador des d’aquesta data de la totalitat de l’actiu. En el segon trimestre, Repsol va comunicar a les autoritats dels EUA la seva sortida de tots els blocs exploratoris en Chuckchi Sigui en els quals participava a Alaska.

Projectes clau
Repsol ha identificat cinc grans projectes d’exploració i producció. Concretament es tracta dels jaciments que col·loquialment es coneixen en l’empresa com els AC / DC.

El creixement dels propers anys passarà per l’expansió de la petroliera a les zones d’exploració d’Alaska, Camps 33, Duvernay i CPO-9.

Així mateix, el desenvolupament de Duvernay serà una mica més tardà, perquè la petroliera vol delimitar amb calma la mida d’aquesta zona amb la resta de companyies que operen a la zona i les dades que fan públics les autoritats canadenques comporten gairebé tres mesos fins que veuen la llum. La petroliera es planteja també des de fa anys incorporar un soci per al desenvolupament d’aquest jaciment i segueix amb aquesta idea encara que a un ritme molt menor en disposar ara de més recursos.

Repsol compta també entre els seus grans projectes amb el jaciment Sagitari, que està desenvolupant juntament amb Petrobras i del qual s’espera que prengui la decisió d’inversió entre 2020 i 2021 i que pugui arribar a produir en l’any 2025.

font:eleconomista

Publicat a

Basf es reestructura i creixerà a la Xina

Basf creixerà a la Xina. La multinacional química alemanya amb centres de producció en el pol petroquímic de Tarragona va presentar a Ludwigshafen un nou pla estratègic amb el qual reorganitzen en sis segments les diferents divisions de productes.

Chemicals, Materials, Industrial Solutions, Surface Technologies, Nutrition & Care i Agricultural Solutions són els sis nous segments. En el primer d’ells se situen els productes petroquímics i intermedis, on es concentra el gruix de la producció de les instal·lacions de Basf a la Canonja.

«Perfeccionarem la nostra cartera de productes i concentrarem la nostra assignació de capital en les àrees comercials en creixement», ha explicat Martin Brudermüller, nou president executiu i CEO de Basf des del passat mes de maig. L’àrea química segueix sent la més destacada d’elles, segons les projeccions d’inversions que s’han avançat. El gran canvi no és què, sinó on. I la resposta ha estat Guandong.

Aquesta província costanera de la Xina rebrà inversions de Basf per valor de «10.000 milions d’euros en els pròxims anys», ha avançat Brudermüller, després de destacar que «en els últims anys ja hem invertit 11.000 milions d’euros». «La Xina és una gran oportunitat per generar creixement», va dir.

El creixement i la rendibilitat, al costat d’una aposta per la digitalització -amb una partida pressupostària de 400 milions d’euros a l’any per afrontar aquest procés en els diferents centres de producció de Basf- és el gran objectiu. «El nostre èmfasi principal serà dissenyar processos perquè siguin eficients i fiables. Es desinvertirà en aquells negocis en què no puguem arribar a una posició rellevant d’aquest tipus », va dir Brudermüller.

És a dir, vendes d’unitats de negoci. Una de les candidates és la unitat que es dedica a materials de construcció. Sense precisar, Brudermüller ha avançat que hi ha altres. A la rebotiga hi ha el concepte de Verbund (producció integrada), amb la qual aquesta multinacional pretén aconseguir un estalvi anual de costos d’almenys 1.000 milions d’euros en matèries primeres, energia i logística, entre d’altres. «És essencial que siguem més ràpids, més àgils i, per tant, més eficients i efectius», ha avançat Hans-Ulrich Engel, director financer de Basf.

Què passa amb Tarragona?
Uns 20.000 treballadors a tot el món es veuran directament o indirectament afectats per aquesta reorganització.

«Esperem que totes aquestes mesures donin com a resultat una millor diferenciació de les unitats de negocis, així com augments substancials de la productivitat», va dir Hans-Ulrich Engel, director financer de Basf.
Preguntat sobre quin impacte podria tenir aquesta reestructuració en el site de Basf en el pol petroquímic de Tarragona i, en particular, si podria comportar algun tipus de reducció de llocs de treball o, d’altra banda, alguna nova inversió, Martin Brudermüller, president de Basf, ha respost que «Tarragona és un centre de producció molt important per a Basf, però tot depèn de la demanda del mercat i de l’evolució de l’economia espanyola».

Dit això, ha afegit: «No puc donar-li cap xifra de contractacions o d’acomiadaments en aquests moments». Sí que ha pogut donar xifres molt més precises quan, preguntat per les inversions previstes a la Xina, ha avançat que en aquests propers anys «es generaran milers de nous llocs de treball a la Xina».

La preocupació sobre el futur dels llocs de treball i els centres de producció europeus ha arribat també als mitjans alemanys, que han insistit a preguntar quin futur laboral tindrien els treballadors alemanys que veiessin amortitzats els seus llocs de treball per aquest procés de digitalització i substitució tecnològica.

«Ludwigshafen -ha assegurat Brudermüller- és el major site que tenim, i sempre ha estat important. Al final, el que hem de veure és quants d’aquests treballadors que no necessitarem els necessitarem en noves àrees. Això és el que s’ha de mirar a llarg termini».

font:diaridetarragona

Publicat a

El Dr. Markus Steilemann, va anunciar noves inversions durant la seva visita a Espanya

Dr. Markus Steilemann, CEO d’Covestro AG, va aprofitar la seva primera visita a Espanya en la seva nova posició per presentar l’estratègia global i els reptes del Grup a nivell mundial així com quines són les perspectives i els plans de futur per a les plantes de la companyia a Barcelona i Tarragona.

En línies generals, va destacar el sòlid creixement de la companyia en un entorn cada vegada més competitiu. Covestro ha aprovat noves inversions sota l’objectiu de continuar ampliant les seves capacitats en tots els segments i, per tant, enfortir la seva posició de lideratge en certes indústries clau. En aquest sentit, el passat mes d’octubre la companyia va anunciar la major inversió en la seva història: 1.500 milions d’euros per a la construcció d’una nova planta a escala mundial amb una capacitat de 500 quilotones de MDI -producte previ per a la fabricació de poliuretano- en Baytown, Texas (Estats Units).

El MDI és un negoci clau per Covestro i s’espera que la indústria creixi al voltant d’un 5% anual a llarg termini, superant el PIB global al voltant de 2 punts percentuals. En aquesta mateixa línia, s’estan duent a terme projectes d’inversió a Tarragona, Brunsbüttel (Alemanya), Anvers (Bèlgica) i Caojing (Xina) amb la finalitat d’impulsar la capacitat d’Covestro de produir MDI i els seus precursors, i aprofitar així el creixement del mercat mundial. En el cas de Tarragona, la companyia invertirà al voltant de 200 milions d’euros per a la construcció d’una nova planta de clor, necessari per a la producció de MDI.

Pel que fa a l’estratègia global, el CEO d’Covestro també va fer especial èmfasi en el compromís de la companyia per seguir desenvolupant nous productes impulsats per la premissa de la sostenibilitat. Sota aquest context, la companyia acaba d’iniciar la comercialització d’una nova sèrie de poliuretans termoplàstics fabricats amb ajuda de matèries primeres basades en CO2. D’aquesta manera, redueix la dependència de recursos fòssils com el petroli i, al mateix temps, contribueix a estalviar energia i a reduir les emissions.

Durant la seva primera trobada amb mitjans a Espanya, Dr. Markus Steilemann, acompanyat per Klaus Schäfer, director de Tecnologia (CTO) de Covestro AG, i Andrea Firenze, director general de Covestro a Espanya, també va parlar dels plans de futur per a les plantes a Tarragona i Barcelona. Així, Dr. Steilemann va anunciar una inversió d’aproximadament 5,5 milions d’euros a Barcelona, una injecció econòmica que es destina a la incorporació de nous processos i productes dins el site així com a l’ampliació de la producció de diverses de les línies de negoci actuals.

Dr. Steilemann va declarar que: “Espanya és un mercat estratègic per al Grup, i per això hem volgut reforçar les nostres inversions aquí. Com a centre d’especialitats, la planta de Barcelona ha guanyat en flexibilitat i competitivitat. La nova inversió està destinada a seguir impulsant aquest creixement “. I va afegir que: “La construcció d’una nova planta de clor a Tarragona ens permetrà reforçar el nostre posicionament en el negoci de MDI, en el qual hem vist un augment de la demanda i per al qual ha grans perspectives de creixement”.

Barcelona reforça la seva posició com a centre d’especialitats
La nova inversió a la planta de Barcelona suposarà l’ampliació de la producció d’isocianats bloquejats alifàtics amb base dissolvent o aquosa -un catalitzador especial que s’utilitza, principalment, en el lacat d’automòbils d’alta gamma- i d’isocianats de base aquosa, usats per al revestiment en el sector tèxtil. Es preveu que la capacitat de producció d’aquests dos compostos creixi en un 50% a partir de l’últim trimestre d’aquest any.

D’altra banda, a finals d’aquest any, la companyia té previst instal·lar una avançada tecnologia de destil·lació que permetrà desenvolupar nous productes amb base aquosa des del seu centre de Barcelona. Aquesta instal·lació augmentarà en aproximadament un 20% la capacitat de la unitat de poliuretans de dispersió aquosa (PUD), una línia de negoci que es va inaugurar en 2016. D’aquesta manera, la nova tecnologia permetrà consolidar la planta de Barcelona com a centre especialitzat en PUD , un sistema molt més sostenible que contribueix a reduir les emissions de CO2.

Finalment, gràcies a aquesta inversió, al gener de 2019 el site de Barcelona comptarà amb una nova línia de producció d’isocianats especials (SCI), el que suposarà la posada en marxa d’entre tres i quatre nous tipus de productes especialitzats, alguns ells desenvolupats amb base de components naturals com l’oli d’anacard.

Covestro és pionera en el desenvolupament de tecnologies sostenibles i, sota aquesta premissa, les noves inversions estan orientades a reforçar la posició de Barcelona com a centre de producció d’especialitats químiques a través de la incorporació de nous processos basats en productes naturals o amb base aquosa. D’acord amb el programa de sostenibilitat de Covestro, s’optimitzen contínuament la tecnologia i els processos augmentant la rendibilitat de les plantes i preservant, alhora, els recursos naturals. Addicionalment, l’ús de productes naturals contribuirà a reforçar la seguretat en els processos de la fàbrica.

Tarragona iniciarà les obres per a la construcció d’una planta de clor
En el cas de Tarragona, la companyia iniciarà les obres per a la construcció de la seva pròpia planta de clor en 2019, per a la qual destinarà una inversió d’aproximadament 200 milions d’euros. Serà la primera planta del món a incorporar a escala industrial una nova tecnologia per a la producció de clor: el càtode d’oxigen despolaritzat (ODC), que consumeix aproximadament un quart menys d’energia que el mètode convencional.
La planta de Tarragona necessita clor per produir MDI, un precursor per a la fabricació d’escuma rígida, que és un excel·lent material d’aïllament i s’utilitza, per exemple, en edificis i refrigeradors per reduir el consum d’energia. En relació a la tecnlogía ODC, Klaus Schäfer va afirmar que “redueix les emissions de CO2 al voltant de 22.000 tones mètriques per any en comparació amb el mètode tradicional -l’equivalent a la quantitat produïda per aproximadament 15.000 vehicles l’any-. Al voltant d’un terç dels costos de producció de clor es gasten en energia, de manera que aquesta tecnologia suposarà una contribució econòmica important “.

Des d’octubre de 2017, Tarragona també compta amb un centre de distribució d’àcid clorhídric, un producte que s’utilitza en diverses aplicacions com el tractament de metalls, d’aigües, en química bàsica i en detergència. Aquest nou centre, per al qual la companyia va destinar una inversió de prop de 3 milions d’euros, rep l’àcid clorhídric que s’importa des d’altres plantes de Covestro a Alemanya per a la seva distribució per tren des de Tarragona.

font:aeqt