Publicat a

Una campanya europea demana el tancament de les centrals tèrmiques de carbó

Els grups conservacionistes veuen el suport del Govern a aquestes plantes “incoherent i contradictori” amb l’Acord de París contra el canvi climàtic

Un total de 37 grups i entitats cíviques d’Europa han creat una plataforma en 28 països per sol·licitar que els governs abandonin l’ús del carbó i tanquin les plantes de producció elèctrica basada en aquest combustible fòssil. Demanen que aquesta sigui la seva contribució al compliment de l’acord de París. Les tèrmiques de carbó són grans focus generadors d’emissions de gasos hivernacle i generen contaminants que afecten la salut.

“Demanem no només que es tanquin la actuals centrals tèrmiques de carbó, sinó que no s’obri cap nova”, assenyala Ana Barreira, directora de l’Institut Internacional de Dret i Medi Ambient (IIDMA), una de les entitats que secunden aquesta iniciativa a Espanya.

La plataforma (Europa: un futur sense carbó) demana un tancament ordenat abans del 2025 de les 16 tèrmiques de carbó que hi ha a Espanya, a l’estimar que l’ús de carbó és contrari als compromisos internacionals en la lluita contra el canvi climàtic. A Europa, diversos països han anunciat la seva intenció d’abandonar aquest combustible per al 2030: Països Baixos, Regne Unit, Finlàndia, França, Portugal i Itàlia. A Europa hi ha 293 plantes d’aquest tipus

Tancar ràpid

“Per complir amb els compromisos de l’acord de París i protegir el benestar i la salut, necessitem que les tèrmiques de carbó tanquin més ràpid del que ho estan fent ara”, assenyala la portaveu de la campanya europea, Kathrin Gutmann. Els promotors critiquen que les tèrmiques segueixin rebent del sistema elèctric generoses ajudes com a compensació per estar disponibles, encara que no sempre funcionant i sota l’argument que actuen com a suport de les fonts renovables i es posen en marxa quan no fa vent o no hi ha sol. Afirmen que aquestes ajudes (pagaments per capacitat, en l’argot) estan injustificades. “Espanya segueix concedint ajudes econòmiques al manteniment del carbó dins el sistema energètic amb una visió a curt termini”, diu Barreira.

Crítiques al ministre Nadal

D’altra banda, la major part de les plantes de carbó espanyoles s’han acollit al pla nacional transitori que permet emetre major quantitat de contaminants: diòxid de sofre (SO2), òxids de nitrogen (NOx) i partícules.

L’institut IIDMA critica la posició del ministre d’Energia, Álvaro Nadal, pel seu suport decidit al carbó. Nadal ha promès repetidament que aquest mineral seguirà formant part del mix energètic espanyol. “Aquestes declaracions no tenen sentit en el marc de la UE”, on s’està treballant per complir els objectius de l’acord de París, “el que irremeiablement comporta un abandonament progressiu del carbó”, diu Barreira. Aquest institut assenyala que renunciar al carbó forma part del procés de transició energètica. Una vegada que entri en vigor el reglament del mercat de l’electricitat -i transcorreguts cinc anys- les centrals que emetin més de 550 grams de CO2 per quilovat no ¬podrán rebre les referides ajudes. La Comissió argumenta que els pagaments per capacitat distorsionen el mercat.

Al maig, l’empresa Enel va anunciar la seva intenció de tancar les plantes de carbó de Terol i Compostilla (Lleó) el 2020, a l’estimar que les inversions que hauria de fer en sistemes de descontaminació no són rendibles. Tot i així, el Govern està preparant un decret per evitar aquest tancament, el que s’interpreta com una decisió política, segons fonts empresarials, destinada a acontentar el seu electorat en les comunitats d’Astúries, Castella i Lleó i Aragó.

Impropi del segle XXI

“Al segle XXI, i davant el risc climàtic, és incoherent mantenir el carbó, al marge del seu origen. La UE només permetrà les ajudes en casos molt excepcionals “, afegeix Barreira. Segons el IIDMA, la crema de carbó a Europa és responsable de més de 19.500 morts prematures i 10.000 casos de bronquitis crònica d’adults. La campanya té el suport de les grans oenagés mediambientals espanyoles: Ecologistes en Acció, Fundació Renovables, Greenpeace, WWF, SEO / BirdLife i Amics de la Terra

font: la vanguardia

Publicat a

Inovyn finalitza la inversió per importar dicloretà a Martorell

La setmana passada, INOVYN va anunciar la finalització de la inversió per a importació de dicloretà a la seva fàbrica de Martorell (Espanya).

Aquest Projecte assegura el subministrament de dicloretà a la Planta, amb importacions realitzades a través del port de Barcelona. D’aquesta manera, INOVYN mantindrà la seva actual capacitat de producció de VCM i PVC després de desembre de 2017. L’actual sala de cèl·lules de clor basada en la tecnologia de mercuri pararà la seva producció d’acord amb el que estableix la Directiva d’Emissions Industrials.

INOVYN continua analitzant la competitivitat d’un possible Projecte de conversió de la Sala Cèl·lules de la Planta.

Filipe Constant, Business Director d’INOVYN, comenta: “Estem dialogant amb les autoritats espanyoles per assegurar la competitivitat a llarg termini de les operacions de la planta de Martorell, en un context d’elevats costos de l’energia per a les indústries electrointensives com INOVYN”.

“La principal decisió que cal prendre a la Planta és sobre la inversió en una nova sala de cèl·lules de membranes, i depèn en gran mesura de la futura competitivitat dels seus costos d’energia i matèries primeres. Una inversió en aquest sentit seria molt beneficiosa ja que asseguraria la producció a nivell nacional d’importants matèries primeres per al sector industrial que, en cas contrari, passaria a dependre de manera important de les importacions “.

“En tot cas, la finalització del nostre Projecte d’inversió de importació de dicloretà és una mostra del nostre compromís amb el mercat de PVC a la península Ibèrica”.

font: aeqt

Publicat a

Piles de combustible, un futur que ja és al mercat

La mobilitat elèctrica avança a mesura que es va augmentant l’autonomia la de les bateries i s’estén la xarxa de punts de recàrrega, fins i tot s’hi comencen a apuntar les empreses de lloguer de cotxes, només es paga per temps i no per distància viatjada. Els cotxes elèctrics tenen un cost molt baix per quilòmetre

Per augmentar aquesta autonomia alguns fabricants aposten per les piles d’hidrogen, la coreana Hyundai per exemple llençarà al gener la segona generació de un tot terreny propulsat amb aquesta tecnologia que pot recórrer 600 quilòmetres en cada recàrrega. Ryu Chang Sung, director de Màrqueting de Hyundai, diu que el principal avantatge comercial del seu vehicle són els quilòmetres recorreguts amb cada recàrrega.

Algunes petroleres com Shell comencen a veure que el seu futur ja no passa només per la venda de combustibles fòssils. Jane Lindsay-Green, Shell Regne Unit, afirma que volen incorporar càrregues elèctriques i altres possibilitats. Aquest any han introduït hidrogen a la seva xarxa britànica.

Alguns investigadors aposten però combinar les dues tecnologies de recàrrega. Ark Amon-Segan del Centre d’Innovació i Energia de la Universitat de Warwick, diu, el que voldríem imaginar en el futur és la combinació d’un vehicle elèctric amb la seva bateria elèctrica, amb una pila de combustible que actua com un extensor d’autonomia. Quan la bateria s’esgoti una mica, la pila de combustible recarregarà la bateria i funcionarà sense generar contaminants.     

Font: els diners

Publicat a

Taxis elèctrics per reduir la pol·lució a les ciutats

A Londres els taxis nous des del gener hauran de poder circular amb zero emissions. El fabricant dels típics taxis londinencs ha desenvolupat un vehicle híbrid amb una autonomia elèctrica de 120km per anar per la ciutat, però també incorpora un motor de gasolina per poder fer les carreres a fora de Londres, menys habituals però més rendibles.

Carl-Peter Forster, president de London Electric Vehicle Company, comenta que veien un període de transició en el qual hi ha combinacions de motor de combustió i un motor de propulsió elèctrica. Els taxistes seran un dels clients més assidus de les noves estacions de servei de la petrolera Shell al Regne Unit que incorporen punts de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics, però no tot són flors i violes. Jane Lindsay-Green, de Shell Regne Unit, comenta que reconeixem que els vehicles elèctrics són part del futur del transport i volen oferir als clients la possibilitat d’elegir.

Simon Empson, president de l’Associació de Conductors de Vehicles Elèctrics del Regne Unit, diu que el cost d’utilitzar aquest carregador és com dues o tres vegades, depenent del cotxe, el cost de conduir-ne un de gasoil.

Mentrestant centres de recerca a tot el món investiguen sistemes de recàrrega de les bateries per inducció sense necessitat d’endollar el vehicle. Mark Amon-Segan, del Centre d’Innovació i Energia de la Universitat de Warwick, explica mentre estiguis aturat en un semàfor esperant que es posi verd, el teu vehicle recollirà energia de la carretera, o de manera similar quan estiguis estacionat a casa. Es podrà fer una càrrega suficient en les activitats diàries perquè mai s’hagin de connectar.

Publicat a

Nou rècord de concentració de CO2 a l’atmosfera

L’escalfament del planeta no té aturador. El principal ingredient del canvi climàtic continua en augment any rere any

La concentració de CO2 a l’atmosfera ha batut un rècord el 2016, segons l’OMM (Organització Mundial de la Meteorologia). En el seu butlletí anual sobre l’impacte dels gasos d’efecte hivernacle, el 2016 va augmentar a nivells de rècord.

La concentració atmosfèrica de CO2 va arribar a 403,3 ppm (parts per milió) per sobre dels 400 registrats el 2015. Segons l’ONU, aquest augment es deu al resultat de l’activitat humana i l’intens fenomen meteorològic del Niño.

Segons l’OMM, les dades actuals representen el 145% dels nivells que hi havia abans del 1750, nivells preindustrials.

Els científics coneixen els nivells prehistòrics amb les bombolles d’aire que es troben en els nuclis de gel de l’Antàrtida, i poden obtenir dades encara més antigues de fòssils i substàncies químiques atrapades en els sediments. L’última vegada que es va arribar a valors semblants va ser fa entre tres i cinc milions d’anys, al pliocè mitjà.

Aquesta informació s’ha publicat dies abans de l’inici de la conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic, que es farà del 6 al 17 de novembre a la ciutat alemanya de Bonn.

Segons Petteri Taalas, secretari general de l’OMM, hi ha “una urgent necessitat d’elevar l’ambició si volem complir seriosament els objectius de l’Acord de París”. L’Acord de París té marcat l’objectiu d’evitar que l’escalfament global superi els dos graus centígrads a finals d’aquest segle respecte als nivells preindustrials, tot i que les nacions s’han compromès a fer tots els esforços necessaris per no passar d’un grau i mig.

Aquest 2017 la situació no tendirà a millorar gaire, ja que per primera vegada durant el 18 d’abril l’Observatori de Mauna Loa va superar la concentració de 410 ppm

 

Font: ccma