Una campanya europea demana el tancament de les centrals tèrmiques de carbó

Els grups conservacionistes veuen el suport del Govern a aquestes plantes “incoherent i contradictori” amb l’Acord de París contra el canvi climàtic

Un total de 37 grups i entitats cíviques d’Europa han creat una plataforma en 28 països per sol·licitar que els governs abandonin l’ús del carbó i tanquin les plantes de producció elèctrica basada en aquest combustible fòssil. Demanen que aquesta sigui la seva contribució al compliment de l’acord de París. Les tèrmiques de carbó són grans focus generadors d’emissions de gasos hivernacle i generen contaminants que afecten la salut.

“Demanem no només que es tanquin la actuals centrals tèrmiques de carbó, sinó que no s’obri cap nova”, assenyala Ana Barreira, directora de l’Institut Internacional de Dret i Medi Ambient (IIDMA), una de les entitats que secunden aquesta iniciativa a Espanya.

La plataforma (Europa: un futur sense carbó) demana un tancament ordenat abans del 2025 de les 16 tèrmiques de carbó que hi ha a Espanya, a l’estimar que l’ús de carbó és contrari als compromisos internacionals en la lluita contra el canvi climàtic. A Europa, diversos països han anunciat la seva intenció d’abandonar aquest combustible per al 2030: Països Baixos, Regne Unit, Finlàndia, França, Portugal i Itàlia. A Europa hi ha 293 plantes d’aquest tipus

Tancar ràpid

“Per complir amb els compromisos de l’acord de París i protegir el benestar i la salut, necessitem que les tèrmiques de carbó tanquin més ràpid del que ho estan fent ara”, assenyala la portaveu de la campanya europea, Kathrin Gutmann. Els promotors critiquen que les tèrmiques segueixin rebent del sistema elèctric generoses ajudes com a compensació per estar disponibles, encara que no sempre funcionant i sota l’argument que actuen com a suport de les fonts renovables i es posen en marxa quan no fa vent o no hi ha sol. Afirmen que aquestes ajudes (pagaments per capacitat, en l’argot) estan injustificades. “Espanya segueix concedint ajudes econòmiques al manteniment del carbó dins el sistema energètic amb una visió a curt termini”, diu Barreira.

Crítiques al ministre Nadal

D’altra banda, la major part de les plantes de carbó espanyoles s’han acollit al pla nacional transitori que permet emetre major quantitat de contaminants: diòxid de sofre (SO2), òxids de nitrogen (NOx) i partícules.

L’institut IIDMA critica la posició del ministre d’Energia, Álvaro Nadal, pel seu suport decidit al carbó. Nadal ha promès repetidament que aquest mineral seguirà formant part del mix energètic espanyol. “Aquestes declaracions no tenen sentit en el marc de la UE”, on s’està treballant per complir els objectius de l’acord de París, “el que irremeiablement comporta un abandonament progressiu del carbó”, diu Barreira. Aquest institut assenyala que renunciar al carbó forma part del procés de transició energètica. Una vegada que entri en vigor el reglament del mercat de l’electricitat -i transcorreguts cinc anys- les centrals que emetin més de 550 grams de CO2 per quilovat no ¬podrán rebre les referides ajudes. La Comissió argumenta que els pagaments per capacitat distorsionen el mercat.

Al maig, l’empresa Enel va anunciar la seva intenció de tancar les plantes de carbó de Terol i Compostilla (Lleó) el 2020, a l’estimar que les inversions que hauria de fer en sistemes de descontaminació no són rendibles. Tot i així, el Govern està preparant un decret per evitar aquest tancament, el que s’interpreta com una decisió política, segons fonts empresarials, destinada a acontentar el seu electorat en les comunitats d’Astúries, Castella i Lleó i Aragó.

Impropi del segle XXI

“Al segle XXI, i davant el risc climàtic, és incoherent mantenir el carbó, al marge del seu origen. La UE només permetrà les ajudes en casos molt excepcionals “, afegeix Barreira. Segons el IIDMA, la crema de carbó a Europa és responsable de més de 19.500 morts prematures i 10.000 casos de bronquitis crònica d’adults. La campanya té el suport de les grans oenagés mediambientals espanyoles: Ecologistes en Acció, Fundació Renovables, Greenpeace, WWF, SEO / BirdLife i Amics de la Terra

font: la vanguardia