El primer molí de vent de l’estat pagat per particulars

Aquest aerogenerador aportarà l’electricitat equivalent al consum d’unes 2.000 famílies

A Pujalt, a l’Anoia, s’ha començat a instal·lar el primer molí de vent d’iniciativa particular de l’estat, que podrà generar energia per a unes 2.000 famílies. La proposta ve de l’associació “Viure de l’aire del cel”.

L’eòlica comunitària i cooperativa és bastant habitual al nord d’Europa, i a Catalunya, la idea de crear un projecte d’aquestes característiques va néixer fa vuit anys. Ara ja són 380 les persones o entitats que s’hi han interessat i han fet aportacions per valor d’1.700.000 euros, més de la meitat del pressupost total. Una inversió que, calculen, es recuperarà en 20 anys, moment en què començarà a generar beneficis.

Un dels inversors, Manolo Vilchez, explica per què ho ha fet:

“He aportat 1.000 euros dels meus estalvis en el finançament d’aquest molí perquè vull restituir, o que aquest molí generi una part de l’electricitat que consumeixo en la meva vivenda. És una forma de col·laborar amb les energies renovables, amb un nou model energètic, i és fer-ho des de la inversió”.

Un cop acabats els treballs mecànics i elèctrics, la previsió era de connectar el molí a la xarxa a finals d’any

font:ccma.cat

Biogàs, combustible per transport o en la llar o indústria a través de gas natural

La sostenibilitat de les nostres ciutats requereix d’un canvi cap l’eficiència en el model de gestió de recursos per reduir les emissions contaminants. “Les ciutats són grans productors de residus, potencialment amb contaminants, que necessiten ser processats, reciclats i valorats energèticament”, apunta el Grup de Treball Interplataforma de Ciutats Intel·ligents.

Tots tirem deixalles a la brossa. El reaprofitament de aquests residus és molt important ja que, amb un tractament adequat, poden recuperar-se i donar lloc a nova energia, la qual cosa és beneficiós per al medi ambient i posa de manifest el concepte d’ ‘economia circular’.

Els residus orgànics, quan es troben en els abocadors, comencen a degradar a descompondre i això genera un gas (Biogàs), que pot utilitzar per a produir energia. Quan aquest biogas se sotmet a un procés de neteja i enriquiment, arriba a assolir característiques similars a les del gas natural. S’al·ludeix a ell com ‘gas natural renovable’, perquè és molt respectuós amb el medi ambient.

El biometà provinent d’aquest biogàs, és un gas que pot utilitzar com a combustible per transport o bé ser injectat a la xarxa de distribució de gas natural perquè pugui ser consumit per una llar o indústria. Encara la producció de biogàs té alguns inconvenients: depèn de la quantitat de residus orgànics en els abocadors, de la qualitat dels mateixos o de la qualitat dels processos d’extracció o de transformació.

Gas Natural Fenosa participa en set projectes per al desenvolupament de tecnologies relacionades amb els gasos renovables, en els que col·labora amb importants actors per promoure el mercat del biometà

A Europa hi ha més de 350 plantes d’obtenció de biometà a partir de biogàs. Espanya compta amb més de 20 plantes de biogàs de residus sòlids urbans i més de 40 de biogàs de residus agro-ramaders. És el setè productor europeu de biogàs segons el baròmetre Eurobserver.

Segons un informe de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), Espanya té un potencial d’energia disponible de 1.695 ktep a l’any, equivalent al 6,5% del gas natural consumit a Espanya, o del 38% del gas natural consumit en el sector domèstic.

 Font: Diari de Tarragona

Les plantes nuclears aposten per operar com a mínim la seva vida fins als 60 anys

Els propietaris de les centrals incideixen que la producció nuclear és clau per afrontar la transició energètica

L’elèctrica Endesa, propietària majoritària de les nuclears d’Ascó i Vandellòs, ha llançat una campanya de divulgació per enviar a la societat el missatge de la necessitat d’allargar l’operativitat de les plantes més enllà dels 40 anys pels quals van ser dissenyades.

En el cas de les centrals catalanes el termini s’esgota en 2022 per Ascó I, 2025 per Ascó II i 2027 per Vandellòs II.

Molt abans, entre 2020 i 2021, caduca l’autorització de deu anys per a l’explotació dels dos complexos atorgada en el seu moment. D’aquesta manera, si el Govern central es negués ara a la petició de renovar els permisos, les nuclears haurien de tancar portes.

Però Endesa no només aspira a renovar la llicència altra dècada més sinó que aposta per operar com a mínim fins als 60 anys de vida de les centrals.

Sustenta aquest objectiu per dues raons fonamentals. En primer lloc creuen que el sistema ho necessita per assegurar i donar estabilitat al subministrament elèctric. En segon lloc, perquè les nuclears gairebé no emeten diòxid de carboni, s’assegura.

Els objectius de la Unió Europea per al 2050 exigeixen la reducció de les emissions d’efecte hivernacle de l’ordre del 85-90%, és a dir, que pràcticament no hi hagi emissions.

Endesa opina que la reducció d’emissions obliga a una electrificació de la demanda i l’únic ús final de l’energia que és lliure d’emissions, afirmen, és l’electricitat d’origen renovable i la nuclear.

Per contra, organitzacions ecologistes i rellevants partits polítics demanen al Govern que descarti noves autoritzacions ja que superarien, en tots els casos, l’anomenada vida útil d’unes centrals que defineixen de envellides, perilloses i contaminants.

Increment de la factura

L’elèctrica replica que simplement no és possible el tancament de les centrals nuclears als 40 anys de la seva vida sense incrementar les emissions de CO2, sense posar el risc la seguretat del subministrament i sense incrementar els preus. En aquest línia, tots els estudis realitzats fins a la data estimen un increment de les factura entre el 20 i el 30%.

A més, Endesa assegura que la xifra màgica dels 40 anys procedeix dels Estats Units, de la tecnologia són les centrals de Catalunya. Quan es van aprovar no hi havia experiència i es van llicenciar per un període de 40 anys.

El director general d’Energia Nuclear d’Endesa, Juan María Moreno Mellado, afirmava en una entrevista recent al Diari que avui el 90% de les plantes als Estats Units tenen autorització per operar a 60 anys, i algunes d’elles han iniciat el camí per ser autoritzades per funcionar a 80 anys.

«La nova frontera són els 60 anys. Hem de veure el paper de la nuclear a la transició energètica però pensem, sens dubte, que almenys ha d’arribar als 50 anys, i amb força probabilitat als 60 anys ».

Les administracions locals i comarcals de les zones afectades observen amb satisfacció l’impacte econòmic derivat d’allargar la vida de les plantes, especialment si es concreta el nou impost nuclear impulsat per la Generalitat que destinaria un fons anual de 12 milions d’euros per a les àrees de Ascó i Vandellòs.

En aquest sentit, els operadors nuclears es queixen de forma ostensible pel que consideren una motxilla fiscal inassumible. Afirmen que la càrrega en forma d’impost suposa el 50% dels seus costos variables i un 35% del total dels seus costos. «No conec cap altra indústria amb aquesta càrrega impositiva. Va néixer per reduir o eliminar el famós dèficit de tarifa però avui no té sentit que pervisqui en el temps. La tecnologia nuclear és competitiva i avui pateix des del punt de vista econòmic », relata Moreno Mellado.

Endesa està abonant el nou impost de la Generalitat tot i que ha mostrat la seva disconformitat i no descarta recórrer-lo davant els tribunals de justícia a curt termini.

A l’espera de l’MTC

Un altre escull per al desenvolupament nuclear en els propers anys és l’extrema lentitud amb què s’està tramitant la construcció del cementiri nuclear o Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) que havia d’acollir el combustible nuclear gastat del parc nuclear espanyol. L’oposició d’ecologistes i el Govern autonòmic de Castella- la Manxa al projecte previst al municipi de Villar de Cañas ha posat en dubte la seva viabilitat.

Les empreses propietàries de les nuclears han reaccionat amb la construcció de magatzems en sec i l’aire lliure en les mateixos complexos nuclears per afrontar les necessitats d’emmagatzematge. Ascó compta amb un d’aquests magatzems però Vandellòs encara no.

El factor de les emissions de CO2

Un dels principals arguments de la indústria nuclear per mantenir en el temps la seva presència en el mix energètic espanyol és la seva aportació a la mitigació del canvi climàtic. Fòrum Nuclear, entitat que agrupa les empreses del sector, va publicar un informe en 2015 amb dades contundents. Assegura que les emissions de CO2 són insignificants en tot el seu cicle de vida, i nul·les considerant la seva operació, de manera que el parc nuclear espanyol genera més del 33% de l’electricitat lliure d’emissions.

D’aquesta manera, cada any s’evita la propagació d’entre 45 i 55 milions de tones de CO2 a l’atmosfera, xifra equivalent a la produïda pel parc de turismes de l’estat (22 milions de cotxes).

Conclou l’informe alertant que l’abandonament de la nuclear provocaria un increment d’un 24,9% del CO2 emès a Espanya. Catalunya s’ha compromès a reduir en un 40% les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) per al 2030, respecte als nivells de 2005. El conjunt d’Espanya, per la seva banda, contribuirà a l’esforç europeu amb una reducció prevista del 25 per cent durant el mateix període.

A Catalunya, les indústries del sector energètic van generar per al període 1990-2013 aproximadament el 11,5% de les emissions de CO2. El sector més contaminant és el transport, responsable del 27,2% de les emissions, seguit de les indústries de manufactura i construcció, amb el 19,7 per cent del total. El sector energètic se situa en tercer lloc.

INVERSIÓ DE 100 M € EN AUGMENTAR LA SEGURETAT

L’actuació més coneguda del pla post-Fukushima ha estat la construcció de dos ‘Búnquers’ a les centrals

L’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV) ha invertit en els últims sis anys uns 100 milions d’euros en els dos complexos atòmics catalans per adaptar-se als estrictes requisits de seguretat exigits després de la catàstrofe de Fukushima el 2011

L’actuació més coneguda del pla ha estat la construcció d’ els anomenats ‘búnquers’, edificis dissenyats perquè els equips especials poguessin treballar de manera segura en cas de emergència. els anomenats Centres Alternatius de Gestió d’Emergències (CAGE) s’aixequen lluny de la zona calenta de la planta per actuar en cas d’emergència, com a centre de coordinació de les operacions. Disposen de blindatge radiològic, capacitat sísmica, un autonomia de 72 hores i una capacitat per a 120 persones.

Les plantes han adquirit, a més, equips portàtils de subministrament elèctric, i han emprès milionàries millores en reforçar la integritat dels edificis de contenció dels reactors nuclears com els recombinadors passius d’hidrogen i ventilació filtrats de les contencions, que incrementen la protecció en cas que la pressió superi els valors de disseny

A Ascó destaca també la canalització del barranc de Potxos, d’ 1,1 quilòmetres, per evitar el seu hipotètic desbordament

Endesa considera que després de la milionària inversió, les plantes estan llestes per continuar operant durant anys.

No només això, s’afirma que per cada 100 euros que es van invertir en la construcció original de les centrals, per exemple en els últims 20 anys s’han invertit uns altres 60, «Des que es va iniciar l’operació de les plantes hem millorat, actualitzat, substituït equips … per això la xifra dels 40 anys creiem no té cap sentit. avui les nuclears estan en una situació operativa millor que quan van començar» Assegura el director general d’Energia Nuclear d’Endesa. ANAV aporta prop del 50% de l’electricitat consumida a Catalunya, l’equivalent al 8% del consum total d’Espanya, segons dades d’un estudi de la Universitat Rovira i Virgili.

 

Font: Diari de Tarragona

La cimera de Bonn segueix la línia del Pacte de París

Després de quatre anys de negociacions, el 12 de desembre de 2015 es va adoptar, en la Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic 2015 (COP21), l’Acord de París.

Es tracta d’un pacte global de canvi climàtic, una fita històrica en la lluita contra el canvi climàtic, fonamental per a la promoció d’un desenvolupament baix en emissions, resilient al clima i sostenible.

Adoptat pels 195 països de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, l’Acord de París obre una nova fase en la negociació internacional en matèria de canvi climàtic que permetrà desenvolupar els elements per a la seva aplicació completa i efectiva

L’Acord, destinat a substituir al Protocol de Kyoto, busca mantenir la temperatura mitjana mundial per sota de dos graus centígrads respecte als nivells preindustrials. Un dels seus principals objectius és contenir el augment de la temperatura per sota dels 2ºC a finals de segle, però amb l’aspiració que no pugi més de 1,5 ºC.

El pacte preveu augmentar la capacitat d’adaptació als efectes adversos del canvi climàtic i un desenvolupament amb baixes emissions de gasos d’efecte hivernacle, sense comprometre la producció d’aliments.

EUA es baixa del carro

La cimera del clima (COP23) que ha tingut lloc recentment a Bonn (Alemanya) va concloure amb la aprovació d’un document en el que comencen a concretar-les regles de l’Acord de París contra el canvi climàtic, amb el qual prop de 200 països van reafirmar el seu compromís tot i la sortida del mateix dels EUA.

El primer ministre de Fiji, Frank Bainimarama, president de la COP23, ha considerat que el text aprovat en la cimera, denominat “El Moment Butlla de la Implementació” de l’Acord de París, fent un gest de complicitat a la paraula “Butlla” amb la qual es saluden els fijans, és !un pas endavant per avançar en la posada en marxa del pacte assolit el 2015, si bé cal anar més ràpid en la seva implementació “,

No obstant això, negociadors de un bon nombre de països, entre ells el comissari europeu d’Acció pel Clima, Miguel Arias Cañete, van reconèixer que «queda molta feina per davant per concloure el text de regles en la data fixada “, desembre de 2018.

Tot i que la sortida dels EUA de l’Acord de París no es materialitzarà fins al 2020, el seu anunci i el que sigui un dels grans donants ha creat un clima de desconfiança en els països en desenvolupament que han pressionat a la resta de països rics que romanen compromesos perquè els assegurin el finançament.

Els països en desenvolupament van aconseguir que el Fons de l’Adaptació del Protocol de Kyoto es mantingui en l’Acord de París. A més d’altres concessions com que les nacions riques presentin un informe transparent i detallat de quants diners van a aportar fins 2020, i el que estan fent a nivell domèstic abans d’aquesta data, que és quan entra en funcionament el pacte de París.

De la COP23 va sortir el disseny del Diàleg de Talanoa, mitjançant el qual els països han de retre comptes en la pròxima cimera de com van a incrementar l’ambició dels seus compromisos de reducció d’emissions nacionals per aconseguir l’objectiu: mantenir l’augment de temperatura del planeta per sota dels 2 graus, i, si és possible, en 1,5.

Segons científics, que aportaran un informe previ a aquest diàleg sobre els impactes de 1,5 graus d’augment de temperatura, les metes de reducció d’emissions actuals dels països no van per bon camí per a aquest objectiu sinó que condueixen a entre 3 i 4 graus més a finals de segle.

La COP23 tanca amb un Pla d’Acció De Gènere en matèria climàtica, i amb una plataforma que permetrà a les comunitats indígenes -370,000,000 de persones tenir veu en les negociacions

 

Una vintena de països abandonaran el carbó

Liderats per Canadà i Gran Bretanya, una vintena de països van anunciar en la conferència de Bonn que volen abandonar el carbó en la pròxima dècada, mentre l’Administració americana aposta per explotar ara els seus recursos d’origen fòssil, com el petroli d’esquist, que representen enormes jaciments al seu territori.

Espanya, Alemanya i Polònia són els únics països d’Europa Occidental que s’han quedat fora de l’ “Aliança global per eliminar el carbó”, però fonts del Govern espanyol van assenyalar que estudiaran «totes» les implicacions d’unir-se a la iniciativa.

Font: Diari de Tarragona

Reptes d’un nou paradigma energètic

En un moment de transició energètica en el qual conviuen fonts renovables amb combustibles fòssils, la cura de l’entorn natural i la lluita contra el canvi climàtic adquireixen més significat

El consum energètic és una de les principals qüestions del planeta. En un moment de transició energètica, són moltes les dubtes i reptes que sorgeixen al seu voltant: la reducció d’emissions, la data de caducitat de les nuclears, al desenvolupament de models d’autoconsum, reduir el dèficit de tarifa, les energies renovables, etc. En qualsevol cas, la producció i consum d’energia obre un ventall d’interrogants en la nostra societat.

Un dels desafiaments més immediats del paradigma energètic és la reducció d’emissions, L’acumulació de diòxid de carboni (CO2) en l’atmosfera és un acceleradors del canvi climàtic. En aquest sentit un dels compromisos internacionals és l’Acord de París a la cimera mundial contra el canvi climàtic de 2015. De cara a reduir el efecte hivernacle, s’han establert diversos punts que els prop de 200 països membres de la Convenció del Canvi Climàtic de l’ONU (UNFCCC) hauran respectar i complir.

L’escalfament global, conseqüència del canvi climàtic, és un dels motius de les sequeres que tant de mal fan a agricultors i societats de tot el món. Davant d’aquest context, empreses i entitats estudien, investiguen i treballen per reduir les emissions o donar-los un nou ús per tal de millorar la salut del planeta.

L’impuls de mesures d’autoconsum de la mà d’energies renovables es presenta com una de les solucions sostenibles amb nostre entorn. Les apostes per les energies ‘netes’ i fomentar el desenvolupament de l’autoconsum són hàbits cada vegada més estesos.

Es tracta d’una modalitat sostenible que permet que qualsevol persona pugui produir electricitat per al propi consum a través de panells solars fotovoltaics, per exemple. Els seus avantatges són evidents: generació elèctrica solidària amb el medi ambient, perquè no genera emissions contaminants, que a més dóna la possibilitat als ciutadans de participar activament en el sector energètic.

L’any 2015 es va signar el Reial Decret d’autoconsum que s’encarrega d’oferir noves oportunitats de negoci tant per als instal·ladors fotovoltaics com per als inversors en l’energia solar. En l’actualitat des del sector es busca que hi hagi una simplificació administrativa per que es permeti l’autoconsum col·lectiu per exemple en comunitats de veïns, hospitals i altres edificis públics.

Un altre dels problemes en el nostre país és el dèficit de tarifa. Aquesta deute del sistema elèctric les paguen els consumidors, amb variacions, normalment a l’alça, a la factura de la llar i provoca l’encariment de la llum. un aspecte que també afecta, per negatiu, al teixit empresarial.

Pel que fa al marc regulador contra el canvi climàtic, Espanya i Catalunya estan desenvolupant les seves lleis en ambdós casos es parla del terme transició energètica, un canvi cap a un model de consum nul de combustibles fòssils, generació descentralitzada amb energia 100% renovable que aproximi la generació al consum i que persegueixi assolir un model econòmic i energètic no dependent de la energia fòssil ni nuclear.

 

Els 6 objectius d’ energia i clima a l’ horitzó de 2050 per a Catalunya

  1. Reducció del consum final d’energia un 2% cada any i com a mínim, el 27% en 2030.
  2. Per 2030 arribar al 50% d’energies renovables en el sistema elèctric català i arribar al 100% de renovables el 2050 tendint al consum nul de combustibles fòssils.
  3. En instal·lacions públiques de la Generalitat 70% de renovables en 2020 i 100% el 2030.
  4. Pla de tancament de les centrals nuclears no més enllà de 2027
  5. No es concediran permisos d’exploració de gas i petroli d’esquist per fracturació hidràulica inclosa la relacionada amb l’obtenció de gas metà.
  6. L’ objectiu de reducció de Gel per a 2030 és del 40% respecte de 1990 el 65% per 2040 i del 100% per al 2050.

 

Font: Suplement Sostenible-Diari de Tarragona-Iñaki Delaurens