Dupliquen el fons i amplien a 30 km el radi de municipis beneficiats per la transició nuclear
El Parlament de Catalunya ha aprovat augmentar del 20% al 50% el Fons de Transició Nuclear i ampliar el radi de municipis beneficiats a 30 quilòmetres respecte a les centrals d’Ascó, a la Ribera d’Ebre, i Vandellòs, al Baix Camp.
Els canvis impliquen més diners i més municipis a cobrar-los. S’ha passat de 24 a 60 milions d’euros anuals, que es repartiran –ja el 2023– entre 80 municipis de l’àrea de les centrals nuclears.
Aquest repartiment del fons ha de servir per desenvolupar una alternativa econòmica quan les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs tanquin, teòricament la pròxima dècada.
Preparar-se per al tancament de les nuclears
Les dues nuclears catalanes deixaran de funcionar en algun moment entre el 2030 i el 2035. Això farà, segons dades de la Generalitat, que 3.000 treballadors perdin la feina.
Per compensar aquest impacteel 2020 es va crear un impost, l’anomenat Fons de Transició Nuclear, sobre els ingressos obtinguts per aquestes dues centrals. L’objectiu era recaptar diners que anessin a les poblacions més afectades pel tancament.
Tal com es va redactar fa dos anys, la recaptació de l’impost s’havia de repartir entre els municipis situats a un radi de 10 km de les dues centrals. Eren una vintena de poblacions, entre les quals Móra d’Ebre i l’Ametlla de Mar.
Amb la modificació de la llei que regula aquest impost aprovat aquest dijous al Parlament de Catalunya, a més de l’augment dels fons recaptats, que es repartiran entre municipis situats a 30 quilòmetres de les dues centrals.
La llei també inclou lletra petita: no hi entraria cap municipi de la demarcació de Lleida ni de l’Aragó, i tampoc cap ciutat de més de 12.000 habitants, com Cambrils, Reus, Salou, Vila-seca, Mont-roig del Camp i Tortosa.
Els recels d’alguns municipis
Municipis com el de Rasquera, a la Ribera d’Ebre, situat a uns 20 quilòmetres de la nuclear d’Ascó, estan contents que ara els incloguin entre els beneficiats pel fons. “A veure si per una vegada s’arregla aquest greuge històric que tots els municipis de la Ribera podien optar a fer coses i Rasquera no optàvem”, diu la seva alcaldessa, Àngels Llompart.
Però altres pobles més propers a les nuclears recelen de l’ampliació dels pobles beneficiats. Ells són els més afectats pel futur tancament i ara disputaran la captació d’empreses amb més municipis que tindran també l’ajuda dels fons.
Entre els directament afectats tampoc ho veuen igual: per una banda, Ascó està en contra de l’ampliació del radi i Vandellòs està satisfet de com ha quedat l’acord.
Les discrepàncies d’ERC
La proposta del PSC-Units i Junts es va aprovar aquest dijous amb els vots de Ciutadans, algunes abstencions dels comuns, i malgrat les discrepàncies d’ERC.
El PSC i Junts han qualificat de “dia històric” per a les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona l’aprovació de la proposició de llei del Fons Nuclear. El diputat socialista Joaquim Paladella ha celebrat que, des de l’oposició, s’hagin aconseguit 600 milions d’euros per als territoris nuclears, la meitat dels quals es repartiran els 18 municipis del pla Penta I –un 25% més del previst– i l’altra meitat a 62 municipis del pla Penta II, de menys de 12.000 habitants. La diputada republicana Maria Jesús Viña ha acusat tots dos partits “d’electoralisme descarnat” i de fer una reforma “en contra del territori”: “Veiem renéixer la sociovergència al territori”, ha dit.
Els diputats ebrencs de PSC i Junts han lamentat el vot contrari d’altres parlamentaris del territori i han acusat ERC de mentir i pressionar amb suposades inversions que la llei posa en risc.
ERC i el Consell de garanties Estatutàries
ERC es va avenir a incrementar la partida destinada al Fons de Transició Nuclear provinent de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.
Ara bé, ha discrepat sobre el radi d’abast de municipis beneficiats perquè amb 30 quilòmetres podien entrar municipis de l’Aragó i grans poblacions poc afectades per la clausura de les nuclears.
ERC va portar la iniciativa al Consell de Garanties Estatutàries. El recurs al CGE argumentava que el nou articulat “ataca” el marc competencial de Catalunya incorporant com a receptors de fons quatre municipis de l’Aragó.
Tot i això, l’òrgan consultiu va determinar, amb un dictamen de dijous passat, que la proposició no vulnera l’abast territorial i l’eficàcia de les competències de la Generalitat ni tampoc el principi de seguretat jurídica recollit a la carta magna espanyola.
En les seves esmenes, ERC ha intentat limitar a 25 quilòmetres el radi de municipis beneficiats, però a les zones del Pla d’Emergència Nuclear Exterior de les Centrals Nuclears d’Ascó i Vandellòs, Penta II, només permetre l’accés al fons sempre que contribueixin directament a la “millora de la competitivitat i de la diversificació econòmica de les zones afectades”.
Per intentar superar algunes d’aquestes desavinences es va acceptar limitar l’accés al fons a les poblacions més allunyades de les centrals que superin els 12.000 habitants i s’especifica que el cercle “es correspon amb els municipis de Catalunya”.
Els comuns van afegir en una esmena pròpia que també haurien de “contribuir a recuperació ambiental”.
La CUP està a favor de l’ampliació a 30 quilòmetres del radi, però volien que es dediqués fins al 90% del fons al territori. També que els projectes tinguin relació amb “revertir l’impacte amb el medi ambient”.
La reforma del Fons Nuclear preveu que les línies d’actuació prioritàries siguin “projectes de reindustrialització, transició energètica, àmbit agroalimentari, turisme, noves tecnologies i sector públic”.
Alcaldes d’Ascó i Vandellòs en la governança del Fons
D’altra banda, també hi havia desavinences respecte al protagonisme dels alcaldes d’Ascó i Vandellòs en la governança del fons.
La reforma contempla la creació d’un òrgan de govern que estarà presidit per “un representant del Departament d’Empresa i Treball” i a la vicepresidència hi haurà els alcaldes d’Ascó i Vandellòs i Hospitalet de l’Infant. En aquest sentit, els ajuntaments dels dos municipis valoren positivament el seu paper en l’òrgan de governança del Fons, mentre que la Generalitat també reforça la presència a l’òrgan de govern del Fons.
Ja fa gairebé deu anys que es va començar a parlar d’un impost a les nuclears que ajudés als municipis més propers a afrontar el tancament de les centrals. Una primera iniciativa va ser tombada pel Tribunal Constitucional. Es va reformular l’impost. Després d’aquesta última modificació els municipis afectats reclamen ara que les inversions puguin arribar com més aviat millor. Font: ccma.cat, pixabay