L’informe de l’òrgan tècnic demana una distància mínima de 90 metres entre els aerogeneradors i els habitatges
El parc eòlic l’Ametlló de l’Ametlla de Mar i el Perelló (Baix Ebre) ha passat el filtre de la Ponència d’Energies Renovables. L’òrgan tècnic autoritza l’emplaçament i detalla les qüestions que haurà de justificar l’estudi d’impacte ambiental. Entre d’altres, emparant-se en la delimitació de la normativa de les ZDP (anterior decret energètic), demana una distància mínima lineal i visual de 900 metres entre els aerogeneradors i els nuclis habitats i masies disseminades de la zona. També s’haurà d’analitzar l’impacte lumínic i sonor, l’efecte acumulatiu de la central amb les que ja funcionen o es tramiten, i un estudi de l’avifauna i els quiròpters que inclou un radioseguiment d’un any del mascle d’una parella d’àguiles cuabarrades.
El projecte de l’Ametlló haurà de justificar que el parc eòlic i les infraestructures associades “no interfereixen amb els actius del territori basats en l’entorn natural i el paisatge”, ja que es projecta en una zona de conreus, però també de nuclis i habitatges disseminats. Per aquest motiu, la Ponència demana respectar una distància mínima de 900 metres entre els molins de vent i les masies, emparant-se en la delimitació que preveia l’anterior decret de les ZDP.
Pel que fa a l’avifauna, es demana a la promotora Parc Eòlic l’Ametlló SL un seguiment de les poblacions per determinar si existeixen refugis importants que es puguin veure afectats per les obres de la central i estudis per un període mínim d’un cicle vital de les espècies observades (cria, hivernada i migració). Les dades s’hauran de presentar al Servei de Fauna i Flora, “a ser possible”, els primers 6 mesos. També haurà d’incloure un radioseguiment d’un any del mascle de la parella d’àguiles cuabarrades de la zona de Montagut.
En el cas dels ratpenats, caldran anàlisis dels ultrasons amb aparells d’enregistrament automàtics capaços de gravar en continu a alta freqüència. Aquests detectors s’hauran de situar en estacions d’escolta fixes, a l’alçada on giren les pales dels aerogeneradors, i preferiblement 25 metres per sobre de la zona més baixa de gir d’aquestes. N’hi haurà d’haver 1 cada 5 molins, com a mínim. També es determina que caldran mostrejos 5 nits de cada 10 a l’estiu i 5 nits de cada 20 a la primavera i la tardor. Als hàbitats de la zona on no hi hagi detectors, caldrà fer transsectes nocturns.
La Ponència també demana que s’analitzi la compatibilitat del projecte amb el Pla de Gestió 2015-2023 de la Reserva de Biosfera Terres de l’Ebre i un estudi d’impacte acústic i lumínic. Finalment, Cultura avisa que els terrenys on s’ubicarà el parc eòlic són “susceptibles d’albergar jaciments arqueològics o paleontològics no coneguts, així com elements del patrimoni etnològic o vestigis de la Batalla de l’Ebre – trinxeres, aixoplucs, pous de tiradors-“. La Ponència demana un seguiment arqueològic de tots els moviments de terres que es facin i també que no s’afecti elements de pedra seca.
El projecte havia estat rebutjat des del principi per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar que en va presentar informes en contra i ara estudia la resolució de la Ponència, però l’Ajuntament del Perelló no ha al·legat. En canvi, desenes de veïns dels dos municipis, aglutinats en el col·lectiu Trenquem l’Ametlló, ha presentat escrits contra el parc eòlic al·legant l’afectació a espais naturals protegits i a l’avifauna – que la Ponència ha tingut en compte-, l’impacte paisatgístic del conjunt de centrals de la zona, la proximitat al nucli urbà de l’Ametlla i altres habitatges disseminats, i altres valors d’unitat del paisatge litoral del Baix Ebre. El col·lectiu també assenyalava a les al·legacions que les centrals afecten la socioeconòmica, el despoblament i desenvolupament de l’activitat agrària i la població resident.
“Hauríem preferit que no hagués passat, però hi ha una sèrie de condicions força exigents quant a fauna protegida i s’ha demostrat que havien presentat un projecte bastant incomplet des del punt de vista paisatgístic, sobretot per l’impacte visual que pot causar en aquesta plana meravellosa”, ha apuntat David Roselló, membre del Trenquem l’Ametlló. El col·lectiu confia que el projecte no superi la tramitació ordinària. “L’àliga cuabarrada es veu sovint i els demanen que demostrin que ni hi ha cap impacte. Evidentment l’esperança és que no supero aquestes condicions”, ha afegit.
El col·lectiu està convençut que si l’emplaçament fos en una altra zona de Catalunya no hauria passat el tràmit previ. “Em sap greu que aquí al sud, que el paisatge està millor conservat, es facin aquestes propostes que serien inimaginables en altres parts del territori”, ha criticat Rosselló. “Les veus locals haurien de ser escoltades perquè coneixen la realitat. Ens queixem que Madrid ho decideix tot i la Generalitat decideix coses i fa molta por que la gent local no pugui dir la seva”, ha afegit.
Altres projectes amb llum verda
La ponència també ha aprovat el projecte d’una planta solar fotovoltaica de 17,93 MW al terme municipal de Camarles (Baix Ebre). En aquest cas el vistiplau definitiu està condicionat a una sèrie de canvis en el projecte que haurà de fer l’empresa promotora, Eguzki Baix Ebre S.L. La companyia preveu que la instal·lació s’ubiqui en cinc emplaçaments diferents, propers al nucli de Lligallo del Gànguil, amb una superfície total de 41,8 hectàrees i 43.680 plaques fotovoltaiques. De les cinc finques, quatre corresponen a zones on es feien activitats extractives o antics correus de secà, mentre que la darrera és una parcel·la agrícola de secà.
Segons ha acordat la ponència, Eguzki Baix Ebre S.L. haurà de buscar alternatives a la línia elèctrica aèria per reduir al màxim els riscos d’electrocució i col·lisió d’aus. Aquest és un dels aspectes que ha considerat el Gepec, ja que les finques es troben en una zona de protecció d’avifauna. L’entitat ecologista també ha alertat que un dels camps es troba en un espai que el plantejament municipal de Camarles impedeix que s’hi facin instal·lacions d’aquest tipus. Per això, la ponència considera que “hi ha certs aspectes que poden comprometre la compatibilitat d’alguna de les infraestructures previstes per afectacions urbanístiques”.
A banda, “alguns dels camps compten en el seu interior o en el seu perímetre amb petites zones qualificades de sistema hidrològic”, un fet que impedeix la col·locació de plaques solars. A més, Unió de Pagesos rebutja l’emplaçament proposat perquè no s’ha prioritzat la instal·lació de les plaques en teulades d’edificis ja existents i ha argumentat que el projecte comporta “la pèrdua de potencial i per a la producció agrària”.
Des de la ponència també es reclama a l’empresa que faci diferents estudis relacionats amb l’impacte que tindria el projecte en la fauna de la zona, sobre la compatibilitat amb la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre, amb relació a la potencial generació de residus o respecte de la contaminació acústica, entre altres.
Dos projectes tombats
En una reunió de l’organisme també s’ha acordat rebutjar el denominat Parc Solar Geoide II, un projecte que impulsava l’empresa Energia Geoide II als termes municipals dels Garidells, la Secuita (Tarragonès) i Vallmoll (Alt Camp). Tenia la intenció d’ocupar 73,8 hectàrees, amb 92.583 mòduls fotovoltaics, estructures de suport i centres de transformació, a més d’una línia d’evacuació d’energia.
Segons la ponència hi ha “elements determinants que, ja d’inici, es consideren insalvables i en desaconsellen la ubicació”. Entre aquests, que “se situaria en sòl de protecció especial, per la funció de connector biològic entre la Conca de Barberà i el Tarragonès, seguint l’eix del riu Francolí”. A banda, per l’Ajuntament de la Secuita “totes les parcel·les estan classificades com a sòl no urbanitzable agrícola on no és permès l’ús de plantes fotovoltaiques”. El mateix argument fan servir els consistoris dels Garidells i de Vallmoll. A més, tots tres han decidit suspendre l’atorgament de llicències per a parcs eòlics i fotovoltaics. També hi ha elements en contra per part del Servei Territorial d’Urbanisme, del Departament de Cultura i del Departament d’Agricultura.
Finalment, la ponència també ha descartat la construcció de la Planta Fotovoltaica FV Greentarraco 1, que promovia Sisener Ingenieros S.L. a Rasquera i Ginestar (Ribera d’Ebre). La companyia volia ocupar 86,8 hectàrees, amb 89.667 mòduls fotovoltaics i una subestació elèctrica. Igual que en el cas anterior, l’informe que emès és “desfavorable”, “atès que existeixen elements determinants que, ja d’inici, es consideren insalvables”. Entre aquests hi ha “l’afectació a espècies de fauna amenaçada i al patrimoni arqueològic”.
Paral·lelament, els ajuntaments de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Ginestar i Tivissa també havien alertat que el projecte perjudicaria “greument els actius turístics basats en el paisatge, el patrimoni cultural i natural locals”, a més de presentar incompatibilitats amb plantejaments municipals. Diferents departaments de la Generalitat, com el d’Agricultura, Urbanisme o Cultura també havien alertat que s’incomplirien normatives.
Just fa poc d’un any de l’entrada en vigor del decret, des de la Terra Alta han alçat la veu contra la liberalització de la normativa que, diuen, ha suposat la nova normativa per a les Terres de l’Ebre, que ha rebut projectes de fins a 298 nous aerogeneradors en només un any.
El principal canvi que va suposar El Decret 16/2019 de mesures urgents per l’emergència climàtica i l’impuls de les energies en la normativa de desplegament eòlic va ser la supressió de les anomenades Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP), que establia vuit àrees geogràfiques per a la instal·lació de parcs eòlics repartides pel país, i que va acabar comportant la proliferació dels primers eòlics a la Terra Alta i el Baix Ebre (ZDP VII), fins a convertir les Terres de l’Ebre en la zona del país amb més aerogeneradors, amb un total de 332 en funcionament, molt lluny de les terres de Ponent, amb 188, o el Camp de Tarragona, amb 171.
Precisament, un dels principals arguments de la Generalitat, amb la consellera Àngels Chacón al capdavant d’Empresa i Coneixement, per a aprovar el nou Decret era l’obertura de les zones que podien acollir parcs eòlics per tot el país. En paraules de Chacón llavors, la normativa havia de suposar “un repartiment més equilibrat” de les instal·lacions elèctriques i es va acabar prometent “escoltar el territori” abans de tirar endavant nous projectes de parcs eòlics. Fins i tot el delegat del govern a a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, va argumentar que amb un acord de ple rebutjant la implantació de nous parcs seria “suficient” per a tombar estos projectes i que no tiressen endavant.
Un any després, des de la Terra Alta han tornat a alçar la veu contra la massificació que, diuen, pateixen a la comarca i que perjudica el model econòmic basat en l’agricultura, el turisme sostenible i la nova ruralitat. “Treballem per a construir un model amb el qual creiem, hi posem molts esforços, i després trobem que, des de fora, ens imposen un altre model que ens perjudica i malmet la feina que es fa des de la comarca”, va assegurar la presidenta del Consell Comarcal de la Terra Alta, Neus Sanromà.
Els ajuntaments terraltins, juntament amb el Consell Comarcal i entitats econòmiques com la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, l’Ateneu La Pastora i Unió de Pagesos van acordar evitar que proliferen nous parcs a la comarca. La gota que ha fet vessar el got va ser l’aprovació del nou parc eòlic Tramuntana V per part de la ponència d’energies renovables i la de dos nous avantprojectes: un nou parc eòlic a Batea, i una instal·lació fotovoltaica -la primera a la comarca- entre els termes de la Fatarella i Ascó. “La nova llei ha estat una enganyifa, i ha facilitat que es reben nous projectes a la Terra Alta”, lamentava la portaveu de l’Ateneu la Pastora, Júlia Urgell.
El Consell Comarcal va aprovar una moció demanant a la Generalitat la modificació de la normativa i que es tinguen en compte les reivindicacions del territori. A més, des del Consell també s’està promovent un nou pla energètic comarcal, que assenta les bases de com ha de ser la producció d’energia a la Terra Alta en els propers anys. “Treballem en un model basat en l’autoconsum i que repercutisca a les llars, les empreses i els ajuntaments”, subratllà Sanromà.
El territori més protegit?
En l’últim any s’han presentat projectes que representarien la construcció de 298 nous aerogeneradors entre la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Baix Ebre. D’estos, uns 169 haurien estat ja desestimats per la Ponència d’Energies renovables, l’organisme de la Generalitat que fa un primer cribratge sobre els avantprojectes de les empreses energètiques. Un dels principals motius que ha esgrimit la ponència és l’afectació que pot tenir la instal·lació de nous parcs sobre l’avifauna de la zona -especialment l’àliga cuabarrada- o la proximitat envers espais naturals protegits.
El gerent de la patronal eòlica Eoliccat, Jaume Morrón, va lamentar les decisions que està prenent la ponència i que “està suposant que es tomben més projectes a l’Ebre que a qualsevol altre lloc de Catalunya”. “El grau de rebuig dels parcs eòlics a l’Ebre és d’un 65,8%. És a dir, de cada deu parcs que es presenten, gairebé set no són viables. Al Camp de Tarragona són 6 de cada 10 i a Catalunya 4 de cada 10. Si parlem de la resta de Catalunya, és a dir, traient el Camp i l’Ebre, veiem que només es tomba un de cada deu projectes!”, lamentava Morrón.
El gerent d’Eoliccat van demanar al Departament de Territori i Sostenibilitat que canviï els criteris per tal de valorar els projectes. Segons Morrón, els criteris que es fan servir per a quantificar les poblacions d’avifauna a la zona són “antics i es basen en estadístiques i no es fan servir altres sistemes de detecció que poden ser més exactes”. “La coexistència entre l’àliga cuabarrada i els parcs eòlics és un fet, i s’ha demostrat, especialment en les instal·lacions del Baix Ebre o la Ribera d’Ebre”. També destacava que el cribratge de la ponència “hauria de fer-se només basant-se en allò que hi posa al decret d’energies renovables”. “Es tomben projectes per possibles afectacions a l’avifauna o per proximitat en zones protegides, però estos criteris no hi són, a la normativa: només hi diu que no es poden situar dins de zones protegides i en cap cas parla d’incompatibilitats”, defensava Morrón.
Cara i creu
La ponència d’Energies Renovables va donar el vistiplau a la construcció del parc eòlic Tramuntana V, que té previst aixecar nou aerogeneradors prop del Coll del Moro. L’alcalde de Gandesa, Carles Luz, assegurava que se sent “molt preocupat” pel projecte. L’Ajuntament hi va presentar al·legacions perquè l’emplaçament “està situat en un indret proper a un espai emblemàtic de la Batalla de l’Ebre, també prop hi ha un jaciment d’un antic poblat iber i romà, i també és proper a una zona protegida per la Xarxa Natura 2000, a les serres de Pàndols i Puig Cavaller”.
La ponència va acabar desestimant les al·legacions i ara l’empresa promotora té un termini de dos anys per a presentar el projecte definitiu i iniciar la tramitació urbanística i ambiental. “No estalviarem cap esforç. Este parc s’ha de tombar sí o sí perquè afecta un dels indrets més icònics del nostre poble”, sentenciava Luz.
A l’altra banda hi ha l’Ajuntament de la Pobla de Massaluca. Ha rebut ja la sol·licitud de la llicència ambiental per a construir un nou parc -el primer- a la població), amb quatre nous aerogeneradors. “Al poble veiem els parcs de pobles veïns, des d’Almatret fins a la Pobla de Massaluca, així que tenim impacte visual, però no rebem res a canvi”, argumentava l’alcalde, Antoni Ferré.
Amb la construcció d’este parc, l’Ajuntament preveu rebre més de mig milió d’euros quan es liquide la llicència d’obres, més del pressupost anual de la corporació, que se situa sobre els 380.000 € Amb estos ingressos, l’Ajuntament preveu impulsar l’anomenat Ecoentorn Massaluca, amb la construcció d’un espai natural per a observar les espècies autòctones i les aus, com l’àliga cuabarrada, precisament l’espècie que condiciona el desplegament eòlic a altres poblacions properes. Font:diaridetarragona