Desenvolupen un enzim que degrada el plàstic de les ampolles en poques hores

L’han aconseguit ajuntant dos enzims d’un bacteri descobert fa 4 anys en un abocador de plàstics del Japó

Una recerca recent ha desenvolupat un enzim que pot “menjar-se” ràpidament un dels plàstics més utilitzats, el PET, o polietilè tereftalat, el que es fa servir per fabricar ampolles d’aigua i refrescos.

És un enzim creat en laboratori unint dos dels enzims que produeix el bacteri Ideonella sakaiensis, descobert el 2016 en un abocador de plàstics del Japó.


Troballa accidental

La recerca l’han liderada el Centre d’Energies Renovables de Colorado, als Estats Units, i el Centre d’Innovació d’Enzims de la Universitat de Portsmouth, al Regne Unit.

Els mateixos equips ja van descobrir el 2018, de manera accidental, com accelerar l’efecte degradador d’un dels enzims, de forma que en pocs dies podia “digerir” el PET.

La nova versió ajunta aquest enzim amb un altre del mateix bacteri, i multiplica per 6 la velocitat del procés, de manera que podria arribar a durar només unes quantes hores.

“Aprendre de la natura”

Un dels investigadors de la Universitat de Portsmouth, John McGeehan, assegura que l’enzim que han creat artificialment els ha sorprès molt:

“Quan vam posar en contacte els enzims, de manera inesperada, vam obtenir un augment espectacular de l’activitat.”

“És un mètode per intentar fer enzims més ràpids i que industrialment siguin més rellevants. Però també és un d’aquests casos en què el que s’aprèn de la natura després es porta al laboratori.”

McGeehan ha assegurat al diari britànic The Guardian que encara poden aconseguir més rapidesa, i creu que d’aquí dos anys poden implantar-ho industrialment.

Aquesta recerca l’ha publicada fa pocs dies la revista PNAS, de l’Acadèmia de Ciències dels EUA, i és un pas més en els esforços per reciclar els plàstics.

Una solució només parcial

De tota manera, aquesta serà una solució molt parcial per a aquest problema enorme: es calcula només un 20% del plàstic que es produeix al món és PET.

Segons dades del 2016, anualment es produeixen al món més de 300 milions de tones de plàstic, i una bona part es dedica a ampolles i envasos d’un sol ús.

Només un 14% es recull per reciclar

Es calcula que només un 14% d’aquests envasos i ampolles es recuperen amb la intenció de reciclar-los, un percentatge petit. I, a més, gran part d’aquest percentatge no s’acaba reciclant, sinó que s’exporta a altres països com a residu.

El resultat és que una bona part del plàstic que es produeix acaba arrossegat als oceans, on es calcula que trigarà segles i possiblement mil·lennis abans no s’hagi pogut “digerir” de manera natural.

Ja fa dècades que una de les preocupacions principals són els microplàstics, les partícules microscòpiques en què es degraden i que entren en les cadenes d’alimentació dels animals, humans inclosos. Font:ccma.cat