Publicat a

PRESA ESTRATÈGICA DE DECISIONS A PARTIR DE L’ANÀLISI DE DADES

En les empreses, és habitual la recopilació de dades de tot tipus, com a paràmetres de fabricació, quantitats fabricades, temps de processament, dades de qualitat de producte, productes comprats, salaris i la seva segmentació en diferents partides, operaris, vendes, clients, estocs, assajos de producte i un llarg etcètera impossible d’enumerar.

Els suports informàtics utilitzats per emmagatzemar aquesta informació també són diversos, com a fulles de dades d’Excel, SAP i uns altres ERP’s, CRM’s, Acces i dades emmagatzemades en pàgines web entre molts altres suports.

Continua llegint «PRESA ESTRATÈGICA DE DECISIONS A PARTIR DE L’ANÀLISI DE DADES»
Publicat a

El peix autònom del MIT per vigilar el mar

Sofi és un prototip de softrobot dissenyat pel MIT que és capaç de realitzar un estudi en temps real dels ecosistemes marins de forma no intrusiva

La majoria dels peixos robot no es troben com peix a l’aigua. Aquests són pobres nedadors, i l’únic que aconsegueixen és espanten qualsevol altra criatura amb la qual entrin en contacte. Però un nou robot és tan realista que els peixos de Fiji neden al seu voltant sense immutar-se.

https://www.youtube.com/watch?v=Dy5ZETdaC9k&feature=youtu.be

Un equip del Laboratori d’Informàtica i Intel·ligència Artificial del MIT (Cambridge, EUA) ha desenvolupat un peix robòtic tou (softrobot). L’aparell està construït amb cautxú de silicona i plàstic, i diverses parts de la seva estructura, tant les aletes laterals com la del darrere, han estat impreses en 3D

Aquest ‘peixrobot’, controlat remotament, un control remot que ha estat customitzat i creat arran d’un comandament de la mítica Súper Nintendo, no és el primer del món. Però aquesta nova versió fa un pas endavant i desbanca les generacions anteriors de peixos robot. Sofi és capaç de realitzar un estudi en temps real dels ecosistemes marins de forma no intrusiva. Aquest pot maniobrar cap amunt i cap avall a profunditats de fins a 18 metres. La seva càmera d’ull de peix, situada a la boca, està perfectament posicionada per capturar qualsevol acció al front. A més, Sofi no només sembla un peix sinó que també es mou com si fos de veritat, ondulant la seva cua per impulsar-se a través de l’aigua. Això li permet gravar les imatges i prendre els fotos dels diferents peixos i espècies de l’entorn sense espantar

Fa fotografies i grava vídeos a través d’una càmera instal·lada en la seva estructura, que compta també amb un motor i una bateria de liti similar a la dels telèfons mòbils.

Els científics han realitzat sis proves amb Sofi en els esculls de coral de l’illa de Fiji, al Pacífic. Als peixos de l’escull no va semblar importar-los la presència de Sofi. Per tant, l’equip espera que el robot i la seva càmera es puguin desplegar en altres llocs per ajudar-nos a observar la vida marina, per veure millor com es mouen, què estan menjant i amb qui estan nedant, ha informat l’equip de científics en Science Robotics.

 

Publicat a

Sant Cugat instal·la fanals intel·ligents en terrasses de bars per regular el soroll

Els fanals tenen un sensor que fa canviar la intensitat de la llum per avisar que s’està sobrepassant el soroll permès

Iniciativa pionera per lluitar contra la contaminació acústica a Sant Cugat, una de les SmartCities pioneres a Catalunya. L’Ajuntament ha instal·lat uns fanals intel·ligents en què canvia la intensitat de la llum quan hi ha massa soroll.

Els fanals s’han instal·lat a la plaça de Barcelona, on hi ha terrasses de bars i restaurants. Un sensor detecta quan el soroll sobrepassa els 60 decibels.

La iniciativa ha estat ben acollida pels propietaris dels bars, com en Xavi Valls, perquè s’ha de trobar un equilibri per la convivència.

“Jo crec que és una bona iniciativa, primer que tot, perquè aquí hi ha veïns i hem de conviure tots. Una manera que la gent que hi hagi a la terrassa s’adoni que està cridant una mica massa és això dels llums.”

La iniciativa ha sorprès molts clients, com l’Olga Montes, que no s’hi acaba d’acostumar.

“Ens hem pensat que tancaven el bar. S’encén i s’apaga cada uns segons o 5 segons, és molt pesat.”

Segons l’Ajuntament, no es vol sancionar els usuaris, sinó advertir-los, i més endavant el sistema enviarà un missatge al mòbil als propietaris dels establiments perquè siguin conscients del soroll que s’hi fa. Els fanals intel·ligents funcionen fins a dos quarts de dues de la matinada.

Publicat a

BASF revoluciona la fertilització orgànica a l’agricultura

Es tracta d’un estabilitzador que minimitza l’impacte mediambiental reduint fins a un 65% les pèrdues per rentat de nitrogen

Basf ha aconseguit transformar el món agrícola amb una innovació que permet a l’agricultor tenir a la seva disposició una eina amb la capacitat de millorar l’eficiència del nitrogen dels purins, és a dir, el rendiment de les seves collites.

Es tracta de Vizura, un estabilitzador de nitrogen per purins i altres fertilitzants orgànics, que aporta grans beneficis per a agricultors, ramaders i també per al medi ambient. De fet, En blat de moro d’ensitjat es pot incrementar la collita en un 7% addicional en comparació amb l’ús de purins sol.

A més, com a fertilitzant suposa un estalvi considerable d’entrades i flexibilitat en el pla de treball de l’agricultor. El nitrogen aportat amb els purins en l’adobament de fons es manté retingut a terra durant setmanes, permetent que el cultiu ho aprofiti a mesura que es desenvolupa.

Basf, en el seu ferm compromís amb el medi ambient, ha aconseguit que aquest estabilitzador redueixi les pèrdues del nitrogen per rentat i per emissions de gasos hivernacle. El nitrogen del purí es transforma en nitrat que per acció de l’aigua de reg o pluja, acaba dissolt i rentat amb el risc de acumular-se en aigües subterrànies. Amb Vizura la reducció d’aquestes pèrdues és important, i varia molt en funció del sòl, podent fins i tot superar el 65%.

Nitrificació, procés clau

El nitrogen és un element químic que quan és aportat en l’abonat (mineral o orgànic) pot perdre sense que les plantes ho aprofitin. Els bacteris del sòl del gènere nitrosomonas, converteixen l’amoni (NH4+) a nitrit (nitrificació) i després aquest acaba en forma de nitrat (NO3–). L’ió nitrat és molt soluble i mòbil i pot rentar-se dissolt en l’aigua de pluja o de reg i quan arriba a determinada profunditat ja no pot ser aprofitat per les arrels.

A més, aquest nitrat pot ser transformat en òxid nitrós (N2O) en els processos de desnitrificació per efecte dels bacteris desnitrificadoras, provocant que aquest es perdi en l’atmosfera ja que és molt volàtil. No obstant això, Vizura permet que els purins es pugui utilitzar com a fertilitzant d’una manera més eficient i rendible ajudant a protegir el medi ambient.

Publicat a

Creen un enzim mutant que es menja el plàstic

Científics britànics i nord-americans han dissenyat un enzim que es menja el plàstic. Al laboratori han pogut millorar un enzim que van trobar per casualitat en un abocador del Japó. Desfà el plàstic conegut com a PET (politereftalat d’etilè), que és el que es fa servir per a la majoria d’envasos i per als gots i ampolles de plàstic. Es calcula que el 2050 als oceans hi haurà més plàstics que peixos. I, a llarg termini, aquest enzim podria ser una solució per eliminar-los.

El descobriment pot ajudar a solucionar la crisi global de contaminació dels oceans generada pels plàstics. Els PET, de fet, poden persistir durant centenars d’anys en el medi ambient, però aquest enzim els podria dissoldre per reciclar-los a gran escala i evitar també l’extracció de combustibles fòssils per a la producció de nou PET.

Investigadors de la Universitat de Portsmouth, Gran Bretanya, i del Laboratori Nacional d’Energies Renovables dels Estats Units van fer el descobriment per casualitat mentre examinaven l’estructura d’un bacteri descobert el 2016 en un abocador de residus del Japó, que es va veure que generava un enzim que es menjava el plàstic.

Els científics van decidir ajustar l’estructura de l’enzim afegint-hi aminoàcids, per observar com evolucionava, i el que van aconseguir és millorar la seva capacitat de digerir el plàstic. “És emocionant perquè indica que hi ha potencial per optimitzar el bacteri encara més”, va explicar John McGeehan, professor de la Universitat de Portsmouth i codirector de la investigació.

Amb la mutació, l’enzim comença a menjar-se el plàstic PET en qüestió de dies, però els investigadors confien que es pugui accelerar encara més per facilitar processos de reciclatge a gran escala.

“El que esperem és que aquest enzim converteixi el plàstic en els seus components originals, per poder reciclar-lo i reutilitzar-lo. Això significa que no necessitarem perforar per obtenir més petroli i, fonamentalment, reduirem el volum de plàstic al medi ambient”, va dir McGeehan.

El descobriment s’ha publicat a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, i destaca pel gran potencial com a nou sistema de gestió del plàstic, si s’aconsegueix millorar encara més el funcionament de l’enzim.

La creixent conscienciació sobre el greu problema de contaminació que suposa el plàstic, que en algunes de les seves formes com el PET pot trigar segles a descompondre’s de manera natural, ha impulsat canvis legislatius en molts països i un enduriment de la normativa europea.

Arreu del món es venen més d’un milió d’ampolles de plàstic cada minut, una producció que es recicla encara en unes taxes molt baixes a la majoria de països i que acaba generant uns residus que s’acumulen en abocadors o al mar.

Estudis científics han constatat, de fet, que l’acumulació de plàstics als oceans han generat una mena d’illa (l’anomenen “la gran zona de deixalles del Pacífic”) situada entre Hawaiï i Califòrnia, que conté 79.000 tones de plàstics acumulats i ocupa 1,6 milions de metres quadrats, una superfície equivalent a la de França, Espanya i Alemanya juntes.

Una contaminació que està afectant greument la fauna marina. El catxalot que va aparèixer mort a finals de febrer al cap de Palos, a la costa de Múrcia, portava 29 quilograms d’escombraries marines a l’estómac, entre bosses de plàstic, sacs de fil sintètic com ara ràfia, trossos de xarxa o un bidó, per exemple. Segons la necròpsia, va ser aquest material el que li va causar la mort per peritonitis o per impacte al sistema digestiu, donada la impossibilitat d’expulsar-ho.