Creen un robot volador que canvia de forma en ple vol i s’adapta a l’entorn

Això li permet adaptar-se per si sol a diferents entorns

Un robot volador que pot canviar de forma pot revolucionar l’ús de drons en certs espais. La màquina l’ha desenvolupat el Laboratori JSK de la Universitat de Tòquio. Es tracta d’una mena de serp mecànica que es modifica de forma autònoma. El robot pot agafar i transportar objectes.

L’aparell es diu DRAGON, acrònim d’un llarg nom en anglès, que, condensat i traduït, ve a dir que és un robot amb diversos graus de llibertat per transformar-se en vol. A més, decideix ell mateix els canvis. Porta un petit ordinador Intel Euclid, que porta càmeres i sensors que permeten al robot veure l’entorn i prendre opcions. Segons l’entorn per on es mou pot decidir canviar la seva forma, com es pot veure en aquest vídeo de la web IEEE Spectrum

Això pot solucionar alguns dels problemes que presenten els actuals drons. Si són prou petits per volar en certs entorns, també poden portar menys càrrega. I si són més grans i forts, tenen menys maniobrabilitat. El DRAGON pot adoptar en cada moment la forma més adient.

Té quatre mòduls amb motor giratori, que acaben en unes grapes per agafar objectes. De moment, però, presenta un altre problema: té una autonomia de vol de tres minuts.

En el futur, podria tenir diversos usos. Un model prou gran podria participar en tasques de rescat, buscant supervivents i desenrunant a llocs on s’han produït catàstrofes naturals.

font:ccma.cat

El cotxe autònom, cada cop més a prop

La indústria de l’automòbil, tant els fabricants de cotxes com els de components, afronta els pròxims anys reptes importants. I els enginyers d’aquí i de fora treballen per adaptar-s’hi i dissenyar el vehicle d’un futur cada cop més pròxim. Un d’aquests desafiaments és el vehicle elèctric. L’altre, la conducció autònoma, que ja va arribant, tot i que de manera gradual, a les carreteres catalanes.

Marques com Nissan treballen perquè el 2022 la mobilitat autònoma completa sigui una realitat. I mentrestant, introdueix al mercat espanyol el sistema ProPilot, un assistent a la conducció ja implantat al Japó. És un primer pas cap a la conducció autònoma. Pensat per a autopista, s’activa prement un botó i manté el cotxe dins del carril seleccionat, n’ajusta la velocitat i l’atura si hi ha un embús. El control continua estant en mans del conductor, que sempre ha de tenir les mans al volant.

Per a l’any que ve es preveu el canvi automàtic de carril, el 2020 l’aplicació a les vies urbanes i dos anys més tard ja no caldrà la intervenció del conductor. I si no es fa abans no és per un problema tecnològic, sinó psicològic. Es vol facilitar un accés gradual i tranquil a una tecnologia molt avançada.

font:ccma.cat

 

Reus és una de les 8 ciutats escollides per provar el primer bus autònom de Catalunya

A la tardor, la Gira Catalana del Bus Autònom arribarà a Reus i tothom qui vulgui podrà pujar-hi i conèixer de primera mà com funciona aquest nou sistema de transport. A Reus, la prova pilot d’aquest bus –elèctric i sense conductor– es farà en un circuit tancat al trànsit a la zona del Tecnoparc i coincidirà amb els dies de l’exproReus.

L’estada a Reus del bus permetrà conèixer els avantatges i les possibilitats de la mobilitat autònoma, a més d’incloure la circulació en proves d’un petit bus autònom –elèctric i sense conductor– en un circuit preestablert i restringit a qualsevol altre vehicle. El bus arribarà a Reus uns dies abans per fer proves i la previsió és que faci de llançadora entre la parada de Reus Transport a la zona del Tecnoparc i l’entrada de la fira exproReus, entre el 10 i el 14 d’octubre.

Aquesta mostra itinerant és una iniciativa de l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) i la Generalitat de Catalunya, amb la implicació de les 8 ciutats. La presentació de la prova pilot s’ha fet aquest dimecres 1 d’agost a Barcelona, al Departament de Territori i Sostenibilitat, i ha comptat amb l’assistència del regidor d’Urbanisme i president de Reus Transport, Marc Arza.
Arza valora positivament que Reus sigui una de les parades de la gira catalana del bus sense conductor: «Aquestes proves ja s’estan fent en diversos països per conèixer realment quines possibilitats ens ofereixen els vehicles autònoms en l’àmbit del transport públic. Ara, per primera vegada, es fa una prova similar en territori català i estem contents que Reus hagi estat una de les 8 ciutats escollides en l’itinerari, un fet que ens consolida com a referent en l’aplicació de mesures innovadores en l’àmbit de la mobilitat i el transport.»

L’objectiu d’aquesta gira és doble. D’una banda, que la ciutadania pugui veure com funciona un vehicle d’aquestes característiques, com interactua amb la ciutat i entendre què comportarà la nova cultura de la mobilitat. I d’altra banda, que els ajuntaments puguin veure com es comporta el vehicle i quins canvis hauran d’adoptar les ciutats per adaptar-se al seu funcionament.

Gira per 8 municipis catalans

A més de Reus, el bus autonòm recorrerà set poblacions de Catalunya entre el 7 de setembre i el 28 d’octubre: Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Sabadell, Girona, El Vendrell, Martorell i Vic. El bus autònom estarà set dies a cada municipi: dos per a la realització de les proves del recorregut, en què s’enregistra el trajecte que haurà de fer el minibús, i els altres cinc en què ja admetrà passatge.
Tot i que aquest vehicle autònom no porta conductor, sí que hi haurà operadors tècnics que en tot moment acompanyaran i assessoraran els ciutadans que vulguin provar el sistema, així com resoldre qualsevol incidència.

ÈRICA: elèctric, revolucionari, intel·ligent, compartit i amable
L’autobús té una capacitat per a 12 persones (6 assegudes i 6 dretes) i és 100% elèctric, climatitzat i accessible per a persones amb mobilitat reduïda. S’ha batejat com a ÈRICA, de les inicials de les paraules Elèctric, Revolucionari, Intel•ligent, Compartit i Amable. Incorpora una rampa automàtica que es desplega a la mateixa vegada que el vehicle s’abaixa.
Durant la gira també es realitzarà una enquesta elaborada per la Universitat de Barcelona (UB) per poder analitzar com percep la ciutadania l’arribada del bus autònom. També està oberta la possibilitat que els dies en què hi hagi menys ocupació, s’ofereixi a les escoles perquè un grup d’estudiants hi pugui viatjar.

La presència del bus autònom va acompanyada d’una carpa informativa on es donarà informació, a més de com funcionen els busos autònoms, dels canvis econòmics, culturals, de planificació urbanística o paisatgístics que comportarà l’arribada del transport públic en vehicles autònoms als municipis de Catalunya. Més informació sobre la gira catalana del bus autònom a www.erica.cat

font:reus.cat

El tren Byron Bay, l’únic que funciona amb energia solar

Des del passat mes de desembre, a la localitat costanera australiana de Byron Bay, a 600 quilòmetres al nord de Sydney, circula el que s’autodenomina “primer tren solar del món”. No és un AVE, ja que circula a uns 50 km/h, encara que té una velocitat punta de 115 km/h, ni tampoc és un Transsiberià, perquè el seu recorregut actual és de poc més de 3 quilòmetres, però, segons els turistes i veïns usuaris d’aquesta línia de rodalies, l’experiència és fascinant.

El Byron Bay Train opera amb un únic comboi format per dos vagons, en un tren antigament impulsat amb motor dièsel, adaptat ara amb plaques fotovoltaiques i bateries per funcionar íntegrament amb energia elèctrica captada del sol.

Brian Flannery va tenir la idea de rehabilitar aquesta línia ferroviària en desús fa uns deu anys. En principi només va pensar a recuperar el tren abandonat i restaurar les vies, però finalment el projecte va incorporar un modern sistema de captació solar, exquisidament adaptat per no alterar l’estètica del comboi d’època. El tren funciona en condicions normals gràcies a l’energia captada per les plaques solars instal·lades a la part superior del comboi doble i les plaques solars emplaçades a les teulades de les estacions. El tren disposa a més d’un motor d’emergència que pot funcionar amb gasoil.

Brian Flannery es va fer milionari fa anys amb la indústria del carbó i després va decidir invertir en projectes turístics. Els usuaris de diversos dels hotels de la badia Byron, inclòs un resort propietat de Flannery, s’enfronten diàriament amb els problemes de trànsit habituals en moltes zones de platja del món i Brian Flannery va pensar que podria ser una bona idea posar en funcionament un mitjà de transport alternatiu.
L’alternativa romàntica, en aquest cas, era una vella línia de tren construïda després de la Segona Guerra Mundial i abandonada en els anys 1970.

El nou Byron Bay Train ha nascut com una iniciativa empresarial sense ajuts públics d’importància i necessitarà alguns anys per recuperar la inversió, però els primers mesos de funcionament mostren que l’experiència pot ser un èxit rotund.

Les 100 places del tren estan pràcticament ocupades en tots els trajectes diaris i en festius i caps de setmana les llistes d’espera són habituals. El nou tren solar ha tingut tant èxit que el passat mes de març es van posar en marxa els primers viatges nocturns … reforçant per això el sistema de bateries.

Xarxes per atrapar l’aigua de boira

Els habitants de la regió del mont Boutmezguida, al Marroc, han apaivagat un greu problema d’abastiment d’aigua gràcies a l’enginy i la tècnica: una xarxa col·lectora que atrapa l’aigua de la boira, que s’assenta una mitjana de 130 dies l’any al vessant de la muntanya.

La sobreexplotació, la sequera i el canvi climàtic han fet cada vegada més difícil trobar aigua als pous, cosa que ha fet que moltes persones deixessin la vida rural per anar a la ciutat.

Aquest invent estalvia hores de caminar –a vegades fins a 5 quilòmetres– per buscar aigua als pous, una feina que fan principalment dones, o nenes que deixen l’escola i s’exposen al risc de ser violades pel camí.

Va ser el matemàtic Aissa Derhem, fill d’una família originària de la regió, qui es va inspirar en un sistema semblant utilitzat al desert d’Atacama, a Xile. Derhem el va descobrir als anys 80, però no va ser fins que va visitar el poble dels seus pares que no va descobrir que les característiques de la regió, situada a la vora del Sàhara i a uns 30 quilòmetres de l’oceà Atlàntic, permetien fer el mateix.

El projecte es va executar el 2015, després de nou anys de proves, i el va finançar l’organització no governamental Dar Si Hmad. Aquesta ONG treballa per promoure i preservar la cultura, la història i el patrimoni local.

L’organització ha construït un sistema de xarxes que abasta uns 870 metres quadrats. Quan el vent empeny la boira a través de la malla, les gotes d’aigua hi queden atrapades i cauen en un contenidor que connecta amb els dipòsits mitjançant canonades.

Les xarxes poden suportar vents de fins a 120 km/h, i recullen una mitjana de 22 litres per metre quadrat diaris. El sistema subministra aigua a 140 famílies de 14 pobles, però s’està construint un nou conjunt de xarxes.

Derhem espera que l’èxit de mont Boutmezguida pugui ajudar en altres zones de l’oest i el nord d’Àfrica on l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) diu que els recursos d’aigua dolça són entre els més escassos del món. Segons les estadístiques governamentals, el canvi climàtic ha reduït l’aigua disponible d’uns 1.500 a 500 metres cúbics per persona a l’any des de la dècada de 1960.

Aquest tipus de sistemes s’han estès a nivell mundial a països com Guatemala, Ghana, Eritrea, el Nepal i els Estats Units.

Si voleu sentir els protagonistes d’aquesta història, mireu el vídeo.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/noticies-324/xarxes-per-atrapar-laigua-de-boira-al-marroc/video/5767007/

font:ccma.cat