Publicat a

El cotxe autònom, cada cop més a prop

La indústria de l’automòbil, tant els fabricants de cotxes com els de components, afronta els pròxims anys reptes importants. I els enginyers d’aquí i de fora treballen per adaptar-s’hi i dissenyar el vehicle d’un futur cada cop més pròxim. Un d’aquests desafiaments és el vehicle elèctric. L’altre, la conducció autònoma, que ja va arribant, tot i que de manera gradual, a les carreteres catalanes.

Marques com Nissan treballen perquè el 2022 la mobilitat autònoma completa sigui una realitat. I mentrestant, introdueix al mercat espanyol el sistema ProPilot, un assistent a la conducció ja implantat al Japó. És un primer pas cap a la conducció autònoma. Pensat per a autopista, s’activa prement un botó i manté el cotxe dins del carril seleccionat, n’ajusta la velocitat i l’atura si hi ha un embús. El control continua estant en mans del conductor, que sempre ha de tenir les mans al volant.

Per a l’any que ve es preveu el canvi automàtic de carril, el 2020 l’aplicació a les vies urbanes i dos anys més tard ja no caldrà la intervenció del conductor. I si no es fa abans no és per un problema tecnològic, sinó psicològic. Es vol facilitar un accés gradual i tranquil a una tecnologia molt avançada.

font:ccma.cat

 

Publicat a

Reus és una de les 8 ciutats escollides per provar el primer bus autònom de Catalunya

A la tardor, la Gira Catalana del Bus Autònom arribarà a Reus i tothom qui vulgui podrà pujar-hi i conèixer de primera mà com funciona aquest nou sistema de transport. A Reus, la prova pilot d’aquest bus –elèctric i sense conductor– es farà en un circuit tancat al trànsit a la zona del Tecnoparc i coincidirà amb els dies de l’exproReus.

L’estada a Reus del bus permetrà conèixer els avantatges i les possibilitats de la mobilitat autònoma, a més d’incloure la circulació en proves d’un petit bus autònom –elèctric i sense conductor– en un circuit preestablert i restringit a qualsevol altre vehicle. El bus arribarà a Reus uns dies abans per fer proves i la previsió és que faci de llançadora entre la parada de Reus Transport a la zona del Tecnoparc i l’entrada de la fira exproReus, entre el 10 i el 14 d’octubre.

Aquesta mostra itinerant és una iniciativa de l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) i la Generalitat de Catalunya, amb la implicació de les 8 ciutats. La presentació de la prova pilot s’ha fet aquest dimecres 1 d’agost a Barcelona, al Departament de Territori i Sostenibilitat, i ha comptat amb l’assistència del regidor d’Urbanisme i president de Reus Transport, Marc Arza.
Arza valora positivament que Reus sigui una de les parades de la gira catalana del bus sense conductor: «Aquestes proves ja s’estan fent en diversos països per conèixer realment quines possibilitats ens ofereixen els vehicles autònoms en l’àmbit del transport públic. Ara, per primera vegada, es fa una prova similar en territori català i estem contents que Reus hagi estat una de les 8 ciutats escollides en l’itinerari, un fet que ens consolida com a referent en l’aplicació de mesures innovadores en l’àmbit de la mobilitat i el transport.»

L’objectiu d’aquesta gira és doble. D’una banda, que la ciutadania pugui veure com funciona un vehicle d’aquestes característiques, com interactua amb la ciutat i entendre què comportarà la nova cultura de la mobilitat. I d’altra banda, que els ajuntaments puguin veure com es comporta el vehicle i quins canvis hauran d’adoptar les ciutats per adaptar-se al seu funcionament.

Gira per 8 municipis catalans

A més de Reus, el bus autonòm recorrerà set poblacions de Catalunya entre el 7 de setembre i el 28 d’octubre: Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Sabadell, Girona, El Vendrell, Martorell i Vic. El bus autònom estarà set dies a cada municipi: dos per a la realització de les proves del recorregut, en què s’enregistra el trajecte que haurà de fer el minibús, i els altres cinc en què ja admetrà passatge.
Tot i que aquest vehicle autònom no porta conductor, sí que hi haurà operadors tècnics que en tot moment acompanyaran i assessoraran els ciutadans que vulguin provar el sistema, així com resoldre qualsevol incidència.

ÈRICA: elèctric, revolucionari, intel·ligent, compartit i amable
L’autobús té una capacitat per a 12 persones (6 assegudes i 6 dretes) i és 100% elèctric, climatitzat i accessible per a persones amb mobilitat reduïda. S’ha batejat com a ÈRICA, de les inicials de les paraules Elèctric, Revolucionari, Intel•ligent, Compartit i Amable. Incorpora una rampa automàtica que es desplega a la mateixa vegada que el vehicle s’abaixa.
Durant la gira també es realitzarà una enquesta elaborada per la Universitat de Barcelona (UB) per poder analitzar com percep la ciutadania l’arribada del bus autònom. També està oberta la possibilitat que els dies en què hi hagi menys ocupació, s’ofereixi a les escoles perquè un grup d’estudiants hi pugui viatjar.

La presència del bus autònom va acompanyada d’una carpa informativa on es donarà informació, a més de com funcionen els busos autònoms, dels canvis econòmics, culturals, de planificació urbanística o paisatgístics que comportarà l’arribada del transport públic en vehicles autònoms als municipis de Catalunya. Més informació sobre la gira catalana del bus autònom a www.erica.cat

font:reus.cat

Publicat a

El tren Byron Bay, l’únic que funciona amb energia solar

Des del passat mes de desembre, a la localitat costanera australiana de Byron Bay, a 600 quilòmetres al nord de Sydney, circula el que s’autodenomina “primer tren solar del món”. No és un AVE, ja que circula a uns 50 km/h, encara que té una velocitat punta de 115 km/h, ni tampoc és un Transsiberià, perquè el seu recorregut actual és de poc més de 3 quilòmetres, però, segons els turistes i veïns usuaris d’aquesta línia de rodalies, l’experiència és fascinant.

El Byron Bay Train opera amb un únic comboi format per dos vagons, en un tren antigament impulsat amb motor dièsel, adaptat ara amb plaques fotovoltaiques i bateries per funcionar íntegrament amb energia elèctrica captada del sol.

Brian Flannery va tenir la idea de rehabilitar aquesta línia ferroviària en desús fa uns deu anys. En principi només va pensar a recuperar el tren abandonat i restaurar les vies, però finalment el projecte va incorporar un modern sistema de captació solar, exquisidament adaptat per no alterar l’estètica del comboi d’època. El tren funciona en condicions normals gràcies a l’energia captada per les plaques solars instal·lades a la part superior del comboi doble i les plaques solars emplaçades a les teulades de les estacions. El tren disposa a més d’un motor d’emergència que pot funcionar amb gasoil.

Brian Flannery es va fer milionari fa anys amb la indústria del carbó i després va decidir invertir en projectes turístics. Els usuaris de diversos dels hotels de la badia Byron, inclòs un resort propietat de Flannery, s’enfronten diàriament amb els problemes de trànsit habituals en moltes zones de platja del món i Brian Flannery va pensar que podria ser una bona idea posar en funcionament un mitjà de transport alternatiu.
L’alternativa romàntica, en aquest cas, era una vella línia de tren construïda després de la Segona Guerra Mundial i abandonada en els anys 1970.

El nou Byron Bay Train ha nascut com una iniciativa empresarial sense ajuts públics d’importància i necessitarà alguns anys per recuperar la inversió, però els primers mesos de funcionament mostren que l’experiència pot ser un èxit rotund.

Les 100 places del tren estan pràcticament ocupades en tots els trajectes diaris i en festius i caps de setmana les llistes d’espera són habituals. El nou tren solar ha tingut tant èxit que el passat mes de març es van posar en marxa els primers viatges nocturns … reforçant per això el sistema de bateries.

Publicat a

Xarxes per atrapar l’aigua de boira

Els habitants de la regió del mont Boutmezguida, al Marroc, han apaivagat un greu problema d’abastiment d’aigua gràcies a l’enginy i la tècnica: una xarxa col·lectora que atrapa l’aigua de la boira, que s’assenta una mitjana de 130 dies l’any al vessant de la muntanya.

La sobreexplotació, la sequera i el canvi climàtic han fet cada vegada més difícil trobar aigua als pous, cosa que ha fet que moltes persones deixessin la vida rural per anar a la ciutat.

Aquest invent estalvia hores de caminar –a vegades fins a 5 quilòmetres– per buscar aigua als pous, una feina que fan principalment dones, o nenes que deixen l’escola i s’exposen al risc de ser violades pel camí.

Va ser el matemàtic Aissa Derhem, fill d’una família originària de la regió, qui es va inspirar en un sistema semblant utilitzat al desert d’Atacama, a Xile. Derhem el va descobrir als anys 80, però no va ser fins que va visitar el poble dels seus pares que no va descobrir que les característiques de la regió, situada a la vora del Sàhara i a uns 30 quilòmetres de l’oceà Atlàntic, permetien fer el mateix.

El projecte es va executar el 2015, després de nou anys de proves, i el va finançar l’organització no governamental Dar Si Hmad. Aquesta ONG treballa per promoure i preservar la cultura, la història i el patrimoni local.

L’organització ha construït un sistema de xarxes que abasta uns 870 metres quadrats. Quan el vent empeny la boira a través de la malla, les gotes d’aigua hi queden atrapades i cauen en un contenidor que connecta amb els dipòsits mitjançant canonades.

Les xarxes poden suportar vents de fins a 120 km/h, i recullen una mitjana de 22 litres per metre quadrat diaris. El sistema subministra aigua a 140 famílies de 14 pobles, però s’està construint un nou conjunt de xarxes.

Derhem espera que l’èxit de mont Boutmezguida pugui ajudar en altres zones de l’oest i el nord d’Àfrica on l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) diu que els recursos d’aigua dolça són entre els més escassos del món. Segons les estadístiques governamentals, el canvi climàtic ha reduït l’aigua disponible d’uns 1.500 a 500 metres cúbics per persona a l’any des de la dècada de 1960.

Aquest tipus de sistemes s’han estès a nivell mundial a països com Guatemala, Ghana, Eritrea, el Nepal i els Estats Units.

Si voleu sentir els protagonistes d’aquesta història, mireu el vídeo.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/noticies-324/xarxes-per-atrapar-laigua-de-boira-al-marroc/video/5767007/

font:ccma.cat

Publicat a

La innovació tecnològica, una eina a l’abast per a millorar la gestió de residus

L’evolució de la tecnologia ha permès que avui dia ja hi hagi tractaments que permeten millorar, i molt, la gestió dels residus, siguin municipals, industrials o de la construcció. Per bé que les administracions fan esforços per promoure una cultura de la sostenibilitat que abasti tots els àmbits de la societat i s’avanci efectivament cap a una veritable economia circular, encara tenim molts reptes per superar, i és aquí on la innovació tecnològica ens pot ajudar a arribar on fins ara no podíem fer-ho.

Avui dia, i encara més en un futur proper, la deposició controlada en abocadors i la incineració de residus es veuran progressivament limitats, i això, o bé es supera generant menys residus i incrementant les taxes de reciclatge, o bé també introduint noves tecnologies que facin el que fins fa poc semblava impossible, transformar residus en veritables recursos que poden ser utilitzats en múltiples sectors (industria metal·lúrgica, química, farmacèutica, etc.) o fins i tot com a substitut de combustibles fòssils per a l’automoció, reduint d’aquesta manera la dependència que té Catalunya de recursos procedents de tercers països, així com la seva petjada de carboni.

L’adopció d’aquestes solucions tecnològiques innovadores, quan han estat suficientment testades i provades, són generadores de llocs de treball verd i ofereixen una alternativa sostenible i econòmica a la deposició controlada, la incineració i les energies convencionals com els combustibles fòssils, implicats tots ells, en major o menor grau, en l’escalfament global del planeta.

La orientació del model general de gestió de residus a Catalunya, que s’ha estat aplicant ininterrompudament des de finals dels anys noranta, quedarà confirmat i reforçat properament quan la Unió Europea aprovi i publiqui el paquet de quatre directives de residus (directiva marc de residus, directiva d’abocadors, directiva d’envasos i residus d’envasos, directiva de vehicles fora d’ús, piles i bateries, i residus d’aparells elèctrics i electrònics) i es consolidarà amb la incorporació de tecnologies innovadores que de ben segur contribuiran a accelerar el creixement dels índexs de valorització i a reduir la dependència d’instal·lacions finalistes (abocadors i incineradores)..

Així com els plàstics, els metalls, el vidre, el paper i cartró, la fracció orgànica i els residus vegetals dels residus municipals es valoritzen mitjançant processos de reciclatge, compostatge o digestió anaeròbica, produint novament metall, paper, vidre, plàstic, compost o biogàs, que poden ser utilitzats respectivament per a la fabricació de nous productes, per al manteniment de la fertilitat dels sòls o per a la obtenció d’energia, ara, mitjançant tecnologies innovadores emergents, residus i rebuigs de tractament de residus, amb poc o nul valor també es podran valoritzar, evitant la seva eliminació en abocadors o incineradores.

En aquest sentit, els tractaments mecànic-biològics de la fracció RESTA, aplicats en compliment de les directives europees, orientats a un primer tractament (reduir el pes i volum, la humitat i la fermentabilitat dels rebuigs destinats a abocador, recuperar materials o incrementar el poder calorífic de residus destinats a la valorització energètica), amb una efectivitat sovint discreta, es podran veure complementats ara amb aquestes tecnologies innovadores que completaran de forma efectiva el tractament d’aquests residus, maximitzant els índexs de valorització i minimitzant la quantitat i l’impacte ambiental dels rebuigs destinats a abocadors.

D’altra banda, el sector químic s’ha consolidat definitivament com a peça clau de l’activitat industrial i econòmica a Catalunya i en especial al Camp de Tarragona. És un fet que això, després de diverses dècades, ha estat possible gràcies a l’empenta l’esforç i constant innovació de l’empresariat. Si bé els inicis van venir marcats per l’establiment d’una refineria petrolífera, gràcies a l’accessibilitat que oferia el port de Tarragona a l’arribada dels vaixells petroliers, amb els anys es van anar establint un conjunt d’indústries complementàries (energètiques, químiques, etc.) fent que en l’actualitat el Camp de Tarragona aplegui la concentració més gran d’indústria química del sud d’Europa. Només les 28 empreses de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) ocupen uns 10 km2, i generen més de 10.000 llocs de treball directes i indirectes i 35.000 llocs de treball induïts. La seva activitat representa el 25% de la producció química de l’Estat i el 50% de la de Catalunya.

És per tot això que fora convenient de preveure que l’actual complex petroquímic pugui complementar-se i dotar-se d’activitats industrials basades en una biorefineria que pugui transformar de forma eficient tant recursos renovables com residus o subproductes, per tal de produir, entre d’altres, bioproductes i bioplàstics de fonts renovables que seran fonamentals en els nous models de bioeconomia circular que ja tenim a la cantonada i que sense adonar-nos qualsevol dia d’aquests començaran a trucar a la porta. Aquesta ha estat l’experiència de països com Itàlia que han reorientat decididament la seva activitat cap a la química verda,
De fet, Tarragona ja va ser pionera a l’Estat en el tractament dels residus industrials especials. L’any 1995 es va instal·lar a Constantí la primera Planta d’Incineració de Residus Especials, l’única a Espanya i una de les més modernes d’Europa, ja que compta amb la millor tecnologia disponible i un exhaustiu programa de vigilància ambiental. Aquesta activitat ha estat cabdal no només per a garantir el correcte tractament d’un conjunt de residus especials, sinó per fer més competitives les empreses i indústries del país.

Ens agradaria que el Camp de Tarragona mantingués en el futur aquest paper capdavanter en el sector de la química verda.
Així com és important dissenyar productes, estratègies i serveis per millorar-ne el comportament ambiental al llarg del seu cicle de vida, fóra bo també aprofitar la innovació tecnològica que comença a emergir per a millorar la gestió dels residus des d’una perspectiva verda.

Article d’opinió de Josep Maria Tost i Borràs, director de l’Agència de Residus de Catalunya al Diari de Tarragona