Publicat a

La cimera de Bonn segueix la línia del Pacte de París

Després de quatre anys de negociacions, el 12 de desembre de 2015 es va adoptar, en la Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic 2015 (COP21), l’Acord de París.

Es tracta d’un pacte global de canvi climàtic, una fita històrica en la lluita contra el canvi climàtic, fonamental per a la promoció d’un desenvolupament baix en emissions, resilient al clima i sostenible.

Adoptat pels 195 països de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, l’Acord de París obre una nova fase en la negociació internacional en matèria de canvi climàtic que permetrà desenvolupar els elements per a la seva aplicació completa i efectiva

L’Acord, destinat a substituir al Protocol de Kyoto, busca mantenir la temperatura mitjana mundial per sota de dos graus centígrads respecte als nivells preindustrials. Un dels seus principals objectius és contenir el augment de la temperatura per sota dels 2ºC a finals de segle, però amb l’aspiració que no pugi més de 1,5 ºC.

El pacte preveu augmentar la capacitat d’adaptació als efectes adversos del canvi climàtic i un desenvolupament amb baixes emissions de gasos d’efecte hivernacle, sense comprometre la producció d’aliments.

EUA es baixa del carro

La cimera del clima (COP23) que ha tingut lloc recentment a Bonn (Alemanya) va concloure amb la aprovació d’un document en el que comencen a concretar-les regles de l’Acord de París contra el canvi climàtic, amb el qual prop de 200 països van reafirmar el seu compromís tot i la sortida del mateix dels EUA.

El primer ministre de Fiji, Frank Bainimarama, president de la COP23, ha considerat que el text aprovat en la cimera, denominat “El Moment Butlla de la Implementació” de l’Acord de París, fent un gest de complicitat a la paraula “Butlla” amb la qual es saluden els fijans, és !un pas endavant per avançar en la posada en marxa del pacte assolit el 2015, si bé cal anar més ràpid en la seva implementació “,

No obstant això, negociadors de un bon nombre de països, entre ells el comissari europeu d’Acció pel Clima, Miguel Arias Cañete, van reconèixer que «queda molta feina per davant per concloure el text de regles en la data fixada “, desembre de 2018.

Tot i que la sortida dels EUA de l’Acord de París no es materialitzarà fins al 2020, el seu anunci i el que sigui un dels grans donants ha creat un clima de desconfiança en els països en desenvolupament que han pressionat a la resta de països rics que romanen compromesos perquè els assegurin el finançament.

Els països en desenvolupament van aconseguir que el Fons de l’Adaptació del Protocol de Kyoto es mantingui en l’Acord de París. A més d’altres concessions com que les nacions riques presentin un informe transparent i detallat de quants diners van a aportar fins 2020, i el que estan fent a nivell domèstic abans d’aquesta data, que és quan entra en funcionament el pacte de París.

De la COP23 va sortir el disseny del Diàleg de Talanoa, mitjançant el qual els països han de retre comptes en la pròxima cimera de com van a incrementar l’ambició dels seus compromisos de reducció d’emissions nacionals per aconseguir l’objectiu: mantenir l’augment de temperatura del planeta per sota dels 2 graus, i, si és possible, en 1,5.

Segons científics, que aportaran un informe previ a aquest diàleg sobre els impactes de 1,5 graus d’augment de temperatura, les metes de reducció d’emissions actuals dels països no van per bon camí per a aquest objectiu sinó que condueixen a entre 3 i 4 graus més a finals de segle.

La COP23 tanca amb un Pla d’Acció De Gènere en matèria climàtica, i amb una plataforma que permetrà a les comunitats indígenes -370,000,000 de persones tenir veu en les negociacions

 

Una vintena de països abandonaran el carbó

Liderats per Canadà i Gran Bretanya, una vintena de països van anunciar en la conferència de Bonn que volen abandonar el carbó en la pròxima dècada, mentre l’Administració americana aposta per explotar ara els seus recursos d’origen fòssil, com el petroli d’esquist, que representen enormes jaciments al seu territori.

Espanya, Alemanya i Polònia són els únics països d’Europa Occidental que s’han quedat fora de l’ “Aliança global per eliminar el carbó”, però fonts del Govern espanyol van assenyalar que estudiaran «totes» les implicacions d’unir-se a la iniciativa.

Font: Diari de Tarragona

Publicat a

Reptes d’un nou paradigma energètic

En un moment de transició energètica en el qual conviuen fonts renovables amb combustibles fòssils, la cura de l’entorn natural i la lluita contra el canvi climàtic adquireixen més significat

El consum energètic és una de les principals qüestions del planeta. En un moment de transició energètica, són moltes les dubtes i reptes que sorgeixen al seu voltant: la reducció d’emissions, la data de caducitat de les nuclears, al desenvolupament de models d’autoconsum, reduir el dèficit de tarifa, les energies renovables, etc. En qualsevol cas, la producció i consum d’energia obre un ventall d’interrogants en la nostra societat.

Un dels desafiaments més immediats del paradigma energètic és la reducció d’emissions, L’acumulació de diòxid de carboni (CO2) en l’atmosfera és un acceleradors del canvi climàtic. En aquest sentit un dels compromisos internacionals és l’Acord de París a la cimera mundial contra el canvi climàtic de 2015. De cara a reduir el efecte hivernacle, s’han establert diversos punts que els prop de 200 països membres de la Convenció del Canvi Climàtic de l’ONU (UNFCCC) hauran respectar i complir.

L’escalfament global, conseqüència del canvi climàtic, és un dels motius de les sequeres que tant de mal fan a agricultors i societats de tot el món. Davant d’aquest context, empreses i entitats estudien, investiguen i treballen per reduir les emissions o donar-los un nou ús per tal de millorar la salut del planeta.

L’impuls de mesures d’autoconsum de la mà d’energies renovables es presenta com una de les solucions sostenibles amb nostre entorn. Les apostes per les energies ‘netes’ i fomentar el desenvolupament de l’autoconsum són hàbits cada vegada més estesos.

Es tracta d’una modalitat sostenible que permet que qualsevol persona pugui produir electricitat per al propi consum a través de panells solars fotovoltaics, per exemple. Els seus avantatges són evidents: generació elèctrica solidària amb el medi ambient, perquè no genera emissions contaminants, que a més dóna la possibilitat als ciutadans de participar activament en el sector energètic.

L’any 2015 es va signar el Reial Decret d’autoconsum que s’encarrega d’oferir noves oportunitats de negoci tant per als instal·ladors fotovoltaics com per als inversors en l’energia solar. En l’actualitat des del sector es busca que hi hagi una simplificació administrativa per que es permeti l’autoconsum col·lectiu per exemple en comunitats de veïns, hospitals i altres edificis públics.

Un altre dels problemes en el nostre país és el dèficit de tarifa. Aquesta deute del sistema elèctric les paguen els consumidors, amb variacions, normalment a l’alça, a la factura de la llar i provoca l’encariment de la llum. un aspecte que també afecta, per negatiu, al teixit empresarial.

Pel que fa al marc regulador contra el canvi climàtic, Espanya i Catalunya estan desenvolupant les seves lleis en ambdós casos es parla del terme transició energètica, un canvi cap a un model de consum nul de combustibles fòssils, generació descentralitzada amb energia 100% renovable que aproximi la generació al consum i que persegueixi assolir un model econòmic i energètic no dependent de la energia fòssil ni nuclear.

 

Els 6 objectius d’ energia i clima a l’ horitzó de 2050 per a Catalunya

  1. Reducció del consum final d’energia un 2% cada any i com a mínim, el 27% en 2030.
  2. Per 2030 arribar al 50% d’energies renovables en el sistema elèctric català i arribar al 100% de renovables el 2050 tendint al consum nul de combustibles fòssils.
  3. En instal·lacions públiques de la Generalitat 70% de renovables en 2020 i 100% el 2030.
  4. Pla de tancament de les centrals nuclears no més enllà de 2027
  5. No es concediran permisos d’exploració de gas i petroli d’esquist per fracturació hidràulica inclosa la relacionada amb l’obtenció de gas metà.
  6. L’ objectiu de reducció de Gel per a 2030 és del 40% respecte de 1990 el 65% per 2040 i del 100% per al 2050.

 

Font: Suplement Sostenible-Diari de Tarragona-Iñaki Delaurens

Publicat a

Actualitzacions dels polígons industrials de Catalunya

El Govern actualitza el seu cens de polígons industrials i logístics a tot Catalunya per posar en marxa a partir de l’any que ve una classificació en tres categories

Els polígons industrials s’examinen aquests dies, amb un Pla d’impuls de polígons a Catalunya que avança a bon ritme. Entre el desembre d’aquest any i gener de 2018, les quatre diputacions catalanes hauran recopilat ja informació detallada sobre els 1.950 polígons industrials de més de 20 hectàrees que figuraven en l’última edició del Sistema d’Informació dels Polígons d’Activitat Econòmica (SIPAE), i que porta sense actualitzar des de l’any 2010.

En el cas de les comarques del sud de Catalunya, els tècnics municipals d’urbanisme i els arquitectes municipals de 84 ajuntaments de la demarcació de Tarragona han estat recollint informació sobre 279 polígons industrials, anotant dades que van des del nom, l’any de creació o la superfície que ocupen fins al nombre d’empreses, els principals sectors d’activitat, l’alçada màxima de les naus o la parcel·la mínima, passant pels serveis, equipaments i infraestructures, com ara la connexió a Internet de banda ampla o la recollida de residus.

Dades actualitzades

Ho explica Isidre Gavín, director general de Cimalsa, empresa pública del Departament de Territori i Sostenibilitat que s’encarrega de la gestió dels polígons logístics de Catalunya i que, al costat del Incasol, desenvolupa aquest Pla d’impuls de polígons: «Vam detectar un parc de polígons industrials amb cert grau d’obsolescència i envelliment, i per això es va plantejar aquesta estratègia oberta, amb la idea general de modernització d’aquests polígons».

«El pla -prossegueix Isidre Gavín- pretén crear una eina que permeti gestionar i actualitzar la informació sobre aquests polígons, en col·laboració amb els agents econòmics i socials, amb polítiques estratègiques i de promoció. A partir d’aquesta observació és quan desenvoluparem polítiques per a la modernització d’aquests polígons, en àrees com la mobilitat, els serveis o el medi ambient, per posar només tres exemples. I és per tot això que haurem de fer una certa categorització».

Tres categories

Quan tinguin a punt tota aquesta informació es procedirà a una classificació d’aquests polígons en categories, segons el grau de compliment d’una sèrie de paràmetres que està previst que es publiquin al febrer, i que de manera provisional podrien ser 3: polígons bàsics, polígons intermedis i polígons d’excel·lència.

Els criteris sobre els quals giraran les tres categories en què avui «intuïm que podem acabar», explica Gavín, estan relacionats amb la mida, la intensitat de l’activitat (és a dir, la capacitat del polígon utilitzada), l’especialització i els usos. En aquest últim punt destaca la voluntat que en aquests polígons «hi hagi una presència significativa i majoritària d’activitats industrials o logístiques».

És a dir, res de polígons amb magatzems comercials i multicinemes, o en els quals la trama urbana ja hagi entrat en contacte amb ells i requereixi un canvi d’usos.

Polígons bàsics: En la categoria de ‘Polígons bàsics’ entraran tots aquells polígons industrials que compten amb un bon manteniment i organització, sense exigir per a això que disposin d’un òrgan de gestió dedicat. Entre el mínim que hauran de complir està comptar amb xarxes de clavegueram, d’aigua, d’electricitat amb potència suficient i d’accés a Internet, a més d’un asfaltat en condicions i unes voreres practicables per transitar a peu. En aquells casos en què no es compleixin aquestes condicions, la previsió que es contempla en l’esborrany del ‘Pla d’impuls de polígons’ és que aquests polígons rebin la categorització d’àrees a regenerar. En aquests supòsits, i sempre d’acord amb els ajuntaments als quals pertanyin, es treballaria en plans personalitzats de regeneració enfocats a aconseguir els estàndards mínims.

Polígons intermedis: Els ‘Polígons intermedis’ compten amb un nivell de serveis important i un òrgan de gestió propi i professionalitzat. Entre els serveis necessaris per donar aquest plus sobre els ‘Polígons bàsics’ hi ha exemples que van des de les connexions al transport públic fins a les zones d’aparcament de camions, passant per gasolineres, vigilància, fibra òptica, ADSL o il·luminació de baixes emissions. En cap cas el llistat de serveis que s’atribueixen a aquesta categoria serà de compliment íntegre obligat. Hi ha un marge de flexibilitat per ajustar-se a les característiques particulars de cada polígon. I, si en un d’ells, no té sentit explicar, per exemple, amb un aparcament de camions, aquest factor no el privarà d’entrar a la categoria. Es tracta de complir bastants dels requisits que superen el merament funcional.

Polígons d’excel·lència: es confirma aquesta categoria, tot just un grapat de polígons industrials a tot Catalunya entrarien en la classificació de ‘Polígons d’excel·lència’. Es tractarà de polígons que, a més de reunir les condicions que sumen les categories inferiors (Polígons intermedis i Polígons bàsics), estan a un nivell superior en tot allò referent a l’energia i el medi ambient, a les infraestructures tecnològiques hi ha la relació amb el món universitari i els centres d’investigació. Es tracta de polígons amb mercaderies i productes d’alt valor, amb capacitat de generar cicles tancats (funcionant com a clúster) i que compten amb serveis altament valorats en el món empresarial, com ara la vigilància. El pol petroquímic de Tarragona podria ser un bon candidat a ingressar en aquest grup selecte de polígons industrials d’excel·lència.

Aquest pla s’emmarca dins el Pacte Nacional per la Indústria, i compta amb l’impuls de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb les quatre diputacions catalanes, entre elles la Diputació de Tarragona. Entre els objectius que persegueix estan a crear i consolidar, segons Gavín, «models de gestió publicoprivada que permetin assolir marcs d’acord per a la prestació i gestió de serveis. És un mètode que ja utilitzem en Cimalsa»

Àrees a regenerar

En tot examen hi ha qui suspèn. Què passa amb aquells polígons industrials que, després d’aquesta fase de recollida de dades, no compleixin els mínims per encaixar en la categoria de polígon bàsic? Polígons amb clavegueram, potència elèctrica, asfaltat, connexió a Internet o voreres deficients, per posar alguns casos no tan rars. «El polígon que no tingui tot això -explica Isidre Gavín, de Cimalsa- serà una àrea a regenerar».

«Per a aquest tipus de polígons prossegueix Gavín- s’haurà de crear una estratègia concreta de regeneració, estudiant cas per cas, amb un pla de finançament en el qual pot haver ajudes municipals, de la Unió Europea … però sempre amb la condició que l’ajuntament estigui d’acord. És una mica com el que es va fer amb els edificis que tenien aluminosi ».

Òrgans de gestió

Al costat de la categorització dels polígons en tres grans grups, la creació d’organismes de gestió es perfila com un dels grans canvis a la vista. Es tracta, en definitiva, de professionalitzar i afegir valor a la gestió d’uns espais que sovint ‘sobreviuen sols’, formalment vinculats a un ajuntament però sense ningú que es faci càrrec de la seva gestió diària efectiva.

Amb la fotografia dels polígons actualitzada i la classificació en categories llista, serà el moment de plantejar-se «en què polígons haurem de imposar de forma obligatòria aquests òrgans de gestió i en quins no», avança Isidre Gavín, de Cimalsa. «En aquells polígons molt petits -prossegueix- potser no cal que els carreguem amb un òrgan de gestió, però en altres sí. Una cosa diferent és que ens puguem qüestionar perfectament, amb tota la informació actualitzada en mà, si 20 hectàrees [el mínim que marca avui el SIPAE] són o no un polígon ».

En tot cas, res és definitiu. Es tracta d’un projecte obert als agents econòmics i socials que, en paraules de Gavín, «volem que sigui molt consensuat: estem en la segona fase de redacció de l’esborrany, que acabarem aviat per entrar a la tercera fase, per negociar i consensuar mesures».

font: diari de tarragona

Publicat a

Acuamed encarrega a l’empresa pública Tragsa l’extracció pendent de 79.300 metres cúbics de llots tòxics

La societat estatal Acuamed va adjudicar per 44,6 milions d’euros la neteja dels 79.300 metres cúbics de llots tòxics que encara romanen sepultats al fons del llit del riu Ebre, al costat del complex químic ara d’Ercros. El volum suposa prop d’un 10 per cent de tots els llots que s’havien abocat al pantà.

Després de reiterats incompliments de termini i l’escàndol de corrupció d’Acuamed, el nou director general de l’ens, Francisco Javier Baratech, anuncià en una visita a Flix el passat mes d’abril que l’extracció es reprendria a l’estiu de 2017. No ha estat així, un cop més, però finalment els treballs s’han adjudicat i amb ells s’activa el compte enrere per acabar l’obra, convertida en un malson per al municipi i el territori.

L’adjudicació es va realitzar a finals del mes d’octubre a la societat pública Tragsa (Empresa de Transformació Agrària) que, de fet, hauria assumit treballs previs consistents en determinar l’estat del material d’extracció existent al complex químic i quin serà necessari incorporar de nou. De la mateixa manera, s’ha adjudicat també la direcció d’obres del projecte, a l’empresa Inypsa Informes y Proyectos, SA, per un import de 480.937 euros.

Els dos contractes especifiquen que les obres tenen un termini d’entre 18 i 19 mesos, 15 dels quals per a l’execució de l’extracció pendent dels llots i tres més per als treballs de liquidació i redacció del projecte ‘as-built’. En el cas de la direcció d’obres es preveu una pròrroga del contracte fins a un total de 24 mesos. Així les coses, la neteja, que va començar l’any 2013, podria finalitzar el segon semestre de 2019.

Els treballs pendents consisteixen, a grans trets, en la retirada i inertització dels llots tòxics, el desmantellament de les instal·lacions –planta de tractament, depuradora, etc.– aixecades dins el complex químic per a la neteja, el desmantellament del tablestacat que confina al seu interior l’aigua que cal descontaminar, i el segellat definitiu de l’abocador on s’han dipositat en els últims anys els residus ja tractats.

 

Publicat a

Canvis en la producció de clor

Covestro invertirà 200 milions d’euros a la Canonja per produir clor

La filial de plàstics de Bayer anuncia que la planta de Tarragona produirà directament el clor que necessita i augmentarà la producció en 50.000 tones anuals

Covestro, va anunciar ahir una inversió de 200 milions d’euros a la seva fàbrica de la Canonja. Hi construirà una planta de producció de clor i ampliarà la factoria de plàstics MDI. El MDI és un precursor de la espuma rígida, que a la seva vegada és un excel·lent material d’aïllament utilitzat, per exemple, en edificis i refrigeradors.

Fa poc més d’un any la factoria de Tarragona va estar a punt de tancar, però ara la direcció de Covestro a Alemanya ha anunciat aquesta inversió milionària que assegura l’activitat més enllà del 2022 amb la que oficialitza la seva aposta pel complex industrial de Tarragona

De 170.000 a 220.000 tones l’any

Ho farà amb tecnologia més neta i evitarà, a més, l’actual dependència externa. Amb aquesta inversió Covestro també augmentarà la capacitat de la planta de plàstics i de materials aïllants MDI en 50.000 tones per arribar a les 220.000 l’any. L’increment de producció es farà de forma progressiva fins a l’any 2022, mentre que la producció de clor no començarà fins a l’any 2020.

Fins llavors, el subministrament s’haurà de continuar fent de forma externa. L’anunci ha arribat el mateix dia que Ercros, un dels principals subministradors de clor de Covestro, ha deixat de produir-ne amb tecnologia de mercuri a les seves plantes de Flix i de Vila-seca, d’acord amb les directives ambientals de la Unió Europea.

“Estamos totalmente comprometidos con el mercado de MDI y con nuestro parque industrial de Tarragona. Al incrementar la producción y establecer nuestro propio suministro de cloro, aumentaremos aun más la eficiencia y la competitividad de esta planta”, va declarar el CEO de Covestro, Patrick Thomas.

“Esta inversión representa un nuevo paso en nuestra estrategia ya anunciada de inversión a largo plazo, y sigue con nuestro enfoque de “capex inteligente” para ampliar nuestras capacidades. Se trata de una piedra angular en nuestra estrategia de crecimiento global “, va explicar el Dr. Markus Steilemann, director comercial (CCO). ” Anticipamos que la demanda de MDI continuará siendo superior a la oferta.

Per la seva part, Andrea Firenze, director general de Covestro a Espanya, va declarar que: “Con este anuncio la compañía se compromete con sus clientes y el mercado ofreciendo mayor capacidad de suministro, realizando una importante inversión”.

S’acaba la producció de clor a Flix

Ercros va tancar ahir, la històrica producció d’aquest element. Les raons són l’entrada en vigor d’una normativa europea que prohibeix l’actual sistema de fabricació i la manca d’inversions per adaptar-s’hi

La més que centenària producció de clor al complex químic de Flix va finalitzar diumenge. La raó és l’entrada en vigor una normativa de la Unió Europea que obliga a tancar per motius mediambientals les plantes que no hagin canviat el sistema de producció de clor basat en la tecnologia de mercuri, a un altre menys contaminant, la tecnologia de membrana.

Els esforços esmerçats durant anys pels polítics i els treballadors perquè Ercros executés les inversions necessàries, xifrades per la mateixa empresa en 15 milions d’euros, per adaptar-se a la nova normativa han estat inútils.

La química no considera el complex de Flix com una aposta de futur i, de fet, encarà s’accelerarà més el seu procés de desmantellament.

Ercros ja va mostrar amb claredat el febrer de 2013 quina era la seva proposta. Va presentar un ERO per acomiadar 156 dels 207 treballadors que tenia llavors el complex amb el tancament de tota la línia de producció de clor, material a partir del qual s’elabora hipoclorit de sodi, sosa càustica i fosfat bicàlcic. L’empresa justificava pèrdues de 12 milions d’euros i pèssims resultats en la producció de clor per suportat la traumàtica decisió.

Després d’un mes de lluita titànica de treballadors, sindicats, polítics i veïns, l’ERO es va reduir a 61 acomiadaments i la pèrdua d’un terç del clor.

Aquest novembre, un nou ERO ha acomiadat els 43 treballadors que quedaven a la planta. A partir d’ara només romandrà en producció a Ercros Flix la fàbrica de fosfat bicàlcic, amb 44 treballadors. Nou treballadors més desmantellaran la planta d’electròlisi fins al 2019.

Desapareix una centenària activitat industrial a la Ribera, nascuda l’any 1900

La producció de clor s’ha erigit durant més d’un segle en el símbol de l’activitat industrial al complex. Criticada pel seu grau de contaminació i lloada per la generació de llocs de treball, els noms de clor i Flix han estat units 117 anys. El 1897, les empreses alemanyes Chemiske Fabrik Elektron i Electrizitäts AG constitueixen la Societat Electroquímica de Flix, que seria coneguda per sempre més com ‘La Fàbrica’. Tres anys més tard, el 1900, instal·len la primera planta d’electròlisi cloro-alcalina a Espanya i la tercera a Europa, sota la direcció de l’enginyer alemany Carl Pistor.

Entre 1936 i 1939, els estralls dels bombardeigs i la batalla de l’Ebre arrasen bona part de la fàbrica. Amb tot, es reprèn l’activitat amb força; el 1949 es posa en marxa una segona planta d’electròlisi, anys més tard, el 1962, una segona planta i el 1975 una tercera planta. L’any 1962 eren 1.379 els treballadors en nòmina a la fàbrica de Flix.

Dècades més tard, l’any 1997, Ercros tanca les dues plantes però n’obre una de nova, després d’una inversió de 42 milions d’euros. L’any 2009 comença el procés de desmantellament de la producció amb el tancament de la planta oberta el 1975.

El recinte ha acollit també plantes de fabricació de PCB’s (1959-1987), pesticides-DDT (1945-1971), tricloroetilè (1928-1990), i percloroetilè (1972-2005).

 

Posta en marxa de la nova capacitat de producció clor amb membrana i tancament de tecnologia de mercuri Ercros

Al llarg del primer trimestre de 2018, Ercros espera que entri en funcionament l’ampliació en 15.000 t/any de la capacitat de producció de la planta de clor amb tecnologia de membrana a la fàbrica de Sabiñánigo, fins aconseguir una capacitat total de 45.000 t/any. Avançant-se a la legislació europea, aquesta fàbrica ja havia realitzat el canvi de tecnologia de mercuri a membrana al 2009. En aquest període, també està previst posar en marxa una nova planta d’àcid clorhídric en aquest centre. El cost d’ambdues actuacions ascendeix a 14,5 milions d’euros.

A Flix, la planta de clor deixà de funcionar diumenge per la tarda, 118 anys després de que es posés en marxa en aquesta fàbrica la primera planta electrolítica d’Espanya i la tercera d’Europa.

La planta de producció de clor amb tecnologia de mercuri de la fàbrica de Vila-seca I deixà d’operar el passat 4 de desembre, després de 47 anys d’activitat. A partir d’aquesta data, s’han iniciat les proves per la posta en marxa de l’ampliació de la planta de clor amb tecnologia de membrana. Aquesta tecnologia està considerada MTD i per tant, no està afectada per la prohibició de la CE. Aquesta fàbrica fou la primera a Espanya en implantar la tecnologia de membrana al 1992.

L’ampliació de la capacitat de producció de clor amb tecnologia de membrana a la fàbrica de Vila-seca I ha sigut de 65.000 t/any, que afegides a la capacitat que hi havia fins anar totalitza una capacitat de 120.000 t/any. Ercros espera que l’ampliació de la planta estigui plenament operativa abans de finalitzar l’any. Paral·lelament a aquesta actuació, també s’han construït en aquest centre noves plantes de fabricació de hipoclorit sòdic i àcid clorhídric i de concentració de sosa càustica, amb la finalitat de satisfer la demanda dels clients. Totes aquestes actuacions han requerit una inversió de 29 milions d’euros.

 

Els 105 acomiadats d’Ercros podran ser recol·locats

Fa gairebé un mes es va publicar que empresa i treballadors van signar l’ERO que suposava que 43 treballadors del complex de Flix perdrien la feina, 28 de la fàbrica de Tarragona i els 34 de la fàbrica de Cardona

La direcció d’Ercros i els representants dels treballadors van signar l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afectava un total de 105 treballadors, que serien acomiadats dels seus llocs de treball, 43 de la planta de clor de Flix, 34 de la fàbrica de Cardona, i 28 del Complex de Tarragona.

La xifra definitiva és inferior a la plantejada en un inici, quan es va programar l’acomiadament de 50 treballadors de Flix, 48 de Tarragona i 34 de Cardona.

Totes les persones que perdrien la feina tenien l’oportunitat, segons el pla social que acompanyava l’acord, de ser recol·locades en altres centres del grup en virtut de les 149 sol·licituds de jubilació parcial voluntària que s’havien rebut. En el cas de Flix eren una vintena les peticions de jubilació.

Així, els treballadors acomiadats de Flix podien optar a llocs de treball a la resta de plantes del grup, a Tarragona, Tortosa, Cerdanyola, Montsó, Sabiñanigo, etc. El mateix cas succeïa amb els treballadors acomiadats a Tarragona.

Atès que l’objectiu del pla social era promoure la màxima recol·locació possible, l’acord contemplava un paquet d’indemnitzacions addicionals a la bàsica que percebrien els treballadors afectats (20 dies per any treballat, amb un màxim d’1 any), que podia arribar a fins als 33 dies per any treballat, amb un màxim de 2 anualitats més 14.000 euros, per a qui l’acceptació de l’oferta de treball d’Ercros li suposés canviar de residència.

A aquelles persones que optaven per no acceptar l’oferta de recol·locació, si aquesta implicava un canvi de residència, se’ls abonaria un import addicional en funció de la distància entre el centre ofert i el seu centre de treball actual, fins a un màxim de 20.000 euros. El cost estimat de l’aplicació de l’acord s’elevava a 11 M€.

Planta de fosfat bicàlcic

Tots els acomiadats a Flix pertanyen a la planta de clor, que va cessar l’activitat el dilluns 11 de desembre, la data límit fixada per la Unió Europea per deixar de fabricar clor usant mercuri i passar a altres procediments de producció.

A l’històric complex químic de la Ribera d’Ebre hi restaran, doncs, 44 treballadors, empleats a la planta de fosfat bicàlcic, l’única que mantindrà l’activitat a partir de desembre. A aquests cal sumar nou dels 43 treballadors afectats per l’ERO, ja que cinc d’ells treballaran durant un any en el desmantellament de la planta de clor i quatre més ho faran durant dos anys, fins al 2019.

El tancament de la planta de clor

El comitè d’empresa d’Ercros Flix adverteix que la repercussió de l’ERO anirà més enllà de les 43 famílies afectades directament. El tancament de la planta de clor pot suposar la pèrdua d’una setantena de llocs de treball indirectes, amb conseqüències a tota la Ribera

Font: diari de tarragona; ccma.cat; ercros