L’autoconsum d’energia solar fotovoltaica a les llars s’està
revifant a casa nostra, gràcies a la desaparició de l’anomenat impost al sol,
però què podem fer si vivim en un pis i no tenim una teulada per instal·lar-hi
plaques fotovoltaiques?, això és el que intenta solucionar una empresa
ucraïnesa, Solar Gaps, aprofita les finestres per produir electricitat, desenvolupant
un sistema de persianes equipades amb panells solars que permeten generar
energia aprofitant l’espai de les finestres, són persianes motoritzades
equipades amb un sensor que els permet anar modificant automàticament l’angle
de les làmines per absorbir el màxim de llum solar. En una finestra orientada
al sud cada metre quadrat de persiana pot produir entre 100 i 150 Watts, cada
persiana té la seva pròpia bateria per acumular l’energia però també es pot
connectar a bateries domèstiques més grans.
Aquest sistema genera 11.000 Watts, el sistema és interessant fins i tot pels països del nord d’Europa on el sol a l’hivern està molt baix i les plaques solars d e les teulades tenen molta dificultat per captar l’energia. Font: ccma.cat
Una casa que produeix tota l’energia que necessita
La casa Sol Lux Alpha, és una casa passiva, una casa construïda amb tècniques i
materials aïllants que fan que necessiti molt poca energia per mantenir una
temperatura ambient confortable durant tot l’any, però a més compta amb
pèrgoles solars a les terrasses que li permeten generar tota l’electricitat que
necessiten tots els que hi viuen.
L’energia de les plaques fotovoltaiques, s’emmagatzemen en
bateries en capacitat d’alimentar cadascun dels apartaments durant tres dies.
El sistema permet no haver de dependre del subministrament exterior fins i tot
per haver de carregar un vehicle elèctric.
Es tracta també d’una xarxa nanomètrica, és a dir, un sistema
energètic totalment autònom, que si la xarxa s’apaga d’una catàstrofe o d’una
apagada, l’edifici es desconnecta de la xarxa i continua completament
alimentat, tots els sistemes inclòs la càrrega del vehicle elèctric.
Malgrat les polítiques de l’Administració Trump, als Estats
Units les polítiques medi ambientals estan en mans dels estats i les ciutats i
Califòrnia considerada la cinquena economia mundial ja s’ha compromès a generar
en fonts renovables tota l’electricitat que consumeix d’aquí al 2045. Font: ccma.cat
Des del sector alerten que darrere aquest “boom”
s’amaga un moviment especulador, que buscar treure rendiment amb la revenda de
llicències
L’ombra de la bombolla torna a planar un cop més sobre les
energies renovables. Després d’uns anys gairebé al dic sec, viuen una segona
etapa d’auge.
José Donoso, director general de la Unió Espanyola Fotovoltaica,
explica que es deu a diferents factors, com ara la reducció de fins a un 95%
dels preus respecte a fa 10 anys:
“Tenim una tecnologia que ha tingut un desenvolupament
espectacular i que ha anat reduint els preus. Ara costa un 95% menys del que
costava fa 10 anys. A més, tenim un bon recurs natural a Espanya, tenim molt
bon sol. I hi ha un excés de liquidesa financera als mercats amb poques
possibilitats on invertir.”
El full de ruta del govern espanyol en matèria d’energia i clima preveu que, el 2030, el 40% de tota l’energia elèctrica sigui d’origen renovable. Un objectiu que obliga a tenir, d’aquí una dècada, una potència instal·lada en energia solar de 37.000 megawatts i de 50 en el cas de l’eòlica.
Les
sol·licituds a Red Elèctrica Espanyola per connectar-se a la xarxa ja doblen
aquestes previsions. Segons les últimes dades, ja s’han concedit permisos de
connexió per a 50 GW en renovables, i queden 116 GW més pendents d’obtenir-ne
el vistiplau.
Des del sector ja alerten, però, que darrere d’aquest “boom” s’amaga un moviment especulador, que buscar treure rendiment amb la revenda de llicències a preus de fins a 200.000 euros, quan Red Elèctrica les dona gratuïtament.
Nuri
Palmada, comànager de Som Energia, explica que quan han sol·licitat punts de
connexió, alguns “se’ns han denegat, perquè la xarxa està saturada”.
Fins
i tot, la Comissió Nacional de la competència reconeix que de totes les
sol·licitus demanades, només un terç tiraran endavant. Per això, al setembre
aprovarà una circular que regularà terminis i criteris, per donar les
llicències només a aquells actors amb un pla viable al darrere.
Tanmateix,
aquesta allau de peticions no s’ha vist a Catalunya, on encara està vigent un
decret de fa 10 anys que limita la instal·lació de parcs eòlics i solars. El
decret que, juntament amb la forta oposició local, ha dificultat la
instal·lació de parcs eòlics i fotovoltaics al territori.
Manel
Romero, delegat a Catalunya de la Unió Espanyola Fotovoltaica, creu que la
derogació del decret pot incentivar la creació de més parcs a Catalunya.
“Catalunya, fins ara, ha quedat els últims anys una mica més al marge degut a la impossibilitat de fer aquests parcs. Per tant, aquesta derogació que sembla que el govern està disposat a engegar en els propers mesos obrirà la porta perquè es puguin tornar a fer parcs a Catalunya.”
Dins
del sector demanen també unabona planificació. A més, tal com destaca
José Donoso, s’espera que tota la nova potència que s’ha d’instal·lar en
renovables els propers anys, serveixi per desenvolupar el sector.
“Ens
agradaria que fos una introducció esglaonada i progressiva, tranquil·la. Perquè
l’altre efecte que busquem amb aquesta energia neta i barata és que hi hagi un
sector industrial propi a Espanya.”
“Ningú
inverteix per construir una nova fàbrica i menys en I+D en un mercat que dura
dos anys.”
El
govern espanyol calcula que la posada en marxa del Pla d’Energia i Clima podria
crear fins a 350.000 llocs de treball els propers 10 anys.Font: ccma.cat
Industrias
Químicas del Óxido de Etileno (IQOXE) ha inaugurat la nova planta de derivats
d’òxid d’etilè U-3200 la qual compta amb un reactor amb l’última tecnologia
disponible per incrementar la producció de derivats, amb capacitat per
produir matèries primeres per a
l’elaboració d’escumes, cosmètica, detergents o anticongelants, entre
d’altres, en 30.000 tones amb una millor eficiència energètica. Aquesta nova
planta es suma a la planta U-3100 inaugurada el passat 2017 amb la mateixa
finalitat de producció. Durant l’acte, els prop de 100 assistents han pogut realitzar
la visita a la nova planta.
La
inauguració ha comptat amb la participació de Sr. Joan Manuel Rodríguez
(Director d’IQOXE), el Sr. José Luís Morlanes (CEO d’IQOXE), el Sr. Ricardo
Leal (President del Grupo Cristian Lay) i del Sr. Roc Muñoz (Alcalde de La
Canonja). La Sra. Trinitat Castro Salomó, directora dels ServeisTerritorials a
Tarragona de la Generalitat de Catalunya, també hi ha estat present durant
l’esdeveniment.
Morlanes,
CEO d’IQOXE, ha destacat que “el desenvolupament de la planta U-3200 és una
resposta a les necessitats dels nostres clients, als que acompanyem en el seu
creixement i que permet incrementar la seva competitivitat i guanyar espai en
el mercat en el que actuem”. Paral·lelament, ha volgut posar de relleu l’esforç
dels empleats i la confiança dels clients en aquest projecte. L’acte
d’inauguració ha servit també per anunciar l’ampliació de la producció d’òxid
d’etilè, incrementant la capacitat productora nos permitirá doblar la capacidad
de producción en dos años d’aquest, i la construcció d’una planta bessona
U-3300 de derivats d’òxid d’etilè. La previsió és que estigui operativa l’any 2021 i l’objectiu
que es
persegueix amb aquesta inversió, “la més important
que mai haurem fet”, és “ser un referent en la producció d’òxid d’etilè al sud d’Europa,
perquè volem ser els líders del sector“, va apuntar Morlanes.
En la construcció de la
futura planta «treballaran cinc-centes persones i altres 50 tindran un treball estable quan entri en funcionament», va subratllar Morlanes, que va afegir que “aplicarem
la millor tecnologia possible per
evitar al màxim les emissions
de CO2, perquè fem una aposta pel medi ambient”. En aquest context, Morlanes també va
anunciar la
construcció d’una
planta fotovoltaica que
contribuirà, precisament, a la reducció d’emissions. «Volem crear riquesa i ser un exemple de qualitat en la
producció, sense
perjudicar el nostre entorn», va dir Morlanes. “Les
nostres inversions seran un reforç per a tot
el polígon”, va recalcar.
Morlanes va iniciar la seva intervenció dient que
el d’ahir va
ser «un dia important perquè vam inaugurar la nostra segona planta en cinc anys i consolidem un procés
que va
començar amb un concurs de
creditors». “Avui som una referència en la
producció d’òxid d’etilè”, va subratllar.
Entre les persones que van
visitar la nova
planta de
derivats d’òxid d’etilè i la
central de
control de les diferents instal·lacions es trobava l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, que va dir que IQOXE “va a una velocitat de creuer”. L’anunci
de la construcció d’una nova
planta “és una bona notícia per a la Canonja, per a
Tarragona i per al
país”, va comentar la màxima autoritat política de la
localitat.
Actualment, IQOXE és l’únic productor d’òxid d’etilè i glicols a Espanya
i Portugal,
amb una
capacitat per
generar 140.000 tones anuals. Des de
l’adquisició dels actius de IQOXE l’abril del 2014, la nova direcció de l’empresa ha realitzat
un seguit d’inversions per al
creixement i la
consolidació de la companyia. Al 2017 va invertir 10 milions d’euros
en una unitat de
derivats d’òxid d’etilè i de propilè, i aquest 2019 ha inaugurat la nova
planta, resultat d’una inversió de, també, 10 milions d’euros.
Repsol ha estès en el que va d’any els mesurament de la qualitat
de l’aire al Polígon Sud de Tarragona amb l’objectiu de cobrir integralment tot
el territori on porta a terme la seva activitat. Un cop analitzats els
resultats de l’experiència pilot de mesuraments que es va impulsar el 2018 al
polígon nord, la companyia ha decidit estendre el model a la banda sud.
Amb aquesta ampliació, Repsol vol tenir monitoritzats els
components de l’aire en els municipis de tot l’àmbit del Camp de Tarragona. Es
tracta d’un pas més cap a un model de transparència amb la ciutadania i de
col·laboració amb les administracions del territori per garantir un major
coneixement i una posterior millor gestió de les emissions de compostos
orgànics volàtils.
Gràcies a la nova mesura impulsada, les poblacions de La
Canonja, Vila-seca i els barris del Serrallo, Torreforta, Camp Clar i Bonavista
de Tarragona gaudiran d’un model de control de l’aire similar al del polígon
nord. Aquests municipis se sumen als que ja formen part de l’Informe-Observatori
de la Qualitat de l’Aire, que recull i analitza els components orgànics
volàtils al Camp de Tarragona, des del 2018. En total enguany s’han instal·lat
26 punts de mesurament a 13 poblacions; El Morell, La Pobla de Mafumet,
Constantí, Puigdelfi, Vilallonga, Alcover, Valls, Tarragona (Sant Salvador, El
Serrallo, Torreforta, Bonavista, Campclar), La Canonja, Vila-seca (La Pineda),
Reus, Barcelona i Prades.
El director del Complex Industrial de Repsol, Josep Francesc
Font, ha destacat el pas endavant en la voluntat de transparència de l’empresa:
“No es tracta només de complir amb les exigències de la normativa ambiental, es
tracta de ser autoexigents i tenir absolutament monitoritzat el nostre entorn
més proper”. Font ha afegit que “el compromís de la companyia amb el Camp de
Tarragona no és reflecteix només en la creació de riquesa i llocs de treball,
sinó també en reduir al mínim possible l’impacte ambiental de les activitats”.
L’ampliació dels controls a la zona sud també permetrà
aprofundir en el coneixement de la qualitat de l’aire de tot el Camp de
Tarragona. El mètode que utilitza Repsol per mesurar els components orgànics
volàtils i determinar la bona qualitat de l’aire del Camp de Tarragona ha estat
recentment validat per la revista Science of the Total Environment. El
mètode d’avaluació ha estat creat per científics de la Universitat Rovira i
Virgili i d’EURECAT. Font:aeqt
Les instal·lacions d’emmagatzematge de gas europees tenen molt a
oferir en la transició energètica, proporcionant una plataforma fàcilment
disponible per transportar nous gasos baixos en carboni com l’hidrogen. El que
no està clar encara és si aquests gasos es poden produir en quantitat suficient
per reduir significativament les emissions de carboni.
La indústria del gas llança els seus 1.200 terawatts hora (TWh)
de capacitat d’emmagatzematge disponible com un benefici potencial per al futur
sistema d’energia baixa en carboni d’Europa. “La pregunta, per descomptat,
és què posarem en aquesta infraestructura al llarg del temps”, va dir
James Watson d’Eurogas, una associació de la indústria. “I aquesta és una
de les preguntes que haurem de orientar i realment treballar dur per
aconseguir”, va dir.
En el curt termini, els llocs d’emmagatzematge de gas poden
ajudar a descarbonitzar el sector d’energia en proporcionar emmagatzematge
estacional durant l’hivern. També proporcionen un suport essencial per a
l’electricitat renovable variable durant tot l’any. A llarg termini, podrien
proporcionar una plataforma per emmagatzemar gasos amb baix contingut de
carboni com l’hidrogen verd generat per l’energia eòlica i solar, així com el
biometà produït localment a partir de residus agrícoles.
El problema és que les estimacions varien àmpliament pel que fa
a la capacitat del sector per lliurar aquests gasos nets en les quantitats
necessàries per recolzar l’objectiu d’Europa d’assolir les emissions netes a
zero el 2050.
Un estudi recent finançat per la indústria ha posat la producció
potencial de gasos renovables a 270.000 milions de metres cúbics per any per al
2050, enfront dels 122.000 en les projeccions publicades l’any anterior.
L’associació de la indústria alemanya BDI fins i tot veu el potencial
d’importar quantitats massives d’hidrogen verd de llocs assolellats com
Austràlia, per una suma de 340TWh a l’any per al 2050.
Aquestes projeccions són rebutjades per exagerades per les
organitzacions ambientals, que van crear els seus propis estudis que
desincentivar els reclams de la indústria. I fins i tot la Comissió Europea no
sembla convençuda per la multiplicació dels estudis de la indústria.
“Mai he cregut en tots
els estudis”, va dir Klaus-Dieter Borchardt, un ciutadà alemany que és
subdirector general del departament d’energia de la Comissió Europea. Tot i que
cada estudi aporta alguna cosa valuosa, els seus suposicions sovint “no
són les que nosaltres com formuladors de polítiques faríem servir”, va dir
als participants en un esdeveniment organitzat per Euractiv.
“El que realment importa és el que volem aconseguir, i això
és la descarbonització”, va emfatitzar Borchardt, referint-se als sectors
de transport, construcció i agricultura, que actualment no estan coberts pel sistema
de preus de carboni de la UE, el Programa de Comerç d’Emissions (ETS).
“Crec que hauríem acordar un objectiu de descarbonització
per tot això”, va dir als participants en l’esdeveniment. “I després
pot desenvolupar les solucions més adequades”, ha afegit, dient que
“això pot ser biometà, hidrogen verd o hidrogen blau”, segons la
petjada de carboni i els diferents usos finals d’aquests nous tipus de gasos.
Tanmateix, la qüestió del volum segueix sent el major
interrogant. “Els gasos renovables (biogàs, biometà i hidrogen) encara
tenen un subministrament limitat en aquest moment”, diu Ilaria Conti, cap
del programa de gas de l’Escola de Regulació de Florència.
Prenent el biogàs com a exemple, Conti va dir que la producció
actualment és molt limitada, ja que representa només l’1% de l’ús d’energia en
un país com França. “Algunes estimacions indiquen que en un parell d’anys,
això podria arribar fins al 10%. I encara és un gran augment, és només un petit
percentatge del consum total d’energia a França “, va comentar Conti.
Eurogas ha demanat la introducció d’un objectiu vinculant per
als gasos renovables i descarbonitzats, i va dir que ajudarà a portar més grans
volums de producció al mercat, com es va fer en el passat per les renovables en
el sector elèctric. Però els funcionaris de la UE han expressat dubtes sobre la
idea, dient que s’ha de fer una distinció entre els diferents tipus de gasos,
d’acord amb la seva petjada de carboni variable.
La Comissió Europea encara no ha pres una decisió sobre el tipus
d’esquema d’incentius que vol aplicar, i està estudiant totes les opcions en
vista del seu pròxim paquet de legislació sobre el gas, que s’espera sigui
presentat el proper any. Pel costat de la indústria, alguns advoquen per un
enfocament regional per ajudar a augmentar els volums.
S’ha d’encoratjar als grups de països o regions a aprofitar tota
la gamma de fonts d’energia baixes en carboni que tenen a la seva disposició,
ja sigui biometà a França o energia eòlica que alimenta les instal·lacions
d’energia a gas als països nòrdics, ha dit Torben Brabo, CEO del gasista danesa
TSO Energinet. “Els desenvolupaments no succeiran a tot arreu a la mateixa
velocitat o utilitzant les mateixes tecnologies”, va assenyalar Brabo, i
va demanar als reguladors que deixin suficient flexibilitat perquè sorgeixin
solucions locals i regionals.
Rastrejant l’origen del gas
Un dels reptes clau per als
formuladors de polítiques serà trobar una manera de rastrejar l’origen
d’aquests nous gasos baixos en carboni, i mesurar la seva petjada de carboni.
La indústria creu que es pot aconseguir mitjançant la implementació de
certificats d’origen, similars al que es fa actualment per a l’energia eòlica i
solar al sector elèctric.
La infraestructura de digitalització també pot ajudar. “En
afegir sensors en la infraestructura, pot saber instantàniament quin tipus de
gas hi ha al sistema. I aquestes dades es poden compartir amb els clients i
altres actors del mercat “, diu Jan Ingwersen, de ENTSOG, la Xarxa Europea
d’Operadors de Sistemes de Transmissió per Gas. “Així que estem parlant
d’un gran esforç de digitalització”.
Però si bé totes les opcions estan obertes, els reguladors de la
UE i els grups ecologistes diuen que l’objectiu general de descarbonització
hauria de seguir sent primordial. “No hem de centrar-nos en el
subministrament de gas verd a qualsevol cost”, va dir Milan Elkerbout,
investigadora del Centre d’Estudis de Política Europea (CEPS) a Brussel·les. El
que més importa, ha dit, és observar els sectors d’ús final que necessiten ser descarbonitzats
i, des d’allà, avaluar les opcions disponibles. I els gasos verds seran
atractius en alguns casos, però no sempre, va dir. Font:elperiodicodelaenergia
Aquest lloc web utilitza cookies que ajuden el funcionament del lloc web i per fer un seguiment de com interactueu amb ell, de manera que us puguem proporcionar una experiència d’usuari millorada i personalitzada. Únicament utilitzarem les cookies si hi consentiu fent clic a Accepta. També podeu gestionar les preferències de cookies individuals des de Configuració. Fent click en “Acceptar”, estas consentint totes les cookies.
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. These cookies ensure basic functionalities and security features of the website, anonymously.
Galeta
Durada
Descripció
cookielawinfo-checbox-analytics
11 months
This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Analytics".
cookielawinfo-checbox-functional
11 months
The cookie is set by GDPR cookie consent to record the user consent for the cookies in the category "Functional".
cookielawinfo-checbox-others
11 months
This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Other.
cookielawinfo-checkbox-necessary
11 months
This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookies is used to store the user consent for the cookies in the category "Necessary".
cookielawinfo-checkbox-performance
11 months
This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Performance".
viewed_cookie_policy
11 months
The cookie is set by the GDPR Cookie Consent plugin and is used to store whether or not user has consented to the use of cookies. It does not store any personal data.
Functional cookies help to perform certain functionalities like sharing the content of the website on social media platforms, collect feedbacks, and other third-party features.
Performance cookies are used to understand and analyze the key performance indexes of the website which helps in delivering a better user experience for the visitors.
Analytical cookies are used to understand how visitors interact with the website. These cookies help provide information on metrics the number of visitors, bounce rate, traffic source, etc.
Advertisement cookies are used to provide visitors with relevant ads and marketing campaigns. These cookies track visitors across websites and collect information to provide customized ads.
