Publicat a

Goetèrmia i aerotèrmia

Energia Geotèrmica: climatitzar sense contaminar

Comencen a haver-hi construccions d’habitatges on s’excaven pous geotèrmics per extreure l’energia del subsol que és totalment gratuïta, per produir aigua calenta i climatitzar la casa.

En segons quin indret la temperatura mitjana del subsol sol estar entre els 15 o 16 graus. I el que es fa és enviar aigua freda mitjançant una canonada, absorbint la calor per aprofitar-la a través de la bomba de calor per generar aquest calor.

Es pot utilitzar en habitatges grans amb una demanda tèrmica elevada.

En una casa de nova construcció la instal·lació pot costar entre 28.000€ i 35.000€, amortitzables en set o vuit anys.

Comparat amb el sistema de gasoil ja s’estalvia un 75-80%, en pocs anys el llum i el gas aniran en augment cada any i això pot ser un estalvi.

En altres casos també s’aprofita l’energia geotèrmica amb ajuda de plaques solars fotovoltaiques i són gairebé autosuficients. Per un costat es té la bomba de calor geotèrmica, un dipòsit per producció d’acs i un altre dipòsit per la permeabilització, i per l’altre costat es té la bateria elèctrica amb l’inversor elèctric que són els que produeixen l’electricitat per alimentar aquesta bomba de calor.

A l’hivern el que es fa és absorbir la calor dels pous i a l’estiu s’absorveix la calor de la casa i es transporta als pous.

Aerotermia: climatització econòmica i neta

Ja hi han usuaris que canvien les calderes de gasoil per sistemes de climatització amb aerotèrmia, i amb això redueixen la despesa un 60% i s’opta per un sistema no contaminant i intentar aconseguir amb plaques fotovoltaiques la pròpia energia necessària.

L’aerotèrmia té l’avantatge respecte a la geotèrmia que necessita una inversió inferior, perquè no s’han de fer pous al terreny, però en canvi, fa falta espai per instal·lar-hi les bombes de calor.

En aquest cas com a diferència de la geotèrmia, que agafa la calor del subsol, aquestes agafen la calor de l’aire exterior. Aquestes bombes tenen la capacitat de poder absorbir temperatures de -25ºC de l’ambient.

El seu funcionament és similar al d’una nevera o aire condicionat, el que és absorbir calor d’un cos i transporta-la a un altre.

L’aerotèrmia pot ser una alternativa a la instal·lació de plaques solars tèrmiques que la legislació obliga a col·locar en els nous habitatges. La majoria d’ajuntaments deixen substituir les plaques solars per plaques aerotèrmiques.

L’avantatge que tenim amb la bomba de calor és que es pot produir fred, calor i acs, i amb les plaques solars tèrmiques només es pot fer acs. I es té el problema que quan es té sobrant, per exemple a l’estiu, no es sap que fer de la calor que es genera

Publicat a

El GNL, la solució a les emissions contaminants dels creuers?

Ja hi han els primers creuers del món que es propulsen per gas natural liquat, aquest combustible fòssil considerat per la naviliera com el més net del món. Redueix un 80% les emissions d’òxids de nitrogen i un 40% les emissions de diòxid de carboni.

El gas en estat líquid està a una temperatura  de -160ºC i en contacte amb l’aire congela les manegues

Actualment hi ha tres creuers en tot el món que funcionen amb gas natural liquat, però n’hi ha vint més encarregats a drassanes o en construcció que entraran en servei entre el 2020 i 2026.

Les entitats ecologistes contraries als creuers, no veuen però en aquest combustible una solució ambiental, ja que només és una solució pels creuers que estan en construcció i no és una solució generalitzable al conjunt de creuers.

També reclamen que s’obligui als creuers a utilitzar gasoil de 0,1% de contingut de sofre.

Publicat a

Entra en funcionament una planta termosolar a la Cerdanya francesa

França posarà en marxa la seva primera planta termosolar, un equipament que s’ha instal·lat a l’Alta Cerdanya, concretament a Llo. La zona es caracteritza per tenir unes condicions idònies per a aquest tipus de centrals. Serà la primera central d’aquest tipus a França

Les plantes termosolars aprofiten l’energia solar per transferir-la i emmagatzemar-la en un fluid, normalment aigua. La que es construeix a Llo ocupa 36 hectàrees de terreny i és visible des de molts punts del territori.

El que es veu de lluny són els miralls. N’hi ha gairebé 100.000, que es mouran seguint el sol per aconseguir la màxima radiació de cara a escalfar aquests tubs plens d’aigua col·locats just a sobre.

La planta es va començar fa més de dos anys i hi han intervingut empreses dels dos costats de la frontera. La que s’ha encarregat de col·locar les canonades és una empresa de Montcada i Reixac.

Serà la primera central termosolar de França. Tot i ser una de les potències mundials en energia nuclear, França necessita invertir i investigar més en energies renovables per complir els objectius que marca Europa.

Per què al Pirineu?

L’emplaçament escollit té a veure amb la disponibilitat del terreny en aquesta zona rural, hi ha més espai per construir, però, sobretot, amb les característiques d’insolació. Es tracta d’una de les zones amb més dies de sol de tot França.

Un altre factor determinant és l’altura, ja que els nivells de radiació són més alts a causa de la disminució de la capa d’aire que queda per sobre.

A pocs quilòmetres de Llo també hi ha la central tèrmica Thémis, a Targasona, i el forn solar d’Odelló, dues instal·lacions utilitzades des de fa dècades per científics de tot el món per investigar el comportament dels materials a temperatures extremes.

També hi ha una planta termosolar a les Borges Blanques, la primera central del món que combina l’energia solar i la generada amb biomassa.

Publicat a

Dow anuncia l’ampliació de la planta de poliglicols de Tarragona

La nova capacitat recolza el creixement global en els mercats industrial, d’infraestructura, i de llar i cura personal; s’espera que entri en funcionament l’any 2021

Dow va anunciar la setmana passada els seus plans per ampliar la capacitat de la seva planta d’alcoxilació de producció de poliglicols en el Complex Industrial de Dow a Tarragona, de la qual se’n beneficiarà principalment la regió d’Europa, Orient Mitjà, Àfrica i la Índia, a més d’Àsia.

Aquesta inversió d’elevat retorn és part de l’estratègia del creixement del negoci de Dow Industrial Solutions i reforça l’expansió de capacitat d’alcoxilació anunciada anteriorment a la Costa del Golf dels EE. UU., amb l’objectiu de recolzar la creixent demanda i l’avanç de la posició de lideratge que Dow té en atractius segments de mercat que creixen per damunt del PIB com són els de llar i cura personal, industrial i d’infraestructura.

“La nova estructura de Dow, més centrada, àgil i orientada al mercat permet una col·laboració més estreta amb els clients i una resposta més ràpida a les oportunitats del mercat i a les seves necessitats de sostenibilitat”, ha afirmat Ester Baiget, Business President del negoci de Dow Industrial Solutions.

“Aquesta nova capacitat optimitza la nostra infraestructura existent per facilitar el creixement dels nostres clients. És un testimoni autèntic de la nostra dedicació i passió per buscar solucions que puguin beneficiar als nostres clients, als nostres mercats i a les comunicats en les quals vivim i treballem”.

Aprofitant les sinergies de la planta ja existent, Dow ha invertit en un nou reactor que permetrà augmentar la producció dels diferents graus de poliglicols, agents tensioactius especials i lubricants.

La versatilitat de la franquícia d’alcoxilació de Dow millora els components químics bàsics per, d’aquesta manera, produir ingredients segurs per a cosmètica, neteja domèstica i industrial, pintures i molts altres productes d’ús diari. Aquesta inversió addicional ampliarà la producció de Dow de lubricants d’elevada qualitat, antiescumejants, agents tensioactius especials i etoxilats.

Publicat a

Iberdrola construeix la major planta fotovoltaica d’Europa

Iberdrola va col·locar a meitats del mes passat la primera pedra i el primer panell fotovoltaic de la seva planta Núñez de Balboa, en Usagre (Badajoz), amb una potència instal·lada de 500 megawatts (MW) de corrent continu i que serà el major desenvolupament fotovoltaic a Europa.

L’acte va ser presidit pel president de la Junta d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, i pel màxim mandatari de l’elèctrica, Ignacio Sánchez Galán.

La planta Núñez de Balboa serà el major desenvolupament fotovoltaic d’Iberdrola en el món i, amb una capacitat instal·lada de 500 megawatts pic (MWp), la seva potència màxima de connexió a la xarxa serà de 391 MW.

Per garantir el retorn de la inversió en el projecte, Iberdrola ha signat ja contractes de venda d’energia a llarg termini (PPA) amb Kutxabank, el grup de distribució Uvesco (BM Supermercats) i l’operador de telecomunicacions Euskaltel.

Iberdrola va afegir l’any passat 683 MW de potència instal·lada, dels quals 227 corresponen a megawatts fotovoltaics a Mèxic i deu a megawatts d’aquesta tecnologia als Estats Units.

Al tancament de 2018, la companyia tenia dins dels seus actius de generació deu plantes fotovoltaiques, segons el seu informe integrat.

La companyia té previst posar en marxa diferents instal·lacions d’aquesta tecnologia, com una planta fotovoltaica de 150 MW de potència en l’Estat de Washington, que podria entrar en servei el 2020.

En el projecte, anomenat Lund Hill i que Iberdrola desenvolupa a través de la seva filial nord-americana Avangrid, es preveu una inversió de més de 100 milions de dòlars (uns 88 milions d’euros).

La generació fotovoltaica és una en què es preveu un major creixement en els propers anys a Espanya, segons el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (Pniec) que el Govern ha remès a Brussel·les.

Segons aquest pla, la potència fotovoltaica instal·lada a Espanya es multiplicarà per nou en el període 2015-2030, en passar de 4.854 MW en 2.015 a 36.882 MW el 2030.
Les previsions apunten que el sistema elèctric espanyol tindrà el 2030 una potència total instal·lada de 157 GW, dels quals 37 GW seran de solar fotovoltaica, el que la situen com la segona font més important només per darrere de l’eòlica, de la qual es preveu que hi hagi 50 GW instal·lats en 2030.

L’auge de la fotovoltaica obeeix a la important reducció de costos que ha tingut aquesta tecnologia, que ha estat del 85% en set anys, el que l’ha fet competitiva enfront d’altres formes de generació, segons l’Associació d’Empreses d’Energies Renovables.

Amb aquesta planta fotovoltaica, s’aconseguirà evitar 215.000 tones d’emissions de CO2 a l’any, contribuint a l’estratègia de descarbonització de l’economia.