Noves fórmules d’autoconsum fotovoltaic a la llar

L’autoconsum d’energia solar fotovoltaica a les llars s’està revifant a casa nostra, gràcies a la desaparició de l’anomenat impost al sol, però què podem fer si vivim en un pis i no tenim una teulada per instal·lar-hi plaques fotovoltaiques?, això és el que intenta solucionar una empresa ucraïnesa, Solar Gaps, aprofita les finestres per produir electricitat, desenvolupant un sistema de persianes equipades amb panells solars que permeten generar energia aprofitant l’espai de les finestres, són persianes motoritzades equipades amb un sensor que els permet anar modificant automàticament l’angle de les làmines per absorbir el màxim de llum solar. En una finestra orientada al sud cada metre quadrat de persiana pot produir entre 100 i 150 Watts, cada persiana té la seva pròpia bateria per acumular l’energia però també es pot connectar a bateries domèstiques més grans.

Aquest sistema genera 11.000 Watts, el sistema és interessant fins i tot pels països del nord d’Europa on el sol a l’hivern està molt baix i les plaques solars d e les teulades tenen molta dificultat per captar l’energia. Font: ccma.cat

Una casa que produeix tota l’energia que necessita

La casa Sol Lux Alpha, és una casa  passiva, una casa construïda amb tècniques i materials aïllants que fan que necessiti molt poca energia per mantenir una temperatura ambient confortable durant tot l’any, però a més compta amb pèrgoles solars a les terrasses que li permeten generar tota l’electricitat que necessiten tots els que hi viuen.

L’energia de les plaques fotovoltaiques, s’emmagatzemen en bateries en capacitat d’alimentar cadascun dels apartaments durant tres dies. El sistema permet no haver de dependre del subministrament exterior fins i tot per haver de carregar un vehicle elèctric.

Es tracta també d’una xarxa nanomètrica, és a dir, un sistema energètic totalment autònom, que si la xarxa s’apaga d’una catàstrofe o d’una apagada, l’edifici es desconnecta de la xarxa i continua completament alimentat, tots els sistemes inclòs la càrrega del vehicle elèctric.

Malgrat les polítiques de l’Administració Trump, als Estats Units les polítiques medi ambientals estan en mans dels estats i les ciutats i Califòrnia considerada la cinquena economia mundial ja s’ha compromès a generar en fonts renovables tota l’electricitat que consumeix d’aquí al 2045. Font: ccma.cat

L’ombra de la bombolla torna a planar sobre les energies renovables

Des del sector alerten que darrere aquest “boom” s’amaga un moviment especulador, que buscar treure rendiment amb la revenda de llicències

L’ombra de la bombolla torna a planar un cop més sobre les energies renovables. Després d’uns anys gairebé al dic sec, viuen una segona etapa d’auge.

José Donoso, director general de la Unió Espanyola Fotovoltaica, explica que es deu a diferents factors, com ara la reducció de fins a un 95% dels preus respecte a fa 10 anys:

“Tenim una tecnologia que ha tingut un desenvolupament espectacular i que ha anat reduint els preus. Ara costa un 95% menys del que costava fa 10 anys. A més, tenim un bon recurs natural a Espanya, tenim molt bon sol. I hi ha un excés de liquidesa financera als mercats amb poques possibilitats on invertir.”

El full de ruta del govern espanyol en matèria d’energia i clima preveu que, el 2030, el 40% de tota l’energia elèctrica sigui d’origen renovable. Un objectiu que obliga a tenir, d’aquí una dècada, una potència instal·lada en energia solar de 37.000 megawatts i de 50 en el cas de l’eòlica.

Les sol·licituds a Red Elèctrica Espanyola per connectar-se a la xarxa ja doblen aquestes previsions. Segons les últimes dades, ja s’han concedit permisos de connexió per a 50 GW en renovables, i queden 116 GW més pendents d’obtenir-ne el vistiplau.

Des del sector ja alerten, però, que darrere d’aquest “boom” s’amaga un moviment especulador, que buscar treure rendiment amb la revenda de llicències a preus de fins a 200.000 euros, quan Red Elèctrica les dona gratuïtament.

Nuri Palmada, comànager de Som Energia, explica que quan han sol·licitat punts de connexió, alguns “se’ns han denegat, perquè la xarxa està saturada”.

Fins i tot, la Comissió Nacional de la competència reconeix que de totes les sol·licitus demanades, només un terç tiraran endavant. Per això, al setembre aprovarà una circular que regularà terminis i criteris, per donar les llicències només a aquells actors amb un pla viable al darrere.

Tanmateix, aquesta allau de peticions no s’ha vist a Catalunya, on encara està vigent un decret de fa 10 anys que limita la instal·lació de parcs eòlics i solars. El decret que, juntament amb la forta oposició local, ha dificultat la instal·lació de parcs eòlics i fotovoltaics al territori.

Manel Romero, delegat a Catalunya de la Unió Espanyola Fotovoltaica, creu que la derogació del decret pot incentivar la creació de més parcs a Catalunya.

“Catalunya, fins ara, ha quedat els últims anys una mica més al marge degut a la impossibilitat de fer aquests parcs. Per tant, aquesta derogació que sembla que el govern està disposat a engegar en els propers mesos obrirà la porta perquè es puguin tornar a fer parcs a Catalunya.”

Dins del sector demanen també unabona planificació. A més, tal com destaca José Donoso, s’espera que tota la nova potència que s’ha d’instal·lar en renovables els propers anys, serveixi per desenvolupar el sector.

“Ens agradaria que fos una introducció esglaonada i progressiva, tranquil·la. Perquè l’altre efecte que busquem amb aquesta energia neta i barata és que hi hagi un sector industrial propi a Espanya.”

“Ningú inverteix per construir una nova fàbrica i menys en I+D en un mercat que dura dos anys.”

El govern espanyol calcula que la posada en marxa del Pla d’Energia i Clima podria crear fins a 350.000 llocs de treball els propers 10 anys.Font: ccma.cat

IQOXE inaugura la nova planta de derivats d’òxid d’etilè U-3200 i anuncia la construcció d’una altra

Industrias Químicas del Óxido de Etileno (IQOXE) ha inaugurat la nova planta de derivats d’òxid d’etilè U-3200 la qual compta amb un reactor amb l’última tecnologia disponible per incrementar la producció de derivats, amb capacitat per produir matèries primeres per a l’elaboració d’escumes, cosmètica, detergents o anticongelants, entre d’altres, en 30.000 tones amb una millor eficiència energètica. Aquesta nova planta es suma a la planta U-3100 inaugurada el passat 2017 amb la mateixa finalitat de producció. Durant l’acte, els prop de 100 assistents han pogut realitzar la visita a la nova planta.

La inauguració ha comptat amb la participació de Sr. Joan Manuel Rodríguez (Director d’IQOXE), el Sr. José Luís Morlanes (CEO d’IQOXE), el Sr. Ricardo Leal (President del Grupo Cristian Lay) i del Sr. Roc Muñoz (Alcalde de La Canonja). La Sra. Trinitat Castro Salomó, directora dels ServeisTerritorials a Tarragona de la Generalitat de Catalunya, també hi ha estat present durant l’esdeveniment.

Morlanes, CEO d’IQOXE, ha destacat que “el desenvolupament de la planta U-3200 és una resposta a les necessitats dels nostres clients, als que acompanyem en el seu creixement i que permet incrementar la seva competitivitat i guanyar espai en el mercat en el que actuem”. Paral·lelament, ha volgut posar de relleu l’esforç dels empleats i la confiança dels clients en aquest projecte. L’acte d’inauguració ha servit també per anunciar l’ampliació de la producció d’òxid d’etilè, incrementant la capacitat productora nos permitirá doblar la capacidad de producción en dos años d’aquest, i la construcció d’una planta bessona U-3300 de derivats d’òxid d’etilè. La previsió és que estigui operativa l’any 2021 i l’objectiu que es persegueix amb aquesta inversió, “la més important que mai haurem fet”, és “ser un referent en la producció d’òxid d’etilè al sud d’Europa, perquè volem ser els líders del sector“, va apuntar Morlanes.

En la construcció de la futura planta «treballaran cinc-centes persones i altres 50 tindran un treball estable quan entri en funcionament», va subratllar Morlanes, que va afegir que “aplicarem la millor tecnologia possible per evitar al màxim les emissions de CO2, perquè fem una aposta pel medi ambient”. En aquest context, Morlanes també va anunciar la construcció d’una planta fotovoltaica que contribuirà, precisament, a la reducció d’emissions. «Volem crear riquesa i ser un exemple de qualitat en la producció, sense perjudicar el nostre entorn», va dir Morlanes. “Les nostres inversions seran un reforç per a tot el polígon”, va recalcar.

Morlanes va iniciar la seva intervenció dient que el d’ahir va ser «un dia important perquè vam inaugurar la nostra segona planta en cinc anys i consolidem un procés que va començar amb un concurs de creditors». “Avui som una referència en la producció d’òxid d’etilè”, va subratllar.

Entre les persones que van visitar la nova planta de derivats d’òxid d’etilè i la central de control de les diferents instal·lacions es trobava l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, que va dir que IQOXE “va a una velocitat de creuer”. L’anunci de la construcció d’una nova planta “és una bona notícia per a la Canonja, per a Tarragona i per al país”, va comentar la màxima autoritat política de la localitat.

Actualment, IQOXE és l’únic productor d’òxid d’etilè i glicols a Espanya i Portugal, amb una capacitat per generar 140.000 tones anuals. Des de l’adquisició dels actius de IQOXE l’abril del 2014, la nova direcció de l’empresa ha realitzat un seguit d’inversions per al creixement i la consolidació de la companyia. Al 2017 va invertir 10 milions d’euros en una unitat de derivats d’òxid d’etilè i de propilè, i aquest 2019 ha inaugurat la nova planta, resultat d’una inversió de, també, 10 milions d’euros.

Repsol amplia els mesuraments de la qualitat de l’aire al Polígon Sud

Repsol ha estès en el que va d’any els mesurament de la qualitat de l’aire al Polígon Sud de Tarragona amb l’objectiu de cobrir integralment tot el territori on porta a terme la seva activitat. Un cop analitzats els resultats de l’experiència pilot de mesuraments que es va impulsar el 2018 al polígon nord, la companyia ha decidit estendre el model a la banda sud.

Amb aquesta ampliació, Repsol vol tenir monitoritzats els components de l’aire en els municipis de tot l’àmbit del Camp de Tarragona. Es tracta d’un pas més cap a un model de transparència amb la ciutadania i de col·laboració amb les administracions del territori per garantir un major coneixement i una posterior millor gestió de les emissions de compostos orgànics volàtils.

Gràcies a la nova mesura impulsada, les poblacions de La Canonja, Vila-seca i els barris del Serrallo, Torreforta, Camp Clar i Bonavista de Tarragona gaudiran d’un model de control de l’aire similar al del polígon nord. Aquests municipis se sumen als que ja formen part de l’Informe-Observatori de la Qualitat de l’Aire, que recull i analitza els components orgànics volàtils al Camp de Tarragona, des del 2018. En total enguany s’han instal·lat 26 punts de mesurament a 13 poblacions; El Morell, La Pobla de Mafumet, Constantí, Puigdelfi, Vilallonga, Alcover, Valls, Tarragona (Sant Salvador, El Serrallo, Torreforta, Bonavista, Campclar), La Canonja, Vila-seca (La Pineda), Reus, Barcelona i Prades.

El director del Complex Industrial de Repsol, Josep Francesc Font, ha destacat el pas endavant en la voluntat de transparència de l’empresa: “No es tracta només de complir amb les exigències de la normativa ambiental, es tracta de ser autoexigents i tenir absolutament monitoritzat el nostre entorn més proper”. Font ha afegit que “el compromís de la companyia amb el Camp de Tarragona no és reflecteix només en la creació de riquesa i llocs de treball, sinó també en reduir al mínim possible l’impacte ambiental de les activitats”.

L’ampliació dels controls a la zona sud també permetrà aprofundir en el coneixement de la qualitat de l’aire de tot el Camp de Tarragona. El mètode que utilitza Repsol per mesurar els components orgànics volàtils i determinar la bona qualitat de l’aire del Camp de Tarragona ha estat recentment validat per la revista Science of the Total Environment. El mètode d’avaluació ha estat creat per científics de la Universitat Rovira i Virgili i d’EURECAT. Font:aeqt

L’emmagatzematge de gas vol jugar un paper central en una UE neutra en carboni

Les instal·lacions d’emmagatzematge de gas europees tenen molt a oferir en la transició energètica, proporcionant una plataforma fàcilment disponible per transportar nous gasos baixos en carboni com l’hidrogen. El que no està clar encara és si aquests gasos es poden produir en quantitat suficient per reduir significativament les emissions de carboni.

La indústria del gas llança els seus 1.200 terawatts hora (TWh) de capacitat d’emmagatzematge disponible com un benefici potencial per al futur sistema d’energia baixa en carboni d’Europa. “La pregunta, per descomptat, és què posarem en aquesta infraestructura al llarg del temps”, va dir James Watson d’Eurogas, una associació de la indústria. “I aquesta és una de les preguntes que haurem de orientar i realment treballar dur per aconseguir”, va dir.

En el curt termini, els llocs d’emmagatzematge de gas poden ajudar a descarbonitzar el sector d’energia en proporcionar emmagatzematge estacional durant l’hivern. També proporcionen un suport essencial per a l’electricitat renovable variable durant tot l’any. A llarg termini, podrien proporcionar una plataforma per emmagatzemar gasos amb baix contingut de carboni com l’hidrogen verd generat per l’energia eòlica i solar, així com el biometà produït localment a partir de residus agrícoles.

El problema és que les estimacions varien àmpliament pel que fa a la capacitat del sector per lliurar aquests gasos nets en les quantitats necessàries per recolzar l’objectiu d’Europa d’assolir les emissions netes a zero el 2050.

Un estudi recent finançat per la indústria ha posat la producció potencial de gasos renovables a 270.000 milions de metres cúbics per any per al 2050, enfront dels 122.000 en les projeccions publicades l’any anterior. L’associació de la indústria alemanya BDI fins i tot veu el potencial d’importar quantitats massives d’hidrogen verd de llocs assolellats com Austràlia, per una suma de 340TWh a l’any per al 2050.

Aquestes projeccions són rebutjades per exagerades per les organitzacions ambientals, que van crear els seus propis estudis que desincentivar els reclams de la indústria. I fins i tot la Comissió Europea no sembla convençuda per la multiplicació dels estudis de la indústria.

“Mai he cregut en tots els estudis”, va dir Klaus-Dieter Borchardt, un ciutadà alemany que és subdirector general del departament d’energia de la Comissió Europea. Tot i que cada estudi aporta alguna cosa valuosa, els seus suposicions sovint “no són les que nosaltres com formuladors de polítiques faríem servir”, va dir als participants en un esdeveniment organitzat per Euractiv.

“El que realment importa és el que volem aconseguir, i això és la descarbonització”, va emfatitzar Borchardt, referint-se als sectors de transport, construcció i agricultura, que actualment no estan coberts pel sistema de preus de carboni de la UE, el Programa de Comerç d’Emissions (ETS).

“Crec que hauríem acordar un objectiu de descarbonització per tot això”, va dir als participants en l’esdeveniment. “I després pot desenvolupar les solucions més adequades”, ha afegit, dient que “això pot ser biometà, hidrogen verd o hidrogen blau”, segons la petjada de carboni i els diferents usos finals d’aquests nous tipus de gasos.

Tanmateix, la qüestió del volum segueix sent el major interrogant. “Els gasos renovables (biogàs, biometà i hidrogen) encara tenen un subministrament limitat en aquest moment”, diu Ilaria Conti, cap del programa de gas de l’Escola de Regulació de Florència.

Prenent el biogàs com a exemple, Conti va dir que la producció actualment és molt limitada, ja que representa només l’1% de l’ús d’energia en un país com França. “Algunes estimacions indiquen que en un parell d’anys, això podria arribar fins al 10%. I encara és un gran augment, és només un petit percentatge del consum total d’energia a França “, va comentar Conti.

Eurogas ha demanat la introducció d’un objectiu vinculant per als gasos renovables i descarbonitzats, i va dir que ajudarà a portar més grans volums de producció al mercat, com es va fer en el passat per les renovables en el sector elèctric. Però els funcionaris de la UE han expressat dubtes sobre la idea, dient que s’ha de fer una distinció entre els diferents tipus de gasos, d’acord amb la seva petjada de carboni variable.

La Comissió Europea encara no ha pres una decisió sobre el tipus d’esquema d’incentius que vol aplicar, i està estudiant totes les opcions en vista del seu pròxim paquet de legislació sobre el gas, que s’espera sigui presentat el proper any. Pel costat de la indústria, alguns advoquen per un enfocament regional per ajudar a augmentar els volums.

S’ha d’encoratjar als grups de països o regions a aprofitar tota la gamma de fonts d’energia baixes en carboni que tenen a la seva disposició, ja sigui biometà a França o energia eòlica que alimenta les instal·lacions d’energia a gas als països nòrdics, ha dit Torben Brabo, CEO del gasista danesa TSO Energinet. “Els desenvolupaments no succeiran a tot arreu a la mateixa velocitat o utilitzant les mateixes tecnologies”, va assenyalar Brabo, i va demanar als reguladors que deixin suficient flexibilitat perquè sorgeixin solucions locals i regionals.

Rastrejant l’origen del gas
Un dels reptes clau per als formuladors de polítiques serà trobar una manera de rastrejar l’origen d’aquests nous gasos baixos en carboni, i mesurar la seva petjada de carboni. La indústria creu que es pot aconseguir mitjançant la implementació de certificats d’origen, similars al que es fa actualment per a l’energia eòlica i solar al sector elèctric.

La infraestructura de digitalització també pot ajudar. “En afegir sensors en la infraestructura, pot saber instantàniament quin tipus de gas hi ha al sistema. I aquestes dades es poden compartir amb els clients i altres actors del mercat “, diu Jan Ingwersen, de ENTSOG, la Xarxa Europea d’Operadors de Sistemes de Transmissió per Gas. “Així que estem parlant d’un gran esforç de digitalització”.

Però si bé totes les opcions estan obertes, els reguladors de la UE i els grups ecologistes diuen que l’objectiu general de descarbonització hauria de seguir sent primordial. “No hem de centrar-nos en el subministrament de gas verd a qualsevol cost”, va dir Milan Elkerbout, investigadora del Centre d’Estudis de Política Europea (CEPS) a Brussel·les. El que més importa, ha dit, és observar els sectors d’ús final que necessiten ser descarbonitzats i, des d’allà, avaluar les opcions disponibles. I els gasos verds seran atractius en alguns casos, però no sempre, va dir. Font:elperiodicodelaenergia