El Port de Tarragona presenta ChemMed com a nou membre de la plataforma European Chemical Site Promotion Platform

El passat 16 i 17 d’octubre una delegació del Port de Tarragona, en representació de ChemMed, es va presentar com a nou membre a l’European Chemical Site Promotion Platform (ECSPP) al Regne Unit. Aquesta ha estat la primera vegada que ChemMed -clúster industrial logístic, acadèmic i científic de la química de Tarragona- ha participat com a membre de l’ECSPP, de la qual n’és membre des de principis de 2019. La principal missió d’aquesta plataforma és la creació d’espais conjunts entre representants de clústers i parcs químics europeus per donar la possibilitat de conèixer novetats, característiques, networking i futur dins d’aquest sector.

La delegació del Port de Tarragona es va desplaçar fins a Kingston Upon Hull (UK), un dels parcs químics més importants del Regne Unit i membre d’aquesta plataforma. Les reunions d’aquesta associació sempre s’organitzen en localitats europees on resideix un parc o clúster químic rellevant. La trobada ha servit perquè el Port de Tarragona presenti en aquest entorn el clúster ChemMed com a agent i acompanyant per aprofitar les oportunitats d’inversió i de negoci que ofereix el parc químic de Tarragona.

Durant la reunió que el Port de Tarragona va mantenir amb el president de l’ECSPP va posar de manifest les principals accions que s’estan duent a terme per oferir millors infraestructures i serveis, com és el cas de l’ampliació del Moll de la Química amb 18 noves hectàrees per a l’emmagatzematge i distribució; i els factors claus que posicionen el Port i ChemMed com a Hub Químic del Mediterrani.

Port líder del sud d’Europa en el sector químic

El Port de Tarragona és un referent en el tràfic de productes químics a la mediterrània. En gran part per l’oferta d’un servei d’emmagatzematge diversificat. En primer lloc, la inversió desenvolupada en el moll de la Química, ha permès doblar la superfície del Port dedicada a l’emmagatzematge de líquids a granel. L’extensió d’aquesta esplanada s’ha doblat, passant de les 18 Ha inicials a les 36 Ha actuals, La qual cosa ha permès oferir una oportunitat de creixement a les terminals independents d’emmagatzematge líquid.

En segon lloc, les instal·lacions poden emmagatzemar gran varietat de productes líquids amb totes les garanties de seguretat, independentment de si són petrolis, hidrocarburs, petroquímics, químics o altres mercaderies perilloses, en tres terminals independents.

L’actual capacitat d’emmagatzematge ronda els 800.000 m³ i la intenció és duplicar aquesta xifra en els anys vinents, per assolir el milió i mig de metres cúbics destinats exclusivament a l’emmagatzematge d’aquests productes.

Trobada dels principals parcs químics europeus

La trobada dels membres de la plataforma ECSPP va començar amb una reunió on es va analitzar la situació econòmica, la visió de futur dels projectes i l’estat de les inversions en el Regne Unit davant de l’imminent sortida del país de la Unió Europea.

A continuació, la trobada va consistir en un simpòsium per tal de compartir i conèixer les principals inversions que s’estan realitzant al sector químic europeu. Els assistents també van poder participar en una visita al complex químic de la població de Kingston Upon Hull i van poder comprovar de primera mà el model de gestió que allà s’aplica.

L’activitat de l’ECSPP es remunta a l’any 2003, data del seu naixement. La idea de la creació d’aquest fòrum és l’intercanvi d’informació i percepcions sobre assumptes d’interès en comú del sector es va concretar dos anys després . mitjançant la redacció d’un Pla de Negoci i el desenvolupament d’un marc i condicions i necessitats. Durant l’any 2005, a Viena, es va anunciar oficialment la creació de l’European Chemical Site Promotion Platform (ECSPP). Font: portdetarragona

Ercros ha culminat l’ampliació de la planta de clor-sosa de Vila-seca I

D’acord amb el Pla Act anunciat per Ercros, l’empresa ha culminat la tercera ampliació de la capacitat de la planta de producció de clor i sosa càustica de la fàbrica de Vila-seca I, amb la posada en marxa d’un nou electrolitzador que amplia la capacitat de la planta en altres 26.000 t/any.

Després d’aquesta ampliació, la capacitat total de producció de clor d’Ercros és de 217.000 t/any (172.000 t/any a la fàbrica de Vila-seca I i 45.000 t/any a la de Sabiñánigo), fet que consolida a l’empresa com la primera fabricant espanyola i novena europea de clor i sosa càustica.

Amb les tres ampliacions portades a terme entre 2017 i 2019, la producció real de clor i sosa d’Ercros ha recuperat el nivell que tenia abans del cessament de la tecnologia de mercuri, arran de la prohibició europea de fer servir el mercuri a les plantes de clor-àlcali. A l’actualitat, Ercros fabrica tot el clor i sosa mitjançant la tecnologia de membrana, que està considerada com la millor tecnologia disponible (MTD).Font: aeqt

Port Aventura cobrirà un terç de l’energia del parc amb una planta fotovoltaica

Serà una planta d’energia solar de 100.000 metres quadrats, una extensió equivalent a 14 camps de futbol

Una tercera part de l’energia dePort Aventura es cobrirà amb una gran planta fotovoltaica a partir de la primavera que ve. Serà la planta d’energia solar més gran d’Europa en un resort d’oci. El parc Invertirà 6 milions d’euros en unes instal·lacions d’una extensió equivalents a 14 camps de futbol que generaran una bona part de l’energia elèctrica que consumeix.

La planta fotovoltaica tindrà 100.000 metres quadrats, amb 22.000 panells, que s’instal·laran en uns terrenys annexos al complex d’oci. És la instal·lació d’autoconsum solar més gran d’un parc d’oci europeu, amb una potència instal·lada de 8,5 megawatts.

La inversió permetrà satisfer fins a un terç de l’energia elèctrica que necessiten les instal·lacions cada dia i estalviarà l’emissió de 4.000 tones anuals de CO2.

Aquesta inversió forma part dels projectes de reducció de consum i de transició energètica, i té la finalitat de mantenir el lideratge del resort en matèria de sostenibilitat entre les principals destinacions turístiques europees, segons han explicat fonts de la direcció de Port Aventura.

Pel que fa a la xifra de visitants, el director general del parc, Fernando Aldecoa, és optimista: “L’any passat ja vam superar la xifra de cinc milions de visitants. Aquest any segur que ho superarem.” Font: ccma.cat

L’Empire State, edifici pioner en la reducció de consum energètic

L’emblemàtic gratacel ha reduït un 40% la despesa energètica, una mesura que hauran d’imitar els grans edificis de Nova York abans del 2030

S’imaginen com deu ser la factura de la llum de la ciutat que “no dorm mai”?. Els gratacels de Nova York són una gran font de despesa energètica, tant de nit com de dia. Potser de dia no hi ha tantes bombetes enceses però n’hi ha. Una altre despesa incessant la produeixen els ascensors. Només a Manhattan n’hi ha 63.000, que fan 35 milions de viatges al dia. Seria difícil prescindir-ne però se’n pot instal·lar de més eficients. Això han començat a fer-ho al llegendari edifici Empire State.

En 10 anys s’han gastat 550 milions de dòlars en ser més sostenibles i han reduït la factura energètica un 40%. Han canviat fins a 3 milions de bombetes, i també la composició de les finestres.

Antonhy Malkin, president de la copropietat Empire State, ha explicat tots els processos que van fer amb l’objectiu de reduir la petjada ecològica del famós edifici.

“Vam millorar l’aïllament de l’edifici. Vam posar aïllant entre els radiadors i les parets exteriors. Després vam agafar les finestres, 6.514 finestres, les vam desmuntar i hi vam enganxar una capa d’aïllant tèrmic.”

Una llei per una ciutat més sostenible

A Nova York no només gasta energia l’Empire State. Gratacels com les Torres Trump produeixen un terç de la despesa energètica total de la ciutat. Per aquest motiu, l’Ajuntament ha votat una llei per obligar uns 50.000 edificis de la ciutat a aplicar mesures d’estalvi per al 2030.

Les mesures adoptades per l’Empire State s’aniran aplicant a la resta de gratacels en els pròxims anys. A partir del 2022 s’exigirà als propietaris dels edificis començar a reduir les emissions de carboni per aconseguirreduir-les un 40% al 2030.

En aquests edificis es produeix un terç de la despesa total de la ciutat. Els que tindran més dificultat per assolir l’objectiu són els que seguint una tendència dels anys 70, són bàsicament torres de vidre, i necessiten recórrer molt més a l’aire condicionat que no pas els més antics

Les autoritats defensen que la llei millorarà la qualitat de l’aire, amb la reducció de les malalties respiratòries, i crearà noves feines relacionades en la remodelació dels edificis. Font: ccma.cat

Així serà la planta fotovoltaica de 590 MW d’Iberdrola que trepitjarà els terrenys de la central nuclear d’Almaraz

La Delegació del Govern a Extremadura ha sotmès a informació pública l’Estudi d’Impacte Ambiental i les sol·licituds d’autorització Administrativa Prèvia i de Construcció per al projecte d’execució de la planta fotovoltaica denominada “FV Francisco Pizarro”, la més gran d’Europa, de 590 de MWp de potència, i les seves infraestructures d’evacuació.

La instal·lació està promoguda per la companyia Iberdrola i el pressupost supera els 506.400.000 d’euros, IVA inclòs, segons l’anunci que va publicar el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

La sol·licitud de l’Autorització Administrativa Prèvia inclou la declaració d’utilitat pública.

La planta fotovoltaica està projectada en terrenys dels termes municipals de les localitats de Càceres de Torrecillas de la Tesa i Aldeacentenera.

La infraestructures d’evacuació afecta, a més de a aquests dos, als municipis de Deleitosa, Jaraicejo, Cases de Miravete, Figuera, Almaraz, Saucedilla i Romangordo i Aldeacentenera, tots ells a la província de Càceres.

Fins i tot part del projecte, probablement la línia d’evacuació, ocupa part dels terrenys de la central nuclear d’Almaraz.

El projecte consisteix en la construcció, instal·lació, operació i manteniment d’una planta solar fotovoltaica amb mòduls fotovoltaics de tecnologia policristal·lí i seguiment solar a un eix horitzontal.

La planta comptarà amb una potència instal·lada total de 589,88 MWp i la potència nominal arribarà als 503,10 MWN.

Comptarà amb 1.594.260 mòduls fotovoltaics de 370 Wp cadascun d’ells.

L’anunci del BOE parla d’una inversió de més de 500 milions d’euros, tot i que Iberdola va informar fa un mes en un comunicat que la inversió superaria els 300 milions.

La companyia va anunciar que aquesta planta, la més gran d’Europa, començaria a operar el 2022. Font: elperiodicodelaenergia