Publicat a

Ercros ha culminat l’ampliació de la planta de clor-sosa de Vila-seca I

D’acord amb el Pla Act anunciat per Ercros, l’empresa ha culminat la tercera ampliació de la capacitat de la planta de producció de clor i sosa càustica de la fàbrica de Vila-seca I, amb la posada en marxa d’un nou electrolitzador que amplia la capacitat de la planta en altres 26.000 t/any.

Després d’aquesta ampliació, la capacitat total de producció de clor d’Ercros és de 217.000 t/any (172.000 t/any a la fàbrica de Vila-seca I i 45.000 t/any a la de Sabiñánigo), fet que consolida a l’empresa com la primera fabricant espanyola i novena europea de clor i sosa càustica.

Amb les tres ampliacions portades a terme entre 2017 i 2019, la producció real de clor i sosa d’Ercros ha recuperat el nivell que tenia abans del cessament de la tecnologia de mercuri, arran de la prohibició europea de fer servir el mercuri a les plantes de clor-àlcali. A l’actualitat, Ercros fabrica tot el clor i sosa mitjançant la tecnologia de membrana, que està considerada com la millor tecnologia disponible (MTD).Font: aeqt

Publicat a

Port Aventura cobrirà un terç de l’energia del parc amb una planta fotovoltaica

Serà una planta d’energia solar de 100.000 metres quadrats, una extensió equivalent a 14 camps de futbol

Una tercera part de l’energia dePort Aventura es cobrirà amb una gran planta fotovoltaica a partir de la primavera que ve. Serà la planta d’energia solar més gran d’Europa en un resort d’oci. El parc Invertirà 6 milions d’euros en unes instal·lacions d’una extensió equivalents a 14 camps de futbol que generaran una bona part de l’energia elèctrica que consumeix.

La planta fotovoltaica tindrà 100.000 metres quadrats, amb 22.000 panells, que s’instal·laran en uns terrenys annexos al complex d’oci. És la instal·lació d’autoconsum solar més gran d’un parc d’oci europeu, amb una potència instal·lada de 8,5 megawatts.

La inversió permetrà satisfer fins a un terç de l’energia elèctrica que necessiten les instal·lacions cada dia i estalviarà l’emissió de 4.000 tones anuals de CO2.

Aquesta inversió forma part dels projectes de reducció de consum i de transició energètica, i té la finalitat de mantenir el lideratge del resort en matèria de sostenibilitat entre les principals destinacions turístiques europees, segons han explicat fonts de la direcció de Port Aventura.

Pel que fa a la xifra de visitants, el director general del parc, Fernando Aldecoa, és optimista: “L’any passat ja vam superar la xifra de cinc milions de visitants. Aquest any segur que ho superarem.” Font: ccma.cat

Publicat a

L’Empire State, edifici pioner en la reducció de consum energètic

L’emblemàtic gratacel ha reduït un 40% la despesa energètica, una mesura que hauran d’imitar els grans edificis de Nova York abans del 2030

S’imaginen com deu ser la factura de la llum de la ciutat que “no dorm mai”?. Els gratacels de Nova York són una gran font de despesa energètica, tant de nit com de dia. Potser de dia no hi ha tantes bombetes enceses però n’hi ha. Una altre despesa incessant la produeixen els ascensors. Només a Manhattan n’hi ha 63.000, que fan 35 milions de viatges al dia. Seria difícil prescindir-ne però se’n pot instal·lar de més eficients. Això han començat a fer-ho al llegendari edifici Empire State.

En 10 anys s’han gastat 550 milions de dòlars en ser més sostenibles i han reduït la factura energètica un 40%. Han canviat fins a 3 milions de bombetes, i també la composició de les finestres.

Antonhy Malkin, president de la copropietat Empire State, ha explicat tots els processos que van fer amb l’objectiu de reduir la petjada ecològica del famós edifici.

“Vam millorar l’aïllament de l’edifici. Vam posar aïllant entre els radiadors i les parets exteriors. Després vam agafar les finestres, 6.514 finestres, les vam desmuntar i hi vam enganxar una capa d’aïllant tèrmic.”

Una llei per una ciutat més sostenible

A Nova York no només gasta energia l’Empire State. Gratacels com les Torres Trump produeixen un terç de la despesa energètica total de la ciutat. Per aquest motiu, l’Ajuntament ha votat una llei per obligar uns 50.000 edificis de la ciutat a aplicar mesures d’estalvi per al 2030.

Les mesures adoptades per l’Empire State s’aniran aplicant a la resta de gratacels en els pròxims anys. A partir del 2022 s’exigirà als propietaris dels edificis començar a reduir les emissions de carboni per aconseguirreduir-les un 40% al 2030.

En aquests edificis es produeix un terç de la despesa total de la ciutat. Els que tindran més dificultat per assolir l’objectiu són els que seguint una tendència dels anys 70, són bàsicament torres de vidre, i necessiten recórrer molt més a l’aire condicionat que no pas els més antics

Les autoritats defensen que la llei millorarà la qualitat de l’aire, amb la reducció de les malalties respiratòries, i crearà noves feines relacionades en la remodelació dels edificis. Font: ccma.cat

Publicat a

Així serà la planta fotovoltaica de 590 MW d’Iberdrola que trepitjarà els terrenys de la central nuclear d’Almaraz

La Delegació del Govern a Extremadura ha sotmès a informació pública l’Estudi d’Impacte Ambiental i les sol·licituds d’autorització Administrativa Prèvia i de Construcció per al projecte d’execució de la planta fotovoltaica denominada “FV Francisco Pizarro”, la més gran d’Europa, de 590 de MWp de potència, i les seves infraestructures d’evacuació.

La instal·lació està promoguda per la companyia Iberdrola i el pressupost supera els 506.400.000 d’euros, IVA inclòs, segons l’anunci que va publicar el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

La sol·licitud de l’Autorització Administrativa Prèvia inclou la declaració d’utilitat pública.

La planta fotovoltaica està projectada en terrenys dels termes municipals de les localitats de Càceres de Torrecillas de la Tesa i Aldeacentenera.

La infraestructures d’evacuació afecta, a més de a aquests dos, als municipis de Deleitosa, Jaraicejo, Cases de Miravete, Figuera, Almaraz, Saucedilla i Romangordo i Aldeacentenera, tots ells a la província de Càceres.

Fins i tot part del projecte, probablement la línia d’evacuació, ocupa part dels terrenys de la central nuclear d’Almaraz.

El projecte consisteix en la construcció, instal·lació, operació i manteniment d’una planta solar fotovoltaica amb mòduls fotovoltaics de tecnologia policristal·lí i seguiment solar a un eix horitzontal.

La planta comptarà amb una potència instal·lada total de 589,88 MWp i la potència nominal arribarà als 503,10 MWN.

Comptarà amb 1.594.260 mòduls fotovoltaics de 370 Wp cadascun d’ells.

L’anunci del BOE parla d’una inversió de més de 500 milions d’euros, tot i que Iberdola va informar fa un mes en un comunicat que la inversió superaria els 300 milions.

La companyia va anunciar que aquesta planta, la més gran d’Europa, començaria a operar el 2022. Font: elperiodicodelaenergia

Publicat a

Iberdrola cedirà els terrenys de la central nuclear de Lemoiz al País Basc després de rebre 2.273.000 per la moratòria

El Govern ha llançat el Projecte d’ordre per la qual es cedeixen a la Comunitat Autònoma del País Basc dels terrenys, emplaçaments i instal·lacions pendents d’alienar de la Central Nuclear de Lemoiz.

Aquesta central, propietat d’Iberdrola, va ser una de les plantes que es va veure afectada per la moratòria nuclear a Espanya durant el Govern del PSOE. Un procés pel qual l’elèctrica va percebre més de 2.273 milions com a indemnització en haver-se construït i no poder produir energia.

Ara, el Govern després d’haver pagat ja tota la moratòria nuclear entre tots els espanyols via factura de la llum, vol quedar-se amb els terrenys de la central nuclear. Concretament, així era l’acordat, però seria una cessió dels terrenys mitjançant subhasta. Ara, després d’un canvi legislatiu fins ara desconegut, el Govern diu que aquests terrenys de les centrals nuclears afectades a la moratòria es cediran a una Administració de l’Estat.

“Si en el moment en què s’hagués satisfet íntegrament als titulars dels projectes de construcció paralitzats la compensació prevista (…) existissin actius afectes als mateixos pendents d’alienar, es pot acordar mitjançant una ordre ministerial que aquests actius i, en particular, els terrenys, emplaçaments i instal·lacions afectes, siguin transmesos o cedits a una administració pública, en els termes que es determinin en aquesta Ordre”, diu el canvi normatiu.

En aquest cas, el Govern proposa donar a la Comunitat Autònoma del País Basc.

“En conseqüència, una vegada que ja s’ha abonat tot l’import de la compensació, procedeix imposar a l’entitat titular del projecte la transmissió a la Comunitat Autònoma del País Basc dels terrenys, emplaçaments i instal·lacions pendents d’alienar afectes al projecte de construcció de la Central Nuclear de Lemoiz”, diu el projecte d’Ordre.

Els terrenys

Aproximadament, 35 hectàrees estan ocupades directament pels edificis de la central, els terrenys estan qualificats com a sòl urbà i delimitat per la carretera local BI-3152, que discorre paral·lela a la línia de costa d’Armintza. Aquest emplaçament disposa d’un tancament amb doble tanca metàl·lica amb passadís de seguretat de 1.600 m i una porta d’accés corredissa amb accionament elèctric motoritzat. Així mateix, disposa d’enllumenat exterior de l’emplaçament, circuit de control per càmeres de televisió i una instal·lació perimetral d’hidrants d’xarxa contra incendis.

Així mateix, inclou sòl no urbanitzable sense vocació definida, que afecta aproximadament a 43 hectàrees, incloent dos masos. A més, el sòl no urbanitzable de protecció i per a usos agroramader i forestal afecta aproximadament a 102 hectàrees i està dedicat, majoritàriament, a plantacions d’eucaliptus i pi. Font: elperiodicodelaenergia