Grècia adjudica a Repsol i ELPE un projecte d’explotació d’hidrocarburs al mar Jònic

El ministre d’Energia grec, Yorgos Stathakis, i els representants del consorci format per la multinacional espanyola Repsol i Hellenic Petroleum (elpe Inactiu Estadi) han signat una licitació per a l’exploració i explotació dels jaciments de petroli i hidrocarburs marítims al mar Jònic.

Els dos grups participen en el consorci a parts iguals, amb un 50% cadascun, però el projecte el dirigirà la petroliera espanyola.

“Grècia obre el camí per transformar-se en un potencial productor d’hidrocarburs amb màxim benefici per a l’economia i la societat”, va destacar Stathakis.

Per ara no hi ha dades precises sobre el volum de gas i petroli que pot haver a la zona del Jònic.

Aquesta previst que el període d’exploració es perllongui uns cinc anys.

El director executiu de l’empresa estatal encarregada de la gestió dels hidrocarburs, Hellenic Hydrocarbon Resources Management (HHRM), Yannis Basiás, va destacar que “l’interès d’empreses estrangeres demostra que podem esperar resultats positius”.

Basiás va recalcar que perquè l’explotació sigui sostenible, el jaciment ha d’assolir els 500 milions de barrils.

L’acord serà sotmès al control del Tribunal de Comptes i després serà remès al Parlament per a la seva votació.

L’any passat Repsol ja va obtenir l’autorització per a explorar i explotar jaciments d’hidrocarburs a la regió d’Etolia-Acarnània (oest del país) i en Ioánina (nord) en consorci amb la companyia grega Energean Oil and Gas.

La multinacional espanyola participa en aquest consorci amb un 60% i també en aquest cas és l’encarregada de dur a terme les exploracions.

font:elperiodicodelaenergia

Repsol ‘conquista’ Alaska: aconsegueix 12 pous en el major jaciment d’ EEUU en 30 anys

Repsol està decidida a ‘conquerir’ Alaska. La petroliera ha aconseguit fer-se amb 12 nous blocs en una àrea propera a Pikka, el major descobriment de petroli a terra als Estats Units en els últims 30 anys. La petroliera s’ha fet amb domini miner en una zona situada al sud del riu Colville, on ConocoPhillips també ha realitzat importants descobriments.

Oil Search, soci de Repsol, ha adquirit també quatre contractes d’arrendament. La petroliera espanyola reforça així la seva posició en una de les zones on ha aconseguit un major èxit exploratori en la subhasta celebrada aquesta passada setmana, que a més ha batut tots els rècords d’ingressos per a l’estat d’Alaska.

La Divisió de Petroli i Gas va rebre 159 ofertes de companyies que buscaven arrendaments en terres estatals a North Slope, Beaufort Sea i North Slope Foothills. El governador, Bill Walker, ha indicat que “em complau especialment veure el treball continu de Repsol E & P que mostra un gran interès i donem la benvinguda a tots els grups de postors al vessant nord d’Alaska”.

Chantal Walsh, directora de la Divisió de Petroli i Gas, assegura que “els resultats van ser una vegada més forts del que esperàvem. La contínua delineació de la tendència de Nanushuk produirà grans beneficis per a l’estat una vegada que comenci el desenvolupament”.

En la venda de North Slope, la divisió va rebre 147 ofertes en 133 trams per a un total de 223,680 acres, amb ofertes guanyadores que van superar els 27.200.000 de dòlars. La companyia Lagniappe AK va ser el millor postor en 120 contractes. En la venda de la mar de Beaufort, la divisió va rebre 12 ofertes en 8 trams que totalitzen 20,270 acres.

Desenvolupament de Pikka
Repsol treballa ja en el pla de desenvolupament preliminar de Pikka, un dels dos pous de Nanushuk, que preveu que la producció s’iniciï a partir de 2021, amb un potencial d’al voltant de 120.000 barrils de petroli al dia, però la petroliera realitzarà encara l’any que ve un altre sondeig exploratori addicional per delimitar més la zona.

La companyia compta amb una participació del 25% a Horseshoe i del 49% en Pikka. Armstrong disposa del percentatge restant i és actualment l’operador.

Repsol i el seu soci Armstrong Energy van realitzar a Alaska el major descobriment convencional d’hidrocarburs aconseguit en els últims 30 anys en sòl dels Estats Units. Els pous de la troballa, denominats Horseshoe-1 i Horseshoe-1A i perforats en la campanya hivernal d’exploració 2016-2017, confirmen a la formació d’Nanushuk com una de les de major potencial de la prolífica zona de l’North Slope d’Alaska.

La petroliera estima que els recursos contingents de la troballa sobre la formació Nanushuk aconsegueixen aproximadament 1.200 milions de barrils recuperables de cru lleuger.

Repsol du explorant activament a Alaska des de l’any 2008. La companyia destaca que les diferents campanyes en aquesta àrea, que es considerava madura, van posar de manifest un significatiu nou potencial. A més, “les infraestructures existents a Alaska permetran que els recursos es desenvolupin amb major eficiència”.

Malgrat aquesta situació, la petroliera ha racionalitzat el risc a la zona i al març de 2017 va traspassar a Amstrong Oil and Gas la condició d’operadora al North Slope d’Alaska. A l’abril es va procedir a la cessió a l’actiu productiu Eagle Ford als EUA, de l’operació de l’àrea oest a Statoil amb el que aquesta companyia és l’operador des d’aquesta data de la totalitat de l’actiu. En el segon trimestre, Repsol va comunicar a les autoritats dels EUA la seva sortida de tots els blocs exploratoris en Chuckchi Sigui en els quals participava a Alaska.

Projectes clau
Repsol ha identificat cinc grans projectes d’exploració i producció. Concretament es tracta dels jaciments que col·loquialment es coneixen en l’empresa com els AC / DC.

El creixement dels propers anys passarà per l’expansió de la petroliera a les zones d’exploració d’Alaska, Camps 33, Duvernay i CPO-9.

Així mateix, el desenvolupament de Duvernay serà una mica més tardà, perquè la petroliera vol delimitar amb calma la mida d’aquesta zona amb la resta de companyies que operen a la zona i les dades que fan públics les autoritats canadenques comporten gairebé tres mesos fins que veuen la llum. La petroliera es planteja també des de fa anys incorporar un soci per al desenvolupament d’aquest jaciment i segueix amb aquesta idea encara que a un ritme molt menor en disposar ara de més recursos.

Repsol compta també entre els seus grans projectes amb el jaciment Sagitari, que està desenvolupant juntament amb Petrobras i del qual s’espera que prengui la decisió d’inversió entre 2020 i 2021 i que pugui arribar a produir en l’any 2025.

font:eleconomista

Basf es reestructura i creixerà a la Xina

Basf creixerà a la Xina. La multinacional química alemanya amb centres de producció en el pol petroquímic de Tarragona va presentar a Ludwigshafen un nou pla estratègic amb el qual reorganitzen en sis segments les diferents divisions de productes.

Chemicals, Materials, Industrial Solutions, Surface Technologies, Nutrition & Care i Agricultural Solutions són els sis nous segments. En el primer d’ells se situen els productes petroquímics i intermedis, on es concentra el gruix de la producció de les instal·lacions de Basf a la Canonja.

«Perfeccionarem la nostra cartera de productes i concentrarem la nostra assignació de capital en les àrees comercials en creixement», ha explicat Martin Brudermüller, nou president executiu i CEO de Basf des del passat mes de maig. L’àrea química segueix sent la més destacada d’elles, segons les projeccions d’inversions que s’han avançat. El gran canvi no és què, sinó on. I la resposta ha estat Guandong.

Aquesta província costanera de la Xina rebrà inversions de Basf per valor de «10.000 milions d’euros en els pròxims anys», ha avançat Brudermüller, després de destacar que «en els últims anys ja hem invertit 11.000 milions d’euros». «La Xina és una gran oportunitat per generar creixement», va dir.

El creixement i la rendibilitat, al costat d’una aposta per la digitalització -amb una partida pressupostària de 400 milions d’euros a l’any per afrontar aquest procés en els diferents centres de producció de Basf- és el gran objectiu. «El nostre èmfasi principal serà dissenyar processos perquè siguin eficients i fiables. Es desinvertirà en aquells negocis en què no puguem arribar a una posició rellevant d’aquest tipus », va dir Brudermüller.

És a dir, vendes d’unitats de negoci. Una de les candidates és la unitat que es dedica a materials de construcció. Sense precisar, Brudermüller ha avançat que hi ha altres. A la rebotiga hi ha el concepte de Verbund (producció integrada), amb la qual aquesta multinacional pretén aconseguir un estalvi anual de costos d’almenys 1.000 milions d’euros en matèries primeres, energia i logística, entre d’altres. «És essencial que siguem més ràpids, més àgils i, per tant, més eficients i efectius», ha avançat Hans-Ulrich Engel, director financer de Basf.

Què passa amb Tarragona?
Uns 20.000 treballadors a tot el món es veuran directament o indirectament afectats per aquesta reorganització.

«Esperem que totes aquestes mesures donin com a resultat una millor diferenciació de les unitats de negocis, així com augments substancials de la productivitat», va dir Hans-Ulrich Engel, director financer de Basf.
Preguntat sobre quin impacte podria tenir aquesta reestructuració en el site de Basf en el pol petroquímic de Tarragona i, en particular, si podria comportar algun tipus de reducció de llocs de treball o, d’altra banda, alguna nova inversió, Martin Brudermüller, president de Basf, ha respost que «Tarragona és un centre de producció molt important per a Basf, però tot depèn de la demanda del mercat i de l’evolució de l’economia espanyola».

Dit això, ha afegit: «No puc donar-li cap xifra de contractacions o d’acomiadaments en aquests moments». Sí que ha pogut donar xifres molt més precises quan, preguntat per les inversions previstes a la Xina, ha avançat que en aquests propers anys «es generaran milers de nous llocs de treball a la Xina».

La preocupació sobre el futur dels llocs de treball i els centres de producció europeus ha arribat també als mitjans alemanys, que han insistit a preguntar quin futur laboral tindrien els treballadors alemanys que veiessin amortitzats els seus llocs de treball per aquest procés de digitalització i substitució tecnològica.

«Ludwigshafen -ha assegurat Brudermüller- és el major site que tenim, i sempre ha estat important. Al final, el que hem de veure és quants d’aquests treballadors que no necessitarem els necessitarem en noves àrees. Això és el que s’ha de mirar a llarg termini».

font:diaridetarragona