Publicat a

El govern espanyol es compromet a “segellar definitivament” el magatzem Castor

La ministra diu que és la millor opció i la més econòmica i que s’aprovarà en consell de ministres en les pròximes setmanes
La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha anunciat la clausura definitiva del magatzem de gas Castor i s’ha compromès perquè la proposta s’aprovi en Consell de Ministres les pròximes setmanes.
La ministra ha dit, en la seva compareixença al Senat, que es considera la millor opció i la més econòmica”
Destacar que existeix un compromís polític clar d’aquest govern de no reactivar en cap cas el funcionament del Castor. I, al contrari, facilitar la millor opció possible per a la clausura definitiva. Ara com ara, la solució tècnica més adequada, amb la informació de què disposem, consisteix en el segellat definitiu dels pous, que és, per tant, l’àmbit en què centrem la nostra prioritat.”
Ribera ha explicat que s’ha posat en marxa l’avaluació per conèixer la situació del magatzem, que es va tancar el 2013, després de registrar moviments sísmics a les costes de les Cases d’Alcanar, al Montsià, i Vinaròs, al Baix Maestrat, quan la planta va començar a injectar gas al subsòl marí.
La ministra ha explicat que cada quatre anys s’han de revisar els taps mecànics que segellen els pous. El segellat definitiu evitarà aquests costos. Hi ha afegit que aplicar altres solucions temporals implicaria “costos difícilment justificables” i que es volen evitar costos afegits.
Ribera considera que la instal·lació no és necessària per al sistema gasista: “Ni a curt, ni a mitjà, ni a llarg termini”, el Castor no s’inclou en cap planificació energètica actualment que en justifiqui la situació “d’hibernació”.
Els taps metàl·lics temporals que ara hi ha es retiraran i es farà una neteja de les canonades. Després es segellaran i abandonaran els pous, i s’aïllarà el jaciment per evitar fugues de fluids.
Des del territori celebren que la ministra de Transició Ecològica anunciï el desmantellament definitiu del Castor però alerten que cal fer-ho el més prompte possible perquè no hi hagi cap ensurt amb els taps que segellen el magatzem submarí.
5 anys d’hibertació d’un projecte que va acabar en fracàs rotund
El magatzem Castor fa prop de cinc anys que es troba en estat d’hibernació. Es va aprovar fa 10 anys. Havia de ser el dipòsit de gas natural més gran de l’Estat, aprofitant la cavitat d’un antic jaciment de petroli situat davant la costa limítrofa entre Catalunya i el País Valencià. Però ha estat un rotund fracàs.
El setembre del 2013, poc després de les primeres injeccions de gas, es van registrar centenars de petits terratrèmols, amb magnituds de més de 4 en l’escala de Richter.
Els veïns es van mobilitzar per reclamar-ne el tancament.
El govern espanyol va ordenar paralitzar els treballs. I contràriament al que s’havia anunciat, el Consell de Ministres va decidir pagar 1.350 milions d’euros dels 1.700 que reclamaven els promotors, encapçalats per la constructora ACS de Florentino Pérez.
El govern va demanar un crèdit a la banca perquè li avancés uns diners que després s’havien de recuperar mitjançant el rebut de gas dels consumidors. El Constitucional, però, ho ha tombat, i ara el govern espanyol ja no torna el préstec i la banca ho ha portat als tribunals.
font:ccma.cat
Publicat a

Ercros ha posat en marxa la segona ampliació de la planta de clor de Vila-seca I

Ercros ha posat en marxa una segona ampliació de la capacitat de la planta de producció de clor i sosa càustica de la fàbrica de Vila-seca I de 26.000 t/any, d’acord amb el pla d’inversions anunciat per l’empresa.

En l’actualitat, Ercros està duent a terme una tercera ampliació, també de 26.000 t/any, que preveu que estigui operativa a mitjans de 2019. Després d’aquesta ampliació, la capacitat global de producció de clor d’Ercros serà de 217.000 t/any i consolidarà la seva posició de lideratge en el mercat ibèric.

La finalitat de totes aquestes actuacions és restablir la producció real de clor i sosa càustica d’Ercros al nivell que tenia abans del cessament de la tecnologia de mercuri l’11 de desembre de 2017, arran de la prohibició europea d’usar el mercuri en les plantes electrolítiques. En l’actualitat, tot el clor i sosa a Ercros es fabrica mitjançant la tecnologia de membrana, que està considerada com la millor tecnologia disponible (MTD).

font:aeqt

Publicat a

Com l’eòlica marina fa front a profunditats de 60 metres o més

L’èxit de les subhastes d’energia eòlica marina a Europa, i recentment als Estats Units, ha encoratjat els arrendataris a oferir noves àrees de fons marins per al seu desenvolupament. Però un parany espera als postors en la propera generació d’arrendaments eòlics marins.

Gairebé tot el desenvolupament eòlic a alta mar ha transcorregut en aigües de 30 i 40 metres de profunditat. Les àrees ara sota consideració podrien tenir fins al doble de profunditat, estenent els límits del que es pot aconseguir amb els dissenys de fonaments actuals.

A l’abril de l’any passat, l’Oficina de Gestió d’Energia de l’Oceà (Boem) nord-americà va anunciar una avaluació d’alt nivell de totes les aigües de la costa atlàntica dels Estats Units per a possibles ubicacions futures d’arrendament eòlic marí. Entre els seus criteris de selecció es trobava una profunditat d’aigua de fins a 60 metres.

I al novembre, Crown Estate, que administra els arrendaments eòlics marins al Regne Unit, va estendre una preselecció d’àrees per a la quarta ronda de subhastes del país per incloure aigües de fins a 60 metres, 10 metres més sobre les propostes anteriors.

L’organisme va dir que l’augment es va produir “després que la retroalimentació de la indústria confirmés la gana pel desenvolupament de turbines de base fixa més enllà dels 50 metres inicialment proposats”.

Però encara no està del tot clar com la indústria eòlica marina treballarà en tals profunditats. Les columnes d’aigua previstes en les pròximes àrees d’arrendament podrien ser equivalents en alçada a un edifici de 20 pisos. Si la base preferida per al seu ús en aquestes profunditats és un pilar, que actualment s’utilitza en quatre de cada cinc projectes eòlics marins, és possible que hagi d’anar molt més profund en el llit marí per mantenir l’estabilitat.

En 2017, un estudi de 30 parcs eòlics marins basats en estructures monopilars realitzat per la Universitat Politècnica de Madrid va descobrir que només una parella tenia profunditats d’aigua de més de 30 metres, i el màxim era de 105. No obstant això, algunes d’estructures monopilars utilitzades en les plantes estudiades tenien ja més de 60 metres de llarg.

Per exemple, es va estimar que el parc London Array, construït a 25 metres de profunditat al Regne Unit, tenia fonaments enterrats a 60 metres en el fons marí, donant a les seves estructures monopilars una longitud total de 85 metres.

Almenys quatre projectes tenien estructures monopilars de 70 metres o més. I els fabricants d’aquestes estructures monopilars ara s’estan preparant per assumir profunditats aproximadament el doble que el màxim acceptat a principis de la dècada.

Companyies com l’alemanya EEW estan posant les seves esperances en aigües profundes en les anomenades torres monopilars XL, que tenen fins a 10 metres de diàmetre.

Té mèrit intentar allargar-les en la mesura del possible, ja que, encara que el seu pes total augmenta amb la longitud, disminueix en proporció a la potència nominal de la turbina, oferint essencialment més watts per tona a majors profunditats.

En els projectes offshore Borssele I i II, el fabricant d’estructures monopilars Sif va rebre l’encàrrec de construir pilars per profunditats de fins a 38 metres, la producció començarà el proper any.

Però la investigació realitzada en 2015 per la Universitat de Strathclyde a Glasgow va concloure que fins i tot aquest tipus de pilars no serien rendibles en aigües profundes de més de 40 metres. I molts experts creuen que a majors profunditats tindrà sentit passar a un disseny alternatiu, com els fonaments en jackets.

“Veureu un interruptor perquè les profunditats de l’aigua augmenten”, va dir Søren Lassen, analista d’energia eòlica marina de Wood Mackenzie Power & Renewables. “Els jackets estan arribant a aquest espai”.

No obstant això, això no significa que les estructures monopilars estiguin fora de joc per a profunditats més enllà de 40 metres. Els fabricants continuen optimitzant el concepte XL, va dir Lassen, ampliant potencialment el rang de la tecnologia. “Van dir que els pilars mai passarien de 30 metres, després 40 metres, ara potser 50 metres”, va dir.

I una cosa que afavoreix l’ús dels pilars a majors profunditats és que la cadena de subministrament de la indústria eòlica marina, almenys a Europa, està ben configurada per lliurar els productes.

Això, en última instància, podria ser el que mantingui als pilars amb vida fins i tot quan els parcs eòlics es mouen cap a aigües de més de 50 metres a la segona meitat de la propera dècada. “No és un desafiament tècnic”, va dir Lassen. “És més aviat una qüestió de costos”.

font:elperiodicodelaeneriga

Publicat a

Espanya perd un altre arbitratge: tindrà que indemnitzar amb 48 milions a tres inversors en fotovoltaica

L’Institut d’Arbitratge de la Cambra de Comerç d’Estocolm ha emès un laude pel qual Espanya haurà de pagar 48 milions d’euros a tres companyies que van invertir en plantes fotovoltaiques al país pel canvi de regulació que va retallar les primes a les renovables.

Segons van explicar a Efe fonts del despatx d’advocats Gómez Acebo & Pombo, que va representar al costat del de King Spalding als demandants, el tribunal que ha dirimit l’arbitratge ha considerat que el nou marc regulador que es va establir a Espanya el 2013 i 2014 i que va modificar el del 2007 va vulnerar el Tractat de la Carta de l’Energia pel que fa a un tracte just i equitatiu a les inversions.

La Cambra de Comerç d’Estocolm reconeix als demandants danys per import de 39 milions, als quals cal sumar 6,5 milions en costes, així com interessos des del 30 de juny de a 2014 per valor de 2,5 milions d’euros.

En concret, els demandants són dos fons del gestor d’infraestructures Foresight a Luxemburg, dues de la italiana GWM Renewable Energy i Greentech Energy, en l’actualitat Athena, companyia danesa que la setmana passada anunciava, en ser una cotitzada, que li corresponien 11 milions d’aquest arbitratge favorable.

Aquestes tres companyies van comprar tres parcs fotovoltaics a Espanya amb la “expectativa legítima” que el règim regulador no es modificaria de manera substancial, segons el laude, que assenyala que, però, aquest règim va ser canviat “radicalment” privant als inversors de una part important de les seves expectatives d’ingressos.

Les mateixes fonts han assenyalat que el tribunal arbitral ha desestimat per unanimitat les objeccions efectuades per Espanya i entén que la comunicació de la Comissió Europea (CE) després del cas Achmea, que considerava il·legals els mecanismes d’arbitratge entre estats membres, no és aplicable a disputes que tinguin a veure amb tractats internacionals com la Carta de l’Energia.

En el cas Achmea, es tractava d’un tractat bilateral entre Eslovàquia i Holanda anterior a l’entrada del primer d’aquests països a la UE, tot i que la CE en la seva comunicació assenyalava que els inversors europeus no podien recórrer a tribunals d’arbitratge establerts en tractats de inversió bilaterals entre països de la UE o, per litigis entre països membres, als tribunals establerts sota la Carta de l’Energia.

Fonts del despatx Gómez Acebo & Pombo han indicat que aquest laude és el segon favorable que es produeix després de la sentència del cas Achmea, de març de 2018.

El nou laude se suma a altres favorables a inversors internacionals per la retallada en la retribució a les renovables, que va introduir el Govern del PP.

Al maig de 2017 el CIADI va dictar un laude que obliga Espanya a pagar 128 milions al fons britànic Eiser Infrastructure i al maig de 2018 va ordenar compensar Masdar, filial d’energies renovables del fons sobirà d’Abu Dhabi Mubadala, amb 64,5 milions.

A més, al febrer passat l’Institut d’Arbitratge de la Cambra de Comerç d’Estocolm va obligar a Espanya a pagar 53,3 milions d’euros a Novenergia, amb seu a Luxemburg, encara que posteriorment la justícia sueca va suspendre aquesta decisió, i al juny d’aquest any el CIADI va dictar un laude que exigeix a Espanya el pagament de 112 milions al fons Antin.

La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va indicar a l’agost passat que les reclamacions contra Espanya davant instàncies internacionals d’arbitratge per les retallades de primes a les renovables superen els 8.000 milions d’euros.

font:elperiodicodelaenergia

Publicat a

Catalunya suma 22 noves estacions a la seva xarxa pública de recàrrega ràpida per a vehicles elèctrics

La Generalitat destina 854.750 euros a ampliar la cobertura geogràfica de la xarxa de suport a la mobilitat elèctrica

·          La mesura amplia a 88 les estacions públiques de recàrrega ràpida, que donen servei als més de 12.000 vehicles elèctrics que circulen per les carreteres catalanes

·          L’Institut Català d’Energia (ICAEN) treballa perquè l’any 2019 cap punt del país quedi a més de 30 quilòmetres d’un punt de recàrrega ràpida

Catalunya sumarà 22 noves estacions en 15 noves ubicacions a la seva xarxa pública de recàrrega ràpida per a vehicles elèctrics. La mesura, que s’emmarca en el desenvolupament del Pla estratègic per al desplegament d’infraestructura de recàrrega per al vehicle elèctric a Catalunya 2016-2019 (PIRVEC) impulsat pel departament d’Empresa i Coneixement, amplia fins a 88 el nombre d’estacions ràpides situades en la xarxa viària bàsica catalana. L’Institut Català d’Energia (ICAEN) ja treballa perquè l’any 2019 cap punt del país quedi a més de 30 quilòmetres d’un punt de recàrrega ràpida.

Les 22 noves estacions se situaran en 15 ubicacions: Manresa, Lleida, Figueres, Montmeló, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Sant Feliu de Guíxols, Tarragona –amb 2 estacions a cada municipi-, Vilobí d’Onyar, Cambrils, Móra la Nova, Móra d’Ebre, Cervera, Sant Vicenç dels Horts, Vic i el Vendrell -1 estació a cada municipi-. La Generalitat, a través de l’ICAEN, ha destinat 854.750 euros a incentivar i desplegar la instal·lació d’aquestes estacions, i la gestió anirà a càrrec dels corresponents ajuntaments o corporacions locals. Totes aquestes estacions seran interoperables, és a dir, s’hi podrà accedir amb qualsevol de les targetes d’usuari emeses per les corporacions locals que gestionen les estacions.

Les noves localitzacions augmenten la cobertura geogràfica de la xarxa ràpida de recàrrega, que té com a funció donar suport a la demanda de mobilitat interurbana dels ciutadans i proporcionar-los la seguretat de que podran disposar d’estacions de recàrrega ràpida quan facin desplaçaments llargs pel territori en vehicle elèctric. Les estacions de recàrrega ràpida proporcionen una autonomia d’uns 120 quilòmetres en 30 minuts. L’objectiu és que l’any 2019 la xarxa ràpida de recàrrega assoleixi les 100 estacions que el PIRVEC estableix com a objectiu, i que tot el territori català tingui un punt de recàrrega ràpida a menys de 30 quilòmetres. Des de l’any 2016, la Generalitat ha destinat 2,29 milions d’euros en el desplegament d’aquesta xarxa (s’adjunta mapa).

Avenç de la mobilitat elèctrica

La mobilitat elèctrica s’està consolidant a Catalunya. En l’actualitat, ja circulen més de 12.000 vehicles elèctrics per les carreteres catalanes; a més, un 1% dels nous turismes matriculats i un 4% de les noves motocicletes matriculades són elèctrics, mentre que un 9% dels turismes matriculats són híbrids.

La Generalitat, a través de l’ICAEN, ha contribuït a l’impuls de la mobilitat elèctrica mitjançant la creació del Pla estratègic per al desplegament d’infraestructura de recàrrega per al vehicle elèctric a Catalunya 2016-2019 (PIRVEC) i l’impuls de la Taula d’Infraestructures de recàrrega del vehicle elèctric a Catalunya (TIRVEC), un òrgan que reuneix a tots els agents del sector amb l’objectiu d’identificar i superar les barreres que limiten la implantació del vehicle elèctric.

A més del desplegament de la xarxa pública de recàrrega ràpida, en el marc del PIRVEC també s’ha constituït l’Aliança de municipis per a la interoperabilitat –que facilita que l’accés a les estacions de recàrrega amb una única targeta d’usuari a tots els ciutadans-, s’ha format més de 300 instal·ladors en la col·locació de punts de recàrrega vinculats a aparcaments privats, s’ha elaborat un mapa visar d’estacions de recàrrega perquè els usuaris puguin consultar la ubicació i l’estat dels punts de recàrrega en temps real, i s’han realitzat propostes normatives al govern de l’Estat per tal de fomentar l’electrificació del transport per carretera.

font:govern.cat