IQOXE continua expandint-se

 El passat 1 de gener IQOXE adquirí una sèrie de actius, calderes de vapor, producció d’aigua desmineralitzada, depuració d’aigües….de la Empresa VIESGO, situades ambdues al Polígon Sud, incrementant la capacitat de producció de fins 200 Tn/h de vapor i de 300 Tn/h d’aigua desmineralitzada.

Durant el citat mes de gener han finalitzat els treballs d’acondicionament i adequació per que els actius puguin ser operats des de les Sales de Control actuals d’IQOXE.

Els treballs s’han  realitzat amb la màxima celeritat superant les previsions inicials en quan a terminis, motiu pel qual la Direcció felicita als col·laboradores i a les Empreses contractistes que han intervingut.

Així mateix paral·lelament s’ha arribat a un acord a llarg termini, de subministra dels Serveis generats pels actius amb dues companyies, també del Polígon Sud.

Aquests acords fan que IQOXE, a més a més de tenir un back up per les seves necessitats actuals i futures aprofiti les sinergies del Polígon i pugui posicionar-se com subministrador de vapor i aigua desmineralitzada a altres companyies.

font: aeqt

Repsol es ven el 20% de Gas Natural per 3.800 milions d’euros

L’operació permetrà a Repsol ingressar unes plusvàlues de 400 milions d’euros

Després de setmanes de negociació, finalment Repsol ha venut el seu 20% de Gas Natural a una societat liderada pel fons CVC, Rioja Bidco Shareholdings, per un import de 3.800 milions d’euros.

L’operació permetrà a Repsol ingressar unes plusvàlues de 400 milions d’euros. En concret, Repsol es desprèn d’un paquet de 200 milions d’accions de Gas Natural, a un preu de 19 euros per títol.

Després de conèixer-se l’operació, les accions de Repsol han baixat un 1,1%, fins als 13,86 euros, mentre que les de Gas Natural han pujat un 0,4%, fins als 18,35 euros.

L’adquisició arriba setmanes després que es completés el relleu en la cúpula de Gas Natural, que ara presideix Francisco Reynés, i després que la gasista patís caigudes importants a la borsa, per la incertesa del Ministeri d’Energia, que ha anunciat retallades en la retribució a les xarxes de gas.

Espanya perd el seu segon arbitratge internacional per les retallades a les renovables

La Cambra de Comerç d’Estocolm dicta un laude contra el Regne d’Espanya que l’obliga a pagar 53 milions d’euros a un inversor residenciat a Luxemburg

El Regne d’Espanya ha perdut el seu segon arbitratge internacional per la retallada a les renovables. La Cambra de Comerç d’Estocolm ha dictat un laude condemnatori que l’obliga a pagar 53 milions d’euros a Novenergía, un inversor institucional residenciat a Luxemburg que compta amb diverses instal·lacions fotovoltaiques a Castella-la Manxa, Extremadura, Múrcia i Catalunya. Aquesta és la segona condemna a Espanya després que al maig de 2017 perdés al CIADI (Banc Mundial) contra Eiser, un altre inversor luxemburguès. L’Estat encara té pendents 03:00 desenes de litigis per la mateixa causa. Reclamen 7.565.000 en total.

Els tres àrbitres que formen la cort arbitral nòrdica han fallat en contra d’Espanya. El seu principal argument per rebutjar la defensa de l’Advocacia de l’Estat, que defensa el Govern, ha estat la dràstica retallada sobre les renovables que va suposar la reforma del sector elèctric de 2013, signada per l’exministre d’Indústria José Manuel Soria i elaborada per l’exsecretari d’Estat d’Energia Alberto Nadal.

Per la seva banda, fonts del Ministeri d’Energia sostenen que el Govern va tenir coneixement d’aquest laude divendres passat i encara està explorant quines possibilitats de recurs hi ha sobre la condemna. Expliquen que a més d’Espanya altres països de la UE que estan immersos en aquest tipus de litigis.

La victòria de Novenergia ha comptat amb l’assessorament d’Antonio Morales i Fernando Mantilla, socis del despatx Latham and Watkins, i és la primera vegada que la Cambra de Comerç d’Estocolm condemna Espanya per aquesta causa. Les dues reclamacions anteriors que van arribar a aquesta cort arbitral, llançades per Isolux a través de la seva filial holandesa, es van desestimar a favor del Govern.

Segons expliquen fonts jurídiques, la principal diferència és que en aquest cas s’ha tingut en compte la forta retallada de la reforma del PP, cosa que no es va contemplar en els dos laudes anteriors. De fet, la demanda d’Novenergía estima gairebé el 100% del reclamat. Dels 60.430.000 sol·licitats, s’ha aconseguit que es condemni a l’Estat per 53 milions d’euros. L’únic punt que ha desestimat la Stochholm Chamber of Commerce (SCC) ha estat el relatiu a l’impost del 7% a la generació que regeix des de 2012.

El mateix laude condemna Espanya a pagar amb un 1,5% d’interès des que es va demandar i fins al moment en què s’aboni el pagament. De fet, Novenergia baralla acudir al tribunal federal de Nova York per fer valer la seva laude si l’Estat no fa l’abonament en temps i forma. Aquest moviment ja el va realitzar Eiser al juliol de 2017. No obstant això, el Govern va assenyalar recentment que no ha pagat els 128 milions que va estimar el CIADI. La victòria de Latham and Watkins, despatx en el qual recentment ha recalat l’expresident del Govern José María Aznar, va aportar el laude d’Eiser contra Espanya com a part de la seva estratègia judicial.

El pagament d’aquestes reclamacions encara està en l’aire. Tal com va avançar El Confidencial al desembre, la Comissió Europea va advertir a Espanya que el Govern ha de notificar a Brussel·les tals pagaments perquè avaluï si es tracta d’un ajut d’Estat no notificada i incompatible amb el dret comunitari. A més, l’àrea de Competència advertia llavors que la jurisdicció per resoldre aquests casos està dins de l’àmbit europeu i s’ha de dirimir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en lloc de en altres instàncies. Una cosa que no comparteixen les pròpies resolucions arbitrals, ja que es tracta de reclamacions en l’àmbit de l’acord bilateral signat entre Espanya i els inversors internacionals que proporciona la Carta de l’Energia.

Aquesta segon dictamen contra Espanya en menys d’un any complica l’equilibri del sistema elèctric. Ara mateix hi ha 7.565.000 d’euros en joc pels més de 30 litigis oberts després de la retallada a les renovables. Si continuen les condemnes i Espanya finalment es veu obligada a pagar saltarà pels aires el superàvit aconseguit amb la reforma del sistema elèctric, el que aboca a tornar a endeutar-se, pujar la factura als usuaris o estirar altres partides com els pressupostos generals de l’ estat, una opció que es va valorar després de perdre contra Eiser i que està als llimbs pel bloqueig polític pressupostari actual.

font.elconfidencial

Europa va cap a les energies netes i assenyala l’arcaica legislació espanyola

No és vinculant en un primer moment per als estats membres, però acabarà sent la base definitiva en breu

Al Parlament Europeu, una esmena energètica proposada per José Blanco, eurodiputat socialista europeu, ha estat aprovada per una amplíssima majoria amb l’objectiu que les renovables, a tota la Unió Europea, augmentin fins al 35% el 2030. Fins ara, el sostre era del 27%.

No és un pas definitiu, però sí un de molt contundent, i encaminat a una anhelada directiva energètica europea, d’obligat compliment pels estats membres, com hauria de ser en una Europa que vagi clarament unida en la lluita contra el canvi climàtic. Ara, aquesta política és erràtica. És un “campi qui pugui”. Dinamarca és un exemple en sentit positiu i Espanya és l’exemple en sentit negatiu, tot i una política en el passat, en energies com l’eòlica, molt potent.

En el cas de l’estat espanyol, el territori on les traves per avançar en les renovables i l’autoconsum són més escandaloses, és un pas de gegant cap a la caiguda de l’arcaica legislació i cap al model que ja adopten els països més punters del món en matèria energètica.

QUÈ ÉS EL MÉS RELLEVANT QUE ES PLANTEJA?
-De la fase actual de previsió, del 27%, el 2030 es passa al 35%.

-S’insta els estats membres a garantir que els consumidors tinguin dret a ser autoconsumidors d’energies renovables.

-Els autoconsumidors podran vendre el seu excedent de producció d’electricitat renovable sense procediments feixucs ni càrrecs desproporcionats o discriminatoris que no reflecteixin estrictament els costos.

-Es blinda consumir electricitat provinent de fonts renovables eliminant traves administratives i prohibint impostos (l’anomenat impost al sol).

-El 12% de l’energia utilitzada en el sector del transport haurà de procedir de fonts renovables en aquest horitzó 2030.

-El 90% de les vies de comunicació transeuropees, en el cas nostre, E-15, E-90 o E-9, hauran d’estar equipades amb punts de càrrega ràpida per a vehicles elèctrics abans que s’acabi el 2022.

-Els biocombustibles d’última generació, els combustibles que es derivin de residus i electricitat renovables i els combustibles renovables per a transport d’origen no biològic hauran d’augmentar progressivament fins al 10% el 2030.

L’erràtica i desordenada política energètica europea fins ara, per fi, sembla que es posiciona cap a una via comuna i clarament verda.

font:ccma.cat

El Congrés reclama desmantellar de forma imminent el magatzem Castor

La Comissió d’Energia del Congrés ha aprovat una proposició no de llei que reclama al govern espanyol que faci efectiu de forma immediata el desmantellament de les instal·lacions del projecte Castor si els informes tècnics descarten l’existència de risc.

La iniciativa, presentada per ERC i que ha comptat amb les aportacions d’altres partits de l’oposició, ha aconseguit sortir endavant gràcies a 20 vots a favor –inclosos els de PSOE, Cs, Podemos o el PDeCAT, entre d’altres- i 16 abstencions –principalment del PP-. Tot i tractar-se d’una declaració política, que a la pràctica no obliga a l’executiu a complir-la de forma efectiva, és el primer cop que el Congrés es pronuncia al respecte sense vots en contra, malgrat la reiterada reticència dels populars a desmantellar les instal·lacions del fracassat magatzem de gas submarí a l’espera d’uns estudis desconeguts.

La proposició no de llei, addicionalment, reclama també al govern espanyol que aclareixi les responsabilitats tècniques i econòmiques darrere del fiasco a més de restituir el territori i els ciutadans afectats.

Malgrat l’abstenció final en la votació, el govern del PP continua refractari, a la pràctica, a desmantellar de forma imminent les instal·lacions del projecte Castor, tot i haver assumit i anunciat que mai es posaran en marxa. Així ho preveu la llei d’hidrocarburs i ho reclama la Unió Europea en el cas d’instal·lacions no operatives. Però l’executiu espanyol –concentrat a desviar totes les responsabilitats cap al govern socialista de Rodríguez Zapatero-, sense aportar arguments tècnics, continuava assegurant aquest mateix dimarts, per boca del secretari d’Estat d’Energia, Daniel Navia, que no ho veu clar.

Així, i seguint fil per randa el ja conegut i inamovible discurs oficial, el portaveu dels populars a la Comissió, José Alberto Herrero, ha admès que desmantellar és la sortida més “previsible” en l’escenari actual però, per fer-ho, ha precisat, caldrà abans esperar els resultat dels “estudis” per determinar el moment que es pugui dur a terme “amb garanties de seguretat per a les persones i el medi ambient i de forma eficient”. Uns estudis que el Ministeri d’Energia mai ha detallat públicament ni ha aclarit si ja ha encarregat o no. Segons l’argumentari dels conservadors, la decisió de no posar en marxa el magatzem i hivernar-lo “garanteix l’estabilitat” geològica de la zona.

En aquest context, el diputat tarragoní d’ERC i ponent de la proposició no de llei, Jordi Salvador, ha posat en evidència les contradiccions del govern espanyol en aquest aspecte. Concretament, quan el ministre d’Energia, Álvaro Nadal, condiciona el desmantellament a una futura extracció del gas que requeriria, segons l’informe del Massachusetts Institute of Technology (MIT), dos o tres anys d’espera per no alterar l’estabilitat del subsòl i provocar nous terratrèmols.

“La magnitud del nyap del Castor continua ampliant-se, de les paraules del ministre traiem conclusions pessimistes: diu que era perillós abans i encara ho és, perquè està sobre una falla que encara no sabem com evolucionarà pel traumatisme generat pel magatzem de gas”, ha indicat Salvador. El cost de l’operació -que l’any 2007 superava els 140 milions- podria situar-se ara per sobre dels 200. A tot això, s’ha d’afegir el cost de manteniment anual -15,7 milions, el pagament dels quals ha anul·lat el Tribunal Constitucional- i els estudis pendents.

La iniciativa dels republicans, que han reclamat novament la creació d’una comissió d’investigació, una auditoria tècnica i una d’econòmica del projecte, així com conèixer el cost necessari per desmantellar-lo, ha comptat també amb el suport de la resta de grups majoritaris a l’oposició, que han participat en la transacció del text així com en l’addició d’esmenes. 

font:naciodigital