Publicat a

Les plantes nuclears aposten per operar com a mínim la seva vida fins als 60 anys

Els propietaris de les centrals incideixen que la producció nuclear és clau per afrontar la transició energètica

L’elèctrica Endesa, propietària majoritària de les nuclears d’Ascó i Vandellòs, ha llançat una campanya de divulgació per enviar a la societat el missatge de la necessitat d’allargar l’operativitat de les plantes més enllà dels 40 anys pels quals van ser dissenyades.

En el cas de les centrals catalanes el termini s’esgota en 2022 per Ascó I, 2025 per Ascó II i 2027 per Vandellòs II.

Molt abans, entre 2020 i 2021, caduca l’autorització de deu anys per a l’explotació dels dos complexos atorgada en el seu moment. D’aquesta manera, si el Govern central es negués ara a la petició de renovar els permisos, les nuclears haurien de tancar portes.

Però Endesa no només aspira a renovar la llicència altra dècada més sinó que aposta per operar com a mínim fins als 60 anys de vida de les centrals.

Sustenta aquest objectiu per dues raons fonamentals. En primer lloc creuen que el sistema ho necessita per assegurar i donar estabilitat al subministrament elèctric. En segon lloc, perquè les nuclears gairebé no emeten diòxid de carboni, s’assegura.

Els objectius de la Unió Europea per al 2050 exigeixen la reducció de les emissions d’efecte hivernacle de l’ordre del 85-90%, és a dir, que pràcticament no hi hagi emissions.

Endesa opina que la reducció d’emissions obliga a una electrificació de la demanda i l’únic ús final de l’energia que és lliure d’emissions, afirmen, és l’electricitat d’origen renovable i la nuclear.

Per contra, organitzacions ecologistes i rellevants partits polítics demanen al Govern que descarti noves autoritzacions ja que superarien, en tots els casos, l’anomenada vida útil d’unes centrals que defineixen de envellides, perilloses i contaminants.

Increment de la factura

L’elèctrica replica que simplement no és possible el tancament de les centrals nuclears als 40 anys de la seva vida sense incrementar les emissions de CO2, sense posar el risc la seguretat del subministrament i sense incrementar els preus. En aquest línia, tots els estudis realitzats fins a la data estimen un increment de les factura entre el 20 i el 30%.

A més, Endesa assegura que la xifra màgica dels 40 anys procedeix dels Estats Units, de la tecnologia són les centrals de Catalunya. Quan es van aprovar no hi havia experiència i es van llicenciar per un període de 40 anys.

El director general d’Energia Nuclear d’Endesa, Juan María Moreno Mellado, afirmava en una entrevista recent al Diari que avui el 90% de les plantes als Estats Units tenen autorització per operar a 60 anys, i algunes d’elles han iniciat el camí per ser autoritzades per funcionar a 80 anys.

«La nova frontera són els 60 anys. Hem de veure el paper de la nuclear a la transició energètica però pensem, sens dubte, que almenys ha d’arribar als 50 anys, i amb força probabilitat als 60 anys ».

Les administracions locals i comarcals de les zones afectades observen amb satisfacció l’impacte econòmic derivat d’allargar la vida de les plantes, especialment si es concreta el nou impost nuclear impulsat per la Generalitat que destinaria un fons anual de 12 milions d’euros per a les àrees de Ascó i Vandellòs.

En aquest sentit, els operadors nuclears es queixen de forma ostensible pel que consideren una motxilla fiscal inassumible. Afirmen que la càrrega en forma d’impost suposa el 50% dels seus costos variables i un 35% del total dels seus costos. «No conec cap altra indústria amb aquesta càrrega impositiva. Va néixer per reduir o eliminar el famós dèficit de tarifa però avui no té sentit que pervisqui en el temps. La tecnologia nuclear és competitiva i avui pateix des del punt de vista econòmic », relata Moreno Mellado.

Endesa està abonant el nou impost de la Generalitat tot i que ha mostrat la seva disconformitat i no descarta recórrer-lo davant els tribunals de justícia a curt termini.

A l’espera de l’MTC

Un altre escull per al desenvolupament nuclear en els propers anys és l’extrema lentitud amb què s’està tramitant la construcció del cementiri nuclear o Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) que havia d’acollir el combustible nuclear gastat del parc nuclear espanyol. L’oposició d’ecologistes i el Govern autonòmic de Castella- la Manxa al projecte previst al municipi de Villar de Cañas ha posat en dubte la seva viabilitat.

Les empreses propietàries de les nuclears han reaccionat amb la construcció de magatzems en sec i l’aire lliure en les mateixos complexos nuclears per afrontar les necessitats d’emmagatzematge. Ascó compta amb un d’aquests magatzems però Vandellòs encara no.

El factor de les emissions de CO2

Un dels principals arguments de la indústria nuclear per mantenir en el temps la seva presència en el mix energètic espanyol és la seva aportació a la mitigació del canvi climàtic. Fòrum Nuclear, entitat que agrupa les empreses del sector, va publicar un informe en 2015 amb dades contundents. Assegura que les emissions de CO2 són insignificants en tot el seu cicle de vida, i nul·les considerant la seva operació, de manera que el parc nuclear espanyol genera més del 33% de l’electricitat lliure d’emissions.

D’aquesta manera, cada any s’evita la propagació d’entre 45 i 55 milions de tones de CO2 a l’atmosfera, xifra equivalent a la produïda pel parc de turismes de l’estat (22 milions de cotxes).

Conclou l’informe alertant que l’abandonament de la nuclear provocaria un increment d’un 24,9% del CO2 emès a Espanya. Catalunya s’ha compromès a reduir en un 40% les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) per al 2030, respecte als nivells de 2005. El conjunt d’Espanya, per la seva banda, contribuirà a l’esforç europeu amb una reducció prevista del 25 per cent durant el mateix període.

A Catalunya, les indústries del sector energètic van generar per al període 1990-2013 aproximadament el 11,5% de les emissions de CO2. El sector més contaminant és el transport, responsable del 27,2% de les emissions, seguit de les indústries de manufactura i construcció, amb el 19,7 per cent del total. El sector energètic se situa en tercer lloc.

INVERSIÓ DE 100 M € EN AUGMENTAR LA SEGURETAT

L’actuació més coneguda del pla post-Fukushima ha estat la construcció de dos ‘Búnquers’ a les centrals

L’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV) ha invertit en els últims sis anys uns 100 milions d’euros en els dos complexos atòmics catalans per adaptar-se als estrictes requisits de seguretat exigits després de la catàstrofe de Fukushima el 2011

L’actuació més coneguda del pla ha estat la construcció d’ els anomenats ‘búnquers’, edificis dissenyats perquè els equips especials poguessin treballar de manera segura en cas de emergència. els anomenats Centres Alternatius de Gestió d’Emergències (CAGE) s’aixequen lluny de la zona calenta de la planta per actuar en cas d’emergència, com a centre de coordinació de les operacions. Disposen de blindatge radiològic, capacitat sísmica, un autonomia de 72 hores i una capacitat per a 120 persones.

Les plantes han adquirit, a més, equips portàtils de subministrament elèctric, i han emprès milionàries millores en reforçar la integritat dels edificis de contenció dels reactors nuclears com els recombinadors passius d’hidrogen i ventilació filtrats de les contencions, que incrementen la protecció en cas que la pressió superi els valors de disseny

A Ascó destaca també la canalització del barranc de Potxos, d’ 1,1 quilòmetres, per evitar el seu hipotètic desbordament

Endesa considera que després de la milionària inversió, les plantes estan llestes per continuar operant durant anys.

No només això, s’afirma que per cada 100 euros que es van invertir en la construcció original de les centrals, per exemple en els últims 20 anys s’han invertit uns altres 60, «Des que es va iniciar l’operació de les plantes hem millorat, actualitzat, substituït equips … per això la xifra dels 40 anys creiem no té cap sentit. avui les nuclears estan en una situació operativa millor que quan van començar» Assegura el director general d’Energia Nuclear d’Endesa. ANAV aporta prop del 50% de l’electricitat consumida a Catalunya, l’equivalent al 8% del consum total d’Espanya, segons dades d’un estudi de la Universitat Rovira i Virgili.

 

Font: Diari de Tarragona

Publicat a

La cimera de Bonn segueix la línia del Pacte de París

Després de quatre anys de negociacions, el 12 de desembre de 2015 es va adoptar, en la Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic 2015 (COP21), l’Acord de París.

Es tracta d’un pacte global de canvi climàtic, una fita històrica en la lluita contra el canvi climàtic, fonamental per a la promoció d’un desenvolupament baix en emissions, resilient al clima i sostenible.

Adoptat pels 195 països de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, l’Acord de París obre una nova fase en la negociació internacional en matèria de canvi climàtic que permetrà desenvolupar els elements per a la seva aplicació completa i efectiva

L’Acord, destinat a substituir al Protocol de Kyoto, busca mantenir la temperatura mitjana mundial per sota de dos graus centígrads respecte als nivells preindustrials. Un dels seus principals objectius és contenir el augment de la temperatura per sota dels 2ºC a finals de segle, però amb l’aspiració que no pugi més de 1,5 ºC.

El pacte preveu augmentar la capacitat d’adaptació als efectes adversos del canvi climàtic i un desenvolupament amb baixes emissions de gasos d’efecte hivernacle, sense comprometre la producció d’aliments.

EUA es baixa del carro

La cimera del clima (COP23) que ha tingut lloc recentment a Bonn (Alemanya) va concloure amb la aprovació d’un document en el que comencen a concretar-les regles de l’Acord de París contra el canvi climàtic, amb el qual prop de 200 països van reafirmar el seu compromís tot i la sortida del mateix dels EUA.

El primer ministre de Fiji, Frank Bainimarama, president de la COP23, ha considerat que el text aprovat en la cimera, denominat “El Moment Butlla de la Implementació” de l’Acord de París, fent un gest de complicitat a la paraula “Butlla” amb la qual es saluden els fijans, és !un pas endavant per avançar en la posada en marxa del pacte assolit el 2015, si bé cal anar més ràpid en la seva implementació “,

No obstant això, negociadors de un bon nombre de països, entre ells el comissari europeu d’Acció pel Clima, Miguel Arias Cañete, van reconèixer que «queda molta feina per davant per concloure el text de regles en la data fixada “, desembre de 2018.

Tot i que la sortida dels EUA de l’Acord de París no es materialitzarà fins al 2020, el seu anunci i el que sigui un dels grans donants ha creat un clima de desconfiança en els països en desenvolupament que han pressionat a la resta de països rics que romanen compromesos perquè els assegurin el finançament.

Els països en desenvolupament van aconseguir que el Fons de l’Adaptació del Protocol de Kyoto es mantingui en l’Acord de París. A més d’altres concessions com que les nacions riques presentin un informe transparent i detallat de quants diners van a aportar fins 2020, i el que estan fent a nivell domèstic abans d’aquesta data, que és quan entra en funcionament el pacte de París.

De la COP23 va sortir el disseny del Diàleg de Talanoa, mitjançant el qual els països han de retre comptes en la pròxima cimera de com van a incrementar l’ambició dels seus compromisos de reducció d’emissions nacionals per aconseguir l’objectiu: mantenir l’augment de temperatura del planeta per sota dels 2 graus, i, si és possible, en 1,5.

Segons científics, que aportaran un informe previ a aquest diàleg sobre els impactes de 1,5 graus d’augment de temperatura, les metes de reducció d’emissions actuals dels països no van per bon camí per a aquest objectiu sinó que condueixen a entre 3 i 4 graus més a finals de segle.

La COP23 tanca amb un Pla d’Acció De Gènere en matèria climàtica, i amb una plataforma que permetrà a les comunitats indígenes -370,000,000 de persones tenir veu en les negociacions

 

Una vintena de països abandonaran el carbó

Liderats per Canadà i Gran Bretanya, una vintena de països van anunciar en la conferència de Bonn que volen abandonar el carbó en la pròxima dècada, mentre l’Administració americana aposta per explotar ara els seus recursos d’origen fòssil, com el petroli d’esquist, que representen enormes jaciments al seu territori.

Espanya, Alemanya i Polònia són els únics països d’Europa Occidental que s’han quedat fora de l’ “Aliança global per eliminar el carbó”, però fonts del Govern espanyol van assenyalar que estudiaran «totes» les implicacions d’unir-se a la iniciativa.

Font: Diari de Tarragona

Publicat a

Reptes d’un nou paradigma energètic

En un moment de transició energètica en el qual conviuen fonts renovables amb combustibles fòssils, la cura de l’entorn natural i la lluita contra el canvi climàtic adquireixen més significat

El consum energètic és una de les principals qüestions del planeta. En un moment de transició energètica, són moltes les dubtes i reptes que sorgeixen al seu voltant: la reducció d’emissions, la data de caducitat de les nuclears, al desenvolupament de models d’autoconsum, reduir el dèficit de tarifa, les energies renovables, etc. En qualsevol cas, la producció i consum d’energia obre un ventall d’interrogants en la nostra societat.

Un dels desafiaments més immediats del paradigma energètic és la reducció d’emissions, L’acumulació de diòxid de carboni (CO2) en l’atmosfera és un acceleradors del canvi climàtic. En aquest sentit un dels compromisos internacionals és l’Acord de París a la cimera mundial contra el canvi climàtic de 2015. De cara a reduir el efecte hivernacle, s’han establert diversos punts que els prop de 200 països membres de la Convenció del Canvi Climàtic de l’ONU (UNFCCC) hauran respectar i complir.

L’escalfament global, conseqüència del canvi climàtic, és un dels motius de les sequeres que tant de mal fan a agricultors i societats de tot el món. Davant d’aquest context, empreses i entitats estudien, investiguen i treballen per reduir les emissions o donar-los un nou ús per tal de millorar la salut del planeta.

L’impuls de mesures d’autoconsum de la mà d’energies renovables es presenta com una de les solucions sostenibles amb nostre entorn. Les apostes per les energies ‘netes’ i fomentar el desenvolupament de l’autoconsum són hàbits cada vegada més estesos.

Es tracta d’una modalitat sostenible que permet que qualsevol persona pugui produir electricitat per al propi consum a través de panells solars fotovoltaics, per exemple. Els seus avantatges són evidents: generació elèctrica solidària amb el medi ambient, perquè no genera emissions contaminants, que a més dóna la possibilitat als ciutadans de participar activament en el sector energètic.

L’any 2015 es va signar el Reial Decret d’autoconsum que s’encarrega d’oferir noves oportunitats de negoci tant per als instal·ladors fotovoltaics com per als inversors en l’energia solar. En l’actualitat des del sector es busca que hi hagi una simplificació administrativa per que es permeti l’autoconsum col·lectiu per exemple en comunitats de veïns, hospitals i altres edificis públics.

Un altre dels problemes en el nostre país és el dèficit de tarifa. Aquesta deute del sistema elèctric les paguen els consumidors, amb variacions, normalment a l’alça, a la factura de la llar i provoca l’encariment de la llum. un aspecte que també afecta, per negatiu, al teixit empresarial.

Pel que fa al marc regulador contra el canvi climàtic, Espanya i Catalunya estan desenvolupant les seves lleis en ambdós casos es parla del terme transició energètica, un canvi cap a un model de consum nul de combustibles fòssils, generació descentralitzada amb energia 100% renovable que aproximi la generació al consum i que persegueixi assolir un model econòmic i energètic no dependent de la energia fòssil ni nuclear.

 

Els 6 objectius d’ energia i clima a l’ horitzó de 2050 per a Catalunya

  1. Reducció del consum final d’energia un 2% cada any i com a mínim, el 27% en 2030.
  2. Per 2030 arribar al 50% d’energies renovables en el sistema elèctric català i arribar al 100% de renovables el 2050 tendint al consum nul de combustibles fòssils.
  3. En instal·lacions públiques de la Generalitat 70% de renovables en 2020 i 100% el 2030.
  4. Pla de tancament de les centrals nuclears no més enllà de 2027
  5. No es concediran permisos d’exploració de gas i petroli d’esquist per fracturació hidràulica inclosa la relacionada amb l’obtenció de gas metà.
  6. L’ objectiu de reducció de Gel per a 2030 és del 40% respecte de 1990 el 65% per 2040 i del 100% per al 2050.

 

Font: Suplement Sostenible-Diari de Tarragona-Iñaki Delaurens

Publicat a

Actualitzacions dels polígons industrials de Catalunya

El Govern actualitza el seu cens de polígons industrials i logístics a tot Catalunya per posar en marxa a partir de l’any que ve una classificació en tres categories

Els polígons industrials s’examinen aquests dies, amb un Pla d’impuls de polígons a Catalunya que avança a bon ritme. Entre el desembre d’aquest any i gener de 2018, les quatre diputacions catalanes hauran recopilat ja informació detallada sobre els 1.950 polígons industrials de més de 20 hectàrees que figuraven en l’última edició del Sistema d’Informació dels Polígons d’Activitat Econòmica (SIPAE), i que porta sense actualitzar des de l’any 2010.

En el cas de les comarques del sud de Catalunya, els tècnics municipals d’urbanisme i els arquitectes municipals de 84 ajuntaments de la demarcació de Tarragona han estat recollint informació sobre 279 polígons industrials, anotant dades que van des del nom, l’any de creació o la superfície que ocupen fins al nombre d’empreses, els principals sectors d’activitat, l’alçada màxima de les naus o la parcel·la mínima, passant pels serveis, equipaments i infraestructures, com ara la connexió a Internet de banda ampla o la recollida de residus.

Dades actualitzades

Ho explica Isidre Gavín, director general de Cimalsa, empresa pública del Departament de Territori i Sostenibilitat que s’encarrega de la gestió dels polígons logístics de Catalunya i que, al costat del Incasol, desenvolupa aquest Pla d’impuls de polígons: «Vam detectar un parc de polígons industrials amb cert grau d’obsolescència i envelliment, i per això es va plantejar aquesta estratègia oberta, amb la idea general de modernització d’aquests polígons».

«El pla -prossegueix Isidre Gavín- pretén crear una eina que permeti gestionar i actualitzar la informació sobre aquests polígons, en col·laboració amb els agents econòmics i socials, amb polítiques estratègiques i de promoció. A partir d’aquesta observació és quan desenvoluparem polítiques per a la modernització d’aquests polígons, en àrees com la mobilitat, els serveis o el medi ambient, per posar només tres exemples. I és per tot això que haurem de fer una certa categorització».

Tres categories

Quan tinguin a punt tota aquesta informació es procedirà a una classificació d’aquests polígons en categories, segons el grau de compliment d’una sèrie de paràmetres que està previst que es publiquin al febrer, i que de manera provisional podrien ser 3: polígons bàsics, polígons intermedis i polígons d’excel·lència.

Els criteris sobre els quals giraran les tres categories en què avui «intuïm que podem acabar», explica Gavín, estan relacionats amb la mida, la intensitat de l’activitat (és a dir, la capacitat del polígon utilitzada), l’especialització i els usos. En aquest últim punt destaca la voluntat que en aquests polígons «hi hagi una presència significativa i majoritària d’activitats industrials o logístiques».

És a dir, res de polígons amb magatzems comercials i multicinemes, o en els quals la trama urbana ja hagi entrat en contacte amb ells i requereixi un canvi d’usos.

Polígons bàsics: En la categoria de ‘Polígons bàsics’ entraran tots aquells polígons industrials que compten amb un bon manteniment i organització, sense exigir per a això que disposin d’un òrgan de gestió dedicat. Entre el mínim que hauran de complir està comptar amb xarxes de clavegueram, d’aigua, d’electricitat amb potència suficient i d’accés a Internet, a més d’un asfaltat en condicions i unes voreres practicables per transitar a peu. En aquells casos en què no es compleixin aquestes condicions, la previsió que es contempla en l’esborrany del ‘Pla d’impuls de polígons’ és que aquests polígons rebin la categorització d’àrees a regenerar. En aquests supòsits, i sempre d’acord amb els ajuntaments als quals pertanyin, es treballaria en plans personalitzats de regeneració enfocats a aconseguir els estàndards mínims.

Polígons intermedis: Els ‘Polígons intermedis’ compten amb un nivell de serveis important i un òrgan de gestió propi i professionalitzat. Entre els serveis necessaris per donar aquest plus sobre els ‘Polígons bàsics’ hi ha exemples que van des de les connexions al transport públic fins a les zones d’aparcament de camions, passant per gasolineres, vigilància, fibra òptica, ADSL o il·luminació de baixes emissions. En cap cas el llistat de serveis que s’atribueixen a aquesta categoria serà de compliment íntegre obligat. Hi ha un marge de flexibilitat per ajustar-se a les característiques particulars de cada polígon. I, si en un d’ells, no té sentit explicar, per exemple, amb un aparcament de camions, aquest factor no el privarà d’entrar a la categoria. Es tracta de complir bastants dels requisits que superen el merament funcional.

Polígons d’excel·lència: es confirma aquesta categoria, tot just un grapat de polígons industrials a tot Catalunya entrarien en la classificació de ‘Polígons d’excel·lència’. Es tractarà de polígons que, a més de reunir les condicions que sumen les categories inferiors (Polígons intermedis i Polígons bàsics), estan a un nivell superior en tot allò referent a l’energia i el medi ambient, a les infraestructures tecnològiques hi ha la relació amb el món universitari i els centres d’investigació. Es tracta de polígons amb mercaderies i productes d’alt valor, amb capacitat de generar cicles tancats (funcionant com a clúster) i que compten amb serveis altament valorats en el món empresarial, com ara la vigilància. El pol petroquímic de Tarragona podria ser un bon candidat a ingressar en aquest grup selecte de polígons industrials d’excel·lència.

Aquest pla s’emmarca dins el Pacte Nacional per la Indústria, i compta amb l’impuls de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb les quatre diputacions catalanes, entre elles la Diputació de Tarragona. Entre els objectius que persegueix estan a crear i consolidar, segons Gavín, «models de gestió publicoprivada que permetin assolir marcs d’acord per a la prestació i gestió de serveis. És un mètode que ja utilitzem en Cimalsa»

Àrees a regenerar

En tot examen hi ha qui suspèn. Què passa amb aquells polígons industrials que, després d’aquesta fase de recollida de dades, no compleixin els mínims per encaixar en la categoria de polígon bàsic? Polígons amb clavegueram, potència elèctrica, asfaltat, connexió a Internet o voreres deficients, per posar alguns casos no tan rars. «El polígon que no tingui tot això -explica Isidre Gavín, de Cimalsa- serà una àrea a regenerar».

«Per a aquest tipus de polígons prossegueix Gavín- s’haurà de crear una estratègia concreta de regeneració, estudiant cas per cas, amb un pla de finançament en el qual pot haver ajudes municipals, de la Unió Europea … però sempre amb la condició que l’ajuntament estigui d’acord. És una mica com el que es va fer amb els edificis que tenien aluminosi ».

Òrgans de gestió

Al costat de la categorització dels polígons en tres grans grups, la creació d’organismes de gestió es perfila com un dels grans canvis a la vista. Es tracta, en definitiva, de professionalitzar i afegir valor a la gestió d’uns espais que sovint ‘sobreviuen sols’, formalment vinculats a un ajuntament però sense ningú que es faci càrrec de la seva gestió diària efectiva.

Amb la fotografia dels polígons actualitzada i la classificació en categories llista, serà el moment de plantejar-se «en què polígons haurem de imposar de forma obligatòria aquests òrgans de gestió i en quins no», avança Isidre Gavín, de Cimalsa. «En aquells polígons molt petits -prossegueix- potser no cal que els carreguem amb un òrgan de gestió, però en altres sí. Una cosa diferent és que ens puguem qüestionar perfectament, amb tota la informació actualitzada en mà, si 20 hectàrees [el mínim que marca avui el SIPAE] són o no un polígon ».

En tot cas, res és definitiu. Es tracta d’un projecte obert als agents econòmics i socials que, en paraules de Gavín, «volem que sigui molt consensuat: estem en la segona fase de redacció de l’esborrany, que acabarem aviat per entrar a la tercera fase, per negociar i consensuar mesures».

font: diari de tarragona

Publicat a

Acuamed encarrega a l’empresa pública Tragsa l’extracció pendent de 79.300 metres cúbics de llots tòxics

La societat estatal Acuamed va adjudicar per 44,6 milions d’euros la neteja dels 79.300 metres cúbics de llots tòxics que encara romanen sepultats al fons del llit del riu Ebre, al costat del complex químic ara d’Ercros. El volum suposa prop d’un 10 per cent de tots els llots que s’havien abocat al pantà.

Després de reiterats incompliments de termini i l’escàndol de corrupció d’Acuamed, el nou director general de l’ens, Francisco Javier Baratech, anuncià en una visita a Flix el passat mes d’abril que l’extracció es reprendria a l’estiu de 2017. No ha estat així, un cop més, però finalment els treballs s’han adjudicat i amb ells s’activa el compte enrere per acabar l’obra, convertida en un malson per al municipi i el territori.

L’adjudicació es va realitzar a finals del mes d’octubre a la societat pública Tragsa (Empresa de Transformació Agrària) que, de fet, hauria assumit treballs previs consistents en determinar l’estat del material d’extracció existent al complex químic i quin serà necessari incorporar de nou. De la mateixa manera, s’ha adjudicat també la direcció d’obres del projecte, a l’empresa Inypsa Informes y Proyectos, SA, per un import de 480.937 euros.

Els dos contractes especifiquen que les obres tenen un termini d’entre 18 i 19 mesos, 15 dels quals per a l’execució de l’extracció pendent dels llots i tres més per als treballs de liquidació i redacció del projecte ‘as-built’. En el cas de la direcció d’obres es preveu una pròrroga del contracte fins a un total de 24 mesos. Així les coses, la neteja, que va començar l’any 2013, podria finalitzar el segon semestre de 2019.

Els treballs pendents consisteixen, a grans trets, en la retirada i inertització dels llots tòxics, el desmantellament de les instal·lacions –planta de tractament, depuradora, etc.– aixecades dins el complex químic per a la neteja, el desmantellament del tablestacat que confina al seu interior l’aigua que cal descontaminar, i el segellat definitiu de l’abocador on s’han dipositat en els últims anys els residus ja tractats.