Canvis en la producció de clor

Covestro invertirà 200 milions d’euros a la Canonja per produir clor

La filial de plàstics de Bayer anuncia que la planta de Tarragona produirà directament el clor que necessita i augmentarà la producció en 50.000 tones anuals

Covestro, va anunciar ahir una inversió de 200 milions d’euros a la seva fàbrica de la Canonja. Hi construirà una planta de producció de clor i ampliarà la factoria de plàstics MDI. El MDI és un precursor de la espuma rígida, que a la seva vegada és un excel·lent material d’aïllament utilitzat, per exemple, en edificis i refrigeradors.

Fa poc més d’un any la factoria de Tarragona va estar a punt de tancar, però ara la direcció de Covestro a Alemanya ha anunciat aquesta inversió milionària que assegura l’activitat més enllà del 2022 amb la que oficialitza la seva aposta pel complex industrial de Tarragona

De 170.000 a 220.000 tones l’any

Ho farà amb tecnologia més neta i evitarà, a més, l’actual dependència externa. Amb aquesta inversió Covestro també augmentarà la capacitat de la planta de plàstics i de materials aïllants MDI en 50.000 tones per arribar a les 220.000 l’any. L’increment de producció es farà de forma progressiva fins a l’any 2022, mentre que la producció de clor no començarà fins a l’any 2020.

Fins llavors, el subministrament s’haurà de continuar fent de forma externa. L’anunci ha arribat el mateix dia que Ercros, un dels principals subministradors de clor de Covestro, ha deixat de produir-ne amb tecnologia de mercuri a les seves plantes de Flix i de Vila-seca, d’acord amb les directives ambientals de la Unió Europea.

“Estamos totalmente comprometidos con el mercado de MDI y con nuestro parque industrial de Tarragona. Al incrementar la producción y establecer nuestro propio suministro de cloro, aumentaremos aun más la eficiencia y la competitividad de esta planta”, va declarar el CEO de Covestro, Patrick Thomas.

“Esta inversión representa un nuevo paso en nuestra estrategia ya anunciada de inversión a largo plazo, y sigue con nuestro enfoque de “capex inteligente” para ampliar nuestras capacidades. Se trata de una piedra angular en nuestra estrategia de crecimiento global “, va explicar el Dr. Markus Steilemann, director comercial (CCO). ” Anticipamos que la demanda de MDI continuará siendo superior a la oferta.

Per la seva part, Andrea Firenze, director general de Covestro a Espanya, va declarar que: “Con este anuncio la compañía se compromete con sus clientes y el mercado ofreciendo mayor capacidad de suministro, realizando una importante inversión”.

S’acaba la producció de clor a Flix

Ercros va tancar ahir, la històrica producció d’aquest element. Les raons són l’entrada en vigor d’una normativa europea que prohibeix l’actual sistema de fabricació i la manca d’inversions per adaptar-s’hi

La més que centenària producció de clor al complex químic de Flix va finalitzar diumenge. La raó és l’entrada en vigor una normativa de la Unió Europea que obliga a tancar per motius mediambientals les plantes que no hagin canviat el sistema de producció de clor basat en la tecnologia de mercuri, a un altre menys contaminant, la tecnologia de membrana.

Els esforços esmerçats durant anys pels polítics i els treballadors perquè Ercros executés les inversions necessàries, xifrades per la mateixa empresa en 15 milions d’euros, per adaptar-se a la nova normativa han estat inútils.

La química no considera el complex de Flix com una aposta de futur i, de fet, encarà s’accelerarà més el seu procés de desmantellament.

Ercros ja va mostrar amb claredat el febrer de 2013 quina era la seva proposta. Va presentar un ERO per acomiadar 156 dels 207 treballadors que tenia llavors el complex amb el tancament de tota la línia de producció de clor, material a partir del qual s’elabora hipoclorit de sodi, sosa càustica i fosfat bicàlcic. L’empresa justificava pèrdues de 12 milions d’euros i pèssims resultats en la producció de clor per suportat la traumàtica decisió.

Després d’un mes de lluita titànica de treballadors, sindicats, polítics i veïns, l’ERO es va reduir a 61 acomiadaments i la pèrdua d’un terç del clor.

Aquest novembre, un nou ERO ha acomiadat els 43 treballadors que quedaven a la planta. A partir d’ara només romandrà en producció a Ercros Flix la fàbrica de fosfat bicàlcic, amb 44 treballadors. Nou treballadors més desmantellaran la planta d’electròlisi fins al 2019.

Desapareix una centenària activitat industrial a la Ribera, nascuda l’any 1900

La producció de clor s’ha erigit durant més d’un segle en el símbol de l’activitat industrial al complex. Criticada pel seu grau de contaminació i lloada per la generació de llocs de treball, els noms de clor i Flix han estat units 117 anys. El 1897, les empreses alemanyes Chemiske Fabrik Elektron i Electrizitäts AG constitueixen la Societat Electroquímica de Flix, que seria coneguda per sempre més com ‘La Fàbrica’. Tres anys més tard, el 1900, instal·len la primera planta d’electròlisi cloro-alcalina a Espanya i la tercera a Europa, sota la direcció de l’enginyer alemany Carl Pistor.

Entre 1936 i 1939, els estralls dels bombardeigs i la batalla de l’Ebre arrasen bona part de la fàbrica. Amb tot, es reprèn l’activitat amb força; el 1949 es posa en marxa una segona planta d’electròlisi, anys més tard, el 1962, una segona planta i el 1975 una tercera planta. L’any 1962 eren 1.379 els treballadors en nòmina a la fàbrica de Flix.

Dècades més tard, l’any 1997, Ercros tanca les dues plantes però n’obre una de nova, després d’una inversió de 42 milions d’euros. L’any 2009 comença el procés de desmantellament de la producció amb el tancament de la planta oberta el 1975.

El recinte ha acollit també plantes de fabricació de PCB’s (1959-1987), pesticides-DDT (1945-1971), tricloroetilè (1928-1990), i percloroetilè (1972-2005).

 

Posta en marxa de la nova capacitat de producció clor amb membrana i tancament de tecnologia de mercuri Ercros

Al llarg del primer trimestre de 2018, Ercros espera que entri en funcionament l’ampliació en 15.000 t/any de la capacitat de producció de la planta de clor amb tecnologia de membrana a la fàbrica de Sabiñánigo, fins aconseguir una capacitat total de 45.000 t/any. Avançant-se a la legislació europea, aquesta fàbrica ja havia realitzat el canvi de tecnologia de mercuri a membrana al 2009. En aquest període, també està previst posar en marxa una nova planta d’àcid clorhídric en aquest centre. El cost d’ambdues actuacions ascendeix a 14,5 milions d’euros.

A Flix, la planta de clor deixà de funcionar diumenge per la tarda, 118 anys després de que es posés en marxa en aquesta fàbrica la primera planta electrolítica d’Espanya i la tercera d’Europa.

La planta de producció de clor amb tecnologia de mercuri de la fàbrica de Vila-seca I deixà d’operar el passat 4 de desembre, després de 47 anys d’activitat. A partir d’aquesta data, s’han iniciat les proves per la posta en marxa de l’ampliació de la planta de clor amb tecnologia de membrana. Aquesta tecnologia està considerada MTD i per tant, no està afectada per la prohibició de la CE. Aquesta fàbrica fou la primera a Espanya en implantar la tecnologia de membrana al 1992.

L’ampliació de la capacitat de producció de clor amb tecnologia de membrana a la fàbrica de Vila-seca I ha sigut de 65.000 t/any, que afegides a la capacitat que hi havia fins anar totalitza una capacitat de 120.000 t/any. Ercros espera que l’ampliació de la planta estigui plenament operativa abans de finalitzar l’any. Paral·lelament a aquesta actuació, també s’han construït en aquest centre noves plantes de fabricació de hipoclorit sòdic i àcid clorhídric i de concentració de sosa càustica, amb la finalitat de satisfer la demanda dels clients. Totes aquestes actuacions han requerit una inversió de 29 milions d’euros.

 

Els 105 acomiadats d’Ercros podran ser recol·locats

Fa gairebé un mes es va publicar que empresa i treballadors van signar l’ERO que suposava que 43 treballadors del complex de Flix perdrien la feina, 28 de la fàbrica de Tarragona i els 34 de la fàbrica de Cardona

La direcció d’Ercros i els representants dels treballadors van signar l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afectava un total de 105 treballadors, que serien acomiadats dels seus llocs de treball, 43 de la planta de clor de Flix, 34 de la fàbrica de Cardona, i 28 del Complex de Tarragona.

La xifra definitiva és inferior a la plantejada en un inici, quan es va programar l’acomiadament de 50 treballadors de Flix, 48 de Tarragona i 34 de Cardona.

Totes les persones que perdrien la feina tenien l’oportunitat, segons el pla social que acompanyava l’acord, de ser recol·locades en altres centres del grup en virtut de les 149 sol·licituds de jubilació parcial voluntària que s’havien rebut. En el cas de Flix eren una vintena les peticions de jubilació.

Així, els treballadors acomiadats de Flix podien optar a llocs de treball a la resta de plantes del grup, a Tarragona, Tortosa, Cerdanyola, Montsó, Sabiñanigo, etc. El mateix cas succeïa amb els treballadors acomiadats a Tarragona.

Atès que l’objectiu del pla social era promoure la màxima recol·locació possible, l’acord contemplava un paquet d’indemnitzacions addicionals a la bàsica que percebrien els treballadors afectats (20 dies per any treballat, amb un màxim d’1 any), que podia arribar a fins als 33 dies per any treballat, amb un màxim de 2 anualitats més 14.000 euros, per a qui l’acceptació de l’oferta de treball d’Ercros li suposés canviar de residència.

A aquelles persones que optaven per no acceptar l’oferta de recol·locació, si aquesta implicava un canvi de residència, se’ls abonaria un import addicional en funció de la distància entre el centre ofert i el seu centre de treball actual, fins a un màxim de 20.000 euros. El cost estimat de l’aplicació de l’acord s’elevava a 11 M€.

Planta de fosfat bicàlcic

Tots els acomiadats a Flix pertanyen a la planta de clor, que va cessar l’activitat el dilluns 11 de desembre, la data límit fixada per la Unió Europea per deixar de fabricar clor usant mercuri i passar a altres procediments de producció.

A l’històric complex químic de la Ribera d’Ebre hi restaran, doncs, 44 treballadors, empleats a la planta de fosfat bicàlcic, l’única que mantindrà l’activitat a partir de desembre. A aquests cal sumar nou dels 43 treballadors afectats per l’ERO, ja que cinc d’ells treballaran durant un any en el desmantellament de la planta de clor i quatre més ho faran durant dos anys, fins al 2019.

El tancament de la planta de clor

El comitè d’empresa d’Ercros Flix adverteix que la repercussió de l’ERO anirà més enllà de les 43 famílies afectades directament. El tancament de la planta de clor pot suposar la pèrdua d’una setantena de llocs de treball indirectes, amb conseqüències a tota la Ribera

Font: diari de tarragona; ccma.cat; ercros

Putin inaugura una gegantina planta de gas natural liquat

El president de Rússia, Vladímir Putin, ha inaugurat aquest divendres a l’Àrtic la gegantina planta de gas natural liquat Yamal LNG, una de les més grans del món.

La cerimònia oficial ha tingut lloc a l’aire lliure tot i que la temperatura en aquest port de la península de Yamal, que està banyada pel mar de Kara, oscil·lava entre els 20 i 30 graus sota zero

Han assistit a la cerimònia representants de les companyies que participen en el projecte: la russa NOVATEK, la xinesa CNPC, la francesa TOTAL i un fons d’inversió xinès.

Yamal LNG vendrà gas liquat a la Xina i a Espanya. De moment, Gas Natural Fenosa és l’única companyia europea que ha signat un contracte per a la compra de gas natural liquat de Yamal LNG. Per aquest motiu la companyia espanyola també ha assistit a l’acte. El gas liquat ha començat a bombar cap a l’únic metaner trencaglaç del món, l'”Arc7 Christophe de Margerie”, que té una capacitat per a 172.600 metres cúbics de gas liquat en els seus tancs

Segons ha informat Novatek, Yamal LNG subministrarà 3.200 milions de metres cúbics anuals de combustible a Espanya a partir del 2018

La segona fase del projecte es posarà en funcionament en el tercer trimestre de l’any que ve, mentre que la tercera i última arrencarà a principis de 2019, després d’això la planta tindrà una capacitat de producció anual de 16,5 milions de tones de GNL.

La planta s’ha construït sobre el jaciment South-Tambeyskoye, considerat un dels més grans del món amb els seus 926.000 milions de metres cúbics de reserves confirmades de gas.

Novatek controla el 50,1% de les accions del projecte, valorat en uns 27.000 milions de dòlars; la francesa TOTAL i la xinesa CNPC es reparteixen a parts iguals el 40%, metre que també la xinesa Silk Road Fund posseeix el 9,9% restant.

En aquesta zona hi ha altres plantes de gas i és també rica en petroli. L’explotació que se’n fa té un impacte negatiu, segons ha denunciat Greenpeace, els perjudicats són ells els indígenes. Els que no pretenen viure del que hi ha terra endins, sinó de la tundra i dels seus ramats de cérvols.

font: ccma.cat

Cotxe autònom: Fer avançar la tecnologia a tota velocitat

Els cotxes autònoms comencen a envair els carrers

Un estudi nord-americà prediu que el 2025 ja es vendran al món més d’1 milió de vehicles que no necessitaran que ningú els condueixi.

Al barri de Greenwich de Londres, un supermercat “online”per fer el lliurement personalitzat, estan provant un prototip de camioneta de repartiment elèctrica completament autònoma. El vehicle analitza les dades de diverses càmeres i làsers. El client només ha de sortir a la porta i recollir la comanda al calaix indicat.

David Sharp, del supermercat “online” OCADO diu que la gent normalment fa una comanda de cinquanta articles perquè sigui rendible pel minorista. I per tenir lliuraments més petits, com ara una mica de llet i pa, necessito una forma més barata de repartiment. I un vehicle autònom pot proporcionar aquesta oportunitat

Ja hi ha cotxes elèctrics de competició sense conductor. Adaptar-se a les condicions extremes de les carreres servirà perquè la tecnologia de conducció autònoma avanci més ràpidament. Denis Sverdlov, director general de RoboRace, diu que les carreres sempre són el lloc on les tecnologies de la indústria de l’automòbil es desenvolupen i es proven. Així, doncs, aquest és el coneixement que esperem que la gent adquireixi aquí per millorar els cotxes de carretera.

Tot i que sense córrer tant, qui va apostar primer per la conducció autònoma va ser Google, i possiblement és qui té una tecnologia més avançada. Ha desenvolupat un vehicle, inspirat en la mítica Isseta de la postguerra, que, per fer el seu primer viatge sense ningú al volant, va triar un conductor voluntari i invident.

Compta amb dotzenes de sensors i quatre radars, capaços de distingir objectes segons la mida, la forma i el moviment, i fins i tot predir la possibilitat que apareguin altres vehicles, persones o animals en la seva ruta.

De tota manera, l’objectiu de Google no és fabricar ni vendre cotxes, sinó dotar de la seva tecnologia vehicles ja disponibles al mercat. Ja l’està provant en 600 monovolums de Chrysler, això sí, amb volant i pedals, perquè així ho exigeix la legislació nord-americana.

font:ccma.cat

Samsø, l’illa sostenible de referència de Dinamarca, un exemple a seguir

En aquesta petita illa de Dinamarca de 114 km2 i d’uns 4000 habitants tenen molt clar que la cura del medi ambient és essencial per al confort dels ciutadans i fa dues dècades que es van comprometre a ser un mirall per al país i per al món en l’ús d’energies renovables.

L’any 1997, el govern cen­tral danès va impulsar una com­petició: quina regió del país podia presentar el pla més realista per fer una transició total a l’autosu­ficiència a partir d’energies reno­vables? Quatre illes i una penín­sula es van presentar al concurs. Samsø en va ser la vencedora.

L’objectiu del ministeri d’ener­gia danès era demostrar que sen­se inversions extraordinàries i fent servir la tecnologia actual es podia reduir significativament l’ús dels combustibles fòssils, espe­cialment els utilitzats per la pro­ducció d’electricitat, escalfament i transport. El 2007, el 100% de l’electricitat de l’illa ja provenia de fonts renovables. 

EL MODEL SECRET

Entre el 1998 i el 2000, es van construir onze molins de vent a Samsø que aprofitaven la planor de l’orografia danesa i les fortes ràfegues de vent. Ràpidament, es van adonar de l’encert d’aquesta decisió ja que la generació eòlica era suficient per abastir el con­sum elèctric de tots els habitants de l’illa. El 2002, es van construir deu molins de vent al mar, al sud de l‘illa. Aquests molins produei­xen un excedent d’electricitat que venen a la resta de Dinamarca i compensen el consum de com­bustibles fòssils com el petroli que encara avui dia es fa servir per alguns cotxes.

És per això que, ara per ara, és una illa neutral en carboni, és a dir, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle que genera equival a zero, ja que es redueix el consum energètic de les cases i es millo­ra l’eficiència en els processos. Søren Hermansen, un granger que ha viscut tota la vida a l’illa i és el principal promotor d’aquesta transició des de l’inici, afirma que l’èxit en la implementació dels molins és la participació activa de la ciutadania.

La titularitat de les fonts d’ener­gia eòlica es divideix entre em­preses privades, grups d’inversió, el govern local i els propis ciuta­dans. “Vam acordar que si podies veure el molí des de la finestra de casa, podries ser inversor”, afirma Hermansen.

CALEFACCIÓ

Pel que fa a la calefacció i l’aigua calenta, el 1994 es va construir la primera planta de distribució a Tranebjerg, al centre de l’illa, que crema bales de palla provinents de les granges locals per escalfar l’aigua i enviar-la a les cases pro­peres a través de canonades. La palla és mòlta i tamisada abans de la combustió, i les cendres que es desprenen es fan servir com a fertilitzants pels agricultors.

El 2002, es va instal·lar una se­gona planta al nord de l’illa que, a través de plaques solars i la cre­ma de serradures, proveeix calor a gairebé 200 veïns.

Un any més tard, al nord-oest de l’illa va posar-se en funciona­ment una altra central de crema de palla, Onsbjerg, que actua com la de primera però a petita escala. Finalment, al sud-est de Samsø es va instal·lar la planta de Ba­llen-Brundby, que genera energia tèrmica per a més de 240 veïns també mitjançant la combustió de palla.

Actualment, el 75% de l’illa s’abasteix d’escalfor i aigua ca­lenta gràcies a aquestes plantes de distribució. El requisit per ac­cedir al servei: pagar 100 corones (13 euros) per subscriure-s’hi, un gest purament simbòlic, i una quota anual per al subministra­ment

“Hi ha un 10% de la pobla­ció que hi està molt implicada i et diu que sí des d’un principi. A un altre 80%, els has de fer veu­re que és necessari i que tots en podem treure profit. El 10% res­tant es nega a fer el canvi” explica Hermansen.

AUTOABASTIMENT

Un 25% de la població viu allunya­da de les plantes de distribució. Alguns, com Steffan Wolffbrandt, han decidit implementar el seu propi sistema d’energies renova­bles: “M’he gastat 22.000 euros per construir una turbina de vent, una caldera que funciona amb la crema de residus de fusta i pla­ques solars per a l’electricitat de casa”, explica.

En només quatre anys va re­cuperar la inversió i no paga ni un euro pel consum energètic de casa. “D’això en dic llibertat, perquè no has de treballar per poder viure”, confessa somrient. “A més, ara hi faig diners; llogo algunes cases que tinc en propi­etat i venc l’energia que em so­bra als inquilins”.

ENERGY ACADEMY

Tot plegat no hauria estat possible sense la participació de l’Energy Academy. Aquesta organització va néixer el 2007 fruit de l’agru­pació de diferents institucions per investigar en les energies renova­bles. En l’actualitat, científics, po­lítics, empreses privades i altres organismes organitzen xerrades sobre noves tecnologies i la rela­ció que tenen amb la sostenibilitat i el medi ambient.

Ubicada en un edifici amb totes les instal·lacions i sistemes ne­cessaris per consumir tan poca energia com sigui possible (apro­fiten fins i tot l’aigua de la pluja per a les cisternes), l’Energy Academy ha esdevingut un punt de trobada per a experts i perio­distes, a més d’un atractiu únic a l’illa de Samsø per a les escoles i els visitants.

“Som conscients que no es pot implementar el model de Samsø en altres ciutats més grans amb condi­cions diferents a les nostres, però sí que poden aprendre de nosaltres”, assenyala Søren Hermansen, direc­tor de l’Energy Academy. “Samsø és també un referent en el compromís de tothom, des dels veïns a les altes institucions. D’això també en poden prendre nota, encara que el vent no bufi tant fort com aquí”.

VINT ANYS DESPRÉS

Després d’aconseguir l’autosufi­ciència en l’energia elèctrica i en pràcticament la totalitat de l’ener­gia tèrmica, a Samsø s’han mar­cat un nou repte: deixar d’utilitzar combustibles fòssils l’any 2030. De moment, les institucions prediquen amb l’exemple: els cotxes dels car­ters i dels treballadors socials són elèctrics. I la meitat dels del funcio­nariat de l’ajuntament, també.

El ferri que condueix els habi­tants fins a la península funciona amb gas en comptes de petro­li, però l’objectiu és substituir-lo per biogàs produït a l’illa. Aques­ta substitució forma part dels set grans objectius que es marquen i que ja estan en marxa. Quan es pregunta a l’Steffan perquè va de­cidir començar aquest procés fa vint anys, la resposta és clara: “pel medi ambient i perquè és divertit mantenir tot això funcionant”.

A Espanya van seguir l’exemple les Illes de Hierro i La Graciosa de l’arxipèlag de les Canàries.

L’ILLA DE HIERRO

L’illa de Hierro va ser gràcies a La Central Hidroeólica de El Hierro, projecte que va portar a càrrec amb Gorona del Viento El Hierro, S.A, amb el suport del Ministerio de Industria, Energía y Turismo, va permetre convertir a l’illa més occidental de l’Arxipèlag Canari en l’única capaç d‘autoabastir-se d’energia elèctrica a partir de fonts renovables,  gràcies a un sistema de innovació tecnològica que integra la producció d’energia eòlica i hidràulica.

L’ILLA LA GRACIOSA

La Graciosa segueix els passos de l’Illa de Hierro, la més petita i occidental de les illes Canàries, on el vent i l’aigua se encarreguen de proveir d’electricitat als seus habitants gràcies a la posta en marxa de la central hidroelèctrica de Gorona del Viento

Una micro-xarxa elèctrica intel·ligent convertirà en productors als residents Les seves característiques la fan ideal per convertir-se en una illa verda, 100% sostenible, una aspiració per a la qual treballa des de 2010 el Govern de Canàries. L’objectiu de les autoritats és transformar-la en un “laboratori enmig de l’Oceà Atlàntic”, un referent mundial de bones pràctiques en matèria d’energia, potenciant l’eficiència energètica, les fonts renovables i el cotxe elèctric.

Actualment s’està duent a terme un projecte de micro-xarxa intel·ligent (smart grid, en anglès) d’energia elèctrica, que integrarà la produïda en el futur per les fonts renovables, per aconseguir major eficiència energètica i una òptima utilització de les fonts no contaminants.

Les microxarxes solen operar connectades al sistema elèctric, però amb la capacitat d’autoabastir i funcionar de manera aïllada quan resulti necessari, de manera que redueixen la dependència cap a la xarxa de distribució elèctrica convencional. Són de gran utilitat en sistemes insulars aïllats, caracteritzats per disposar de xarxes elèctriques petites i febles, com és el cas de La Graciosa, i en escenaris d’alta penetració d’energies renovables.

L’objectiu és, per tant, aconseguir una solució de subministrament energètic net per a la vuitena illa canària i, al mateix temps, pal·liar la seva dependència energètica: aconseguir una xarxa més fiable, fer servir millor l’energia guanyant eficiència i reduint costos, diversificar les fonts i disminuir les emissions de diòxid de carboni gràcies a la integració de les renovables

font. blogenergiasostenible, fulls dels enginyers

Vehicles elèctrics o d’hidrogen com a alternatives netes de futur

Mentre que moltes empreses desenvolupen vehicles elèctrics per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, hi ha qui aposta per l’hidrogen

L’ús de vehicles no contaminants és una de les claus per combatre l’escalfament global. La setmana passada vàrem publicar que Tesla havia presentat el camió elèctric però hi ha una tecnologia que vol guanyar terreny: la propulsió per hidrogen.

Després de més d’una dècada de fabricar cotxes, i més recentment panells solars, la companyia Tesla va presentar un nou tipus de vehicle: un camió de grans dimensions. La presentació va tenir lloc a prop del centre de disseny de Hawthorne, Califòrnia.

El Director general de Tesla, Elon Musk, va dir que el camió tindrà una autonomia de 804 quilòmetres amb càrrega elèctrica, fins i tot amb una càrrega de fins a 36.290 quilograms.

Segons Musk, el cost d’aquest model serà menor que el d’un vehicle diesel similar, tenint en compte l’estalvi de combustible, el manteniment i altres factors. La producció començarà el 2019.

L’alternativa de l’hidrogen i el cas de Toyota

D’altra banda, fa unes setmanes hi ha hagut una reunió del Consell de l’Hidrogen a Bonn, on se celebra la cimera pel clima COP23. Aquest grup, format per 28 empreses, espera que l’hidrogen faci funcionar entre 10 i 15 milions d’automòbils i 500.000 camions abans de 2030. També preveu que l’hidrogen serà àmpliament utilitzat per a les indústries o per a les calefaccions.

Una de les companyies que aposten per l’hidrogen és Toyota, amb la vista posada en aconseguir l’objectiu de zero emissions de gasos d’efecte hivernacle pel 2050.

La marca japonesa ven uns 10 milions de vehicles a l’any a tot el món, entre ells el Prius, el cotxe híbrid més venut a nivell mundial. Des de 2014 també han venut uns 4.000 vehicles del model Mirai, impulsat per un motor d’hidrogen.

Mirai significa “futur”, un nom que s’escau per una tecnologia basada en un combustible ideal i estable per a una societat amb poc carboni, en paraules del president de la companyia, Takeshi Uchiyamada.

El Mirai té una autonomia de 500 quilòmetres i es carrega tan ràpid com un cotxe normal de benzina. Una pila de combustible barreja l’hidrogen amb l’oxigen en l’aire per generar l’electricitat que alimenta el motor.

A diferència d’un motor de combustió interna, els únics subproductes d’una pila d’hidrogen són l’electricitat, la calor i l’aigua. No hi ha emissions de contaminants que puguin causar l’escalfament global. Però per ser un vehicle veritablement ecològic, cal que l’hidrogen es produeixi a partir de fonts renovables.

Actualment, el Mirai costa uns 57.500 dòlars, i cada vehicle construït suposa pèrdues per Toyota. Però l’objectiu de la firma és vendre 30.000 vehicles per any en 2020.

General Motors, Mercedes-Benz, Honda i Hyundai també han desenvolupat vehicles d’hidrogen, però en un nombre extremadament limitat. Els fabricants enfronten alguns obstacles importants, com ara el cost de les estacions de càrrega. El Japó disposa d’una àmplia xarxa amb unes 28.000 estacions de càrrega per a vehicles elèctrics, però només compta amb 92 estacions de càrrega d’hidrogen.

L’hidrogen és el combustible que envia els coets de la NASA cap a l’espai.

 

font: ccma.cat