Commoció al municipi per l’anunci d’Ercros que tancarà la fàbrica l’1 de gener després de 125 anys d’activitat
L’1 de gener del 2023 és una data clau en la història de Flix. Després de 125 anys, ja no hi haurà activitat al complex químic de la població. A partir de llavors, caldrà reinventar-se. I és que la vida econòmica i social del municipi ha estat lligada durant tot el segle XX i el que portem del XI a l’evolució de «la fàbrica». Ercros ha comunicat als treballadors en tancament de la línia de fosfats, l’última que quedava en producció, i l’inici d’un expedient d’acomiadament col·lectiu per als 50 treballadors directes.
Al municipi preocupen encara més el centenar de treballadors de les empreses subcontractades i auxiliars de la planta, que ara també es veuen abocades a tancar, «i que no tenen el paraigües d’una gran companyia amb grans beneficis com és Ercros», afirma l’alcalde de la població, Francesc Barbero.
L’Ajuntament ha emès un comunicat en el que mostren tot el suport i solidaritat amb els afectats. «Després de mantenir reunions amb els comitès de les empreses afectades, vetllarem perquè les condicions econòmiques i laborals de totes les persones treballadores siguin justes». A tal efecte, el govern municipal ha mantingut els primers contactes amb el Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya «per fer seguiment de l’ERO plantejat i dels que puguin derivar-se’n».
Des del Consistori flixanco també insten les companyies Ercros, Covestro i la francesa Phosphea a què «explorin alternatives per allargar la producció de fosfat bicàlcic a Flix»; i recorden que es continua treballant en el projecte de reindustrialització «per tal de generar nous llocs de treball a Flix».
«El tancament no és una gran sorpresa, perquè érem conscients de la debilitat de l’esquema productiu de la fàbrica en els últims temps, però esperàvem que es pogués mantenir encara uns anys l’activitat», afirma Barbero, qui reconeix que els ànims al municipi «estan tocats».
Des que Ercros va tancar la línia de producció de clor l’any 2017, Ajuntament, empresa i Generalitat treballen en un pla de reindustrialització. Es busquen noves empreses que es vulguin instal·lar al complex, que ocupa unes 20 hectàrees a tocar de l’embassament del riu Ebre.
A banda de les instal·lacions d’Ercros, algunes de les quals s’han hagut de sotmetre a un procés de descontaminació dels sòls, al complex també hi ha una nau de 13.000 metres quadrats que va construir la societat estatal Acuamed per als treballs de descontaminació del pantà (un projecte a punt de finalitzar, amb tots els llots tòxics ja extrets del fons de l’embassament). Hi ha hagut empreses interessades en instal·la-s’hi, però de moment no ha fructificat cap dels projectes que hi ha sobre la taula.
A partir d’ara s’obren també noves perspectives, a partir del Fons de Transició Nuclear. Un fons de 24 milions d’euros anuals, operatiu a partir d’aquest proper 2023, per fomentar nous sectors i activitats econòmiques a les zones del voltant dels reactors nuclears, en vistes al seu tancament en l’horitzó d’uns deu anys.
Un dels intangibles que té al seu favor Flix per atreure noves empreses és la innegable tradició de municipi industrial, acostumat a conviure amb instal·lacions complexes i una mà d’obra experta en el sector.
L’evolució de poble, lligada a la de la fàbrica
L’any 1897 naix el complex químic (llavors com a Electroquímica de Flix), amb capital i tecnologia alemanya. La fàbrica va ser objectiu de les bombes durant la Guerra Civil i durant els anys seixanta del segle passat va viure els moments de màxima activitat, quan hi treballaven un miler de persones. L’inici de la decadència arrenca amb la crisi del 1993 i des de llavors ha viscut un lent declivi, fins a l’actualitat. El 2017 es va tancar la línia de producció de clor, que fa afectar uns 300 treballadors, i ara tancarà la de fosfats, en finalitzar el 31 de desembre i no renovar-se dos contractes, un de subministrament d’àcid clorhídric i un de fabricació exclusiva per a un client de fosfat bicàlcic, segons detallen des d’Ercros.
El creixement de la població ha anat lligat aquests últims 125 anys a l’esdevenir de la fàbrica. Així, als anys 90, quan la indústria tenia 700 treballadors, al municipi hi vivien 5.000 persones. Ara que la fàbrica tanca, el padró és de 3.500 habitants. Font: diaridetarragona, pixabay