La Xina, el país, que va liderar la inversió mundial en energies netes, que va tornar a créixer el 2017

La xifra es va situar a prop del rècord històric del 2015

La inversió mundial en energies netes, que inclou fonts renovables i tecnologies intel·ligents, va ser de 333.500 milions de dòlars el 2017, segons un informe publicat per Bloomberg New Energy Finance. Això significa un creixement del 3% respecte al 2016 i la segona millor xifra de la història, que van ser els 360.300 milions de dòlars del 2015. La inversió acumulada des del 2010 ja suma 2,5 bilions de dòlars.

Per sectors, l’energia solar és la que ha recollit més inversions, el 48%, tot i que el cost dels sistemes fotovoltaics han baixat, de mitjana, fins a un 25% en dos anys. En total els diners invertits van ser 160.800 milions de dòlars, un creixement del 18% respecte a l’any anterior. Més de la meitat del total es va invertir a la Xina, on aquest sector va créixer un 58% respecte al 2016.

El segon sector va ser l’eòlic, amb 107.200 milions i en tercer lloc es van situar les tecnologies com xarxes i comptadors intel·ligents o bateries d’emmagatzematge, amb 48.800 milions. La resta de sectors, com la biomassa o l’obtenció d’energia a partir de residus, es troben molt més lluny.

Quan es consideren tots els sectors junts, la Xina també ocupa el primer lloc per països, amb una inversió total de 132.600 milions de dòlars -un 24% més que el 2016. El segon país, Estats Units, es situa molt lluny, amb una inversió de menys de la meitat: 56.900 milions. Va experimentar un lleuger creixement de l’1%, tot i les polítiques adoptades per l’administració Trump, contràries a les renovables.

Pel què fa als països que van disminuir la inversió, el Japó la va reduir en un 16% i la va situar en 23.400 milions. Alemanya la va rebaixar un 26% i es va quedar en 14.600 bilions i el Regne Unit va patir una espectacular davallada del 56% i va invertir un total de 10.300 milions.

En conjunt, la Unió Europea va experimentar una disminució del 26% i va invertir en total 57.400 milions. A l’Estat espanyol la inversió va créixer un 36%, per assolir els 1.100 milions, lluny de països com França, Suècia o Holanda, que van invertir entre 3.500 i 5.000 milions

Una de les dades curioses és que els dos projectes més grans en energia solar es troben als Emirats Àrabs, amb una inversió total de vora 2.000 milions de dòlars. Sembla que aquest país, on el 40% del PIB es basa en el petroli i el gas, ara aposta per una altra font d’energia que posseeix amb abundància: el sol.  

Europa va cap a les energies netes i assenyala l’arcaica legislació espanyola

No és vinculant en un primer moment per als estats membres, però acabarà sent la base definitiva en breu

Al Parlament Europeu, una esmena energètica proposada per José Blanco, eurodiputat socialista europeu, ha estat aprovada per una amplíssima majoria amb l’objectiu que les renovables, a tota la Unió Europea, augmentin fins al 35% el 2030. Fins ara, el sostre era del 27%.

No és un pas definitiu, però sí un de molt contundent, i encaminat a una anhelada directiva energètica europea, d’obligat compliment pels estats membres, com hauria de ser en una Europa que vagi clarament unida en la lluita contra el canvi climàtic. Ara, aquesta política és erràtica. És un “campi qui pugui”. Dinamarca és un exemple en sentit positiu i Espanya és l’exemple en sentit negatiu, tot i una política en el passat, en energies com l’eòlica, molt potent.

En el cas de l’estat espanyol, el territori on les traves per avançar en les renovables i l’autoconsum són més escandaloses, és un pas de gegant cap a la caiguda de l’arcaica legislació i cap al model que ja adopten els països més punters del món en matèria energètica.

QUÈ ÉS EL MÉS RELLEVANT QUE ES PLANTEJA?
-De la fase actual de previsió, del 27%, el 2030 es passa al 35%.

-S’insta els estats membres a garantir que els consumidors tinguin dret a ser autoconsumidors d’energies renovables.

-Els autoconsumidors podran vendre el seu excedent de producció d’electricitat renovable sense procediments feixucs ni càrrecs desproporcionats o discriminatoris que no reflecteixin estrictament els costos.

-Es blinda consumir electricitat provinent de fonts renovables eliminant traves administratives i prohibint impostos (l’anomenat impost al sol).

-El 12% de l’energia utilitzada en el sector del transport haurà de procedir de fonts renovables en aquest horitzó 2030.

-El 90% de les vies de comunicació transeuropees, en el cas nostre, E-15, E-90 o E-9, hauran d’estar equipades amb punts de càrrega ràpida per a vehicles elèctrics abans que s’acabi el 2022.

-Els biocombustibles d’última generació, els combustibles que es derivin de residus i electricitat renovables i els combustibles renovables per a transport d’origen no biològic hauran d’augmentar progressivament fins al 10% el 2030.

L’erràtica i desordenada política energètica europea fins ara, per fi, sembla que es posiciona cap a una via comuna i clarament verda.

font:ccma.cat

Cop d’ull al futur apostant per les energies netes

L’elèctrica italiana Enel, matriu de l’espanyola Endesa, s’ha compromès en el seu Pla Estratègic 2018-2020, presentat recentment, en seguir invertint en la modernització de les seves xarxes en mercats madurs com Estats Units per preparar-se per una era en la que els electrodomèstics estaran connectats a internet i seran alimentats per energies netes

La major part dels 17000 milions d’euros que té previst gastar en els pròxims dos anys anirà a xarxes i energia renovables, amb la instal·lació de comptadors intel·ligents per a que les llars treguin partit de l’internet de les coses, en la que rentadores i neveres estaran connectades a la web

Com altres elèctriques europees, la matriu espanyola està remodelant els seus negocis per lidiar la caiguda dels marges de la generació tradicional i vol oferir nous serveis que cobreixin millor les necessitats de l’usuari i amb el captar clients

L’auge de les energies verdes amb la seva producció intermitent i la caiguda de la producció tèrmica ha portat a les companyies energètiques a invertir més en tecnologia digital i sistemes d’emmagatzematge. Aquestes inversions generen una major rendibilitat que impulsa els beneficis i el pagament de dividends

La sostenibilitat de l’estratègia també es justifica pel ràpid progrés realitzat en termes de la contribució del Grup als 17 objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides. Precisament l’any 2017, el Grup va complir els seus quatre compromisos públics

Superà la meta establerta per 2020 en termes de beneficiaris per gaudir d’una educació d’alta qualitat inclusiva i justa, arribant al voltant de 500.000 persones

Avançà considerablement en la provisió d’accés a energies netes i assequibles, arribant a 1,7 milions de persones

Va aconseguir la meta establerta per 2020 en termes d’ocupació i creixement econòmic sostenible i inclusiu, establert en 1,5 milions de persones

I també avançà en el camí cap a una cartera de generació d’emissions zero a pesar d’un any caracteritzat per condicions hidrològiques molt pobres en totes les geografies del grup, arribant a 399g CO2/kWheq

Aquest acompliment ha posicionat a Enel i Endesa a la Vanguardia de la transició energètica global, liderant en àrees claus pel creixement sostenible, com les energies renovables i les xarxes de distribució digitalitzades

 

Font: suplement diari de Tarragona