Publicat a

El primer molí de vent de l’estat pagat per particulars

Aquest aerogenerador aportarà l’electricitat equivalent al consum d’unes 2.000 famílies

A Pujalt, a l’Anoia, s’ha començat a instal·lar el primer molí de vent d’iniciativa particular de l’estat, que podrà generar energia per a unes 2.000 famílies. La proposta ve de l’associació “Viure de l’aire del cel”.

L’eòlica comunitària i cooperativa és bastant habitual al nord d’Europa, i a Catalunya, la idea de crear un projecte d’aquestes característiques va néixer fa vuit anys. Ara ja són 380 les persones o entitats que s’hi han interessat i han fet aportacions per valor d’1.700.000 euros, més de la meitat del pressupost total. Una inversió que, calculen, es recuperarà en 20 anys, moment en què començarà a generar beneficis.

Un dels inversors, Manolo Vilchez, explica per què ho ha fet:

“He aportat 1.000 euros dels meus estalvis en el finançament d’aquest molí perquè vull restituir, o que aquest molí generi una part de l’electricitat que consumeixo en la meva vivenda. És una forma de col·laborar amb les energies renovables, amb un nou model energètic, i és fer-ho des de la inversió”.

Un cop acabats els treballs mecànics i elèctrics, la previsió era de connectar el molí a la xarxa a finals d’any

font:ccma.cat

Publicat a

El govern dona curs a tres parcs eòlics i una línia elèctrica per la Terra Alta

El Govern de la Generalitat ha obert el procés d’informació pública dels tres parcs eòlics de 90 MW de capacitat que la societat formada per Gas Natural i Alstom vol desenvolupar a l’altiplà de la Terra Alta, als municipis de Vilalba dels Arcs, la Pobla de Massaluca i Batea. A banda dels 30 aerogeneradors previstos, de 3 MW de potència cadascun i 155 metres d’alçada incloent l’aspa, el macro projecte inclou la construcció d’una subestació elèctrica per recollir l’energia dels parcs, una línia elèctrica de 132 kV per unir aquesta subestació amb la xarxa elèctrica i l’ampliació de la subestació de La Fatarella per tal d’evacuar l’energia. La inversió s’eleva a 86,1 M€ i anualment generaria l’energia equivalent al consum de 65.000 famílies. L’anunci publica tal Diari Oficial de la Generalitat inclou l’autorització administrativa, l’aprovació del projecte executiu,
la declaració d’utilitat pública, l’aprovació del pla urbanístic autònom i l’avaluació de l’estudi d’impacte ambiental. Durant els pròxims dies, la Generalitat recollirà les al·legacions i les remetrà a l’empresa promotora, que tindrà la responsabilitat de respondre-les. La Generalitat assegura que vetllarà perquè s’incorporin o adaptin les al·legacions que siguin coherents i tècnicament viables. “Destinarem tots els nostres esforços que tot es faci bé i que els beneficis reverteixin en el territori”, va detallar el secretari d’Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, a Tortosa El Consell Regulador de la DO Terra Alta va emetre fa unes setmanes un comunicat contrari a la massificació eòlica que suposa l’execució del projecte. El president de I‘associació de turisme rural de la Terra Alta ha mostrat la seva oposició com també ho ha fet el govern municipal de Batea. “Nosaltres som respectuosos amb totes les opinions», va respondre Aregio. “Si es presenten al·legacions, les valorarem i actuarem amb la màxima pulcritud i transparència”, insistí. Ara bé, la tramitació havia de continuar, s’assegura. Els promotors van guanyar un concurs públic el 2010 per desenvolupar la Zona de Desenvolupament Prioritari (ZDP) VII. “L’empresa té uns drets adquirits i la Generalitat l’obligació de complir la normativa”, tancà. En relació amb la capacitat de les al·legacions, Aregio va admetre que el projecte està «avançat», va defensar que les energies renovables «necessiten territori» per a desenvolupar-se i va citar el Pacte Nacional per a la Transició Energètica, document que aposta per un model energètic a Catalunya basat en les renovables.

Publicat a

El Govern tomba el cànon eòlic

L’Associació de Municipis Eòlics de Catalunya (AMEC), que havia impulsat la proposta, anuncia ara una taula de treball per reconduir i consensuar el tribut amb la Generalitat

No hi haurà cànon eòlic regulat per llei a Catalunya, com a mínim aquest 2017.

El Parlament de Catalunya ha rebutjat les dues esmenes a la llei d’acompanyament dels pressupostos presentades per la CUP i Catalunya Sí que es Pot que recollien la proposta de l’Associació de Municipis Eòlics de Catalunya (AMEC), que agrupa els 80 per cent dels municipis afectats.

Les esmenes es van votar de forma separada, en dos blocs que incloïen diverses esmenes de cada grup.

La proposta de la CUP va rebre només 19 vots a favor, de la CUP i Catalunya Sí que es Pot, 97 vots en contra i 16 abstencions. Al seu torn, l’esmena dels ecosocialistes va rebre els mateixos 19 vots a favor, 72 en contra i 41 abstencions. El grup majoritari de Junts pel Sí va votar en contra del cànon. L’AMEC havia iniciat els últims mesos una campanya de difusió de la bondat del nou tribut, amb l’objectiu de guanyar partidaris i aconseguir, finalment, el vist-i-plau del Govern de la Generalitat. La patronal eòlica catalana, EolicCat, al seu torn, havia condemnat la proposta, titllant-la d’inviable i de que provocaria l’aturada definitiva del sector a Catalunya.

El vice-president de l’AMEC i alcalde de Gandesa, Carles Luz, admet que el desenllaç de la proposta parlamentària i que el tribut no s’aplicarà aquest 2017. Ara bé, no ho considera una derrota i anuncia la creació d’una taula de treball amb diversos departaments de la Generalitat per reconduir i consensuar el tribut.

Luz justifica que sobre la taula del Govern hi havia plantejades una desena de taxes noves de diversa índole i que en el cas del cànon eòlic hi havia reticències perquè es considerava un càrrega impositiva sobre una energia renovable, com defensa EolicCat. «Hem de fer entendre que no es tracta d’un nou impost, sinó de regular per llei un cànon que ja existeix encara que s’aplica de manera dispar entre els municipis».</span

El cànon, insisteix l’associació de municipis, acabaria amb les desigualtats actuals. Per posar un exemple, el municipi que més cobra per megawatt és la Torre de l’Espanyol –uns 5.000 euros-, i el que menys és Pradell de la Teixeta (Priorat) – uns 300 euros-. A la Terra Alta, els pobles amb parcs eòlics cobren de mitjana uns 700 euros per MW.

La proposta de cànon fixava imports d’entre 2.700 i 3.900 euros/MW i any.

A Catalunya, la figura no està regulada per cap normativa i és, simplement, un acord de bona voluntat entre les parts, fet que genera inseguretat als municipis.

Publicat a

Dogger Bank Creyke Beck: el parc eòlic marí més gran del món

Dogger Bank Creyke Beck s’ha convertit en el major projecte d’energia eòlica marina consentit en el món, després d’haver estat aprovat pel secretari d’Energia i Canvi Climàtic, Ed Davey. Aquest parc a 131 km de Yorkshire, a la costa est d’Anglaterra, amb pilars ancorats a 30 metres de profunditat, i amb una superfície de 1113, 7 km² , serà el parc eòlic marí més gran del món. “Aprofitar al màxim el creixement de la nostra pròpia energia ens permet crear ocupació i negocis a la Gran Bretanya i, a més, és la millor acció de defensa dels consumidors i va bé per reduir la nostra dependència de les importacions exteriors”, va declarar Davey. El director de RenewableUK de les energies renovables a alta mar, Nick Medic, va dir:”Els projectes de Dogger Bank ara en la planificació podrien subministrar al voltant del 5% de l’electricitat del Regne Unit.
Hem d’assegurar-nos que aquest projecte, així com altres projectes marins al voltant d’aquestes illes es troben adequadament suportats i finançats.

Publicat a

La dura competencia

Las tecnologías eólica y la fotovoltaica abaratan sus costes de producción pero sufren el parón en España.

En las islas, la generación con energía renovable tiene un coste inferior a la convencional

Mientras la central nuclear de