Publicat a

Comença les obres de soterrament de les torres d’alta tensió de les Torres del Pinar al municipi de Reus.

El procés de soterrament de les torres del Pinar, torres d’alta tensió de la urbanització del Pinar al municipi de Reus, ja ha començat.

El projecte és fruit de la col·laboració entre Endesa, la Generalitat de Catalunya —a través de l’Institut Català d’Energia (ICAEN)— i els ajuntaments de Reus i Castellvell del Camp.

El soterrament de les torres d’alta tensió del Pinar ja és una realitat. Tot i que encara no hi ha activitat visible al passeig principal de la urbanització, les obres ja han començat amb els primers treballs a la subestació elèctrica del pont de Calderons. El projecte avançarà de sud a nord, seguint el traçat del camí antic de Castellvell fins a arribar a l’avinguda de les Torres.

Les primeres actuacions del projecte

Endesa ha adjudicat l’obra a l’empresa Cobra. Tal com ha explicat la regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Reus, Marina Berasategui, primer es construeix tota la nova línia soterrada i, només al final, es realitza la connexió amb la xarxa elèctrica existent. Això implica que no es soterrarà el cablejat aeri actual, sinó que s’instal·larà una nova infraestructura completament subterrània.

Una reivindicació històrica del veïnat

Els veïns del Pinar reclamen el soterrament de la línia d’alta tensió, de 1,43 quilòmetres de longitud, des de la construcció de la urbanització, fa més de cinquanta anys. Les demandes s’han intensificat especialment durant les darreres dècades, fins que el desembre de 2024 es va signar el conveni que ha fet possible l’inici de les obres.

Permisos, calendari i afectacions

Els permisos d’obra ja s’han tramitat als dos municipis implicats i el projecte està enllestit des del mes d’abril de 2025. Tot i que encara no hi ha maquinària al Pinar, els treballs previs ja estan en marxa.

Pel que fa al subministrament elèctric, no es preveuen talls destacats durant l’execució de les obres. La línia actual es mantindrà operativa mentre es construeix el nou tram soterrat. Només en la fase final de connexió es podria produir una interrupció puntual i controlada.

El calendari previst fixa la finalització de les obres abans del 31 de desembre de 2027, un objectiu que les administracions i la companyia elèctrica consideren assolible tenint en compte l’estat actual del projecte.

Com es desenvoluparan les obres

El projecte preveu la substitució d’un tram de línia aèria d’alta tensió per una variant subterrània entre els suports T-2 i T-7, que travessen el Pinar i Castellvell del Camp. En total, es desmantellaran sis torres metàl·liques: dues al terme municipal de Castellvell i quatre al de Reus.

Els treballs es duran a terme per fases per reduir l’impacte sobre l’entorn. En primer lloc, es retiraran aproximadament 1.300 metres de cablejat aeri i les torres existents. Posteriorment, s’instal·laran dos nous pilars metàl·lics que faran de punt de transició entre la línia aèria i la subterrània.

La nova línia soterrada discorrerà per una rasa doble d’uns 1,4 quilòmetres de longitud i aproximadament 1,2 metres d’amplada, on s’allotjaran els nous cables elèctrics.

Pressupost i finançament

El pressupost total del projecte és d’uns 3,5 milions d’euros. L’Institut Català d’Energia n’aporta aproximadament 2,4 milions, mentre que els ajuntaments de Reus i Castellvell del Camp assumeixen l’1,1 milions restants, amb un repartiment del 80% a càrrec del consistori reusenc i del 20% del de Castellvell.

El Pinar, un exemple de lluita veïnal

El soterrament de les torres posa fi a una reivindicació veïnal de més de cinquanta anys. Durant dècades, els veïns han denunciat la proximitat de les torres a les cases, l’impacte visual i els possibles efectes sobre la salut.

Des de l’Associació de Veïns del Pinar han celebrat aquest moment com una fita històrica, fruit de la constància i el treball col·lectiu del barri. Tot i això, asseguren que continuaran fent seguiment del projecte perquè el procés es desenvolupi amb totes les garanties i el veïnat pugui gaudir d’un entorn més segur, saludable i digne.

📚 Fonts i referències

Publicat a

Com funcionen les plantes de biogàs?

Descobreix com transformen els purins en energia verda

Font: Les plantes de biogàs, una oportunitat per al territori – Agrònoms – Enginyers Agrònoms de Catalunya

L’estratègia catalana del biogàs planteja construir una desena de plantes anuals fins al 2030, que s’afegirien a les 74 existents actualment.

Però què és el biogàs?

És un gas combustible generat en un procés de descomposició de matèria orgànica en absència d’oxigen. Aquest gas combustible és una barreja de gasos que es produeix per la digestió anaeròbica de la matèria orgànica en condicions controlades i es compon principalment de metà i diòxid de carboni. El metà és un tipus de combustible que proporciona una energia primària, però si no es gestiona correctament és un gas amb efecte d’hivernacle (GEH).

Per tant, l’obtenció i l’aprofitament del biogàs és una triple oportunitat perquè:

  1. Permet processar adequadament els recursos orgànics.
  2. Contribueix a la implementació de l’Estratègia europea de reducció d’emissions de GEH i d’amoníac.
  3. Redueix les emissions dels combustibles fòssils que se substitueixen amb l’ús de biogàs i biometà.

És, per tant, una energia renovable perquè prové d’un residu i no de materials fòssils.

Els residus convertits en energia

Les fonts que alimenten aquestes plantes de biogàs poden ser les dejeccions ramaderes, o sigui, els purins de porcs o vaques. També la fracció orgànica que generem a les llars, residus de la indústria agroalimentària, com restes d’escorxador, o els fangs residuals de les plantes de tractament d’aigua.

Aquests residus, normalment per separat, es posen en un dipòsit sense oxigen i amb temperatures d’uns 40 graus durant unes setmanes.

Els bacteris comencen a actuar descomponent la matèria i alliberant en el procés un gas que conté sobretot metà. Però també diòxid de carboni i altres elements, com nitrogen.

El biogàs obtingut es convertirà, un cop transvasat en un altre dipòsit i a través d’uns motors, en energia tèrmica per escalfar, en electricitat que es distribueix a la xarxa, i també es pot convertir en combustible per vehicles de transport.

Biometà i fertilitzants

A més, si el gas es purifica i se n’extreu el CO₂, s’obtindrà biometà, que és com el gas natural i també es pot distribuir a la xarxa.

De les plantes encara en surt un altre producte anomenat digestat. És la resta que queda al dipòsit on s’ha produït el gas. Aquesta resta, tractada, es pot utilitzar per fertilitzar els conreus.

El cas de Juneda, municipi de la província de Lleida a Catalunya

A Juneda, la cooperativa de ramaders GAP –que té 160 famílies associades i és propietària de la planta de cogeneració de purins Tracjusa, en funcionament des de fa 24 anys– ha començat les obres per posar en marxa un nou sistema que permeti millorar la sostenibilitat i valoritzar els residus.

GAP s’ha associat amb el Grup Griñó per construir una nova gasificadora que substituirà el gas natural que utilitza la planta actual per un gas de síntesi procedent de residus urbans.

També sumaran 40.000 tones de residus orgànics procedents de la indústria agroalimentària a les 90.000 tones de dejeccions ramaderes que ja gestionaven per obtenir biogàs, que injectaran a la xarxa, i fertilitzants orgànics que comercialitzaran amb marca pròpia.

“La calor la fem a partir de materials recuperats i el fertilitzant a partir de residus i dejeccions ramaderes. Posem en valor materials que ja s’han utilitzat i els donem una segona vida u, president del consell rector de GAP cooperativa.” Eduard Cau, president del consell rector de GAP cooperativa.

Font article:

  1. https://www.3cat.cat/3catinfo/com-funcionen-les-plantes-de-biogas-aixi-transformen-els-purins-en-energia-verda/noticia/3371170/
  2. https://ruralcat.gencat.cat/bioeconomia/biogas
  3. https://www.clusterbioenergia.cat/biogas/