Publicat a

El Govern aprova la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050

  1. L’estudi, elaborat per l’Institut Català d’Energia (ICAEN), aposta per un escenari objectiu en què s’assoleix la neutralitat climàtica del sector energètic, però adverteix que no s’aconseguirà si no s’apliquen de manera intensiva i coordinada una vintena d’estratègies
  2. L’estalvi i l’eficiència energètica són l’eix fonamental per descarbonitzar la societat catalana, i per això es preveu una reducció del 30,3% en el consum d’energia final l’any 2050
  3. L’anàlisi calcula que caldrà instal·lar 12.000 MW renovables nous fins l’any 2030 i 58.400 MW fins l’any 2050 per assolir un sistema elèctric totalment descarbonitzat, xifra que requerirà l’ocupació del 2,5% del territori per a usos energètics
  4. La descarbonització del sistema energètic català requerirà la inversió de 84.361 milions d’euros
Continua llegint «El Govern aprova la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050»
Publicat a

L’Empire State, edifici pioner en la reducció de consum energètic

L’emblemàtic gratacel ha reduït un 40% la despesa energètica, una mesura que hauran d’imitar els grans edificis de Nova York abans del 2030

S’imaginen com deu ser la factura de la llum de la ciutat que “no dorm mai”?. Els gratacels de Nova York són una gran font de despesa energètica, tant de nit com de dia. Potser de dia no hi ha tantes bombetes enceses però n’hi ha. Una altre despesa incessant la produeixen els ascensors. Només a Manhattan n’hi ha 63.000, que fan 35 milions de viatges al dia. Seria difícil prescindir-ne però se’n pot instal·lar de més eficients. Això han començat a fer-ho al llegendari edifici Empire State.

En 10 anys s’han gastat 550 milions de dòlars en ser més sostenibles i han reduït la factura energètica un 40%. Han canviat fins a 3 milions de bombetes, i també la composició de les finestres.

Antonhy Malkin, president de la copropietat Empire State, ha explicat tots els processos que van fer amb l’objectiu de reduir la petjada ecològica del famós edifici.

“Vam millorar l’aïllament de l’edifici. Vam posar aïllant entre els radiadors i les parets exteriors. Després vam agafar les finestres, 6.514 finestres, les vam desmuntar i hi vam enganxar una capa d’aïllant tèrmic.”

Una llei per una ciutat més sostenible

A Nova York no només gasta energia l’Empire State. Gratacels com les Torres Trump produeixen un terç de la despesa energètica total de la ciutat. Per aquest motiu, l’Ajuntament ha votat una llei per obligar uns 50.000 edificis de la ciutat a aplicar mesures d’estalvi per al 2030.

Les mesures adoptades per l’Empire State s’aniran aplicant a la resta de gratacels en els pròxims anys. A partir del 2022 s’exigirà als propietaris dels edificis començar a reduir les emissions de carboni per aconseguirreduir-les un 40% al 2030.

En aquests edificis es produeix un terç de la despesa total de la ciutat. Els que tindran més dificultat per assolir l’objectiu són els que seguint una tendència dels anys 70, són bàsicament torres de vidre, i necessiten recórrer molt més a l’aire condicionat que no pas els més antics

Les autoritats defensen que la llei millorarà la qualitat de l’aire, amb la reducció de les malalties respiratòries, i crearà noves feines relacionades en la remodelació dels edificis. Font: ccma.cat

Publicat a

Aprovats els nous objectius d’eficiència energètica i renovables de la UE per 2030

El Parlament Europeu va aprovar elevar la quota d’ús d’energies renovables a la UE fins al 32% del total el 2030 i un objectiu indicatiu d’eficiència energètica per a aquest any del 32.5%.

La Cambra va donar suport l’acord informal assolit al juny amb el Consell sobre eficiència energètica (434 vots a favor, 104 en contra i 37 abstencions), renovables (495 vots positius, 68 negatius i 61 abstencions) i governança de la Unió energètica (475 front a 100, amb 33 abstencions), tres textos legislatius que formen part del paquet d’energies netes. Tots dos objectius seran revisats abans de 2023, però només podran actualitzar-se per endurir-se i no per rebaixar-se.

Abaratir la factura energètica i fomentar l’autoconsum
Gràcies al foment de l’eficiència, els ciutadans veuran com baixen les seves factures. La directiva sobre energies renovables reconeix el dret a l’autoconsum, així com els drets a generar, emmagatzemar i vendre l’excés d’energia elèctrica, instal·lar i operar sistemes d’emmagatzematge i rebre remuneracions per l’excedent abocament a la xarxa.

El text acordat també impedeix s’aplica càrrecs a l’autoconsum com l’anomenat “impost al sol” aplicat a Espanya, encara que aquesta prohibició només estarà vigent fins a l’any 2026, data a partir de la qual, els Estats membres de la UE podran recórrer a una de les tres alternatives que la directiva preveu per justificar la imposició d’aquestes taxes. Europa podrà reduir la seva dependència del petroli i el gas importat, millorar la qualitat de l’aire i protegir el medi ambient.

Els països estaran obligats a introduir mesures específiques per tallar la pobresa energètica.

Cap a la segona generació de biocombustibles
Els biocombustibles de segona generació poden jugar un paper clau en la reducció de la petjada de carboni del sector del transport. El text aprovat pel Parlament Europeu dicta que, almenys el 14% del combustible utilitzat per a transport haurà de procedir de fonts renovables en 2030 i els biocarburants de primera generació amb un alt risc de “canvi indirecte en l’ús de la terra” (ILUC , és a dir, quan la terra passa de l’ús no agrícola -com pastures i boscos- a la producció d’aliments, la qual cosa augmenta les emissions de CO2) no es tindran en compte per als objectius d’ús de renovables a partir d’aquest any.

Des 2019, la contribució dels biocarburants de primera generació a aquests objectius s’anirà reduint gradualment fins a quedar fora en 2030.

Nova estructura de govern per a la Unió energètica
Cada Estat membre ha de presentar plans a deu anys sobre energia i clima, detallant objectius nacionals, polítiques i mesures en aquest àmbit, abans del 31 de desembre de 2019, i cada deu anys a partir d’aquesta data.

Declaracions dels ponents
El ponent sobre renovables, José Blanco (S & D, Espanya), va assenyalar: “desincentivem la inversió en nova producció de biocombustibles elaborats a partir d’aliments i pinsos i impulsem els biocarburants més avançats. També hem aconseguit reforçar l’autoconsum i producció com un dret, i ha quedat clara la voluntat del Parlament de prohibir els gravàmens o càrrecs a l’autoconsum com a norma general “

El ponent sobre eficiència energètica, Miroslav Poche (S & D, República Txeca) va dir: “L’increment de l’eficiència energètica beneficia a tots els europeus. Reduirà les factures, i repercutirà en la competitivitat de la indústria, rebaixant els costos i estimulant la inversió”.

Propers passos
El reglament sobre governança s’aplicarà directament en tots els Estats membres, mentre que els països tindran 18 mesos per traslladar a la legislació nacional les altres dues directives.

font:caloryfrío

Publicat a

4ª Edició de l’informe Internacional Energy Efficiency Scorecard de l’American Council for an Energy-Efficient Economy

Espanya se situa en la primera posició en l’apartat d’Edificació que aborda l’eficiència de les construccions tant residencials com d’ús terciari.

2018 International Energy Efficiency Scorecard

La quarta edició de l’informe International Energy Efficiency Scorecard de l’American Council for an Energy-Efficient Economy (ACEEE) que examina i compara les polítiques energètiques de 25 països del món, situa Espanya en la primera posició en l’apartat de «Edificació», que aborda l’eficiència de les construccions tant residencials com d’ús terciari. En el seu conjunt, aquests 25 països van representar el 2014 el 78% de tota l’energia consumida i més del 80% del PIB mundial.

Espanya que va ser inclosa en 2014 per primera vegada en aquest informe i que va ocupar la cinquena plaça en la categoria de «Edificació» en 2016, compartida amb Canadà, ha passat dos anys després a ocupar la primera plaça, obtenint 22 punts d’un màxim de 25. Espanya ha estat escollida com la nació més eficient, seguida de França, Anglaterra i Holanda amb 21 punts i Alemanya amb 20 punts.
Espanya obté la màxima puntuació, 5 punts sobre 5 possibles, en els indicadors que avaluen el nivell de la reglamentació tècnica energètica sobre edificació. També obté una elevada puntuació pel que fa a instal·lacions, 4 sobre 5 en normativa i 2 sobre 2 en etiquetatge.

L’informe valora positivament la política de rehabilitació a Espanya i ens atorga una puntuació de 3 punts sobre 4 possibles, només superada per França que arriba als 4 punts. En aquest mateix ja es pronunciava la Comissió Europea que va valorar la «Estratègia a llarg termini per a la rehabilitació energètica en el sector de l’edificació a Espanya» (ERESEE 2014) com la millor dels 27 països de la UE.

Finalment, pel que fa a intensitat energètica, Espanya obté 2,5 punts sobre 3 possibles, la màxima puntuació, que és compartida amb altres països europeus com Anglaterra, Holanda o Itàlia.
Segons es destaca en l’informe Espanya obté aquest el primer lloc en la categoria de «Edificació», gràcies a la baixa intensitat energètica dels seus edificis i al seu sòlida Reglamentació sobre edificació, que inclou una àmplia gamma d’exigències tècniques, així com requisits d’eficiència energètica obligatoris per a les intervencions en edificació existent.

Actualment, el Ministeri de Foment té en informació pública la nova actualització del Document Bàsic d’Estalvi d’Energia del Codi Tècnic de l’Edificació, que suposarà un avenç considerable en les exigències reglamentàries d’eficiència energètica de l’edificació.

font:codigotecnico

 

Publicat a

El combustible del futur s’anomena eficiència energètica

A més de fomentar l’ús de fonts renovables enfront de les fòssils, el planeta necessita fer un ús més eficient de l’energia que es consumeix per poder seguir creixent d’una manera més respectuosa amb el medi ambient

En 2016, el món va rebre una gran notícia: 195 països van decidir afegir la seva signatura a l’Acord de París (França). Amb aquesta rúbrica, les nacions signants es van comprometre a reduir activament els seus gasos d’efecte hivernacle, amb l’objectiu principal de mantenir l’augment de la temperatura mitjana mundial per sota de 2 ° C enfront de nivells preindustrials.

Però atès que el consum d’energia a nivell mundial no fa més que augmentar, per complir aquesta fita no només serà necessari disminuir el consum de combustibles fòssils sinó també augmentar l’eficiència energètica. “Eficiència i diversificació energètica són les tendències globals. Però per complir-les, serà necessari un canvi de paradigma en el model tradicional de proveïment i distribució d’energia elèctrica”, apunta el president de Schneider Electric Mèxic i Amèrica Central, Enrique González Haas. En la seva opinió, aquest canvi de paradigma requereix “prioritzar, donar suport i orientar les inversions que permetin l’enfortiment d’un sector que s’havia mantingut limitat per la falta d’inversió i innovació”.

L’eficiència energètica és el conjunt d’accions que tenen com a objectiu disminuir la despesa d’energia. Gràcies a ella, s’optimitza la relació entre l’energia consumida i el preu dels productes i serveis que s’alimenten d’ella. I les claus per aconseguir-ho estan en els millors hàbits de consum i en les inversions i innovacions tecnològiques.

És possible assolir la sostenibilitat sense renunciar a la rendibilitat? La resposta de González Haas és contundent: “Per descomptat, l’eficiència basada en una estratègia de diversificació energètica per no dependre únicament d’energia convencional augmenta la disponibilitat operativa. També ajuda en el consum intel·ligent i eficient, la qual cosa disminueix els costos d’operació i finalment garanteix l’adequat consum de recursos i evita incompliments amb les estrictes normes ambientals que demana el nostre planeta “.

The Energy Efficiency Market Report, de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), subratlla la importància de l’eficiència energètica com a recurs energètic i el seu paper clau en el mercat global de l’energia, que permet alçar l’eficiència energètica a la categoria del ” primer combustible “, ja que és el recurs energètic que s’ha d’usar abans que qualsevol altre per complir els compromisos de sostenibilitat i reduir el consum global.

A Mèxic, es va aprovar a finals de 2015 la llei de Transició Energètica, que fixa l’objectiu que el 50% de la generació elèctrica procedent d’energies netes per al 2050. En l’àmbit de l’eficiència energètica, la norma estableix uns objectius de reducció del consum final de l’1,9% per entre 2016 i 2030; i del 3,7% entre 2031 i 2050. Amb una demanda d’energia creixent a nivell industrial i urbà, les mesures d’eficiència energètica són l’única alternativa per mantenir el progrés alhora que es compleixen els compromisos de sostenibilitat.

Mesurar per invertir
Un dels reptes principals de totes les mesures d’eficiència consisteix a mesurar el rendiment de les inversions d’eficiència i avaluar-ne els retorns. Això suposa calcular la diferència entre el que s’ha consumit respecte al que s’hauria consumit si no s’haguessin dut a terme mesures. Per a això, un article en MIT Technology Review en espanyol presenta el programa CalTRACK, una iniciativa de l’Estat de Califòrnia (EE. UU.) Per crear un mercat d’eficiència energètica transparent que us permetrà controlar els estalvis reals i poder ajustar les projeccions en funció del rendiment real. Un avanç com aquest permetria finançar l’eficiència energètica com si es tractés de qualsevol altre recurs energètic.

En el cas de CalTRACK, “L’eficiència energètica està integrada en el model”, explica el consultor financer d’energia del Fons per a la Defensa del Medi Ambient Matt Golden. I detalla: “Ja no tens perquè debatre si representa la manera més econòmica d’estalviar energia i reduir les emissions [de gasos d’efecte hivernacle], el mateix mercat ho resoldrà”. Aquest tipus de programes pilot són crucials per a potenciar la innovació en mesures d’eficiència energètica, ja que el mercat funcionaria de tal manera que les mesures d’eficiència energètica es finançarien segons les projeccions de caixa, igual que es faria amb un nou projecte de generació.

Una de les empreses que està avançant per promoure l’eficiència i sostenibilitat en la indústria de Mèxic i de l’Amèrica Central és Schneider Electric. L’empresa ja ha ajudat a Unilever a reduir un 17% el consum energètic en la seva planta de Tultitlán (Mèxic), un complex de tres fàbriques a on la companyia produeix gelats, margarines i maioneses. Aquest augment de l’eficiència energètica es va aconseguir mitjançant la implementació d’una solució integral que consolidava la gamma de serveis en un sol paquet, el que solucionava la complexitat de tractar amb diversos proveïdors per cobrir el servei per una banda i els productes per l’altre. La implementació integral de Schneider Electric es va centrar en garantir la continuïtat del servei i atacar els punts vulnerables de la instal·lació elèctrica, el que va donar com a resultat una gestió més eficient i segura de l’energia.

En el seu compromís per triplicar l’eficiència energètica en els propers 40 anys el director de Desenvolupament de Negoci de Schneider Electric Mèxic, Horaci Soriano, proposa alguna de les solucions en les que està treballant l’empresa a la regió: “Els equips connectats permeten enviar informació de com es consumeix l’energia en el punt final d’ús. els sistemes de control local per fer més eficient el maneig d’energia dels diferents equips que estan en lloc faciliten molt la tasca dels gerents de planta per a la presa de decisions dels seus processos i de com estan usant l’energia, i tot això ho estem acompanyant d’aplicacions i programes que faciliten a l’alta direcció prendre decisions de negoci en funció dels seus consums d’energia de tal manera que l’empresa assoleixi els seus objectius “.

Com a conseqüència d’aquesta recerca per l’eficiència i la sostenibilitat, el món està enfrontant una transició en què la generació descentralitzada d’energia, les fonts de combustible sense carbó i l’aprofitament de les dades per a una millor presa de decisions seran clau en el nou panorama energètic mundial.

font:technologyreview