Del purí a l’energia: la planta experimental de biogàs de l’IRTA a Constantí

Enginyeria, bioeconomia i valorització de les dejeccions ramaderes

La gestió de les dejeccions ramaderes constitueix un dels principals reptes ambientals del sector agroalimentari català, però també representa una oportunitat per transformar un residu orgànic en energia i nous recursos. La nova planta experimental de biogàs que l’IRTA ha posat en funcionament al centre de Mas Bové, a Constantí (Tarragonès), és un exemple especialment interessant d’aquesta transformació.

La instal·lació converteix purins, gallinassa i restes de pinso procedents de les mateixes granges del centre en biogàs, fertilitzant orgànic i aigua recuperada, aplicant un model de valorització basat en els principis de la bioeconomia circular.

Des del punt de vista de l’enginyeria, el projecte té un interès afegit: no es tracta únicament d’una planta productiva, sinó d’una infraestructura científica destinada a experimentar, obtenir dades i provar tecnologies que posteriorment puguin ser transferides al sector agroalimentari.

Digestió anaeròbia: convertir un residu en un vector energètic

El principi tecnològic de la instal·lació és la digestió anaeròbia, un procés biològic en què microorganismes degraden la matèria orgànica en absència d’oxigen.

Aquest procés permet obtenir dos productes principals: biogàs i digestat. El primer constitueix un combustible renovable que pot ser aprofitat energèticament; el segon conserva nutrients de la matèria original i, convenientment gestionat i tractat, permet recuperar recursos per a ús agronòmic. A Mas Bové, el procés parteix de més de 5.200 tones anuals de matèria orgànica. La planta permet, per tant, plantejar un esquema circular:

dejeccions i residus orgànics → digestió anaeròbia → [biogàs + digestat] → [energia + fertilitzant + recuperació d’aigua]

Aquesta integració és precisament un dels aspectes més interessants des del punt de vista tècnic: el residu deixa de considerar-se exclusivament un problema de gestió per convertir-se en una matèria primera secundària.

Autoconsum tèrmic a la mateixa explotació

En aquesta instal·lació, l’IRTA ha optat per utilitzar el biogàs per produir energia tèrmica destinada a l’autoconsum. L’energia obtinguda s’utilitza per escalfar la nau de maternitat de les truges, substituint parcialment el gas propà que s’utilitzava anteriorment, i també per mantenir la temperatura necessària dins del mateix digestor anaerobi. Segons l’IRTA, la producció tèrmica prevista equival aproximadament al consum anual de 165 llars catalanes. Aquest plantejament evidencia un aspecte essencial en qualsevol projecte de biogàs: l’aprofitament energètic s’ha d’adaptar a les necessitats reals de cada explotació.

No totes les plantes necessiten tenir la mateixa configuració. En funció de la quantitat i composició del substrat, de la demanda energètica i de les infraestructures disponibles, el biogàs pot tenir diferents vies d’aprofitament. El dimensionament de la instal·lació i la integració energètica són, per tant, factors determinants en la viabilitat tècnica i econòmica del projecte.

El digestat: més enllà de la producció d’energia

Un dels aspectes que sovint queda en segon terme quan es parla de biogàs és la gestió del digestat. A Mas Bové, després de la digestió es tracta la matèria resultant per recuperar diferents recursos. La fracció sòlida s’aprofita com a fertilitzant orgànic als camps del centre, mentre que la fracció líquida passa per un procés biològic que permet obtenir aigua recuperada, destinada al reg i a la neteja de les instal·lacions ramaderes. Això permet tancar parcialment diferents cicles de recursos dins de la mateixa explotació:

  • valorització energètica de les dejeccions;
  • substitució parcial de combustibles fòssils;
  • recuperació de nutrients;
  • reducció de la necessitat de fertilitzants externs;
  • recuperació i reutilització d’aigua.

El valor tècnic d’una planta de biogàs, per tant, no s’hauria de mesurar únicament pels kWh que és capaç de produir. També cal considerar la seva capacitat per gestionar residus, recuperar nutrients, reduir emissions i disminuir el consum de recursos externs.

Una planta experimental al servei de l’enginyeria i del sector

Una característica diferencial de Mas Bové és el seu caràcter experimental. Segons l’IRTA, és la primera instal·lació de Catalunya i de l’Estat gestionada per un institut públic de recerca que, simultàniament, presta servei a una explotació ramadera. Aquesta condició permet desenvolupar proves pilot i projectes de recerca que serien més difícils d’executar en una planta comercial.

Per als professionals de l’enginyeria, instal·lacions d’aquest tipus poden ser especialment valuoses per estudiar qüestions com el comportament de diferents substrats, l’optimització dels processos, els balanços de massa i energia, el tractament del digestat, la instrumentació i control o la integració energètica de la planta amb l’explotació. La planta és, a més, de dimensions reduïdes però escalable, amb la voluntat de funcionar com a instal·lació demostrativa i facilitar la transferència de coneixement al sector.

El dimensionament, una qüestió essencial

L’extensió del biogàs no consisteix simplement a construir instal·lacions de més capacitat. La dimensió, la disponibilitat continuada de substrat, les distàncies de transport, la demanda energètica, la gestió posterior del digestat i la relació amb l’entorn condicionen directament la sostenibilitat de cada projecte.

Aquest és precisament un dels missatges que destaca l’IRTA: els projectes s’han de dimensionar correctament i desenvolupar comptant amb el territori, especialment quan es tracta de plantes centralitzades que gestionen residus procedents de diverses explotacions.

Des de l’enginyeria, això obliga a abordar el projecte com un sistema integral. No n’hi ha prou amb dimensionar el digestor. Cal estudiar la logística d’entrada de substrats, els pretractaments, l’emmagatzematge, la producció i condicionament del biogàs, la demanda energètica, les instal·lacions elèctriques i tèrmiques, la seguretat, les emissions, els sistemes de control i la destinació final del digestat.

Un sector amb recorregut a Catalunya

El potencial de desenvolupament encara és considerable. Segons les dades recollides per 3Cat, actualment Catalunya disposa de 22 plantes de biogàs alimentades amb purins i dejeccions ramaderes i 33 més es troben en fase de projecte. L’objectiu per al 2030 és arribar a tractar aproximadament tres milions de tones anuals de purins i dejeccions, tres vegades més que actualment. Aquest desplegament planteja oportunitats importants per a l’enginyeria: disseny de processos, instal·lacions industrials, gasos combustibles, instal·lacions tèrmiques i elèctriques, automatització i control, eficiència energètica, tractament d’aigües, gestió ambiental i integració d’energies renovables.

Al mateix temps, el desenvolupament d’aquestes instal·lacions exigeix rigor. Cada projecte ha de respondre a les característiques del territori, a la disponibilitat real de matèria orgànica i a una solució tècnica i econòmica proporcionada.

Conclusions

La planta experimental de Mas Bové mostra una aplicació tangible de la bioeconomia circular al sector ramader: transformar dejeccions i altres residus orgànics en energia renovable i, paral·lelament, recuperar fertilitzants i aigua. Però probablement el seu valor més important és el seu caràcter demostratiu. Poder experimentar en una instal·lació real permet obtenir coneixement sobre processos, rendiments, tractaments i dimensionament abans de traslladar les solucions a escala comercial.

Per al col·lectiu de l’enginyeria tècnica industrial, el biogàs representa un àmbit clarament multidisciplinari, on convergeixen energia, processos industrials, instal·lacions, automatització, gestió de residus i protecció ambiental. La transició energètica no depèn únicament de generar més electricitat renovable. També passa per aprofitar millor els recursos disponibles al territori. En zones amb una activitat ramadera important, convertir les dejeccions en energia i recuperar-ne els nutrients pot formar part d’aquesta transformació, sempre que els projectes estiguin correctament dimensionats, justificats tècnicament i integrats en el seu entorn.

Fonts:

3CatInfoL’IRTA presenta una planta de biogàs per transformar els purins en energia renovable i adob, 7 de setembre de 2026.
Consultar la notícia de 3CatInfo

IRTAAgricultura i l’IRTA presenten una planta experimental de biogàs per a potenciar la bioeconomia i mitigar el canvi climàtic des del sector agroalimentari català, 7 de setembre de 2026.
Consultar la informació tècnica de l’IRTA

IRTA — Informació tècnica de la planta experimental de biogàs de Mas Bové.

Repsol invertirà a Tarragona més de 1.400 milions en projectes de transició energètica

El president de Repsol, Antoni Brufau, va anunciar que la companyia petrolera invertirà 1.400 MEUR al complex de Tarragona en un conjunt d’11 projectes de transició energètica fins l’any 2025 que suposen una inversió total de 259,5 milions d’euros i estan impulsats pel Port de Tarragona, l’Ajuntament de Vilaseca i Repsol

Continua llegint «Repsol invertirà a Tarragona més de 1.400 milions en projectes de transició energètica»

Sorigué engegà un projecte d’economia circular per transformar residus de pneumàtics en filtres per al tractament d’aigües

Amb aquesta tecnologia es dona una segona vida als pneumàtics gastats i s’evita l’ús del carbó fòssil per produir els filtres, capaços d’absorbir metalls pesants, contaminants, matèria orgànica i males olors a les depuradores d’aigua

Per aquest projecte, Sorigué ha rebut un ajut de 82.000 euros en el marc del programa Nuclis d’R+D Empresarial per a projectes d’economia circular en l’àmbit dels residus que impulsen ACCIÓ i l’Agència de Residus de Catalunya.

L’empresa catalana Sorigué, amb seu a Lleida, ha desenvolupat una tecnologia que permet transformar residus de pneumàtics en filtres per al tractament d’aigües. El projecte, en fase pilot i pioner a Catalunya, evita d’aquesta manera l’ús del carbó fòssil, el material que s’utilitza habitualment per produir aquests filtres d’aigua. Així, la iniciativa es basa en l’economia circular i té per objectiu millorar la valorització de residus i dotar-los, al mateix temps, d’una segona vida i de noves prestacions.

D’aquesta manera, el sistema creat es basa en l’aplicació d’un tractament químic i tèrmic als pneumàtics per obtenir el carbó actiu, el material que s’utilitza per filtrar l’aigua, en aquest cas més sostenible i no fòssil ja que no deriva del carbó natural sinó del cautxú del pneumàtic fora d’ús. Aquests filtres d’aigua són capaços d’absorbir metalls pesants, contaminants, matèria orgànica i males olors a les depuradores d’aigua.

Segons el director d’innovació de Sorigué, Joan Pons, “l’objectiu del projecte és, d’una banda, trobar una alternativa als actuals tractaments d’aquest tipus de residus i, de l’altra, obtenir un producte d’elevat valor afegit per a la gestió d’aigües, tot tancant el cicle dels materials i donant un pas més enllà en el camp de l’economia circular”.

Per Pons, “la recuperació de residus és important sobretot en l’àmbit ecològic, però també en l’econòmic” ja que el fet de “no utilitzar un producte fòssil finit no només fomenta la disminució de la petjada de carboni i l’impacte ambiental associat a tot el cicle de vida del producte, sinó que permet fabricar un producte tecnològic i d’elevat valor, fet que millora el volum de negoci”. L’empresa catalana dirigeix la seva tecnologia a empreses dedicades a la gestió dels residus i al cicle de l’aigua.

Fundat al 1954, Sorigué és un grup empresarial especialitzat en el desenvolupament de solucions basades en la innovació per als sectors de la construcció, els serveis, els materials i la tecnologia i enginyeria de l’aigua. El grup compta amb més de 20 societats i 3.800 treballadors en plantilla.

Suport als projectes d’economia circular

La línia d’ajuts Nuclis d’R+D Empresarial per a projectes d’economia circular en l’àmbit dels residus s’emmarca en el conveni entre ACCIÓ i l’Agència Catalana de Residus (ARC) per fomentar projectes empresarials d’R+D relacionats amb la prevenció i la gestió dels residus que comportin, entre altres, nous processos o la millora tecnològica dels ja existents i que en permetin la recuperació de recursos.

Els criteris per a la concessió dels ajuts han prioritzaran el potencial de reducció efectiva dels residus, bé perquè s’estalvia la seva generació, bé perquè es converteixen en recursos o perquè el procés permet utilitzar residus que no eren aprofitats. Font: gencat

Economia circular, responsabilitat de tots

La Comissió Europea ha adoptat un ambiciós paquet de noves mesures sobre l’economia circular per ajudar les empreses i els consumidors

«Una Europa que utilitzi eficaçment els recursos» és una de les set iniciatives emblemàtiques que formen part de l’estratègia Europa 2020 que pretén generar un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. Actualment és la principal estratègia d’Europa per generar creixement i ocupació, amb el suport del Parlament Europeu i el Consell Europeu.

El 2 de desembre de 2015, la Comissió Europea va adoptar un ambiciós paquet de mesures sobre l’economia circular per ajudar les empreses i els consumidors europeus en la transició a una economia més sòlida i circular, on s’utilitzin els recursos de manera més sostenible.

Les accions proposades contribueixen a ‘tancar el cercle’ dels cicles de vida dels productes a través d’un major reciclatge i reutilització, i aporten beneficis tant al medi ambient com a l’economia. Aquests plans extreuen el màxim valor i ús de totes les matèries primeres, productes i residus, fomentant l’estalvi energètic i reduint les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Les propostes abasten tot el cicle de vida dels productes: de la producció i el consum a la gestió de residus i el mercat de matèries primeres secundàries. La transició rep ajuda financera dels Fons Estructurals i d’Inversió Europeus (Fons EIE), amb 5.500 milions d’euros per a la gestió de residus. A més, compta amb 650 milions d’euros procedents d’Horitzó 2020 (el programa de finançament de la recerca i innovació de la UE) i d’inversions en l’economia circular a nivell nacional.

La transició cap a una economia més circular ofereix grans oportunitats per a Europa i els seus ciutadans. És una part important dels nostres esforços per modernitzar i transformar l’economia europea canalitzant-la cap a una direcció més sostenible. Hi poderosos arguments econòmics per a això, ja que les empreses poden obtenir considerables beneficis econòmics i augmentar la seva competitivitat.
L’economia circular genera importants estalvis d’energia i beneficis mediambientals. Crea llocs de treball a nivell local i oportunitats d’integració social. Està estretament interrelacionada amb les prioritats clau de la UE sobre ocupació i creixement, inversions, l’agenda social i la innovació industrial.

Disminució de residus
La meta principal del paquet legislatiu europeu d’economia circular és augmentar el reciclatge de residus fins al 70% el 2030, partint de l’44% actual. En el desenvolupament de la directiva d’abocadors, es debat que el 2030, una quantitat inferior a entre 5 i 10% dels residus municipals produïts es dipositin en els mateixos. En el cas dels residus perillosos es prima la seguretat del tractament i, per això, no es contemplen objectius d’aquest tipus.
Així ha quedat reflectit en el debat de la revisió de la directiva de residus, que incideix en la recollida separada d’aquells residus que, per la seva perillositat, puguin afectar la reciclabilitat dels residus domèstics, com és el cas dels aerosols, pintures , vernissos, dissolvents i productes de neteja.

Guerra contra el plàstic
La Comissió Europea ha fet públic a finals de gener el seu pla sobre el plàstic en l’economia circular de la Unió. L’objectiu és que el 55% dels envasos de plàstic que es produeixen i es fan servir a la UE es recicli abans de l’any 2030. I el que és més rellevant, per a aquesta data tots els envasos de plàstics que es comercialitzin han de ser reutilitzables o reciclables fàcilment.
Cada any, els europeus generen 25 milions de tones de residus de plàstic, però menys del 30% es recull per ser reciclat. Aquesta mesura pretén acabar amb els plàstics al mar, que suposen en l’actualitat ni més ni menys que el 85% de les escombraries marines. Per aconseguir-ho, haurà restriccions a l’addició intencionada de microplàstics als productes i es limitarà el consum de plàstics d’un sol ús, motivant la demanda de plàstic reciclat i canviant la percepció del mateix com un producte sol ús.

Principis de l’economia circular
– L’eco-concepció: considera els impactes mediambientals al llarg del cicle de vida d’un producte i els integra des del començament.
– L’ecologia industrial i territorial: establiment d’una manera d’organització industrial en un mateix territori caracteritzat per una gestió optimitzada dels estocs i dels fluxos de materials, energia i serveis.
– L’economia de la “funcionalitat”: privilegiar l’ús davant de la possessió, la venda d’un servei enfront d’un bé.
– El segon ús: reintroduir al circuit econòmic aquells productes que ja no es corresponen a les necessitats inicials dels consumidors.
– La reutilització: reutilitzar certs residus o certes parts dels mateixos, que encara poden funcionar per a l’elaboració de nous productes.
– La reparació: trobar una segona vida als productes espatllats.
– El reciclatge: aprofitar els materials que es troben en els residus.
– La valorització: aprofitar energèticament els residus que no es poden reciclar.