Pel domini del mercat energètic

En plena transició energètica i descarbonització de l’economia, encara hem de dissenyar aquesta evolució que marcarà el nostre futur

El consum energètic és necessari per al nostre desenvolupament econòmic i social. Però el ritme actual és un dels motius del canvi climàtic que tant destrueix ecosistemes i ataca la salut del planeta. La consciència ecològica ens alerta que els problemes es poden aguditzar si no es prenen mesures al respecte.

Per què cal estalviar energia? ¿Per què canviar el model energètic actual? Per què és necessari augmentar l’eficiència energètica? Hi ha tres raons molt bàsiques però importants que són: l’esgotament de les energies que no són renovables; l’impacte negatiu sobre el medi ambient; i la inseguretat de l’abastament energètic.

Estem en una transició energètica en què les renovables cada vegada adquireixen més protagonisme en detriment dels combustibles fòssils. Es tracta d’una descarbonització social i econòmica que aposta per les energies netes. Un moment en què trobar el camí correcte cap a la sostenibilitat ambiental, energètica, social i de mercat Assumpta Farran, directora de l’ICAEN (Institut Català d’Energia), avisa que cal diferenciar entre «reduir el consum energètic i el seu cost econòmic en euros. Haurien de ser dos aspectes paral·lels però a l’hora de veure el rebut veiem que no és així, ja que hi ha una part fixa de la factura alta i una variable baixa».

«La gent que contracta una potència baixa té un 75% de costos fixos i per molt que s’esforci a reduir la despesa energètica només pot fer dins el 25% restant de variable», explica Farran, que afegeix que els habitatges que tenen contractada una potència major «com els variables són més alts, representen el 40%, enfront del 60% de fixos».

En aquest paradigma de la despesa energètica en l’habitatge, Farran afegeix que «la gent que té una tarifa regulada, en la qual el preu de la llum varia al llarg del dia, sol tenir pics de preus més alts en hores de molta activitat en l’habitatge, com al matí al despertar-nos, 8h o 9h, i també a la nit al tornar de la feina a partir de les 20h. Això també passa els dies més calorosos i freds de l’any».

«En aquest escenari només hi ha dues maneres d’estalviar en l’habitatge. La gent que té contractada una potència petita o escollint molt bé les hores de consum energètic », valora la directora de ICAEN.

Què són les despeses fixes?
A dia d’avui les energies renovables soles no poden proveir a tot el teixit energètic del país i a més tenen un altre inconvenient: són intermitents. En no haver-se pogut emmagatzemar l’energia, quan no hi ha sol les fotovoltaiques no funcionen, tampoc l’eòlica sense vent.

Quan això succeeix, entren en joc centrals que funcionen mitjançant la combustió de combustibles fòssils com petroli, gas natural o carbó. Moltes d’elles van ser construïdes precisament per donar suport a les renovables o quan es produeixen pics de consum energètic.

Assumpta Farran explica que «tenim uns costos fixos molt alts perquè estem pagant el que ha costat construir aquestes centrals cares que tot just funcionen pocs dies a l’any i no treballen ni un 10% del que estaven pensades. Hem vist que tota aquesta infraestructura per donar cobertura, i que paguem en el rebut de la llum, era innecessària. Com en el cas Castor que no ha entrat ni en servei. Si no funciona, potser no era necessària».

Digitalització de l’energia
La directora de ICAEN exposa que «avui dia l’energia ja es pot emmagatzemar i estem en un moment que hem d’escollir si créixer amb mentalitat de Thomas Edison o d’un milennial. És a dir, si seguim com fins ara o optem per un consum energètic intel·ligent».

«D’aquí a 20 o 30 anys, els milennials seran una generació intel·ligent que s’entendrà amb la xarxa elèctrica. Quan es comprin un cotxe, serà un d’elèctric que funcionarà amb bateries, que fins i tot podran alimentar la xarxa de l’habitatge. Apostaran per termòstats intel·ligents que regulen el consum quan el preu és més alt. Tindran una instal·lació fotovoltaica connectada al mercat elèctric i amb bateria per emmagatzemar l’energia. I el mercat, els venedors de rentadores i assecadores per exemple, també s’adaptarà a aquest sistema, perquè així els obligarà la demanda», vaticina Farran.
En aquesta línia Farran explica que «l’Agència Internacional de l’Energia ha presentat un estudi sobre la digitalització de l’energia per als propers 20 anys. La seva capacitat de donar flexibilitat al mercat suposarà prop de 165 gigawatts de potència virtual. El que suposa 165 centrals que ja no farien falta».

«Ens trobem en un moment en què hem de decidir si l’oferta segueix dominant el mercat energètic, és a dir, plantejar-nos construir més infraestructures clàssiques per donar cobertura a les renovables, o que la demanda comenci a agafar les regnes amb equipaments intel·ligents i un model energètic digitalitzat», planteja.

Farran posa com a exemple les mesures preses a Alemanya: «Tenen hores del dia en què l’electricitat és gratuïta o amb un preu negatiu respecte al mercat. Això passa perquè també tenen costos fixos altíssims i d’aquesta manera incentiven la gent a emmagatzemar energia. El poder el té la demanda, el ciutadà, de manera que la tecnologia permet una gestió flexible».

«Estem en un moment molt important perquè una mala decisió política sobre el model energètic pot resultar molt cara, i la pagarem els ciutadans. Els polítics han de deixar d’escoltar els gurus del s.XX i parlar amb gent del s.XXI. Apostar per la tecnologia perquè la demanda pugui gestionar el mercat energètic », conclou Assumpta Farran.

font: diari de tarragona