L’enclavament tarragoní està liderant un projecte, que cerca crear sinergies amb l’AEQT, l’ACA i el CAT. La inversió prevista se situa entre 75 i 100 milions d’euros
Una planta dessalinitzadora al Cap Salou per reduir el consum d’aigua de boca del Port de Tarragona i la indústria química. Aquesta és una de les iniciatives en què està treballant l’enclavament tarragoní, un projecte de «territori», que busca generar sinèrgies per fer front a les necessitats d’aigua, tenint en compte que el període de sequera actual ha evidenciat que aquest és un bé escàs, que comportarà molts maldecaps de cara al futur.
“Des del Port volem ser una administració facilitadora del consens que es necessita per impulsar infraestructures sostenibles que donin servei tant a la ciutadania, com a les empreses i al port”, afirma el president d’aquesta institució, Saül Garreta. El projecte està encara en una fase de definició i en aquests moments s’han iniciat els contactes per establir una col·laboració publicoprivada, on a més del Port també hi ha l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), l’Agència Catalana de l’ Aigua (ACA) i el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT).
El projecte afecta els terrenys de l’antic planter del Cap Salou, un àmbit que forma part del domini públic portuari, que té la qualificació d’industrial. L’objectiu és que la planta permeti la producció de 50.000 m3 al dia d’aigua dessalada, de manera que permetrà cobrir les necessitats del port perquè aquest sigui autosuficient i l’excedent anirà a la indústria química.
“La dessalinitzadora permetria subministrar aigua de qualitat a la indústria química i, probablement, sumant a l’aigua recuperada d’Aitasa, ajudar-la a no necessitar aigua del transvasament de l’Ebre”, sentencia Garreta. La proposta ha estat rebuda de manera «positiva» per part de les empreses químiques, agrupades dins de l’Aeqt, que el 2012 engegaven la primera planta de regeneració d’aigües residuals urbanes per a l’ús industrial.
El juny del 2022 el sector feia «un nou pas endavant», amb la posada en marxa d’una planta de tractament terciari. Això ha permès que avui dia el 20% dels 33,1 hm3 d’aigua que consumeix aquesta indústria sigui regenerada. Aquest percentatge s’incrementarà fins al 25%, després que l’any passat Aitasa va obtenir el permís per augmentar el volum reutilitzat, una mesura que ha de permetre que de mica en mica es vagin reduint les necessitats d’aigua del CAT, que ara representa un volum anual d’uns 27,2 hm3 a l’any.
La possibilitat d’utilitzar aigua dessalinitzada obre noves perspectives per a un sector que, amb les noves plantes anunciades i si fa la transició cap a l’hidrogen verd, tindrà unes necessitats importants a satisfer.
Restauració i renaturalització
La inversió prevista oscil·la entre els 75 i els 100 milions d’euros i en el disseny de la planta –que seria soterrada– també s’ha tingut en compte que les noves instal·lacions permetin «restablir» el perfil orogràfic de l’antiga pedrera, en desús des de fa més de 30 anys. Al seu dia, aquesta va proporcionar una part significativa dels blocs de pedra del Dic de Llevant o l’escullera, entre altres infraestructures, una ferida que encara no ha cicatritzat. Sobre això, el Port de Tarragona assegura que està treballant en un projecte de renaturalització, en què es plantarà vegetació autòctona i es generarà un espai obert al públic, semblant a un amfiteatre, per a activitats escèniques i culturals.
Aquesta part de l’actuació sestà parlant amb l’Ajuntament de Salou, que aposta per un equipament obert al públic, que generi un dinamisme tant a nivell turístic com per a la ciutadania d’aquest municipi i del Camp de Tarragona.
«És un projecte que respon a molts reptes alhora: restaura una zona natural, crea una infraestructura útil i rendible per al territori, genera nous equipaments culturals i turístics, i fomenta la conscienciació i la sensibilització per a un planeta més net», certifica Garreta.
Ara mateix, el repte que es planteja passa per trobar la solució energètica, basada en energies renovables, per a la producció d’aquesta aigua a «un cost assumible per part de la indústria». Aquesta és una qüestió clau, encara no resolta, i que determinarà la viabilitat econòmica del projecte, ja que el 80% del preu de l’aigua dessalada depèn de la font d’energia que s’utilitza durant el procés. Per aquest motiu s’estan plantejant diferents alternatives, com ara la producció d’energia eòlica, solar, geotèrmica o una combinació d’aquestes tres fonts.
Els estudis disponibles calculen que el consum energètic per a una planta dessalinitzadora d‟aquestes característiques és d‟uns 4 kw/h per metre cúbic d‟aigua produïda, una xifra que podria reduir-se a 3 kw/h amb la instal·lació de recuperadors d‟energia. Tot i això, el Port de Tarragona és conscient que, perquè el projecte pugui seguir endavant, ha de buscar una solució que permeti l’obtenció d’aigua a un cost d’un euro per metre cúbic, altrament serà difícil que la indústria química s’acabi fent la seva aposta.
Des de l’Autoritat Portuària de Tarragona s’assegura que en aquests moments no hi ha calendaris ni compromisos econòmics. De moment, el projecte està en fase de teixir aliances i destudi de la viabilitat tècnica i econòmica de la proposta. En paral·lel, aquesta institució començarà a utilitzar una dessalinitzadora mòbil els propers mesos, per a l’aigua de reg i neteja. Font: diaridetarragona, pexels-steve-861414