El ministre d’Energia, Álvaro Nadal, afirma que el magatzem de gas no s’hauria d’haver construït i aposta per un desmantellament ‘futur’ amb “moltes precaucions” El ministre d’Indústria, Energia i Agenda Digital, Álvaro Nadal, ha posat en dubte la necessitat del projecte del magatzem de gas Castor, que va ser autoritzat l’any 2008 i va entrar el període de proves al 2013, provocant un miler de sismes que fan afectar les Terres de l’Ebre i el nord de Castelló. Al seu parer, la infraestructura «estava probablement molt sobredimensionada per a les necessitats gasístiques d’Espanya» i «mai va haver d’existir». La Indústria Química Espanyola arribà a una xifra de negoci de 59.020 milions d’euros al 2016, el que suposà un increment del 1,7% respecte a la facturació registrada l’any anterior. Si bé el creixement productiu del sector va ser del 3%, la caiguda dels preus internacionals (associats al comportament del cru) ha sigut el principal factor que ha limitat un major increment de la xifra de negocis. Així es reflexa a la Radiografia del Sector Químic espanyol 2017, informe elaborat per la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (Feique) que recull gràfics i dades d’evolució de les principals macromagnituds del sector. El sector, que ja arribà al 2014 al seu sostre de facturació previ a la crisis, ha acumulat en el període 2007-2016 un creixement del 18,7%. La xifra de negocis registrada al 2016 ha seguit recolzant-se en gran mesura en l’estabilització de l’estirada del consum intern iniciat en el 2015. Així, el consum aparent de productes químics ha crescut un 1,9%, acumulant un increment del 7,4% des de 2007. Respecte a la distribució sectorial de la xifra de negocis, les Especialitats Farmacèutiques continuen sent el subsector més representatiu a l’aportar el 21,4% d’aquesta xifra de negocis, seguit de Matèries Primes, Plàstic i Cautxú, amb un 19,1% del total. Li segueix la Química Orgànica (13,1%), altres productes de Químics (8,1), Pintures i Tintes (7,2%), Perfumeria i Cosmètica (6,9%), Detergència (6,6%), Matèries Primes Farmacèutiques (6,3%), Gasos Industrials (2,7%), Química Inorgànica (2,7%), Fertilitzants (2,6%), Agroquímica (1,6%), Colorants i Pigments (1,1%) i Fibres Sintètiques (0,6%). Actualment, el positiu comportament macro de l’economia espanyola des de 2014 i el previst en els pròxims anys, en els que tant el PIB com el consumo i les exportacions estan registrant les xifres de creixement més elevades entre els principals països de l’eurozona, permeten albirar unes perspectives positives condicionades a que el preu del petroli es mantingui en nivells pròxims als actuals. Aquest fet, unit a que el sector químic manté fins 2030 previsions del creixement mundial de la seva demanda superiors al 4,5% anual, tenen que incitar al govern, segons el President de Feique, Antón Valero, a treballar de forma eficaç en la millora dels factors de competitivitat del conjunto de la indústria espanyola i, particularment, en aquells que són fonamentals per al sector químic, tals com el cost de l’energia, el desenvolupament de les infraestructures de transport, la millora i simplificació de la legislació tècnica que nos afecta i la major defensa comercial de la Unió Europea davant altres competidors internacionals. Segon major exportador de l’economia espanyola Per la seva part, en els mercats exteriors, on ja es realitza un 55% de la facturació, es produí una situació similar a la de la xifra de negocis. Foro Nuclear, lobby que agrupa el sector, i Iberdrola sostenen que les càrregues de impostos es mengen la meitat dels ingressos Declaracions creuades dels presidents d’Iberdrola i Endesa a comte del futur de la central nuclear de Garoña han omplert titulars i pàgines dels diaris durant els últims dies. No es tracta d’un assumpte menor, ni es cenyeix a l’àmbit de la regió burgalesa de Santa María de Garoña. Es discuteix la viabilitat futura de tot el parc nuclear espanyol, «asfixiat» per impostos i taxes que graven la seva activitat, en paraules del president de Foro Nuclear, Ignacio Araluce. El president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, va defensar en l’última junta de la societat que reobrir Garoña no és viable econòmicament i ha demanat a Endesa, el seu soci en Nuclenor, que desisteixi de sol·licitar el permís per a reprendre l’activitat. Els tècnics faran en els propers dies fins a 20 sondejos i 67 proves per determinar quins materials hi ha a cinc punts del subsòl S’han reprès a Flix els treballs per localitzar possibles focus de contaminació, amb residus enterrats fora de les instal·lacions de la fàbrica electroquímica. Tècnics contractats per Ercros a instàncies de l’Agència de Residus de Catalunya van recuperar els treballs aturats perquè fossin validats pels experts de la comissió de seguiment per la descontaminació al municipi. Arrenca així el nou calendari per fer sondejos i exploracions en profunditat als cinc terrenys (quatre dels quals propietat d’Ercros) on se sospitava que hi podia haver residus de l’activitat industrial històrica de la planta química. Aquests indicis van quedar confirmats amb les primeres prospeccions geofísiques, que van ratificar la presència d’elements metàl·lics. En els propers dies es faran fins a 20 sondejos i 67 proves per tal de detallar quin tipus de residus es troben enterrats, L’ampliació es podrà portar a cap gràcies al desenvolupament de dos plans parcials situats a l’entrada del recinte –PPU10 i PPU11 –,El Polígon Industrial de Constantí sofrirà una ampliació de nou hectàrees edificables, el que significarà l’arribada de noves empreses, algunes multinacionals, dedicades a l’àmbit de la logística. Això suposarà la creació de nous llocs de treball i un increment de l’activitat econòmica del municipi. Per a poder urbanitzar aquests terrenys, situats entre el carrer d’Àustria i d’Alemanya, ha sigut necessari aprovar dos convenis urbanístics entre el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, l’Ajuntament de Constantí i les empreses Tradilo Inversiones i Iosa Inmuebles –ubicades al polígon–, a més a més del consorci de la Zona Franca. Segons l’alcalde de Constantí, Òscar Sánchez, està previst signar el conveni amb la Generalitat abans de finalitzar aquest mes. El projecte urbanístic passa per construir dues rotondes i un pas elevat d’accés al polígon a través de la carretera TV-7211 –la que va de Constantí a Reus–. El projecte no tindrà cap cost econòmic per a l’Ajuntament de Constantí i serà licitat i executat per la Generalitat de Catalunya. El cost total és de 3,1 milions d’euros i es portarà a cap en dues fases, la primera amb un cost de 283.000 euros i la segona fase, de 2.887.443 euros. La primera fase, que serà la més immediata, preveu instal·lar una rotonda just en l’entrada del Polígon de Constantí. La segona fase, pensada a llarg termini, permetrà la construcció de una segona rotonda elevada amb un pas a diferent nivell de la carretera –semblant al que està instal·lat a Les Gavarres–. Amb aquests retocs urbanístics, es preveu un creixement important de l’activitat d’aquesta zona del Polígon, ja que, segons explica l’alcalde de Constantí, Òscar Sánchez,“ja hi ha moltes companyies interessades en instal·lar-se en aquests terrenys, degut als avantatges que presenta la nostra situació geogràfica. Comptem amb el port i l’aeroport molt a prop i en el mateix polígon hi ha una estació de mercaderies de Renfe”. L’alcalde explicà que les naus es construiran a demanda de les mateixes empreses. Per un altre costat, l’alcalde destacà la millora dels accessos al polígon, “ja que en els últims temps s’han instal·lat moltes empreses, com per exemple Amazon,
Així ho va declarar el ministre d’Energia, a la Cadena Cope després que es fes públic l’estudi de l’Institut Tecnològic de Massachussetts (MIT) i la Universitat de Harvard, en la que es confirma que la injecció de gas del subsòl marí va provocar la desestabilització de la falla Amposta, amb la conseqüència de la crisi sísmica que va deixar sismes d’un màxim de 4,3 graus. L’estudi, com ja va explicar el Diari, detalla que una represa de l’activitat a la zona podria desencadenar nous moviments de magnitud molt superior: 6,8 graus. Segons el ministre d’Energia, l’executiu ha d’actuar en tot moment amb prudència. «L’ideal en un futur és poder desmantellar-la, perquè no té cap sentit una plataforma enmig del mar que no serveix per res i i que mai hauria d’haver existit», afirma Nadal. No obstant això, insisteix que els treballs s’han de dur a terme «amb molta cura» perquè el gas «pot produir també nous efectes», de manera que cal fer estudis «adequats» i «veure la millor manera de procedir». En aquest sentit, remarca que hi ha temps per endavant per realitzar nous estudis, ja que l’informe conclou que actualment la zona ha tornat a ser estable i no hi ha risc de nous moviments. Però el cert és que la hivernació del magatzem costa a les arques públiques uns 15,7 milions a l’any, segons ha reconegut el mateix ministeri.
El sector químic facturà un 1,7% més al 2016, acumulant un creixement del 18,7% des de 2007
Encara que el volum exportador es va incrementar un 1,4%, la xifra de vendes exteriors quedà llastada per la reducció dels preus, experimentant una caiguda del 2,1% fins els 32.500 milions d’euros. No obstant, el sector continua sent el segon major exportador de l’economia espanyola (per CNAE).<
Les companyies elèctriques alerten que la motxilla fiscal posa en risc el sector nuclear
Per la seva part, Borja Prado, president d’Endesa, ha tranquil·litzat els ànims a l’anunciar que esperarà la decisió que prengui el Govern sobre la qüestió el pròxim mes d’agost després d’haver consultat a les parts i rebre les al·legacions dels interessats. El Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) va emetre a principis d’any un informe favorable a autoritzar 14 anys més l’activitat de la central de Garoña, fins l’any 2031 quan complirà els 60 anys de la seva posta en marxa. Endesa Generació és el soci majoritari i l’únic propietari a Ascó II. Foro Nuclear, lobby que agrupa les empreses del sector, sosté que la motxilla fiscal representa fins un 50 per cent dels ingressos que es perceben. «L’Estat s’ha menjat els marges», defensa el seu president Ignacio Araluce. A finals de 2012, el Govern aprovà una bateria de mesures per a tallar un dèficit elèctric –la diferència entre ingressos del sistema i costos que assumia- que supera els 24.000 milions d’euros. Per això, aplicà un impost sobre la producció de residus radioactius procedents de les nuclears, que grava en 2.190 euros per kilogram d’urani –la matèria primera que s’utilitza en aquestes instal·lacions- del que se valguin. Aquesta figura detrau aproximadament un 18 per cent dels ingressos deEs reprenen els treballs per trobar residus enterrats al terme de Flix
S’instal·laran noves empreses al Polígon Industrial de Constantí
Expert
Blog d'enginyeria i articles tècnics