Publicat a

El primer autobús elèctric de Volkswagen

Una de les marques del grup Volkswagen, Scania, posa ara en els carrers de Suècia tres autobusos elèctrics.

En els últims dos anys, el grup Volkswagen ha trepitjat l’accelerador en mobilitat elèctrica. La companyia que porta l’ensenya del conglomerat ha promès llançar al mercat 30 models elèctrics per 2025. I, per si fos poc, per a cinc anys més tard cadascun dels seus cotxes amb motor de combustió tindrà un equivalent elèctric.

Pels cotxes es comença, però aquests no són els únics vehicles sota el paraigua del grup Volkswagen. Una de les marques de la companyia alemanya és Scania, especialitzada en camions i autobusos. I a aquestes categories també ha arribat la febre elèctrica. La firma ha anunciat que llança als carrers de Suècia seu Citywide Low Floor.

El eloqüent nom d’aquest autobús elèctric li augura un futur prolífic pel que fa a quilòmetres i desplaçaments. Es pot dir que està previst que sigui així. Scania ha escollit el mes de març per treure als carrers al seu nou vehicle. A la ciutat sueca de Östersund, a la meitat del país, comencen a circular tres autobusos elèctrics.

La seva missió serà recórrer una ruta de 15 quilòmetres, amb 40 parades. El nombre de trajectes al dia? Seran 100. No és intranscendent, ja que el que pot considerar-se com el primer autobús elèctric de Volkswagen ha de confiar en un sistema de càrrega poc convencional. En lloc d’aturar durant hores per recarregar les enormes bateries que munten aquests gegants sobre rodes, els vehicles es carregaran amb intervals de 10 minuts. Això serà possible gràcies a una xarxa massiva d’estacions de càrrega.

La freqüència d’aquests autobusos en la seva ruta també entra dins dels estàndards del servei que ofereixen els seus equivalents amb motor de combustió. Els busos passaran cada 15 minuts. La velocitat màxima d’aquests vehicles és de 70 km/h.

El moviment de Scania té un caràcter pioner. Però cal destacar que la seva escala es troba molt per sota de les xifres de la Xina. Al país asiàtic ja es parlava fa tres anys de treure centenars d’autobusos elèctrics als carrers. Recentment aquest objectiu no només s’ha fet realitat sinó que s’ha sobrepassat amb escreix.

El cas de la ciutat xinesa de Shenzhen és exemplar. L’urbs ha posat als seus carrers 16.000 autobusos elèctrics per als seus 12 milions d’habitants. El desplegament ha estat massiu. Són 8.000 punts de càrrega (un per cada dos vehicles) en 510 estacions d’autobús.

 

Publicat a

Projecten un macroprojecte d’una planta de transformació de residus en biocombustible amb una inversió de 250 milions d’euros

Suez i la canadenca Enekem creen un ‘partnership’ denominada Ecoplanta Molecular Recycling Solutions que preveu generar 200 llocs de treball estables

Seria la inversió industrial més important en molt de temps al Camp de Tarragona i amb unes instal·lacions d’última tecnologia que transformarien les escombraries en biocombustible utilitzant un tractament molecular, evitant fums i emissions, ja que no s’utilitza la combustió.

L’empresa canadenca Enerkem ha aconseguit convertir les restes que van a l’abocador en metanol verd gairebé sense impacte ambiental.

Aquest dimarts es va presentar públicament al plenari de l’Ajuntament de la localitat tarragonina i, tot i la prudència tant de la companyia com dels responsables municipals pels obstacles que puguin sorgir, sembla que el procés està encarrilat. La societat està constituïda i en el municipi hi ha convenciment. Falten els tràmits legals i administratius

La intenció dels empresaris és ubicar-se al pla parcial 10, anomenada La Granja II, just al costat de la part nord de la planta de Repsol del Polígon Químic Nord. Es tracta d’una extensió de 40 hectàrees partides aproximadament per la meitat per la via de l’AVE i de les que s’utilitzarien, en primera instància, les que queden en la part sud. Els terrenys són de diferents propietaris, entre els que també hi ha el consistori. Albert Vilalta, project manager de Ecoplanta, va assegurar que «el Morell ens permet tenir els potencials clients molt a prop i poder exportar el producte a través del Port de Tarragona».

Metanol verd
Aquests potencials clients serien bona part de les empreses químiques que ja estan instal·lades al Camp de Tarragona ja que el que produirà Ecoplanta serà metanol. Una substància que serveix com a additiu per als biocombustibles, però també permet generar altres productes com dissolvents o aerosols, entre d’altres. De fet, des Ecoplanta insisteixen que es tracta a més d’un metanol “verd” és dir, ecològic. La raó és que per produir-lo, a diferència de altres empreses, no utilitzen combustibles fòssils, sinó que l’obtenen a partir de «reciclatge molecular». La planta del Morell seria la
primera factoria d’Espanya de aquesta substància.

El procés és complex i requereix una tecnologia puntera a nivell mundial. Consisteix en agafar residus procedents dels Ecoparcs -les instal·lacions que tracten amb les restes no reciclables-, i en comptes de dipositar-los en abocadors, tractar-los per convertir-los en metanol mitjançant un procés químic i de pressions que descompon els àtoms per, posteriorment, reordenar-i convertir-los en el producte final aquesta tecnologia està patentada per Enerkem, un empresa que ja disposa d’una planta com la que es vol construir a El Morell a Edmonton, al Canadà i que té un projecte molt semblant per desenvolupar una altra a Rotterdam. Aquesta planta holandesa pot convertir fins a 360.000 tones de deixalles anuals en 270 litres de metanol. Esdevenint així una planta pionera al sud d’Europa

Durant el procés que duria a terme aquesta planta, els residus es converteixen en carboni, que posteriorment es reconverteix en metanol utilitzant uns catalitzadors que treballen a temperatura baixa, sense generar contaminació i contribuint a una «economia circular». La construcció de la planta generaria entre 600 i 700 llocs de treball, mentre que un cop enllestida, la instal·lació donaria feina a unes 200 persones.
El vespre d’aquest dimarts, 8 de maig, representants de les dues empreses han rebut l’aval del ple municipal, que s’ha reunit de forma extraordinària per explicitar el seu vistiplau al projecte. Les companyies sol·licitaran aquest dimecres a la Generalitat l’autorització ambiental integrada —que inclou el Projecte Tècnic i l’Estudi d’Impacte Ambiental— per iniciar els tràmits d’implantació al pla parcial 10 del Morell, a prop del complex industrial de Repsol. Fonts d’Enerkem assenyalen que la planta podria estar operativa d’aquí a quatre anys, el 2022.

Un procés que evita fums i combustió
La planta catalana s’abastaria de la matèria primera generada als Ecoparcs, que fan la recollida dels residus sòlids urbans. Actualment, del total de brossa que va a parar a aquestes instal·lacions només se’n recicla un 10% i, la resta, acaba a les incineradores o als abocadors. La nova planta aprofitaria els residus pretractats no recuperables, els quals hi arribarien en bobines retractilades, per fer-ne un reciclatge molecular.
Aquesta tècnica no requereix combustió i es produeix en un circuit tancat, de manera que minimitza les emissions. Els seus impulsors defensen que la planta projectada al Morell tindria «zero emissions» de dioxines i furans, de material particulat i de butadiè, i que el sistema «minimitza el canvi climàtic» perquè evita la importació d’un producte que fins ara provenia de combustibles fòssils.

Es calcula que, en plena operativitat, la nova instal·lació tindria capacitat per tractar 375.000 tones de residus —principalment plàstic, paper i tèxtil—, que es podrien transformar en 265.000 tones de metanol verd. Actualment, el procés tècnic permet transformar fins a un 70% de la matèria primera i, la resta, acaba resultant diòxid de carboni o residu sòlid. La vocació de futur és assolir un índex d’aprofitament del 100% i possibilitar «una planta de reciclatge circular total».

Publicat a

La petroliera BP inverteix en vehicles elèctrics

L’última inversió de la petroliera BP té a veure amb els cotxes elèctrics: ha posat capital en un fabricant de bateries mòbils que permeten càrrega ràpida

El canvi de paradigma en la mobilitat està arribant, i la petroliera BP no és aliena a aquesta tendència. La companyia britànica -antigament, British Petroleum- és un dels gegants de la indústria del petroli i del gas, en aquest cas, l’últim a invertir en vehicles elèctrics.

Ho ha fet d’una manera indirecta, bé és cert, però d’acord amb els objectius del seu negoci. BP ha injectat cinc milions de dòlars de capital en FreeWire, un fabricant de bateries mòbils. L’objectiu és desplegar aquests dispositius en algunes de les seves estacions de servei.

És un pas similar al que ja s’han donat altres companyies petrolieres, com Shell. Encara que, en aquest cas, l’estratègia de BP és menys ambiciosa. La seva es basa en oferir en les seves gasolineres una opció de càrrega ràpida amb aquestes bateries mòbils. És una solució senzilla i de baix cost, ja que no requereix de la instal·lació d’infraestructura.

No obstant això, aquestes bateries mòbils de FreeWire no compten amb una gran capacitat. Un dels seus packs emmagatzema 48 KWh, la qual cosa és bastant poc. Sobretot si es compara amb la bateria d’un Tesla Model S, que va des dels 60 KWh als 100 KWh, o del nou Nissan Leaf, de 40 KWh. És a dir, un d’aquests conjunts de bateries tot just donaria per carregar la meitat del Model S superior, i amb prou feines ho faria per completar la càrrega del nou Leaf.

La idea de BP és seleccionar certes gasolineres al Regne Unit i a Europa perquè siguin les primeres a rebre aquestes bateries. Aquest treball es farà al llarg de 2017. De manera que a finals d’aquest any es podrà usar el servei de recàrrega en aquestes estacions de servei.

El moviment no és ni de lluny tan integral com la iniciativa que ha dut a terme Shell. La petroliera angloholandesa ha adquirit una companyia que compta amb 30.000 punts de càrrega a Europa. A partir d’aquí, la companyia s’ha posat a treballar per ampliar la seva infraestructura de càrrega elèctrica. Shell està construint en els seus gasolineres punts per al proveïment de cotxes elèctrics. Es tracta de donar les mateixes opcions als nous vehicles que als de combustibles fòssils.

No obstant això, BP ha entrat en la càrrega elèctrica amb peus de plom. Potser la companyia estigui senzillament realitzant una primera aproximació. El nivell d’ús d’aquestes bateries mòbils podria donar més informació sobre on es necessita instal·lar infraestructura

Publicat a

El projecte ITER pren forma

El reactor de fusió en construcció a Cadarache, a 90 quilòmetres de Marsella, és una de les esperances de l’energia neta

El projecte ITER és una de les iniciatives tecnològiques més ambicioses del món i una de les majors esperances en la carrera per aconseguir fonts d’energia que no provoquin danys al medi ambient. Des de fa una dècada, a Barcelona es treballa activament en la construcció d’aquest gegantí reactor de fusió nuclear.

Un ràpid repàs pels seus orígens recorda que el projecte ITER pretén portar a terme el primer gran experiment de fusió nuclear, amb l’objectiu de demostrar la viabilitat i científica d’aquesta font d’energia. Per aconseguir-ho s’està construint en aquest enclavament a 70 quilòmetres de Marsella, un reactor del tipus Tokamak de confinament magnètic 30 vegades més gran que els equips similars construïts fins ara. Dins el reactor de l’ITER s’ha d’arribar a una temperatura d’aproximadament 150 milions de graus centígrads, una xifra necessària perquè es produeixi la fusió dels nuclis de deuteri i triti (dos isòtops de l’hidrogen) que actuen com a “combustible”.

El calendari actual indica que el reactor ITER produirà el primer plasma, o estat de la matèria en què es fusionen els nuclis atòmics, a finals de l’any 2025. El reactor de Cadarache, no obstant això, no funcionarà a ple rendiment fins a una dècada més tard. Després, si tot funciona correctament, caldrà esperar encara una o dues dècades més perquè es faci realitat l’explotació comercial de l’energia de fusió.

Les obres, després de multitud de retards i disputes en l’òrgan de govern d’un projecte que aglutina més de 35 països, haurien d’estar finalitzades al llarg de l’any que ve.

A l’emplaçament de Caradache treballen actualment més de 2.000 persones, a banda dels entre 1.500 i 2.000 llocs de treball existents d’empreses amb contractes per al disseny i la construcció d’equipaments.
El cor de la instal·lació del projecte ITER, el Tokamak Building, és una estructura cilíndrica de formigó de més de 70 metres d’alçària (tretze dels quals són soterranis) dividida en 7 pisos. El consorci Vinci Ferrovial i Razel (VFR), adjudicatari de la construcció d’una part dels edificis, va completar a finals del 2017 el segon pis del Tokamak Building i calcula que n’acabarà el tercer aquesta primavera. A l’edifici de control i diagnòstic s’està construint el quart pis i s’espera que l’obra estigui acabada el 2019. Paral·lelament, a l’edifici Tritium, la llosa de la tercera planta avança i s’espera que estigui acabada a mitjans d’aquest any.
Un dels reptes tecnològics més importants del projecte es va aconseguir el maig del 2017, quan es va completar la fabricació de l’imant superconductor més sofisticat del món. L’equip va ser fabricat per ASG, Iberdrola Ingeniería i Construcción i Elytt; fa catorze metres d’alçària i nou d’ample i pesa 110 tones. Aquesta és la primera de les divuit bobines de camp toroïdals que funcionaran en l’ITER com a aïllant del combustible a altes temperatures. Europa fabricarà, en total, nou d’aquests imants gegants; els altres nou seran construïts al Japó

24.000 milions d’euros. Aquest és el cost programat per a aquesta primera fase del projecte, que es convertirà en el cinquè més car de la història, després de després del Programa Apol·lo, de l’Estació Espacial Internacional, del Projecte Manhattan i del desenvolupament del sistema GPS.

La participació de la Unió Europea en el projecte ITER es gestiona a través de Fusión for Energy (F4E), una agència amb seu a Barcelona (ubicada a les torres Diagonal Litoral) que té més de 400 empleats i gestiona un pressupost de 6.600 milions d’euros. El passat 30 de novembre, la F4E va celebrar el desè aniversari amb una festa a la qual van assistir més de 500 representants d’institucions, empreses i centres d’enginyeria i recerca científica.

El director de F4E, Johannes Schwemmer, va destacar, en aquest acte, que “hi ha pocs projectes al món que combinin l’ambició, la ciència de frontera i la tecnologia i energia per a les generacions futures”.
Fusion for Energy treballa amb els centres de recerca i la industria europea en el desenvolupament de solucions i components d’alta tecnologia necessaris per posar en marxa el reactor de fusió del projecte ITER. Entre les seves fites tecnològiques hi ha la fabricació dels imants més avançats de la història, un sistema criogènic d’alt nivell i l’ús de la robòtica i la realitat virtual per al manteniment de la central en construcció a Cadarache.

Publicat a

Energia espera arribar en breu el consens polític per ampliar la vida útil de les nuclears

El Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital espera, després de la presentació de l’informe per part del Comitè d’Experts sobre transició energètica, aconseguir pròximament el consens polític necessari que permeti ampliar les llicències d’operació de les centrals nuclears espanyoles durant 10 anys més. Les conclusions de l’informe presentat pel Comitè d’Experts destacaven que el tancament del parc nuclear als 40 anys incrementaria el cost de l’electricitat en un 20% i no permetria complir amb els compromisos d’emissions del nostre país.

D’altra banda, el departament dirigit per Álvaro Nadal considera lògic incrementar els impostos mediambientals en la línia del que suggerit per l’informe dels experts, tot i que sosté que aquests canvis s’han de dur a terme de forma gradual perquè s’han de tenir en compte multitud d’implicacions.

Entre d’altres aspectes, van recordar que una d’aquestes implicacions és apujar l’IVA per sobre del 22% o modificar impostos que perceben les comunitats autònomes. També van recordar que suposaria un encariment del gasoil del 28%.Per això, van sostenir que no s’han de realitzar canvis dràstics ni de forma immediata i van apel·lar al debat social i polític que s’ha de dur a terme ara a partir del que conclòs en aquest informe.
En la mateixa línia, van considerar raonable treure de la factura elèctrica dels costos de 10.800 milions relatius a les primes a les renovables, del deute del sistema elèctric o dels costos extrapeninsulars per traslladar-los a Pressupostos, però també en aquest context de fer-ho de forma gradual.

Una altra conclusió dels experts valorada pel Ministeri són les advertències sobre els efectes d’incrementar per sobre del 30% la presència de renovables en l’horitzó 2030, cosa que és rellevant ja que el Parlament Europeu ha fixat una meta el 35%.

Pel que fa al carbó, des del Ministeri apunten que la seva desaparició per falta de competitivitat en 2030 es produiria en un escenari en el qual els costos del CO2 aconseguiria entre 33 i 50 euros per tona, cosa que no té per què passar.

Referent a això, han destacat que amb els costos actuals el carbó permet un abaratiment de la factura significatiu ja que és més barat que altres fonts fòssils.