Publicat a

Examen preliminar a Vandellòs i Ascó per avaluar si poden allargar la seva vida útil

L’OIEA avalua la preparació de les centrals nuclears catalanes per afrontar l’operació a llarg termini

Experts de nou països han participat en la fase preliminar de la Missió SALT que avalua l’estat de les accions empreses en les centrals de l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV) per operar les centrals més enllà de la vida establerta en el disseny inicial d’aquestes instal·lacions i dóna recomanacions de millora d’acord amb els més alts estàndards internacionals de la indústria nuclear.

ANAV ha rebut entre els dies 15 i 23 de gener una missió de l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (OIEA) orientada a l’avaluació de la preparació de les centrals nuclears Ascó i Vandellòs II per afrontar l’operació a llarg termini.

Sota la denominació de Missió SALT (de l’anglès “Aspectes de Seguretat de l’Operació a llarg termini”), un equip de 12 experts procedents de nou països (Argentina, Eslovàquia, Estats Units, Finlàndia, França, Irlanda, Països Baixos, Romania i Sud-àfrica), ha dut a terme la missió preliminar, o missió Pre-SALT, que inicia el procés d’anàlisi de les capacitats d’ANAV per operar més enllà de la vida establerta en el disseny original de les plantes d’acord amb els estàndards internacionals de la indústria nuclear ia l’experiència en l’extensió de l’operació de nombrosos reactors al món.

Les centrals d’Ascó (I i II) i Vandellòs II són les primeres centrals espanyoles a sotmetre a aquest programa d’avaluació de l’OIEA, que s’estendrà, en les seves diferents fases, fins a l’any 2025.

La Missió Pre-SALT ha inclòs l’anàlisi de la totalitat d’activitats previstes per a garantir una operació estesa segura i fiable, així com el grau de compliment d’aquestes activitats en relació als estàndards i guies de seguretat de l’OIEA.

En aquest sentit, ANAV porta anys preparant-se per abordar l’operació a llarg termini de les tres unitats que gestiona, el que implica un treball en profunditat en la gestió de les instal·lacions des de diversos punts de vista: renovació tecnològica d’equips; manteniment i millora d’estructures, sistemes i components; gestió del coneixement, relleu generacional o llicència. Aquesta missió suposa una bona oportunitat d’homologar el treball que s’està realitzant davant els millors estàndards internacionals en la matèria, així com per consolidar el camí que es recorrerà en els propers anys.

La Missió Pre-SALT ha conclòs avui dimecres amb una reunió de sortida, en la qual els experts de l’OIEA han traslladat a ANAV algunes recomanacions i suggeriments per reforçar la preparació d’Ascó i Vandellòs II de cara a l’operació a llarg termini.

En l’acte de tancament, el líder del grup d’experts, Robert Krivanek, va destacar els progressos protagonitzats per ANAV, així com el compromís de tota l’organització amb la preparació d’Ascó i Vandellòs II per a una operació segura i fiable sostinguda en el temps.

Per la seva banda, el director general d’ANAV, José Antonio Gago, va agrair l’esforç realitzat per l’equip d’avaluadors i la qualitat del treball dut a terme, que permetrà preparar tant la continuïtat de l’operació de les plantes com les pròximes sol·licituds de renovació de les Autoritzacions d’Explotació: “Aquesta missió és important perquè avala la feina que hem realitzat per afrontar l’operació a llarg termini d’Ascó i Vandellòs II davant l’Administració, l’organisme regulador i l’opinió pública”.

La Missió Pre-SALT ha comptat també amb la participació del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). A la reunió de sortida, Cristina Les, subdirectora d’Instal·lacions Nuclears, ha destacat el valor que aporta per al CSN disposar d’una avaluació addicional per part de l’OIEA.

ANAV analitzarà en profunditat les recomanacions i suggeriments rebuts, desenvoluparà un pla d’acció per incorporar-les en els seus processos i revisarà el Pla d’Actuació per a l’Operació a llarg termini amb el qual treballa l’organització.

En els propers anys, el procés continuarà amb una Missió SALT específica per a les dues unitats de CN Ascó (2021), una posterior Missió SALT per CN Vandellòs II (2023) i els seus corresponents missions de seguiment.

font:diaridetarragona

Publicat a

El govern espanyol es compromet a “segellar definitivament” el magatzem Castor

La ministra diu que és la millor opció i la més econòmica i que s’aprovarà en consell de ministres en les pròximes setmanes
La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha anunciat la clausura definitiva del magatzem de gas Castor i s’ha compromès perquè la proposta s’aprovi en Consell de Ministres les pròximes setmanes.
La ministra ha dit, en la seva compareixença al Senat, que es considera la millor opció i la més econòmica”
Destacar que existeix un compromís polític clar d’aquest govern de no reactivar en cap cas el funcionament del Castor. I, al contrari, facilitar la millor opció possible per a la clausura definitiva. Ara com ara, la solució tècnica més adequada, amb la informació de què disposem, consisteix en el segellat definitiu dels pous, que és, per tant, l’àmbit en què centrem la nostra prioritat.”
Ribera ha explicat que s’ha posat en marxa l’avaluació per conèixer la situació del magatzem, que es va tancar el 2013, després de registrar moviments sísmics a les costes de les Cases d’Alcanar, al Montsià, i Vinaròs, al Baix Maestrat, quan la planta va començar a injectar gas al subsòl marí.
La ministra ha explicat que cada quatre anys s’han de revisar els taps mecànics que segellen els pous. El segellat definitiu evitarà aquests costos. Hi ha afegit que aplicar altres solucions temporals implicaria “costos difícilment justificables” i que es volen evitar costos afegits.
Ribera considera que la instal·lació no és necessària per al sistema gasista: “Ni a curt, ni a mitjà, ni a llarg termini”, el Castor no s’inclou en cap planificació energètica actualment que en justifiqui la situació “d’hibernació”.
Els taps metàl·lics temporals que ara hi ha es retiraran i es farà una neteja de les canonades. Després es segellaran i abandonaran els pous, i s’aïllarà el jaciment per evitar fugues de fluids.
Des del territori celebren que la ministra de Transició Ecològica anunciï el desmantellament definitiu del Castor però alerten que cal fer-ho el més prompte possible perquè no hi hagi cap ensurt amb els taps que segellen el magatzem submarí.
5 anys d’hibertació d’un projecte que va acabar en fracàs rotund
El magatzem Castor fa prop de cinc anys que es troba en estat d’hibernació. Es va aprovar fa 10 anys. Havia de ser el dipòsit de gas natural més gran de l’Estat, aprofitant la cavitat d’un antic jaciment de petroli situat davant la costa limítrofa entre Catalunya i el País Valencià. Però ha estat un rotund fracàs.
El setembre del 2013, poc després de les primeres injeccions de gas, es van registrar centenars de petits terratrèmols, amb magnituds de més de 4 en l’escala de Richter.
Els veïns es van mobilitzar per reclamar-ne el tancament.
El govern espanyol va ordenar paralitzar els treballs. I contràriament al que s’havia anunciat, el Consell de Ministres va decidir pagar 1.350 milions d’euros dels 1.700 que reclamaven els promotors, encapçalats per la constructora ACS de Florentino Pérez.
El govern va demanar un crèdit a la banca perquè li avancés uns diners que després s’havien de recuperar mitjançant el rebut de gas dels consumidors. El Constitucional, però, ho ha tombat, i ara el govern espanyol ja no torna el préstec i la banca ho ha portat als tribunals.
font:ccma.cat
Publicat a

Ercros ha posat en marxa la segona ampliació de la planta de clor de Vila-seca I

Ercros ha posat en marxa una segona ampliació de la capacitat de la planta de producció de clor i sosa càustica de la fàbrica de Vila-seca I de 26.000 t/any, d’acord amb el pla d’inversions anunciat per l’empresa.

En l’actualitat, Ercros està duent a terme una tercera ampliació, també de 26.000 t/any, que preveu que estigui operativa a mitjans de 2019. Després d’aquesta ampliació, la capacitat global de producció de clor d’Ercros serà de 217.000 t/any i consolidarà la seva posició de lideratge en el mercat ibèric.

La finalitat de totes aquestes actuacions és restablir la producció real de clor i sosa càustica d’Ercros al nivell que tenia abans del cessament de la tecnologia de mercuri l’11 de desembre de 2017, arran de la prohibició europea d’usar el mercuri en les plantes electrolítiques. En l’actualitat, tot el clor i sosa a Ercros es fabrica mitjançant la tecnologia de membrana, que està considerada com la millor tecnologia disponible (MTD).

font:aeqt

Publicat a

Com l’eòlica marina fa front a profunditats de 60 metres o més

L’èxit de les subhastes d’energia eòlica marina a Europa, i recentment als Estats Units, ha encoratjat els arrendataris a oferir noves àrees de fons marins per al seu desenvolupament. Però un parany espera als postors en la propera generació d’arrendaments eòlics marins.

Gairebé tot el desenvolupament eòlic a alta mar ha transcorregut en aigües de 30 i 40 metres de profunditat. Les àrees ara sota consideració podrien tenir fins al doble de profunditat, estenent els límits del que es pot aconseguir amb els dissenys de fonaments actuals.

A l’abril de l’any passat, l’Oficina de Gestió d’Energia de l’Oceà (Boem) nord-americà va anunciar una avaluació d’alt nivell de totes les aigües de la costa atlàntica dels Estats Units per a possibles ubicacions futures d’arrendament eòlic marí. Entre els seus criteris de selecció es trobava una profunditat d’aigua de fins a 60 metres.

I al novembre, Crown Estate, que administra els arrendaments eòlics marins al Regne Unit, va estendre una preselecció d’àrees per a la quarta ronda de subhastes del país per incloure aigües de fins a 60 metres, 10 metres més sobre les propostes anteriors.

L’organisme va dir que l’augment es va produir “després que la retroalimentació de la indústria confirmés la gana pel desenvolupament de turbines de base fixa més enllà dels 50 metres inicialment proposats”.

Però encara no està del tot clar com la indústria eòlica marina treballarà en tals profunditats. Les columnes d’aigua previstes en les pròximes àrees d’arrendament podrien ser equivalents en alçada a un edifici de 20 pisos. Si la base preferida per al seu ús en aquestes profunditats és un pilar, que actualment s’utilitza en quatre de cada cinc projectes eòlics marins, és possible que hagi d’anar molt més profund en el llit marí per mantenir l’estabilitat.

En 2017, un estudi de 30 parcs eòlics marins basats en estructures monopilars realitzat per la Universitat Politècnica de Madrid va descobrir que només una parella tenia profunditats d’aigua de més de 30 metres, i el màxim era de 105. No obstant això, algunes d’estructures monopilars utilitzades en les plantes estudiades tenien ja més de 60 metres de llarg.

Per exemple, es va estimar que el parc London Array, construït a 25 metres de profunditat al Regne Unit, tenia fonaments enterrats a 60 metres en el fons marí, donant a les seves estructures monopilars una longitud total de 85 metres.

Almenys quatre projectes tenien estructures monopilars de 70 metres o més. I els fabricants d’aquestes estructures monopilars ara s’estan preparant per assumir profunditats aproximadament el doble que el màxim acceptat a principis de la dècada.

Companyies com l’alemanya EEW estan posant les seves esperances en aigües profundes en les anomenades torres monopilars XL, que tenen fins a 10 metres de diàmetre.

Té mèrit intentar allargar-les en la mesura del possible, ja que, encara que el seu pes total augmenta amb la longitud, disminueix en proporció a la potència nominal de la turbina, oferint essencialment més watts per tona a majors profunditats.

En els projectes offshore Borssele I i II, el fabricant d’estructures monopilars Sif va rebre l’encàrrec de construir pilars per profunditats de fins a 38 metres, la producció començarà el proper any.

Però la investigació realitzada en 2015 per la Universitat de Strathclyde a Glasgow va concloure que fins i tot aquest tipus de pilars no serien rendibles en aigües profundes de més de 40 metres. I molts experts creuen que a majors profunditats tindrà sentit passar a un disseny alternatiu, com els fonaments en jackets.

“Veureu un interruptor perquè les profunditats de l’aigua augmenten”, va dir Søren Lassen, analista d’energia eòlica marina de Wood Mackenzie Power & Renewables. “Els jackets estan arribant a aquest espai”.

No obstant això, això no significa que les estructures monopilars estiguin fora de joc per a profunditats més enllà de 40 metres. Els fabricants continuen optimitzant el concepte XL, va dir Lassen, ampliant potencialment el rang de la tecnologia. “Van dir que els pilars mai passarien de 30 metres, després 40 metres, ara potser 50 metres”, va dir.

I una cosa que afavoreix l’ús dels pilars a majors profunditats és que la cadena de subministrament de la indústria eòlica marina, almenys a Europa, està ben configurada per lliurar els productes.

Això, en última instància, podria ser el que mantingui als pilars amb vida fins i tot quan els parcs eòlics es mouen cap a aigües de més de 50 metres a la segona meitat de la propera dècada. “No és un desafiament tècnic”, va dir Lassen. “És més aviat una qüestió de costos”.

font:elperiodicodelaeneriga

Publicat a

Espanya perd un altre arbitratge: tindrà que indemnitzar amb 48 milions a tres inversors en fotovoltaica

L’Institut d’Arbitratge de la Cambra de Comerç d’Estocolm ha emès un laude pel qual Espanya haurà de pagar 48 milions d’euros a tres companyies que van invertir en plantes fotovoltaiques al país pel canvi de regulació que va retallar les primes a les renovables.

Segons van explicar a Efe fonts del despatx d’advocats Gómez Acebo & Pombo, que va representar al costat del de King Spalding als demandants, el tribunal que ha dirimit l’arbitratge ha considerat que el nou marc regulador que es va establir a Espanya el 2013 i 2014 i que va modificar el del 2007 va vulnerar el Tractat de la Carta de l’Energia pel que fa a un tracte just i equitatiu a les inversions.

La Cambra de Comerç d’Estocolm reconeix als demandants danys per import de 39 milions, als quals cal sumar 6,5 milions en costes, així com interessos des del 30 de juny de a 2014 per valor de 2,5 milions d’euros.

En concret, els demandants són dos fons del gestor d’infraestructures Foresight a Luxemburg, dues de la italiana GWM Renewable Energy i Greentech Energy, en l’actualitat Athena, companyia danesa que la setmana passada anunciava, en ser una cotitzada, que li corresponien 11 milions d’aquest arbitratge favorable.

Aquestes tres companyies van comprar tres parcs fotovoltaics a Espanya amb la “expectativa legítima” que el règim regulador no es modificaria de manera substancial, segons el laude, que assenyala que, però, aquest règim va ser canviat “radicalment” privant als inversors de una part important de les seves expectatives d’ingressos.

Les mateixes fonts han assenyalat que el tribunal arbitral ha desestimat per unanimitat les objeccions efectuades per Espanya i entén que la comunicació de la Comissió Europea (CE) després del cas Achmea, que considerava il·legals els mecanismes d’arbitratge entre estats membres, no és aplicable a disputes que tinguin a veure amb tractats internacionals com la Carta de l’Energia.

En el cas Achmea, es tractava d’un tractat bilateral entre Eslovàquia i Holanda anterior a l’entrada del primer d’aquests països a la UE, tot i que la CE en la seva comunicació assenyalava que els inversors europeus no podien recórrer a tribunals d’arbitratge establerts en tractats de inversió bilaterals entre països de la UE o, per litigis entre països membres, als tribunals establerts sota la Carta de l’Energia.

Fonts del despatx Gómez Acebo & Pombo han indicat que aquest laude és el segon favorable que es produeix després de la sentència del cas Achmea, de març de 2018.

El nou laude se suma a altres favorables a inversors internacionals per la retallada en la retribució a les renovables, que va introduir el Govern del PP.

Al maig de 2017 el CIADI va dictar un laude que obliga Espanya a pagar 128 milions al fons britànic Eiser Infrastructure i al maig de 2018 va ordenar compensar Masdar, filial d’energies renovables del fons sobirà d’Abu Dhabi Mubadala, amb 64,5 milions.

A més, al febrer passat l’Institut d’Arbitratge de la Cambra de Comerç d’Estocolm va obligar a Espanya a pagar 53,3 milions d’euros a Novenergia, amb seu a Luxemburg, encara que posteriorment la justícia sueca va suspendre aquesta decisió, i al juny d’aquest any el CIADI va dictar un laude que exigeix a Espanya el pagament de 112 milions al fons Antin.

La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va indicar a l’agost passat que les reclamacions contra Espanya davant instàncies internacionals d’arbitratge per les retallades de primes a les renovables superen els 8.000 milions d’euros.

font:elperiodicodelaenergia