Publicat a

BASF invertirà més de de la meitat de la inversió total d’Espanya a Tarragona

El Complex Industrial de Tarragona és una prioritat per a BASF España, i els números així ho avalen. El gegant de la indústria química ha presentat els resultats econòmics del curs 2018, i ha anunciat, ja amb els números a la mà, on preveu destinar les inversions econòmiques previstes per al curs actual. La gran aposta serà la digitalització i actualització de les plantes químiques i la millora en la seguretat dels processos

El Grup BASF a Espanya invertirà més de 30 milions d’euros a la seva planta de Tarragona, més de la meitat de la inversió prevista enguany, que ascendirà fins als 62 milions d’euros; la inversió més important que ha fet la companyia durant la darrera dècada, així ho va anunciar Carles Navarro, director general de BASF Española SL. i responsable de les activitats del grup a la Península Ibèrica

Carles Navarro ha recordat que el Complex Industrial que l’empresa manté a Tarragona “és la planta més important de la regió Mediterrània”, fet que posiciona el territori com una prioritat per al gegant químic. Les inversions s’han fet públiques després de saber que ha tancat un any rècord, amb una xifra de vendes de 1.358 milions d’euros durant el 2018, el que suposa un augment del 4% respecte als resultats de l’exercici de 2017, que van ser de 1.301 milions d’euros. “Pel 2019 preveiem un increment de vendes i de beneficis, especialment a partir de la segona meitat d’any”, apuntava Navarro. Amb una nova estratègia de creixement, que abasta fins al 2030, BASF ha refermat la seva aposta pel país, no només amb la gran inversió en la digitalització de les plantes, sinó també en la fundació de BASF Digital Solutions, que s’ha ubicat a Madrid com a hub global de la companyia per crear digitals innovadores pels seus clients i empreses de BASF i oferir servei a tot el món. El director general de BASF Española també explicava el projecte pilot ChemCycling que es desenvolupa a Alemanya i que innova en l’àmbit del reciclatge dels residus plàstics. “És una iniciativa que té un gran futur al davant. Dels residus plàstics que acostumen a enviar-se a un abocador o s’incineren es poden extraure les matèries primeres per tornar-les a utilitzar en la producció de productes químics i reemplaçar, parcialment, els recursos fòssils. Tot això és possible amb el reciclatge químic dels plàstics”, detallava.

Amb l’objectiu del creixement neutre del CO2 fins al 2030, BASF pretén generar al voltant de 22.000 milions d’euros en vendes amb productes acceleradors el 2025. “Un bon exemple és el cas del material ecovio, un polímer que ha permès fabricar bosses que es poden reciclar amb els residus orgànics en una planta de compostatge, la qual cosa millora notablement la qualitat del compost”, deia Navarro.

Publicat a

Covestro va rebre la visita de l’equip tècnic del Corredor Mediterrani

L’equip tècnic de l’Oficina de Barcelona del Comissionat del Corredor Mediterrani va visitar les instal·lacions del centre logístic de Covestro a Tarragona i va informar dels últims avenços en la posada en marxa de la infraestructura del Corredor.

Joan Codina, director de la fàbrica de MDI de Covestro a Tarragona, Álvaro Iglesias, segon cap de planta i responsable de qualitat i logística de la fàbrica de MDI, i Francisco Barragán, expert en logística de la companyia, van rebre a Francisco Piñera, Anna Sánchez i Matteo Berzi, membres de l’equip tècnic del Corredor Mediterrani.

Durant la trobada, l’equip va visitar el hub logístic per a la recepció i enviament de mercaderies construït per Covestro en previsió de la futura posada en marxa del Corredor i per al qual la companyia va destinar una inversió d’aproximadament 3 milions d’euros. Inaugurat a l’octubre de 2017, aquest centre logístic permet importar àcid clorhídric d’altres plantes de Covestro a Alemanya fins a Tarragona, des d’on es porta a terme la seva distribució.

Actualment, les empreses del polígon de Tarragona han de fer un gran esforç inversor per l’adquisició de trens especials per al transport de mercaderies així com davant la necessitat de realitzar un canvi d’eixos cada vegada que els trens passen per la frontera francesa. La posada en marxa del Corredor del Mediterrani permetrà el transport de mercaderies per tren des de la frontera francesa fins al sud d’Espanya, adaptant l’ample de vies a l’estàndard europeu.

En aquest sentit, durant la trobada, Joan Codina va destacar la importància de la infraestructura com una peça clau per millorar la competitivitat de les empreses de la zona: “L’extensió del Corredor Mediterrani és fonamental per al desenvolupament empresarial del polígon industrial de Tarragona, ja que aportarà major igualtat en matèria de competitivitat respecte a altres empreses a Europa”.

L’equip tècnic del Corredor Mediterrani va confirmar que les obres que comuniquen el Port de Barcelona amb la frontera francesa ja estan finalitzades i va informar de la pròxima construcció dels trams situats entre Martorell i Vila-seca, passant per Sant Vicenç de Calders, i entre Martorell i Castellbisbal, recentment adjudicat.

Font:aeqt

Publicat a

Ercros amplia la seva capacitat de producció a Tortosa per respondre a la demanda del mercat

La fàbrica de Tortosa d’Ercros ha posat en marxa una ampliació de la seva capacitat de producció de poliols amb l’objectiu de fer front a la creixent demanda que aquesta família de productes té al mercat.

Els poliols fabricats a Tortosa són el pentaeritritol i dipentaeritritol, que s’utilitzen per fabricar pintures i vernissos, lubricants sintètics d’alta prestació i tintes d’imprimir; i el formiat sòdic, que es fa servir com a anticongelant als aeroports i a la indústria dels adobats de la pell.

La capacitat conjunta de les plantes de pentaeritritol i dipentaeritritol ha augmentat en 5.000 t/any, que suposa un increment del 17%, fins arribar a una capacitat total de 35.000 t/any; en el cas de la planta de formiat sòdic, l’increment ha estat de 3.000 t/any, també un 17%, fins assolir les 23.000 t/any.

La inversió duta a terme per ampliar la capacitat d’aquestes plantes porta associada millores tecnològiques en els processos de fabricació i una major eficiència energètica, amb la consegüent millora de la posició competitiva d’aquesta fàbrica, en particular, i d’Ercros, en general.

Aquests avenços tecnològics són fruit del treball intern del departament de R+D i enginyeria de la divisió de química intermèdia d’Ercros.

La fàbrica tortosina subministra a gairebé tots els consumidors del mercat espanyol i exporta la resta de la producció, aproximadament el 80%, a més de 48 països. El major volum de productes disponible que permet l’ampliació de les plantes citades va destinat íntegrament al mercat exterior amb l’objectiu de consolidar i a ampliar la presència d’Ercros a Amèrica, Europa i Àsia. L’empresa ocupa el primer lloc a Espanya, el segon a Europa i el tercer en el món en vendes de poliols.

font:aeqt

Publicat a

Sal i anticongelant: el nou mètode d’emmagatzematge d’energia

L’abastament a partir de les energies renovables és l’indiscutible objectiu al qual s’aspira amb la transició energètica que s’està plantejant a nivell global. Però el gran problema que encara no s’ha resolt fa al seu ús és l’emmagatzematge d’energia. Molta de l’energia que es capta no es pot utilitzar al moment, de manera que es malgasta, i, al seu torn, en moments de demanda passa que no hi ha energia disponible. Per això, l’anomenat Project Malta està tractant de buscar un mètode alternatiu a les bateries: l’emmagatzematge d’energia mitjançant sal fosa i anticongelant.

El projecte Malta
El projecte Malta va néixer l’any 2017 com a projecte pioner de X, el qual és un grup d’inventors i emprenedors que es dediquen a buscar noves i útils tecnologies. El projecte va néixer emparat per Alphabet (empresa de Google), i ha aconseguit en poc més d’un any 26 milions de dòlars d’inversió per arrencar. Entre els seus inversors es troben noms com el de Bill Gates (cofundador de Microsoft) o Jeff Bezos (fundador d’Amazon). Malta, que gràcies a les inversions s’ha convertit en una empresa independent, pretén competir amb altres empreses en matèria d’emmagatzematge d’energia, com les bateries de la corporativa Tesla.

Funcionament del sistema
Per fer funcionar aquest nou sistema, tal com expliquen en la seva pròpia web, primer s’ha d’aconseguir energia utilitzant, per exemple, unes plaques solars fotovoltaiques o un aerogenerador. L’energia elèctrica generada s’utilitza llavors per fer funcionar una bomba de calor que la converteix en energia tèrmica. Llavors la calor s’emmagatzema en forma de sal fosa, mentre el fred s’emmagatzema en a través d’anticongelant. Finalment, la diferència de temperatura pot ser aprofitada altra vegada per un motor tèrmic per produir electricitat en el moment desitjat.
L’objectiu de Malta és crear un sistema viable tant econòmicament com des de la perspectiva mediambiental. Per a això utilitza materials barats, com tancs d’acer, aire, líquids refrigerants o sal. La seva vida útil és d’aproximadament 40 anys, i el seu impacte ambiental és mínim.

Aplicacions
Malta està ara treballant en construir i vendre plantes d’emmagatzematge d’energia industrials i a escala, que podran ser ubicades en qualsevol lloc del món. L’equip està ara treballant també en una planta pilot de gran capacitat d’emmagatzematge, que provi la validesa de la planta a nivell comercial. En el cas que els prototips siguin viables i que es provi la seva validesa per al mercat, les plantes d’emmagatzematge d’energia de sal i anticongelant poden postular-se com una de les solucions per a l’aprofitament total de les energies renovables.
Al seu torn, els creadors del sistema també han afirmat que, encara que l’objectiu sigui el funcionament amb les plantes renovables, l’equip també pot funcionar amb electricitat de la xarxa. És a dir, que valdria per a emmagatzemar qualsevol tipus d’energia elèctrica independentment del seu origen.
futur energètic
La conclusió que es pot treure d’aquest tipus de projectes innovadors és molt positiva. En el moment en què les grans empreses com Google o fins i tot els grans inversors comencen a apostar per tecnologies verdes, vol dir que la sostenibilitat comença a ser una prioritat. La transició energètica serà un procés difícil. Dècades de tradició depenent dels combustibles fòssils estan llastrant el compliment d’objectius proposats per acords com el de París. Però projectes com aquest revelen que la llum al final del túnel pot estar més a prop del que es pensa.
Font: blogcaloryfrío

Publicat a

Signat un acord de col·laboració per a l’impuls del transport de productes químics per ferrocarril

El director general de la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (Feique), Juan Antonio Labat i la presidenta de l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF), Isabel Pardo, han signat al Ministeri de Foment, al costat del secretari d’Estat d’Infraestructures , Transport i Habitatge, Pedro Saura, un acord pel qual s’estableix un protocol de col·laboració entre aquestes entitats.

L’acord, amb vigència fins desembre de 2020, ampliable fins a 2022, té per objecte contribuir al desenvolupament i optimització del transport de productes químics per ferrocarril, dins el marc del Pla Estratègic d’Adif “Pla Transforma 2020”.

Adif, com a responsable del manteniment i l’explotació de les infraestructures ferroviàries de competència estatal, així com a gestor del seu sistema de control de circulació i seguretat, té entre els seus objectius prioritaris la potenciació del transport de mercaderies per ferrocarril i el desenvolupament de la intermodalitat, aspectes que són considerats per Feique com una prioritat per al sector per la seva rellevant paper en el sistema de transport global de mercaderies químiques.

L’acord suposa una renovació del protocol ja subscrit el 2013 per aquestes entitats per al desenvolupament d’un programa específic d’actuacions per a l’impuls de l’eficiència del transport ferroviari de mercaderies del sector a Espanya. En aquest sentit, tant Feique com ADIF consideren necessari continuar la col·laboració que s’ha mantingut fins ara, fomentant la creació de grups de treball multidisciplinaris per a la millora dels processos de gestió del transport de mercaderies per ferrocarril en el sector químic, ja que un sistema eficient i de qualitat en el transport ferroviari contribuirà significativament a la millora de la competitivitat de la indústria química, asseguren.

Entre altres mesures, l’acord contempla l’anàlisi, estudi, valoració i, si escau, proposta de millores dels accessos de connexió de la xarxa ferroviària d’interès general amb els polígons de la indústria química significatius, així com amb els ports de major rellevància sectorial i amb les fronteres en el context dels Corredors Atlàntic i Mediterrani. Així mateix, es preveu que els acords assolits a l’empara del Protocol podran desenvolupar-se a través de convenis específics subscrits per ADIF i les empreses associades a Feique.

Font:industriaquímica