Publicat a

L’emmagatzematge de gas vol jugar un paper central en una UE neutra en carboni

Les instal·lacions d’emmagatzematge de gas europees tenen molt a oferir en la transició energètica, proporcionant una plataforma fàcilment disponible per transportar nous gasos baixos en carboni com l’hidrogen. El que no està clar encara és si aquests gasos es poden produir en quantitat suficient per reduir significativament les emissions de carboni.

La indústria del gas llança els seus 1.200 terawatts hora (TWh) de capacitat d’emmagatzematge disponible com un benefici potencial per al futur sistema d’energia baixa en carboni d’Europa. “La pregunta, per descomptat, és què posarem en aquesta infraestructura al llarg del temps”, va dir James Watson d’Eurogas, una associació de la indústria. “I aquesta és una de les preguntes que haurem de orientar i realment treballar dur per aconseguir”, va dir.

En el curt termini, els llocs d’emmagatzematge de gas poden ajudar a descarbonitzar el sector d’energia en proporcionar emmagatzematge estacional durant l’hivern. També proporcionen un suport essencial per a l’electricitat renovable variable durant tot l’any. A llarg termini, podrien proporcionar una plataforma per emmagatzemar gasos amb baix contingut de carboni com l’hidrogen verd generat per l’energia eòlica i solar, així com el biometà produït localment a partir de residus agrícoles.

El problema és que les estimacions varien àmpliament pel que fa a la capacitat del sector per lliurar aquests gasos nets en les quantitats necessàries per recolzar l’objectiu d’Europa d’assolir les emissions netes a zero el 2050.

Un estudi recent finançat per la indústria ha posat la producció potencial de gasos renovables a 270.000 milions de metres cúbics per any per al 2050, enfront dels 122.000 en les projeccions publicades l’any anterior. L’associació de la indústria alemanya BDI fins i tot veu el potencial d’importar quantitats massives d’hidrogen verd de llocs assolellats com Austràlia, per una suma de 340TWh a l’any per al 2050.

Aquestes projeccions són rebutjades per exagerades per les organitzacions ambientals, que van crear els seus propis estudis que desincentivar els reclams de la indústria. I fins i tot la Comissió Europea no sembla convençuda per la multiplicació dels estudis de la indústria.

“Mai he cregut en tots els estudis”, va dir Klaus-Dieter Borchardt, un ciutadà alemany que és subdirector general del departament d’energia de la Comissió Europea. Tot i que cada estudi aporta alguna cosa valuosa, els seus suposicions sovint “no són les que nosaltres com formuladors de polítiques faríem servir”, va dir als participants en un esdeveniment organitzat per Euractiv.

“El que realment importa és el que volem aconseguir, i això és la descarbonització”, va emfatitzar Borchardt, referint-se als sectors de transport, construcció i agricultura, que actualment no estan coberts pel sistema de preus de carboni de la UE, el Programa de Comerç d’Emissions (ETS).

“Crec que hauríem acordar un objectiu de descarbonització per tot això”, va dir als participants en l’esdeveniment. “I després pot desenvolupar les solucions més adequades”, ha afegit, dient que “això pot ser biometà, hidrogen verd o hidrogen blau”, segons la petjada de carboni i els diferents usos finals d’aquests nous tipus de gasos.

Tanmateix, la qüestió del volum segueix sent el major interrogant. “Els gasos renovables (biogàs, biometà i hidrogen) encara tenen un subministrament limitat en aquest moment”, diu Ilaria Conti, cap del programa de gas de l’Escola de Regulació de Florència.

Prenent el biogàs com a exemple, Conti va dir que la producció actualment és molt limitada, ja que representa només l’1% de l’ús d’energia en un país com França. “Algunes estimacions indiquen que en un parell d’anys, això podria arribar fins al 10%. I encara és un gran augment, és només un petit percentatge del consum total d’energia a França “, va comentar Conti.

Eurogas ha demanat la introducció d’un objectiu vinculant per als gasos renovables i descarbonitzats, i va dir que ajudarà a portar més grans volums de producció al mercat, com es va fer en el passat per les renovables en el sector elèctric. Però els funcionaris de la UE han expressat dubtes sobre la idea, dient que s’ha de fer una distinció entre els diferents tipus de gasos, d’acord amb la seva petjada de carboni variable.

La Comissió Europea encara no ha pres una decisió sobre el tipus d’esquema d’incentius que vol aplicar, i està estudiant totes les opcions en vista del seu pròxim paquet de legislació sobre el gas, que s’espera sigui presentat el proper any. Pel costat de la indústria, alguns advoquen per un enfocament regional per ajudar a augmentar els volums.

S’ha d’encoratjar als grups de països o regions a aprofitar tota la gamma de fonts d’energia baixes en carboni que tenen a la seva disposició, ja sigui biometà a França o energia eòlica que alimenta les instal·lacions d’energia a gas als països nòrdics, ha dit Torben Brabo, CEO del gasista danesa TSO Energinet. “Els desenvolupaments no succeiran a tot arreu a la mateixa velocitat o utilitzant les mateixes tecnologies”, va assenyalar Brabo, i va demanar als reguladors que deixin suficient flexibilitat perquè sorgeixin solucions locals i regionals.

Rastrejant l’origen del gas
Un dels reptes clau per als formuladors de polítiques serà trobar una manera de rastrejar l’origen d’aquests nous gasos baixos en carboni, i mesurar la seva petjada de carboni. La indústria creu que es pot aconseguir mitjançant la implementació de certificats d’origen, similars al que es fa actualment per a l’energia eòlica i solar al sector elèctric.

La infraestructura de digitalització també pot ajudar. “En afegir sensors en la infraestructura, pot saber instantàniament quin tipus de gas hi ha al sistema. I aquestes dades es poden compartir amb els clients i altres actors del mercat “, diu Jan Ingwersen, de ENTSOG, la Xarxa Europea d’Operadors de Sistemes de Transmissió per Gas. “Així que estem parlant d’un gran esforç de digitalització”.

Però si bé totes les opcions estan obertes, els reguladors de la UE i els grups ecologistes diuen que l’objectiu general de descarbonització hauria de seguir sent primordial. “No hem de centrar-nos en el subministrament de gas verd a qualsevol cost”, va dir Milan Elkerbout, investigadora del Centre d’Estudis de Política Europea (CEPS) a Brussel·les. El que més importa, ha dit, és observar els sectors d’ús final que necessiten ser descarbonitzats i, des d’allà, avaluar les opcions disponibles. I els gasos verds seran atractius en alguns casos, però no sempre, va dir. Font:elperiodicodelaenergia

Publicat a

Acciona llança la primera torre eòlica del món recoberta amb panells solars

La divisió d’Energia d’Acciona ha desenvolupat una solució pionera a nivell global en el camp de la hibridació entre l’energia eòlica i fotovoltaica consistent recobrir la torre d’un aerogenerador amb panells orgànics flexibles destinats a produir energia per al consum elèctric intern de la turbina. El projecte d’innovació permetrà estudiar tant el comportament dels panells orgànics -una tecnologia fotovoltaica emergent- com la seva aplicació per millorar l’eficiència de l’aerogenerador.

El sistema ja ha estat instal·lat en una de les turbines del parc eòlic de Breña (Albacete), que Acciona opera en propietat. Es tracta d’un aerogenerador AW77 / 1500 de tecnologia Nordex-Acciona Windpower, assentat sobre torre d’acer de 80 metres d’altura de boixa.

Adherits a la torre, s’han instal·lat 120 panells solars ubicats en orientació sud-est-sud-oest per captar el màxim d’energia al llarg de la jornada, i s’han distribuït en vuit altures, ocupant una longitud total d’uns 50 m de torre. Els mòduls fotovoltaics, que totalitzen una potència de 9,36 quilowatts pic (kWp), són de tecnologia Heliatek, model HeliaSol 308-5986. Tenen un gruix de tan sols 1 mil·límetre, i una superfície unitària de 5.986 x 308 mm.

A diferència de la tecnologia convencional de fabricació de mòduls fotovoltaics basada en el silici, els panells orgànics utilitzen el carboni com a matèria prima, i es caracteritzen per la seva flexibilitat estructural -el que els fa adaptables a molt diverses superfícies-; són també destacables els seus menors costos de manteniment, el menor consum d’energia en la seva fabricació, els seus facilitats logístiques i el reciclatge íntegre dels materials utilitzats, però la seva eficiència és encara inferior a la dels mòduls de silici.

“El projecte d’hibridació de Breña suposa una optimització de l’ús de l’espai per a la producció renovable i ens va permetre provar l’eficiència de la fotovoltaica orgànica, una tecnologia que creiem té una de les majors corbes de millora d’eficiència tecnològica. Per això hem decidit pilotar “, afirma Belén Linares, directora d’Innovació d’Energia en Acciona.

Optimitzar la generació

L’aplicació immediata del projecte de Breña és produir part de l’energia que necessiten els sistemes interns de l’aerogenerador. Quan aquest es troba en funcionament, part de l’energia generada és utilitzada per alimentar aquests sistemes auxiliars. En situació de parada, alguns sistemes han de seguir funcionant, pel que són alimentats des de la xarxa, de manera que l’aerogenerador registra llavors un consum net d’energia.

El nou sistema fotovoltaic adherit a la torre permetrà cobrir en tot o en part aquesta demanda inherent al funcionament de l’aerogenerador, quan hi hagi radiació solar i fins i tot -en una eventual fase posterior del projecte-, en absència de sol mitjançant l’ús d’un sistema de emmagatzematge en bateries, el que redundarà en tot cas en una millora de la producció neta aportada a la xarxa.

Els panells orgànics van connectats a dos inversors que transformen el corrent continu en corrent altern, per a la seva connexió posterior a la xarxa que alimenta els equips elèctrics de l’aerogenerador.

Tot el sistema està monitoritzat a fi de poder avaluar la solució adoptada en condicions reals tant des del punt de vista de la producció energètica com de la degradació dels panells solars. Conceptualment, suposa una configuració molt nova pel que fa a les experiències existents d’hibridació eòlic-fotovoltaica, basades en la instal·lació de panells en terra.

La iniciativa s’emmarca en un projecte d’innovació de més ampli abast impulsat per Acciona per estudiar diverses tecnologies fotovoltaiques emergents amb la finalitat de ser pionera a adoptar les solucions més eficients en cada cas i consolidar el seu lideratge com a promotor fotovoltaic, amb més de 1.200 MWp operatius o en construcció en diverses regions del món. Font:elperiodicodelaenergia

Publicat a

Naturgy guanya la batalla a Alpiq i recupera la seva planta de gas de Tarragona

Torna a tenir la gestió del Grup I de la central, que Alpiq explotava des feia nou anys i sobre la qual tenia una opció de compra que no ha exercit

Després d’un llarg conflicte amb Alpiq Espanya, Naturgy ha aconseguit recuperar la titularitat del Grup I de la central de cicle combinat de Plana del Vent, que l’energètica suïssa explotava des de feia nou anys i sobre la qual tenia una opció de compra que no ha volgut exercir. Segons fonts pròximes a Naturgy, aquesta mateixa setmana les dues companyies signaran un acord de reversió de la planta, de 400 MW de potència

Prèviament, l’operador del mercat elèctric, Omie, haurà de procedir a un canvi de registre en favor de l’empresa que presideix Francisco Reynés, l’operador del mercat, indiquen les mateixes fonts. Aquestes afegeixen, que Naturgy assumirà l’actual plantilla (una trentena de persones) de la central que ara es traspassa.

Encara que l’acord que posava fi a la gestió per part d’Alpiq Espanya del primer grup de Plana del Vent, va acabar el passat mes de març, les parts van acordar una pròrroga de diversos mesos després de la resistència de la suïssa de cedir la instal·lació. Aquesta cessió es remunta a 2011, quan, en el procés d’autorització de la funció de l’antiga Gas Natural sobre Unión Fenosa, l’autoritat de Competència (antiga CNC) va obligar a realitzar una sèrie de desinversions per reduir la seva posició de domini en certs mercats.

Una de les condicions va ser la venda del segon grup del cicle combinat de Tarragona a Analp i Alpiq (aquesta absorbiria després a la primera) per 200 milions d’euros, i, en el cas del primer grup, l’operació el manteniment. Una gestió que acabava aquest any i que la suïssa va intentar mantenir demanant la intercessió del Ministeri de Transició Ecològica.

A la segona meitat de l’any passat, la suïssa va denunciar davant el departament que dirigeix ​​Teresa Ribera que Naturgy tenia una incompatibilitat per explotar la planta per tractar-se d’un operador dominant del mercat elèctric. Alpiq considerava que la recuperació de la titularitat de la instal·lació per part de Naturgy era una operació de concentració empresarial que havia de rebre el vistiplau de l’autoritat de Competència i que contravenia les condicions que se li van imposar en el seu dia en el marc de la fusió amb Unión Fenosa. Es tracta, segons Alpiq, “d’un acord titulat per Competència”. I que, en qualsevol cas, encara que recuperés la propietat, la gestió havia de cedir-la a un tercer, com fins ara.

El contracte amb Alpiq (que rebia els incentius de què gaudia la planta) obligava a Naturgy a pagar-li per l’operació i el manteniment de la central sense tenir en compte la seva rendibilitat. I encara que la suïssa sí que va fer una oferta, Naturgy la va considerar inacceptable en estar per sota dels 50 milions. Font: cincodías, diari de tarragona

Publicat a

Repsol canviarà un cremador d’una torxa per reduir el fum i el soroll

La inversió serà milionària, es farà a la tardor i requerirà la instal·lació d’una bastida de 80 metres

Repsol procedirà a la substitució del cremador de la torxa més alta de les tres que hi ha al complex industrial de Tarragona, de 105 metres d’altura, amb la finalitat de reduir el fum i el soroll que produeix com a resultat de l’activitat industrial que es fa a la planta. El director de Repsol a Tarragona, Josep Francesc Font, va anunciar que el canvi del cremador es durà a terme la propera tardor, aprofitant la parada que es farà a les instal·lacions del complex industrial el proper mes d’octubre.

Font ha informat que, “per primera vegada”, es posarà “un nou cremador amb l’objectiu de reduir el fum i el soroll que fa la torxa més alta”. Per poder realitzar la complexa operació de canvi del cremador, s’haurà d’habilitar una bastida que arribarà als 80 metres d’alçada. Font va indicar que “la inversió serà de diversos milions d’euros” i es farà “per seguir millorant”.

La presència de fum i el soroll que en determinades ocasions generen les torxes ha estat motiu de queixes per part de la ciutadania de poblacions properes a les instal·lacions del complex industrial de Repsol. En aquest context, Font va remarcar que “en els dos últims anys hem rebut dues queixes formals”, provinents de “localitats llunyanes com Nulles i Alcover”. El director del complex industrial de Tarragona va afegir que “sempre que ens han fet arribar una queixa, hem pres les mesures pertinents i, aquestes, sempre han donat com a resultat que eren admissibles”.

L’objectiu de canviar el cremador de la torxa més elevada és, precisament, minimitzar els efectes que genera l’activitat industrial a les instal·lacions de Repsol al Camp de Tarragona. Font va indicar que, davant que qualsevol tipus d’incidència, “sempre intentem buscar una solució” a partir de l’aplicació de mesures que permet una tecnologia cada vegada més avançada. “Prenem iniciatives per millorar les operacions en les nostres instal·lacions per tal que l’impacte de l’activitat en el medi ambient sigui cada vegada menor”, va dir el director del complex industrial de Repsol a Tarragona, a la presentació en un acte públic el resultat del Pla de Sostenibilitat de l’any passat i les propostes per al 2019. Font ha apuntat que, “per quart any consecutiu, vam presentar aquest pla, fent un exercici de transparència perquè volem passar comptes a la societat que ens acull i a la qual pertanyem” Font:diarimes

Publicat a

Les bateries de cotxe del futur pesen la meitat i duren el doble

Són de liti i sofre, i tenen més avantatges que les que hi ha actualment al mercat, que són d’ions de liti

Un consorci europeu liderat pel centre tecnològic Leitat, amb seu a Barcelona, desenvolupa una bateria més lleugera i autònoma per a cotxes elèctrics i híbrids.

Aquest és el resultat del projecte Alise, que ha comptat amb la participació d’universitats, centres de recerca i empreses de cinc estats membres de la Unió Europea i també d’IDNEO, FICOSA i Seat com a socis locals.

Després de quatre anys de recerca, el consorci ha creat una bateria recarregable que permetrà doblar l’autonomia del cotxe i reduir-ne el pes a la meitat. Són de liti i sofre i tenen més avantatges que les bateries que hi ha actualment al mercat, que són d’ions de liti. Ho explica Christophe Aucher, coordinador del projecte.

Tenim una autonomia que ja ha millorat el 10% –passa de 100 km a 110–. A cinc anys vista, pensem que aquesta tecnologia arribarà al doble. És a dir, de 100 km d’autonomia a 200

Segons Aucher, amb aquesta bateria de liti i sofre Europa podria recuperar la competitivitat en aquest camp, que actualment lideren l’Àsia i els Estats Units.

Els propers anys es comercialitzaran

Fins ara s’han desenvolupat prototips i la previsió és que en els propers anys es comencin a vendre les primeres bateries. Això sí, amb millores incorporades, com el nombre de cicles de càrrega, la potència i la seguretat a altes temperatures. El projecte s’ha finançat a través del programa Horitzó 2020 de la Unió Europea amb un pressupost de gairebé set milions d’euros. Font: rac